Castellanismes
subtils
Actualment el castellà
és omnipresent. El sentim i el llegim contínuament: en la ràdio, en la
televisió, en el cinema, en les cançons, en els diaris, en les tanques
publicitàries, en converses pel carrer. A tota hora, a tota hora. Antigament
això no passava. Fins ben entrat el decenni dels seixanta del segle xx, una persona que visquera en un poble
valencianoparlant podia passar-se tota la vida sense sentir ni un sol mot de
castellà, sobretot les dones, ja que els hòmens el sentien, com a mínim, quan
feien el servici militar. Avui en dia podem dir, sense por d'equivocar-nos, que
en totes les llars de la nostra àrea idiomàtica hi ha un televisor (o més d'un)
i diversos aparells de ràdio. I la major part de cadenes de televisió i
d'emissores de ràdio parlen castellà. I, com és lògic, cadascú mira o escolta
els programes que més li agraden o que més li interessen i en eixos programes,
la majoria de les vegades, es parla castellà. Ara és com si tothom tinguera un
parent castellanoparlant vivint a casa. I açò té una influència decisiva en la
llengua de tots nosaltres i, de manera molt especial, en la dels més jóvens que
encara es troben en un estadi d'aprenentatge.
Per això, entre altres motius, la nostra llengua es castellanitza més de pressa
que en temps passats. El castellà s'infiltra d'una manera subreptícia i
subliminar en el nostre subconscient i, lentament, subtilment, canvia en el
nostre cervell estructures lingüístiques sense que nosaltres ens n'adonem.
Expressions que en la nostra llengua s'han dit des de temps immemorials d'una
manera determinada i que nosaltres hem heretat per tradició oral dels nostres
avantpassats podem, sense ser-ne conscients, dir-les un bon dia d'una manera
diferent per influència del castellà. Podem passar-nos tota la vida dient “he
caigut un bac”, “hui tenim paella per a dinar”, “d'ací
a un
moment”, “divendres de matí” o
“ara mateix” i un mal dia, de bursada, començar a dir “m'he caigut
un bac”, “hui dinem paella”, “en
breus instants”,
“el matí de divendres” o
“en
estos
moments” i creure que és així com ho hem dit sempre. El castellà
causa estralls en el nostre lèxic, en la nostra sintaxi i en la nostra fonètica.
La major part d'eixos canvis produïts per influència de la llengua veïna ens
colpegen d'una manera brutal quan els sentim i ens produeixen immediatament un
sentiment de rebuig. Són fàcilment identificables i, per tant, fàcilment
corregibles. Però els castellanismes més traïdors de tots són aquells que no ho
semblen pas, que no criden l'atenció. Es tracta de vocables, expressions,
construccions sintàctiques, que tenen tota l'aparença de ser genuïnes i, fins i
tot, en molts casos ho són. El castellanisme perillosíssim per a la nostra
llengua en eixos casos no es troba en la paraula, expressió o construcció que
substitueix la que des de temps immemorials s'ha usat en valencià sinó en el fet
que es produïsca la substitució. Si substituïm paraules com ara
balafiar, baratar, batafaluga, endenyar o enfitar per dilapidar, canviar, anís, infectar o empatxar el problema no es troba en les
paraules substituïdores en sí, que són ben nostres i ben legítimes, el problema
és que, si usem sempre les segones, condemnem a mort les primeres que han
arribat vives i ben vives als nostres dies a través de segles i segles de passar
de pares a fills. El castellanisme subtil és substituir determinades paraules,
expressions o construccions per altres –que són correctes o que, almenys, ho
semblen– i, per consegüent, deixar d'usar les de sempre i condemnar-les a
mort.
Tot seguit relacione alguns d'eixos castellanismes subtils. Considere que
hauríem de tindre la intel·ligència i la valentia de condemnar-los i combatre'ls
si no volem que el valencià, a poc a poc, es convertisca en un dialecte del
castellà.
