El passat dijous es va firmar un conveni de collaboració entre l'Ajuntament d'Alcoi i la Federació Escola Valenciana. A l'acte hi van assistir Jorge Sedano, alcalde d'Alcoi, la presidenta de la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià, Mª. Angels Jordà i el Regidor de Política Lingüística, Jorge Gisbert. Es tracta d'un acord únic i excepcional ja que poques vegades el consistori alcoià en fa ús de la nostra llengua.
El document tindrà una validesa d'un any renovable i té com a objecte la realització conjunta d'activitats encaminades al foment i protecció de la nostra llengua.
És important ressenyar que es tracta de la primera vegada que es firma un acord d'estes característiques entre ambdós entitats que pretén consolidar la collaboració en la realització d'activitats com ara l'edició de Sambori, les trobades d'escoles valencianes, el Voluntariat pel valencià, la lectura del Tirant lo Blanch, el Cicle de Cinema en valencià i moltes altres.
Pròximament s'iniciarà una activitat dirigida a tots els escolars per a donar a conéixer els valors culturals i patrimonials de la nostra ciutat. Tant l'alcalde d'Alcoi com la presidenta de la Coordinadora pel Valencià van manifestar la seua satisfacció per l'acord aconseguit.
Publicada al diari AVUI, pàgina 2, dijous 22 d'octubre del 2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/177471/catala/es/mortifer.html
Increïble, però cert. El Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya considera que els catalanoparlants d'aquest país -per alguna patologia mental que no aclareix- no volem veure pel·lícules en el nostre idioma ni en el de la versió original, sinó en castellà. Segons la seva gerent, Pilar Serra, la futura llei del cinema -que, com totes les lleis, preveu sancions en cas d'incompliment- no servirà de res perquè "amb mesures impositives no es pot crear una demanda ni un hàbit que no existeix". És més, Pilar Serra adverteix que la introducció del català dins dels cinemes acabarà amb el tancament de moltes sales. En fi, que el català és mortífer.
És curiosa aquesta percepció gremial, perquè el que no existeix és el cinema en català. Un dels molts voluntarismes d'aquest diari és destacar les pel·lícules que estan doblades o subtitulades en català, així que és ben fàcil comprovar (pàgines 36 i 37) que l'espai ens queda pràcticament buit cada dia. En aquest país només hi ha una mínima normalitat lingüística en el cinema infantil, tot i que els pobres nens s'han hagut de quedar sense 3D si els seus pares han tingut la militància de portar-los a veure Up o Monstres contra alienígenes en la llengua que parlen a casa.
De tota manera, el que queda clar és que la llei del cinema tindrà moltes dificultats per aprovar-se i aplicar-se. La batalla per introduir el català a les sales serà molt complicada i encara no s'han comprovat totes les resistències que s'aniran activant durant el procés. Les vegades que els governs de CiU ho havien intentat van acabar en la més lamentable impotència, per ser suaus. Així que hem d'esperar que els partits catalans -almenys per una vegada- tinguin prou sentit de país per donar suport a l'avantprojecte de llei que impulsa el conseller Tresserras.
El govern català preveu oferir ajuts al doblatge que poden ajudar a convèncer les majors i evitar conflictes en l'aplicació de la futura llei del cinema de Catalunya, que estableix l'obligatorietat de distribuir el 50% de les còpies de cada pel·lícula en versió original subtitulada en català o doblada a aquesta llengua. L'avantprojecte de llei no recull aquests ajuts, que seran reintegrables (almenys en els films més comercials), però des de la conselleria de Cultura es va avançar ahir que està previst desplegar-los al reglament.
Aquesta és una de les novetats explicades ahir a l'AVUI pel conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, al voltant d'una norma que suposarà "un dels salts més grans en la normalització lingüística del català". La llei està justificada per la situació de l'exhibició de cinema en català: "Estem al 2%, és una vergonya. Si hi hagués una progressió, i haguéssim passat al 10%, el 15%, el 20%..., probablement no hi hauria llei, però aquí s'ha creat un gueto".
En tot cas, Cultura no vol cap guerra amb les majors (els grans estudis de Hollywood), que controlen el 70% del mercat. "Volem arribar a un acord amb el principi irrenunciable que la gent pugui anar a veure el cinema en la llengua que vulgui".
Un dels punts destacats de l'avantprojecte de llei és la potenciació de la versió original a través de la creació d'una xarxa concertada de cinemes, que programaran preferentment cinema europeu i de producció catalana en VOS. També es crea un fons de foment a l'exhibició que tindrà en compte la projecció en versió original com a criteri per donar subvencions.
Els exhibidors gaudiran d'altres ajuts, entre els quals destaca el del 5% de la taquilla, que s'haurà d'invertir a millorar les sales i adaptar-les a l'era digital. Això suposa uns 7 milions d'euros anuals. Amb tot, el Gremi d'Empresaris de Cinemes, que agrupa un 65% de les pantalles catalanes, rebutjava ahir les sancions que preveu la llei, perquè consideren que són "desmesurades" i fruit d'una política "intervencionista inacceptable".
Sancions dissuasòries
Des de la conselleria s'ha remarcat que les sancions no tenen voluntat recaptatòria, sinó dissuasòria, de manera que no surti a compte incomplir la llei. I han posat un exemple: una superproducció que s'estreni amb 100 còpies a Catalunya i es distribueixi en un 60% en castellà i un 40% en català, podria suposar a la distribuïdora una multa de 80.000 euros. Doblar-la al català costa uns 30.000 euros.
