La campanya 'I'm Catalan, I love freedom' s'ha presentat aquest matí al Parlament Europeu en un acte en què hi han intervingut el lingüista Joan Solà, el coordinador de la Comissió de la Dignitat Toni Strubell, l'eurodiputat Oriol Junqueras, i l'impulsor de 10mil.cat, Enric Canela. El propòsit de la campanya és d'internacionalitzar el cas català durant la presidència espanyola de la Unió Europea, en el primer semestre de l'any vinent.
L'acte de presentació s'ha fet
simbòlicament des de les onze i onze minuts del dia 11 de novembre (que és el
mes de l'any que fa onze) per recordar la data i l'hora en què ja era vigent
l'armistici que donava per acabada la Primera Guerra Mundial, fa noranta-un any.
Arran d'aquest armistici van néixer nous estats europeus com Estònia, Finlàndia,
Hongria, Iugoslàvia, Letònia, Polònia i Txecoslovàquia.
Per començar la
campanya, tots els eurodiputats van rebre un exemplar del llibre 'Deu Mil en
xarxa per l'Autodeterminació'. El llibre és un recull fotogràfic de la
iniciativa que el 7 de març d'enguany va portar milers de catalans a
manifestar-se a Brussel·les sota el lema 'Volem l'Estat propi' (Estels a
Brussel·les, vídeo de VilaWeb TV).
Tot i que estava prevista
l'emissió en directe, VilaWeb no ha rebut el senyal de vídeo.
-------------------------
Parlament de Joan Solà
Dear Members of
the European Parliament:
We have come here
before you as speakers of a European language that at several moments in its
history has dispalyed first rate production and quality. It is a language that
between the XIIth and XVth Centuries, cultivated prose and poetry of great
richness and subtlety in all areas of public and private life: in the
Administration, science, history, philosophy, religion and literature, with
figures of international projection such as Raymund Lully (Ramon Llull), Ausiàs
March, Jaume I or Saint Vicent Ferrer. This diverse and rich cultural tradition
is still edited, translated and commented on today by experts from all over
Europe.
After the
medieval period this language suffered a retreat in the public and written
sphere which lasted several centuries. But as of the mid-19th Century, until the
present day, it has almost fully recovered. It once again offers the
international community creative works of a very high standard and has
translated the most important literary works of other languages. This recovery
may be almost exclusively put down to the will of different Catalan-speaking
communities to conserve their language and culture and to the popular effort
exerted to achieve this. Today the speakers of this language have even managed
to obtain a particular language internet domain: “.cat”. Only on very rare
occasions have the Catalans had a political structure capable of serving this
strong will to save our culture; on the contrary, the administration has
generally gone against us, even strongly against us in particular
periods.
The political
workings of the space taken up in the past by what is today the European Union,
and the very European Union itself today, have led to a situation in which this
language, and the culture that it is associated with, lack the basic support
that is needed to survive in the conditions dictated by today's world, in which
globalization, mobility, migrations, large economic trusts and all-powerful
media predominate, and in which demographically or politically strong languages
push weaker ones off the board, especially those that lack suitable political
backing.
Our language is
spoken in four European states (France, Spain, Italy and Andorra) and has an
effective quota of speakers around the eight million mark, which is greater than
that of several fully acknowledged EU working languages for the simple reason
that they enjoy the backing of a state, a factor that gives these languages an
even more disproportionately large stability and expansive power than other
languages.
The European
Union has given signs of wanting to preserve the cultural and distinguishing
values of the different people that make it up. But until now the
Catalan-speaking communities have not been able to benefit from this will
because of the strictly political circumstances I referred to above. We
therefore demand the same acknowledgement and support that other languages are
receieving; that is, the political and legal acknowledgement and the moral and
economic backing that are vital to enable us to overcome the disadvantages we
have suffered for centuries and to be able to develop our culture unhampered in
the complex present-day world.
