Compendi de normes d'estil, 3a
edició
Benvolguts tots:
Ja us
havíem parlat del llibre Compendi de
normes d'estil: manual per a redactors i correctors de Ramon Sangles i Moles
(director de la revista Llengua
Nacional). Ell dóna les gràcies a tots els qui li vàreu comprar.
Ara
acaba de sortir-ne la tercera edició, augmentada, revisada i més ben
estructurada. Als socis de Llengua Nacional i als subscriptors de Migjorn i
d'InfoMigjorn l'ofereix a 12
euros,
incloent-hi l'enviament. Cal demanar-lo en l'adreça electrònica llengua@llenguanacional.cat, donant l'adreça on
voleu que us arribi el llibre. Un cop rebut, haureu de fer l'ingrés d'aquella
quantitat en un número de compte escrit en un full que hi haurà adjunt al
llibre. En fer l'ingrés, feu constar el nom i el cognom del qui l'haurà
demanat.
Vegeu-ne el
SUMARI:
CONVENCIONS I
DEFINICIONS
L'alfabet
fonètic internacional
L'alfabet català
Signes de puntuació i
tipogràfics
Afinem la
pronúncia
Atenció en
l'accentuació
Terminologia
lingüística
PAGINACIÓ I
REDACCIÓ
Paginació i parts d'un
llibre
Els elements d'un
escrit
Organització d'un
text
Les crides i les
notes
Els exemples dins un
article
Llistes
bibliogràfiques
PUNTUACIÓ
La coma
El punt i
coma
El
punt
Els dos
punts
Els punts
suspensius
La combinació
punt-parèntesis
La combinació
punt-cometes
L'asterisc
El signe
d'interrogació
El signe
d'admiració
MARQUES
TIPOGRÀFIQUES
La
cursiva
Les
cometes
Els parèntesis
La barra
inclinada
Els
claudàtors
El guió i el
guionet
REGLAMENTACIONS D'ÚS
Majúscules-minúscules
Les
abreviacions
L'apostrofació de
l'article
La fórmula de la
datació
Els dies i els mesos
abreujats
L'hora
Alguns adverbis i
locucions de temps
Els nombres i les
quantitats
Sobre els tractaments
Les adreces en una
carta
La manera d'escriure
cartes
PRECISIONS LÈXIQUES I
SINTÀCTIQUES
La forma
li i
variants
Quan cal usar
ser o
estar
Les preposicions
per i
per a
Els pronoms adverbials
Les preposicions
a i
en
Usos impropis de la
preposició a regida
Que i
què
Mentre i
mentre que
Assecar i
eixugar
Cadascun i
cadascú
Els adjectius
propi i
mateix
Els quantitatius
indefinits gaire i
molt
Fer temps
Acabar amb: quan
és bo i quan no ho és
Abús de
només
QÜESTIONS
CONTROVERTIDES
Les normes sobre el
guionet
A internet és
blog i no
bloc
Duplicacions femenines
innecessàries
TRÀMITS OFICIALS
Tràmits per a tenir el
nom o els cognoms ben escrits
La preparació d'un
currículum
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC
2)
Conferència: “Les
dificultats de la traducció de l'Alcorà al català”
A càrrec de Josep Forcadell i
Joan Perujo (Universitat d'Alacant)
Sala de Graus de la Facultat de Folosofia i
Lletres de la Universitat d'Alacant - Campus de Sant Vicent del
Raspeig
Dimarts 10 de novembre a les 17
h
Publicat en laMalla.net dilluns 2
de novembre del 2009
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 7 de març del
1988)
Dimecres passat, a El
Periódico, Eduardo Álvarez Puga escrivia que "la política de la Generalitat
y del Parlament desprecia olímpicamente el idioma de Cervantes, y margina a ese
10 por ciento que no entiende el catalán y que son tan ciudadanos y tienen
tantos derechos como el que más". Jo crec que aquest 10 per cent tenen els
mateixos drets que tothom i un dret més, a més a més, que és el dret a aprendre
català, tal com reclamava l'article de Josep Lluís López Bulla, líder de les
CCOO de Catalunya, publicat divendres a l'Avui.
Invocar Cervantes per rondinar
contra el català és un tòpic tronat. És el que feia un personatge del setmanari
satíric Cu-cut!, anomenat Don Tancredo, que servia per ridiculitzar
l'espanyolisme. La cosa va disgustar els militars espanyolistes, fins al punt
que, l'any 1905, van assaltar la Redacció de la revista i van destruir-ne els
tallers. Un cas ben clar d'intolerància i de manca de sentit de l'humor. A més,
Cervantes, al Quixot, dedica elogis a Barcelona, que és l'única ciutat
que hi apareix, i l'únic llibre de cavalleries que elogia és Tirant lo
Blanc.
La política del Parlament de
Catalunya en matèria de llengua s'ha adoptat sempre per unanimitat. Atacar-la és
atacar tant les esquerres com Convergència i Unió. Ara i aquí, el problema dels
anticatalanistes és que s'han quedat sense banderes. No poden enlairar ni la
bandera de la tolerància, ni la de l'humor, ni Cervantes, ni les esquerres, ni
la classe obrera, perquè enllacen amb una tradició d'intolerància i manca de
sentit de l'humor, desconeixen Cervantes, no encaixen amb les esquerres i són
del tot aliens a la classe obrera.
Decididament, el discurs
anticatalanista ha canviat ben poc al llarg dels anys. Rafael Campalans,
socialista i catalanista per les mateixes raons, deia que política és pedagogia.
Tenia més raó que un sant. Però de la mateixa manera que ni el més brillant dels
oradors és capaç d'emocionar una pedra, mai no podrem desarmar la intolerància
de la gent anticatalanista. Més val que dediquem el nostre temps i les nostres
energies a altres coses, perquè l'anticatalanisme no té remei.
La gairebé absoluta manca de relacions entre el Govern balear
i l'Executiu valencià, presidit per Francisco Camps, ha obligat
el gabinet de Francesc Antich a cercar ponts de contacte amb la societat civil
progressista, que al País Valencià s'aplega de manera essencial al voltant de
l'empar que li ofereix Acció Cultural. El conseller de Presidència, Albert
Moragues, visità ahir el president d'aquesta entitat, Eliseu Climent, a
l'edifici Octubre, situat al bell cor de la València gòtica, on més es palesa la
catalanitat de la ciutat. Si el Partit Popular mostra la seva força a la plaça
de l'Ajuntament, Eliseu Climent i la seva gent ocupen l'edifici Octubre, un dels
més importants de la València modernista.
El conseller
Moragues va explicar que "la unitat cultural de tots els
territoris de parla catalana no pot ser completa sense el País Valencià i és per
això que som aquí". Amb tot, volgué remarcar les dificultats del Govern per
poder arribar a acords amb una entitat de caràcter civil. De totes maneres, la
reunió no va ser debades i ja hi ha damunt la taula alguns acords concrets:
l'entrada del Govern amb partida pressupostària a l'Institut
Villalonga, d'estudis econòmics, i la possible obertura d'una seu
d'aquesta entitat a Mallorca en seran els més visibles. Moragues conegué de
primera mà el funcionament del centre Octubre i de les entitats que hi estan
acollides; s'interessà especialment per la bona arrancada de l'espai Illes, que
des de fa unes setmanes ofereix programació cultural de les Balears a València;
i assegurà que "en els temes de la unitat de la llengua catalana i de la seva
cultura, els polítics n'hauríem de quedar al marge".