L'obligatorietat de fer el 50% de còpies en català només afecta les pel·lícules que s'estrenin amb 16 còpies o més. Això significa uns 160 o 170 films a l'any, que acumulen el 80% de la taquilla. La llei, que pot entrar en vigor a principis del 2011, donarà un marge de 4 anys per aplicar les quotes.
Per aplicar la nova llei, la Generalitat augmentarà en un 10% els diners públics dedicats al cinema, que ara són uns 20 milions d'euros anuals. La nova política es basarà també en una redistribució de prioritats.
Cinema
L'avantprojecte de la llei del cinema de Catalunya preveu fer servir els recursos del poder polític, des dels incentius fins a les sancions, per aconseguir que a Catalunya es pugui veure cinema en català. Sense que se'n deixi de poder veure en castellà. Segur que hauria estat preferible arribar a aquest objectiu, que em sembla raonable i fàcil de consensuar, a través de la bona voluntat de tots els agents, dels acords i dels pactes. Però també em sembla lògic que si per aquesta via hem avançat molt poc s'explori l'altra via, la del Diari Oficial.
Liberal
Fa uns dies, l'amic Ernest Folch publicava un article en aquest mateix diari titulat Jo no sóc liberal, on argumentava que la defensa del català exigeix intervencionisme públic. Estic d'acord en la conclusió, però no en l'argument. El problema del català no és el mercat. No és que siguem massa pocs i massa pobres perquè la nostra cultura pugui subsistir. El nostre problema és precisament que el mercat està distorsionat per la política, en contra nostre. Si no hi hagués un intervencionisme que ens perjudica, des de la mateixa Constitució, amb les lleis del mercat podríem anar fent. Si només hi hagués consideracions de mercat, o es doblarien les pel·lícules també al català o no se'n doblarien enlloc. Ara, si hi ha un intervencionisme de signe contrari, es fa imprescindible compensar-ho amb un intervencionisme de signe favorable.
Manifestants
Expliquen que en temps del primer franquisme, un ampli grup de falangistes van concentrar-se de manera no gens espontània davant de l'ambaixada britànica a Madrid reivindicant l'espanyolitat de Gibraltar. Un ministre del govern de Franco va trucar a l'ambaixador per dir-li si necessitava que enviés policies per protegir l'ambaixada. I l'ambaixador va respondre: "No cal que m'enviï policies, n'hi ha prou que em deixi d'enviar manifestants". Doncs això.
Publicat en el diari AVUI, pàgina 56, divendres 9 d'octubre del 2009
Llegeixo a l'AVUI una notícia de Bibiana Guarch que diu així: "Els blogs en català, més vius que mai". I explica que la llengua catalana és la vuitena més utilitzada a la blogosfera. La notícia és a propòsit dels premis Bloc Catalunya.
La qüestió és que m'aturo en un dels comentaris que hi ha penjats a l'edició digital del diari. I ho dic sense perdre de vista el respecte que em mereix Pere de Banyoles, opinador online que fa diverses aportacions a qualsevol notícia i s'enfada quan els altres comentaristes (comentaristes burletes i poc sensibles) li usurpen la personalitat. En aquest comentari que dic hi ha escrit això: "Felicito el diari AVUI per mantenir-se ferm en l'escriptura correcta de blog, malgrat els pesats que insisteixen a voler escriure-ho malament (bloc) seguint una lògica seva estrafolària. I és que una g final és una cosa perfectament catalana (cinc centenars de paraules catalanes acaben en g)".
És una qüestió que m'interessa particularment. És cert que molts blogaires -o blocaires- han decidit que els blogs a la catalana duguin una c final i no pas una g. I jo sempre tendeixo a fer cas als que en saben. Però, per exemple, imaginem que un col·lega meu escriptor es troba en aquest cas: un personatge, que es dedica al periodisme, escriu en un blog, però també en un bloc. Si el bloc i el blog s'escriuen amb c final, hi ha confusió, perquè per context és difícil que s'entengui quan és que escriu al blog i quan és que escriu al bloc. Suposo que el context faria més difícil que hi hagués confusió entre un bloc de notes i un bloc de ciment, tot i que al bloc de ciment també s'hi pot escriure.
Per tot això, el meu col·lega havia pensat d'escriure blog amb g, seguint l'exemple de l'anglès, però resta o queda a l'espera dels consells dels lingüistes. I també dels membres de l'Institut d'Estudis Catalans, però ja entén que les coses de Palau potser van despau.
La traducció al català de l'últim sistema operatiu de Microsoft, el Windows 7, es podrà descarregar de franc a final d'aquest mateix mes, segons han dit a VilaWeb fonts de Microsoft Catalunya. El Windows 7 ha sortit en 35 llengües i el pegat de català permetrà traduir-lo a partir de la versió en espanyol. A més el nou sistema operatiu és capaç de reconèixer text escrit a mà en català i traduir-lo a un format apte per als processadors de textos.
El Windows 7 és un sistema operatiu molt adaptat a les pantalles tàctils de manera que inclou programes per escriure directament damunt la pantalla tàctil amb un punter com si es fes amb un bolígraf que tradueixen el text a un format apte per als processadors de textos. De moment aquest sistema funciona en vint idiomes, incloent-hi el català. Això pot ser especialment útil per a ordinadors basats sobretot en la tecnologia tàctil.