Many thanks for
you attention and the good will you are without doubt going to apply to our
case.
TAULA DE LES LLETRES I DELS MENJARS
El Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia, conscient que la literatura i la gastronomia són dues expressions de la cultura d'un poble i que són signes característics de la seua identitat, i que molt a sovint, lamentablement, resta sola la gastronomia com a senyal d'identitat dels valencians, ha organitzat la TAULA DE LES LLETRES I DELS MENJARS per agermanar la literatura dels valencians actuals i la cuina.
Es
tracta d'asseure al voltant d'una taula lletres i menjars, escriptura i cuina, i
tot això a través del plaer de la llengua i el de la gola. I que la nostra taula
siga un lloc d'encontre d'amics, un lloc per acostar-nos a un personatge de la
nostra cultura.
LA TAULA
DE LES LLETRES I DELS MENJARS inicià la seua activitat l'any 1996 amb Enric
Valor, i continuà any darrere any amb Vicent Ventura, Francesc Ferrer i Pastor,
Francesc de P. Burguera, Arcadi Garcia Sanz, Maria Beneyto, Santiago Bru i
Vidal, Isabel-Clara Simó, Josep Lluís Bausset, Ferran Torrent, Josep Vicent
Marqués, Carme Miquel, Josep Franco, Joan Pellicer, Rodolf Sirera, Joan Francesc
Mira i Josep Lozano Lerma.
Ara, i
durant tot el mes de novembre, s'han previst un conjunt d'actes per a promoure
la lectura i l'interés pel món de les lletres, pels llibres i pels seus autors,
i que hem titulat El plaer de llegir, el gust
d'escriure. I dintre dels actes
hem emmarcat l'homenatge a Jaume Pérez Montaner, el qual ens acompanyarà el 27
de novembre del 2009.
Data i hora: 27 de novembre de 2009 a les 21.30 hores
Lloc: Sala Siglo XXI - Ctra. L'Alcúdia-Carlet - 46250
L'ALCÚDIA
Venda de tiquets per al sopar de la Taula de les Lletres i dels
Menjars en homenatge a Jaume Pérez Montaner, al preu de 37 euros,
telefonant al 660 519 774 i enviant una transferència al c/c 2077 0125 93
1100775180.
AJUNTAMENT DE L'ALCÚDIA
www.blocjaume.com
blocjaume@mesvilaweb.cat
JAUME PÉREZ MONTANER
Naix a
l'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938. Ha estat professor a Queens College, de la
City University of New York, a Lewis and Clark College, de Portland, Oregon, i a
la Universitat de València. Entre els seus poemaris, cal destacar Adveniment de
l'odi, 1976; Museu de cendres, 1980 (Premi València de Literatura 1980); L'heura
del desig, 1985 (Premi Ciutat de València 1985); Prisma, (edició bilingüe
català-castellà), 1990. Traducció de José Luis Falcó. Pròleg de Jenaro Talens;
Màscares, 1992 (premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1993); La mirada
ingènua, 1992; Fronteres,
1994 (Premi Vicent Andrés Estellés, de Burjassot,
1993 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1995); L'oblit, 1996
(Premi Ausiàs March 1995), Pròleg de Dominic Keown; i Solatge, 2009 (Premi de
poesia Benvingut Oliver 2008).
És autor
de nombrosos treballs sobre Estellés, Joan Fuster, Joan Brossa o altres temes
literaris, com Subversions, 1990, Poesia i record, 1994 o El Mural com a fons.
La poesia de Vicent Andrés Estellés,(en premsa), així com de l'edició i
introducció d'Ausiàs March. Antologia poètica,1993, de Vicent Andrés Estellés:
Antologia poètica, 1993, de Contra el nacionalisme espanyol, de Joan Fuster,
1994 o del Mural del País Valencià, 3 volums, de Vicent Andrés
Estellés,1996.
