–Creu que ens hem centrat massa en la recuperació de la llengua com a vehicle, però no ens hem preocupat prou dels continguts que transmetem amb aquesta llengua. Assegura que «un idioma no només comunica, sinó que identifica».
–Hem treballat per la recuperació del català com a vehicle de comunicació. La lingüista Rosa Calafat va advertir que no n'hi havia prou. Es parla molt de la presència del català als mitjans i de l'èxit de la immersió a les escoles, però no gaire dels continguts, que són tan importants com el vehicle de transmissió. El resultat del seu treball serà publicat per la Càtedra Unesco de Llengües i Educació de l'Institut d'Estudis Catalans.
El diari digital d'Alcoi i comarca
Aquest article rebentarà totes les butllofes d'aquells que es proclamen sistemàticament intèrprets dels interessos "dels ciutadans". Aquells que des de totes les tribunes que es fan i es desfan bramen que això o allò "no interessa a la gent". Perquè són els ungits per determinar què volen i què no volen els contribuents, tot i que després les seves opcions polítiques siguin les menys votades. La qüestió gens interessant que aquí es tracta afecta els agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Uns senyors que tenen moltes funcions i obligacions, que no sempre fan a gust de tothom. Paciència. Massa sovint els toquen responsabilitats ingrates que resolen tan de bona fe com poden, però, com que representen l'Ajuntament, s'emporten el disgust que s'hauria d'abocar contra el seu alcalde. Ara, dit tot això en descàrrec seu, cal dir també que hi ha una funció que suspenen sempre per mèrits propis. Aquests senyors durant el servei mai parlen entre ells en català. Fora de la feina poden fer el que considerin i els vingui de gust, però en la relació professional resulta que l'Ajuntament de Barcelona té com a llengua pròpia i d'ús la del país. O així hauria de ser. I ells, no. Desafio qualsevol lector que pari l'orella i que en trobi dos al dia que s'expressin en català en el servei. Fa trenta anys que quan els contracten els fan superar la prova de no-català. Enhorabona.
4)
Butlletí puntCAT
3r. Trimestre 2009
juliol
– agost – setembre
http://www.domini.cat/media/upload/arxius/butlleti/09tr03butlleti.pdf
Publicat en el diari PÚBLICO dilluns 26 d'octubre del 2009
http://blogs.publico.es/traduccioninversa/136/cine-en-catalan/
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
Tags: Ley del cine de Cataluña
La semana pasada se conoció el anteproyecto de la nueva Ley del Cine de Catalunya y, curiosamente, la reacción de algunos medios fue destacar solamente el aspecto sancionador de su normativa. Pues no lo entiendo. Es como si las normas de tráfico vigentes en un país sólo importaran a efectos de las multas correspondientes. Si hay normas en el tráfico (y, por consiguiente, multas) es para evitar el caos, favorecer una circulación mínimamente reglada y, al final, evitar muertes en accidente. La multa es lo accesorio (y lo inevitable, de acuerdo con la naturaleza humana); lo esencial es la necesidad, en sociedades complejas, de la reglamentación.
La Ley del cine catalana pretende asegurar que el espectador pueda escoger la lengua en que se emitirán las películas. Se propone, en ese sentido, que la mitad de las copias sea en catalán y la otra mitad en castellano. Para los exhibidores que incumplan las reglas, habrá sanciones, como es lógico y normal, porque es el espectador el sujeto de derechos. Al fin y al cabo, poder escoger la lengua en una sociedad bilingüe es la matraca con la que día si día también bombardean los partidarios del “bilingüismo sano”. Pues que no se preocupen: a esos efectos, la nueva ley rebosa salud
En el fondo, los aspavientos más o menos sinceros contra la ley lo único que revelan es la gran farsa del “bilingüismo”. Para una vez que se cumple estrictamente con el equilibrio entre los idiomas, los bilingüistas se rasgan las vestiduras. ¿Y por qué? Porque el catalán se fortalece. Ese es el gran drama. Eso es lo imperdonable. He aquí la gran tragedia española.
Una nodrida representació de la societat i de la cultura dels
Països Catalans es va aplegar dissabte a la nit a l'edifici Octubre Centre de
Cultura Contemporània per assistir a la tradicional Nit dels Octubre, que
enguany ha arribat a la XXXVIII edició. La gran festa nacional d'Acció
Cultural del País Valencià obre els tradicionals actes que les entitats
de defensa de l'única llengua i cultura pròpia de Catalunya, del País Valencià i
de les Illes Balears celebren en els propers dies: la Nit de Santa Llúcia
d'Òmnium i la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear seran les
properes.
Eliseu Climent va actuar de perfecte amfitrió en un any
especialment dur per als valencians: en deu dies es farà efectiu el mandat que
obliga a tancar el repetidor que permet que TV3 arribi a les llars de més d'1,3
milions de valencians. La guerra de la Generalitat Valenciana,
encapçalada pel PP i per Francisco Camps, està sent implacable i cruel
-irracional com totes les guerres- contra la ciència i la cultura. A les Illes
Balears la situació no es pot dir que sigui molt millor, com varen reconèixer
alguns dels illencs assistents a la gala, condemnats a veure només un succedani
barroer de les emissions que posa en antena la televisió catalana.
Així i
tot, Climent assegurà que "estam assistint al naixement d'una
cosa, que és l'Estat autonòmic de la comunicació audiovisual, però aviat naixerà
l'estat post-autonòmic". L'acte dels Octubre va tenir així el seu marcat
caràcter reivindicatiu. I una de les reclamacions va arribar amb un dels premis
especials del vespre: el que es va concedir a l'Institut Ramon Llull i molt
especialment a la xarxa de municipis valencians que han fet possible la
integració a la fundació dels territoris del País Valencià en un organisme
multiterritorial vetat una vegada més per la irracionalitat del PP valencià, que
despús-ahir va veure com desenes de milers de persones es manifestaven pel
carrer reclamant el fi de la corrupció i que s'aclareixi d'una vegada la
responsabilitat de Camps en el cas Gürtel.
El director general de Cultura
del Govern, Pere Joan Martorell, va pujar a l'escenari per agrair en nom del
Govern el guardó atorgat al Llull i per recordar que des de fa algunes setmanes
les Illes disposen d'un espai propi de promoció dels seus creadors culturals a
l'Espai Illes Balears. Martorell no va ser l'únic illenc
present a l'esdeveniment, ja que hi assistiren, entre d'altres, el director de
l'Obra Social i Cultural de Sa Nostra, Andreu Ramis; el secretari de relacions
polítiques del PSM, Magí Moranta; el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume
Mateu, i el director adjunt d'IB3, Maties Salom.
Conselleria
torna a excloure els titulats en Filologia Catalana d'una convocatòria de
treball
Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1787&Itemid=1
Font de Mora
promociona el valencià amb davantals i
enganxines
Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1790&Itemid=1
Esquerra Unida
vota a favor del secessionisme lingüístic en
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1792&Itemid=1
Escola
Valenciana acusa el conseller Font de Mora de plagiar el "Voluntariat pel
Valencià"
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1796&Itemid=1
Rita Barberà
anuncia que l'Ajuntament adoptarà el topònim "València", tal com recomana
l'AVL
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1800&Itemid=1
El lliurament
dels guardons literaris tanca
Llegiu la notícia:
http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1805&Itemid=1
L'Institut de Política Lingüística té com a objectiu
fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització
social del català, sobretot al País Valencià.
Contacte
96 315 77 99 Ext. 259