Ací teniu relacionats uns quants doblets: la paraula o expressió que
escric a l'esquerra és la que hem usat els valencians durant segles i la que
escric a la dreta, que en molts casos no és incorrecta –encara que en alguns sí
que ho és–, és la que hauríem d'evitar a fi de no despersonalitzar la nostra
llengua.
a l'endemà o al
sendemà / al dia següent
enguany /
aquest any o este any
pudor /
olor desagradable
capolar /
picar (la carn)
coure /
picar
coent /
picant
fer (o
pegar) una volta / donar una volta
fer (o
pegar) un bes (o una besada) / donar un bes
emmalaltir
o fer-se malalt / posar-se malat
afanyar-se
/ apressar-se o donar-se pressa
acostar o
atansar / apropar (calc mental del castellà
acercar)
adés / fa
un moment o fa un
instant
gust /
sabor
tindre gust
de / saber a
color de
carabassa / color taronja
fruita seca
/ fruits secs
triar /
escollir o elegir
arreplegar
/ recollir
tastar /
provar
Com que la realitat el delata, Ferran Garcia insisteix a no citar ni un
sol article de la llei sinó a oferir-nos edulcorades interpretacions seues. Per
tant, reproduiré els articles literalment, perquè el lector puga jutjar si és o
no un conte fantàstic el que pretén narrar-nos. Vet ací l'acord de
Els texts ja proclamen que no hi ha molt de marge per a la interpretació
ni la fabulació fantàstica. En el pactat per
L'únic presumpte avanç palpable que, quant a llengua, és capaç de citar
el representant de CCOO PV és aquest: “s'ha incorporat l'obligació del
funcionariat d'atendre les persones en qualsevol de les dues llengües oficials
que trien”. Contrastem-ho amb els fets: “Artículo 88. [...] el personal empleado
público deberá observar las siguientes obligaciones: [
] 4. Informar a la
ciudadanía sobre aquellas materias o asuntos que tengan derecho a conocer,
facilitando el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones,
así como la atención en cualquiera de las lenguas oficiales de
Les altres consecucions de CCOO PV que cita Garcia són també pura fantasia animada: pretén fer creure que d'una llei on no s'exigeix cap domini de llengua poden derivar-se, en un nivell legal inferior, decrets, ordres i reglaments que asseguren la normalitat lingüística. Com tantes vegades, ell torna a la literatura fantàstica de les intencions de futur (més que dubtoses, vist en què han quedat els compromisos adquirits per CCOO): “al desenvolupament legal de la llei [...] CCOO PV continuarà demanant un catàleg ampli de llocs amb catalogació lingüística” i una “oferta formativa àmplia i incentivada fins a arribar a la universalització de la formació lingüística”.
Podríem demanar a CCOO PV menys fantasia literària? Si simplement es limitava a respectar i copiar en els projectes de llei que signa amb el PP la grisa literalitat d'allò que ha pactat amb la societat civil, la literatura, la llengua i els ciutadans guanyarien molt al País Valencià.
Devem
el descobriment de l'accentuació del topònim a Pere Puig i Ustrell, director de
l'Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, que el 1988 va publicar l'article
revelador a la revista Terme.
L'evolució de la grafia, que va passar d'Egara a Egera i, més tard, Egra, demostra que la paraula no tenia
l'accent tònic damunt la segona vocal (es confonien les grafies a i e en aquesta posició) ni damunt l'última
(mai no es va accentuar, com sí que es van accentuar altres formes agudes en
textos medievals). A més, Puig va deixar escrit que la e d'Ègara era oberta com la de la paraula mel.
A la
Terrasseta les es obertes encara sonen obertes, i espero que per molts anys.
Però a la Terrasseta dels mitjans de comunicació orals, i més enllà, costa de
sentir-hi l'accentuació correcta en alguns cultismes la grafia i la pronunciació
dels quals ja s'ha establert des de fa molts anys. Així, les formes iber i radar són agudes, tèrmit i intèrfon són planes i període i plusvàlua són esdrúixoles. En aquest
sentit, hi ha un antropònim d'anomenada que dóna nom a un dels carrers més
transitats de la Terrasseta: Arquimedes. En català la paraula és
plana, com en italià, i per tant l'accent recau damunt la primera e que, per cert, sona tan oberta com la
d'Ègara.