És autor també, amb Isabel Robles, de la traducció de Poemes d'Anne Sexton, 1983; de 44 poemes, d'E. E. Cummings, 1986; i de Ciència ficció d'Edgar A. Poe, 1988; així com de la novel·la de Barbara Kingsolver, Arbres de mongetes, 1991.
Amb Klaus Engelhardt va dirigir als Estats Units la revista Occitan
& Catalan Studies (1976); ja a València, la revista Encontre (1985) i des de
l'any 2003 dirigeix la revista Literatures. L'any 1999 fou elegit president de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, càrrec que ocupà fins al
2007.
MENÚ
APERITIUS
Còctel als jardins
Cervesa, Refrescos i
Croquetes
ENTRADES
Amanida amb Sépia i Gambes
Assortit d'ibèrics amb pà i
tomaca
(Cuixot, Xoriço i Llom)
Rotllets de Tonyina amb olives
Fetge
d'Oca caramelitzat
SOPAR
Confit d'Ànec guarnit
POSTRES
Natilles 21
Café i licors
CELLER
Aigües
minerals
Cervesa i Refrescos
Vins valencians
Sorbet de
Mandarina
Normativament, els de l'Espanyol són blanc-i-blaus però els del Barça blaugrana. I les bombones taronja, i les novel·les rosa. Aquesta singularitat s'explica perquè grana, taronja i rosa deriven de noms, i quan un nom n'adjectiva un altre (casos límit, pares model) es manté invariable. Però el parlant mitjà intueix que límit i model, encara que en algun cas fan d'adjectius, no ho són: són noms en aposició. En canvi, rosa, taronja o grana ja els sent tan adjectius com blau i, per tant, els fa concordar. Les camises, en francès, són roses i, en castellà rosa, però a Google les camisas rosas guanyen per 3 a 1. El D62, com a bon diccionari d'ús que és, ja admet roses; i l'ÉsAdir, blaugranes com a nom. Per tant, si veieu els del Barça blaugranes no patiu: sou uns pioners i el temps -i espero que l'IEC- us acabarà donant la raó.
Si feu hores extres no viatjareu en hores punta, trist consol! El mal és que vosaltres sou clau a la feina. Clau o claus? Anem a pams: diem extres perquè ve d'extraordinari, que aquí vol dir de més. El DIEC, en canvi, ens fa menjar torrons extra (de més qualitat), tot i no ser tan diferent. Punta, com límit o model, és massa inusual fent d'adjectiu perquè concordi. I clau és un cas a part: quan qualifica el nom i prou, paraules clau, sona bé, però quan pel mig hi ha el verb, som clau a la feina, grinyola força, perquè el verb empeny a la concordança. Això fa vacil·lar l'ús i podria arrossegar a admetre sempre claus. Ara: on de debò sentireu paraules clau en hores punta és al metro de Londres a les 7 del matí: "Mind the gap!"