Pere Puig afirma que a partir de 1294 és el topònim Terracia qui pren el relleu d'Ègara. Aquest desapareix del tot de la documentació. Jo no sé si podríem arribar a documentar, oralment, un Arquimedes ben dit.
"Per sort, la música en la nostra llengua té un nodrit nombre de grups que l'empren, i que fan ús d'ella a les seues lletres. Alguns com Obrint Pas, la Gossa Sorda, o fins i tot els alcoians VerdCel, grups amb una trajectòria més que reconeguda i que malauradament estan vetats a la nostra televisió pública, a Canal 9, la televisió que paguem cadascú dels valencians i valencianes, i com no també a molts Ajuntaments governats pel Partit Popular" denuncia el Secretari Comarcal del Col·lectiu de Joves del BLOC, Vicent Català
La joventut necessita que activitats com aquesta siguen fomentades i suportades pel nostre govern local. "Des del BLOC JOVE d'Alcoi pensem que ja ha arribat el moment de que l'Ajuntament responga a les demandes de gran part dels seus joves", afirma Alba Nadal
Per aquest motiu i en quina millor data que celebrant el Mig Any fester, el BLOC JOVE d'Alcoi dona el trò d'eixida a aquesta campanya de recollida de signatures per tal de mostrar-li al Ajuntament que els joves i no tant joves, les alcoianes i alcoians i tots aquells que ens visiten també volen gaudir en moros i cristians de música en valencià.
Els fulls de signatures estaran repartits per diferents entitats, instituts, universitats i biblioteques, entre altres.
Dins d'aquesta campanya també realitzarem diverses activitats que aniran anunciant-se. Amb suficient temps se li faran entrega de les signatures a l'ajuntament perquè puga valorar l'interés i el faça realitat. "Perquè tot no es un concert de David Bisbal, els joves tenim les nostres pròpies demandes i reivindicacions i l'ajuntament que no creu en els joves ni en la participació, deu començar a obrir els ulls, i escoltar", destaca el Secretari Comarcal.
Des del BLOC JOVE, convidem a l'Executiu a que o faça, "si el Govern Municipal no fa res, nosaltres, el col·lectiu de joves del BLOC ens mourem i potser que Alcoi siga un dels punts on es celebre La Gira, Festival Itinerant de Música en Valencià", anuncia la Secretaria Local, ja que es troben en procés de negociació.
"Cal demostrar-li al Partit Popular que una llengua no sols es defensa parlant-la als actes polsosos i folkloristes sinó també fent ús d'ella a tots els llocs i gaudint-la per tots els racons sempre, durant el dia a dia i a les nostres festes", acaba afirmant Vicent Català.
Néixer capgròs de color vermell va inquietar-lo perquè la resta dels seus iguals eren de color fosc. I és clar, els altres capgrossos el trobaven tant estrany i lleig que es negaven a dirigir-li la paraula. Això va entristir el capgròs vermell. Amb tot, no va voler donar-hi importància convençut que quan li creixessin les potetes aquestes es tornarien de color fosc. Arribat el moment, les potetes també li van sortir vermelloses. I, avergonyit, va abandonar la bassa on havia viscut disposat a córrer món. Anant amunt i avall va descobrir que la natura està farcida elements vermellosos que la gent contemplava justament per la seva bellesa. Es tracta d'El gripau vermell (Ed. Baula, Barcelona 2008) de l'enginyós Enric Larreula. En essència, és una metàfora sobre una manca d'afecte pel fet de ser diferent.
No oblidem que l'afecte, base que proporciona seguretat, és una necessitat tan vital que, si ens en veiem privats, acostumem a vincular-nos a aquells àmbits que ens permeten recuperar una alenada de vida. El psiquiatre Boris Cyrulnik diu que l'absència d'una estructura afectiva i social provoca desenvolupaments alterats: «per exemple, (el cervell) tendeix a la depressió perquè els seus circuits neuronals el duen cap a la tristor». Això explica que Antoni Mir declarés, poc després de ser nomenat secretari de Política Lingüística, que calia garantir que cap ciutadà no fos increpat ni intimidat per utilitzar el català en cap context: «el govern vol donar confiança al ciutadà que pot exercir aquest dret (fer servir la llengua catalana)» (Avui, 7-3-04). Un entorn afectivament segur, en termes lingüístics, és aquell en el qual la persona actua amb espontaneïtat, iniciativa, autenticitat. Però la realitat no és ben bé així.