No sé si l'avantprojecte de la llei del
cinema que ha presentat el conseller Joan Manuel Tresserras, i que preveu
l'obligatorietat de doblar al català la meitat de les còpies que es
distribueixin a Catalunya, tirarà endavant o es convertirà en un foc
d'encenalls, però tal com està ara mateix fa molta patxoca. En fa tanta, que la
malfiança és del tot justificada. I més encara després del precedent de l'any
1998, quan el Partit Socialista, a través de Narcís Serra, va impedir la
materialització del decret de la Generalitat que intentava normalitzar
l'exhibició de còpies en català. Certament, sembla una contradicció que el
mateix partit que onze anys enrere estava en contra del dret dels catalans a
veure les pel·lícules doblades en la llengua pròpia del país, ara, en canvi, hi
estigui a favor i accepti el projecte de Tresserras. Però, en realitat, no hi ha
contradicció, perquè el Partit Socialista continua pensant exactament el mateix
que pensava aleshores. Passa, però, que ara, per raons conjunturals, està
obligat a fer els ulls grossos. El misteri, per tant, consisteix a saber en quin
moment evitarà -amb el suport incondicional d'ICV- que la llei prosperi. És a
dir, que el mutisme que manté sobre aquesta qüestió sembla, bàsicament, una
mesura de gata maula destinada a no empitjorar la caiguda en picat que totes les
enquestes electorals donen a Esquerra. Els socialistes saben que sense Esquerra
el govern actual no tindrà continuïtat i comprenen que aquest partit necessita
fer-nos creure que és alguna cosa més que una simple marca blanca del PSOE de
Catalunya. Però hi ha gat amagat, un gat que es diu eleccions avançades. I és
que, en el millor dels casos, tal com va tot a Catalunya, queden només sis mesos
de sessions parlamentàries. Cosa que farà difícil que el conseller Tresserras
tingui temps d'aconseguir que el projecte prosperi en aquesta legislatura, ja
que cal obrir un capítol de contactes amb els sectors afectats, com ara
distribuïdors i exhibidors, i debatre el text en comissió al
Parlament.
"I aleshores què?", es preguntarà algú. Mirem-nos-ho no pas
des de casa nostra, sinó des de la Generalitat. Presentant aquesta llei, encara
que sigui a les acaballes de la legislatura, Esquerra aconsegueix marcar perfil
catalanista -allò que un dia va tenir i que gairebé ja no recorda- i PSOE i ICV,
conscients que el marge de temps és curt, no veuen l'urgència d'oposar-s'hi.
"Després de les eleccions, amb un tercer tripartit", pensen, "ja tindrem temps
d'aigualir la llei". Recordem, en aquest sentit, que va ser el mateix Partit
Socialista qui va aigualir l'Estatut 48 hores després que fos aprovat pel
Parlament. Arribats aquí, algú es pot continuar preguntant: "I no podria ser que
tot això ja estigués preparat i que ens estiguin aixecant la camisa?". Doncs és
molt probable, però, ara com ara, només hi ha una manera de saber la veritat:
exigir de socialistes i d'ecosocialistes que diguin públicament que subscriuen
fil per randa l'esmentat avantprojecte i que es comprometen a aplicar-lo sense
passar-hi el ribot. I també Convergència i Unió, encara que ara estigui a
l'oposició, s'hi ha de comprometre. Si, com diuen les enquestes, aquesta
formació guanyarà àmpliament les eleccions, cal que ens garanteixi que no li
tremolaran les cames a l'hora de materialitzar la llei tal com està. Ho dic,
perquè és molt sospitós -i vergonyós- que el seu portaveu Oriol Pujol gosi
afirmar que "el règim sancionador no és el camí". I quin és el camí, doncs? El
de CiU? El d'un quart de segle d'inoperància absoluta en aquesta matèria?
Necessitem saber qui està veritablement a favor de la normalització de la
llengua catalana i qui la vol permanentment subordinada a l'espanyola. Tot el
que no sigui això ho haurem d'interpretar com una enganyifa. Un avantprojecte
enganyabadocs l'única finalitat del qual és que sigui útil a les urnes, no pas
al país.
Víctor
Alexandre
www.victoralexandre.cat
Presentació del llibre "Vine al sud, guia lúdica del País
Valencià"
Divendres, 13 de novembre a les 20:00 hores al Casal Jaume I
d'Elx:
A càrrec de la seua autora Núria Cadenes (Periodista i
Escriptora)
Vine al sud! és una incitació directa al viatge lúdic -però no només- cap al nostre espai més meridional.
Segurament alguna vegada t'has plantejat la pregunta: com pot ser que hi hagi més quilòmetres de Barcelona a València que de València a Barcelona? Aquest llibre tampoc no et resol el misteri, però procura posar-hi remei. Text de contraportada incitació directa al viatge lúdic -però no només- cap al nostre espai més meridional. Qualsevol excusa és bona per fer la maleta: només cal seguir el reguitzell de festes que t'ofereix el calendari o els passos d'algun personatge històric que et descobrirà racons plens d'esdeveniments. O simplement inventar-te una ruta pel gust de (re)conèixer una terra gens indòmita.