En aquest sentit, cada primavera, quan provo de fer la declaració de renda per telèfon, bo i seguir els passos per ser atès en català, no ho aconsegueixo. Curiosament, la telefonista que és competent en la nostra llengua sempre està ocupada. Quan vaig tenir una avaria telefònica, l'operadora em va penjar el telèfon per parlar en català. I aquest estiu les telefonistes de Grimaldi Lines, naviliera que enllaça Barcelona amb Itàlia, se'm passaven de les unes a les altres per no haver-me d'atendre en català.
Quan teixir un lligam afectiu amb la llengua del territori no és possible, els humans ens identifiquem amb la força que ens dóna seguretat, la llengua més potent. Aleshores, ens podem arribar a adaptar en una societat que ens agredeix, instal·lar-nos en un fals jo, treballar per convertir-nos en algú diferent del qui som. Perquè en aquests contextos disharmònics, en els quals no es pot viure en la llengua autòctona, la persona se sent segura com més rígida i restrictiva és amb la seva identitat, malgrat que sigui anar en contra un mateix.
Crear mons afectius, des de les institucions catalanes, i disposar de punts de suport genuïns i coherents, és sinònim de qualitat de vida, de calidesa, de confiança. Necessitem camps emocionals per sentir-nos lingüísticament segurs i per ser capaços de proposar-nos nous reptes. En aquesta línia, Cyrulnik assegura que subministrant seguretat a la persona, els circuits canvien, els recorreguts neuronals es modifiquen: «Veure això en fotografies per ressonància del cervell és una descoberta corprenedora».
Publicat en El Punt dimarts 27 d'octubre del 2009
Educació exclou Filologia Catalana d'una borsa de valencià
El sindicat STEPV ha denunciat que la borsa de treball de valencià per a secundària i EOI que la Conselleria d'Educació va publicar dijous passat no inclou la titulació en Filologia Catalana per a optar a la dita borsa. STEPV ha qualificat d'«obsessió malaltissa» la insistència del govern valencià i del conseller d'Educació Font de Mora per evitar que aquesta titulació aparega en un paper oficial malgrat les nombroses sentències del TSJ valencià i del Suprem que reconeixen la seua validesa i ha assegurat que «vetlarà» perquè ningú quede exclòs de la borsa per raó de la titulació.
En aquest sentit, el sindicat ha expressat que «si això arriba a passar», posarà a la disposició dels afectats els seus serveis jurídics per prendre les mesures legals adients per a restituir els drets dels afectats.
El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) conjuntament amb Linguamón-Casa de les Llengües i amb el suport de la Xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans, té el plaer de convidar-vos al cicle de conferències previstes per aquesta tardor sota el títol:
“Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes en el
segle XXI”
Dijous 5 de novembre de 2009
Presentació: F. Xavier Vila, Departament de Filologia Catalana de la
Universitat de Barcelona i director de la Xarxa CRUSCAT de
l'IEC.
Les conferències tindran lloc a
l'Institut d'Estudis
Catalans (sala Nicolau d'Olwer) a les 18.30. Hi haurà
servei de traducció
simultània.
Ja està disponible la versió 9.10 de l'Ubuntu en català, amb el sobrenom Karmic Koala. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat. Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.
En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què hi participa Softcatalà.
Algunes de les novetats que es presenten són les següents:
Per a obtenir informació més detallada sobre les novetats, consulteu la nota de premsa oficial.
Com de costum, la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català ha organitzat una festa per a celebrar aquest llançament.
Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al lloc web de l'equip de traducció, on trobareu tota la informació necessària per a ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.
Per a instal·lar l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues opcions:
Finalment també cal destacar que el català és una de les 25 llengües en què es considera que la traducció de l'Ubuntu és completa.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2008 el seu lloc web va ser visitat per una mitjana de 410.000 visitants únics mensuals, i va distribuir 600.000 còpies de programari en català. Per a obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.