Núria Cadenes ha publicat diversos llibres, com ara Cartes de la
presó, Memòries de presó, El cel de les oques, L'Ovidi i Vine al sud!
Guia lúdica del País Valencià.
Organitza:
CUP-Elx
UNA NIT ÚNICA
EN
CONCERT
Miquel Gil
Pep Gimeno "Botifarra"
Banda Simfònica de
Orquestra àrab de
Barcelona
21 de novembre, a les 10 de la nit, en el Pavelló Pla de l'Arc de Llíria
Organitza: Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria
9)
Publicat en la web d' EL TEMPIR Associació cívica per la llengua a Elx
El Tempir es reuneix amb l'alcalde per tractar de resoldre el retrocés oficial de l'ús del valencià
Dos anys després que el PSOE i el grup Compromís pactaren un acord de govern, El Tempir ha vist amb preocupació com hi ha hagut un retrocés en l'ús del valencià per part de l'Ajuntament. Per això, la nostra Associació va sollicitar fa quatre mesos reunir-se amb l'alcalde, sr. Alejandro Soler, per tal de tractar d'analitzar la situació produïda i resoldre-la. Fruit d'aquest gestió, el passat dijous 5 de novembre, a les 18.00 h, una delegació de la Junta Directiva d'El Tempir, fou rebuda per l'alcalde. A la reunió també hi va assistir la regidora de Cultura, Àngels Candela.
Durant la reunió la nostra Associació hi va exposar problemes que s'havien detectat pel que fa a l'ús del valencià. Així, d'una banda, en l'àmbit educatiu, vam denunciar que no s'estava ampliant, ni tan sols mantenint, l'oferta de línies en valencià a les escoletes infantils municipals de la ciutat (que sempre havien estat un referent en el sud del País Valencià), com era el cas de l'escoleta Don Honorio; a més, vam ressaltar que des de la Regidoria d'Educació no s'estava fent tot el que es podia per ampliar noves línies d'immersió i que ho podia fer mitjançant el Consell Escolar Municipal de la ciutat. Al respecte, l'alcalde en va prendre bona nota i es va comprometre a resoldre el problema.
D'una altra banda, vam exigir que l'Ajuntament complira escrupolosament el Reglament de Normalització Lingüística ja que hi havia regidories que no ho feien. De fet, vam remarcar que quatre regidories eren per a nosaltres molt importants pel que fa a la incidència en l'ús social de la llengua: la d'Educació, la de Joventut, la de Cultura i la de Turisme. Així, vam remarcar que l'ús de la llengua era merament ritual ja que solament servia per a retolació viària, plaques però que no era present en totes les campanyes publicitàries en els mitjans de comunicació ni tan sols en condició d'equitat amb el castellà. Una prova n'és la darrera campanya de pòsters sobre els pressupostos participatius.
Quant a la toponímia, vam remarcar la indefinició de l'Ajuntament a l'hora d'apostar per Elx com l'únic topònim possible a ser utilitzat en tots els projectes que s'hi estan duent a terme i, molt especialment, en el camp del turisme. La nostra pretensió, i aixi ho vam fer arribar al cap de la Corporació municipal, és que la ciutat solament tinguera com a nom oficial Elx seguint el mateix model que Crevillent o Calp. Ara bé, si no es feia així, calia prioritzar l'ús d'Elx a la nostra ciutat i a tot el nostre domini lingüístic com l'únic nom, de facto, possible. I, com no, ja que vam parlar de topònims, vam sollicitar que l'Ajuntament es replantejara donar suport financer a un Museu com el de Puçol quan el seu director emprava una ortografia acientífica per a denominar el Museu i la partida rural.
Altres qüestions que també hi vam tractar foren: augment del pressupost en matèria de normalització lingüística, la necessitat que els regidors que governen parlen en valencià en públic, la inexistència d'una política lingüística a l'Ajuntament i la desestructuració del recusos existents en aquesta matèria
També, els vam sollicitar, novament, que l'Ajuntament d'Elx formara part de l'Institut Ramon Llull com ja ho havien fet Guardamar i Novelda. Vam remacar la necessitat que Elx es convertira en un referent de ciutat valenciana i valencianista, defensora de la llengua, com a model a seguir per les poblacions del voltant.
I, finalment, els vam presentar la XVIII Trobada d'Escoles en Valencià que tindrà lloc a Elx el maig de 2010, a la qual els vam convidar. Arran d'aquesta presentació, l'alcalde es comprometé a millorar l'ús del valencià i a atendre les nostres peticions com a compromís personal i contribuir així a una major valencianitat de la ciutat.
-----------------------------
Publicat en el diari digital Pàgina26 dissabte 7 de novembre del 2009
Elx suspén en l'ús del valencià
Fa dos anys i mig que la capital del Baix Vinalopó està governada per un pacte entre socialistes i Compromís. El Tempir s'ha reunit amb l'alcalde de la ciutat, Alejandro Soler, i la regidora de Cultura, Àngels Candela, per fer-los arribar l'opinió de l'entitat sobre la política lingüística de Ca la Vila. L'associació ha demanat a l'equip de govern que complisca el reglament de normalització lingüística, ja que diverses regidories «bandegen» la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. En aquest sentit, des del Tempir s'ha alertat que l'ús del valencià «és ritual» perquè es fa servir en la retolació viària, en les plaques, però no en totes les campanyes publicitàries en els mitjans de comunicació. Com a exemple, l'entitat ha posat la publicitat sobre els pressuposts participatius. Pel que fa al topònim Elx, l'associació considera que l'Ajuntament «no aposta» per la denominació en valencià. Crevillent o Calp són per al Tempir models que hauria d'imitar l'equip de govern, però si no se segueix aquest model l'entitat considera que caldria prioritzar la denominació Elx en els usos a la ciutat i en la resta del domini lingüístic.
En matèria d'ensenyament, el Tempir ha criticat que l'Ajuntament no ha estat capaç de mantindre l'oferta de línies en valencià en les escoletes municipals. També s'ha apuntat a aquesta regidoria, pequè «no fa tot el que pot» per ampliar les línies d'immersió. El batle Soler s'ha compromés a resoldre aquesta petició. Finalment, es va sol·licitar que la ciutat forme part de la Xarxa de Ciutats Valencianes del Ramon Llull, integrada per viles properes com Guardamar del Segura o Novelda. Des del Tempir, abans de cloure la trobada, es va convidar Soler i Candela a la XVIII Trobada, que s'organitzarà a Elx al maig de 2010.
10)
La Càtedra Joan Ramis i Ramis de Recerca, Formació i Documentació Teatral de la Universitat de les Illes Balears, l'Obra Social Sa Nostra Caixa de Balears, l'Institut d'Estudis Baleàrics, el Consell de Mallorca i el Consell Insular de Menorca es complauen a convidar-vos a la presentació de l'Anuari teatral de les Illes Balears 2007. L'acte tindrà lloc el dijous 12 de novembre, a les 20 hores, en el Centre de Cultura Sa Nostra de Palma.
L'actor Antoni Gomila farà una lectura de Ses desditxes d'un autor, monòleg fins aleshores inèdit de Gabriel Matas Valls (Palma, 1896-1981) que es publica en aquest tercer volum de l'Anuari teatral de les Illes Balears.
Dia: dijous, 12 de novembre.
Hora: 20 h.
Lloc: Centre de Cultura Sa
Nostra de Palma (carrer de la Concepció, núm. 12).