La pàgina principal de Yahoo ha estat redissenyada a la majoria de països i se n'ha suprimit la versió catalana. La multinacional nord-americana ho ha justificat tot dient que hi havia un nombre escàs d'usuaris que hi accedien i que calia prioritzar els mercats (l'espanyol, en aquest cas). Yahoo, tanmateix continua tenint a Barcelona una oficina de vendes i un laboratori d'investigació. Ara la pàgina ct.yahoo.com readreça a m.es.yahoo.com.
Segons fonts de Yahoo,
és possible de llegir les notícies en català, però des de la pàgina espanyola. A
més a més, cal personalitzar la pàgina d'entrada per registrar-hi els canvis.
La Generalitat de
Catalunya, el govern d'Andorra (20%), la Coorporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) i l'empresa Nominàlia van pagar sis-cents mil euros, el 2001,
a Yahoo perquè obrís la pàgina en català, que es va estrenar el 2002.
La
nova pàgina de Yahoo, que elimina el català, s'ha implantat als Estats Units i
als estats espanyol, francès i britànic. Però a països com Itàlia i Alemanya,
encara s'hi manté la pàgina antiga.
Alicia
Pousada
Després de dies i nits de pluges torrencials que ens havien fet oblidar de
colp les basques xafogoses de l´estiu, hem entrat de ple en aquest temps que els
manuals anomenen la tardor, i que la tradició reconeix com «l´estiuet de Sant
Miquel», un magnífic anunci del que antigament rebia el nom de «primavera
d´hivern»; una definició climàtica, aquesta, que a mi, personalment, sempre m´ha
semblat poètica perquè diu bellament allò que es fa sentir delitós, que dirien
els clàssics.
Aquest és un temps de matins amables el sol no crema i la
llum és dolça i de nits suaus, encara passejables, i vetlables. Fa un parell de
dies, i de nits, que aquest bon oratge es fa de sentir bonic. No sé ben bé com
explicar-ho, però de ben segur que el lector intueix el que vull dir.
Fa
cosa d´una setmana tots teníem la sensació d´haver-nos precipitat de colp en la
grisor tardoral, de tants núvols i paraigües com entarinyaven el cel, quan no
endolaven els carrers.
Els valencians, sovint solem demanar la pluja com si
estiguessem assedegats al mig del desert, però a penes ens cauen damunt uns bons
ruixats (o arruixons), ja estem queixant-nos-en, i ens posem de mala veta,
tement el pitjor.
Perquè aquesta època és ben propícia a les tempestes
torrencials i a les riuades, i ens imaginen catàstrofes passades quan veiem com
un barranc pedregós es transforma de colp en un torrent d´aigües tèrboles.
Però després de la tempesta ve la calma, i, havent fugit les pluges, tot té
colors nous. L´altre dia travessava amb el tren de rodalies els arrossars de
Sueca, amb marjals ja segades, i d´altres encara amb les espigues d´un verdós
groc madur. Temps de collita. I, potser per la llum, em vaig quedar encantat uns
pocs minuts mirant el paisatge per la finestra.
El TERMCAT obre la inscripció a la tercera edició
dels Espais Terminològics
El proper 12 de novembre a
l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona el TERMCAT convoca els III Espais
Terminològics, la trobada de caràcter biennal que el Centre convoca per afavorir
el debat entre experts en terminologia i en les disciplines que s'hi
relacionen.
En aquesta tercera edició, els Espais Terminològics acostaran
els assistents a la variació geolingüística en terminologia, que s'abordarà des
de dos vessants complementaris: la perspectiva lingüística i lexicogràfica i el
punt de vista dels especialistes. Com en edicions anteriors, s'ha convidat a
participar-hi experts de reconegut prestigi i es promourà l'intercanvi de
coneixements entre persones de diferents perfils professionals i de diferents
procedències dins i fora de l'àmbit de la llengua catalana.
Trobareu el
programa detallat, la butlleta d'inscripció i més informació sobre aquesta
jornada al web www.termcat.cat.
Publicat en el diari digital Pàgina26 diumenge 4 d'octubre del 2009
El Corpus Toponímic Valencià reobri el debat de l'accent del cap i casal
València, amb accent obert, així és com s'escriu el nom de la capital de
Túria, encara que a casa nostra la pronunciació tradicional de la lletra «e» en
aquest mot siga tancada. Ara bé, aquest no és l'únic cas en què, per no crear
més divergències entre les diferents varietats de la llengua, s'ha mantingut,
per convenció, l'accent obert per a mots en els quals els valencians pronunciem
tancada la vocal «e». És el cas, per exemple, de la conjunció «perquè» i del
pronom relatiu i interrogatiu tònic «què». Dijous passat, l'Acadèmia Valenciana
de la Llengua va presentar un recull en què s'arrepleguen 50.000 topònims. 250
persones han realitzat enquestes a més de 3.000 valencians, sobretot gent gran
que coneix els termes municipals. A més, el Corpus inclou la traducció fonètica
de cadascun dels topònims, com també una llista de les poblacions amb el nom en
valencià i legislació sobre la toponímia. Verònica Cantó, secretària de l'AVL,
considera aquesta obra com una de les més importants que ha editat la institució
ja que servirà de referència per a les administracions i per a la resta de la
societat. El Corpus Toponímic Valencià és la culminació d'un projecte que va
nàixer en 1994 promogut per la Generalitat.
Alfonso Grau, primer tinent
d'alcalde de l'Ajuntament de València, va ser preguntat si la Casa de la Ciutat
farà servir la denominació en valencià que ha dictaminat l'AVL. Grau, davant
dels periodistes, va assegurat que l'equip de govern «farà el que voldrà». Ara
bé, el primer tinent d'alcalde va matisar que si cal escriure València amb
accent l'Ajuntament «ho farà», encara que com que no es tracta d'una norma,
«l'Acadèmia se l'haguera pogut estalviar». En 1991, arran del pacte municipal
entre Unió Valenciana i els populars, es va decidir suprimir l'accent del cap i
casal. La denominació amb accent, però, apareix al web municipal i no provoca cap
problema en altres institucions com la Diputació.
Detotarrel, promogut per la Plataforma per la Llengua, ja té disc
El projecte musical
promou l'ús del català com a llengua de convivència
Detotarrel, projecte musical promogut per la Plataforma per la Llengua i produït per Nour, ja té disc (escolteu-ne la primera cançó). Hi participen, entre més músics, Gerard Quintana, Joan Garriga (de la Troba Kung-Fu) i Nikol Kollars (de 08011) i Guillamino. Detotarrel es va estrenar la Diada de Sant Jordi (heus-ne ací el vídeo). Aquest treball forma part d'una campanya promoguda conjuntament amb vint-i-quatre associacions d'immigrants.
Aquesta campanya té per finalitat de
subratllar el paper del català com a element d'inclusió de les persones
nouvingudes i com a eina que contribueix a la cohesió social. Grups de la nova
immigració i cantants i músics de la societat d'acollida canten conjuntament i
en llengües diverses, entre les quals el català és la llengua comuna, onze
temes, deu dels quals han estat composats pel grup Nour. L'última cançó del disc
és 'Venim del nord, venim del sud', de Lluís Llach, cantada conjuntament pels
músics que participen en el disc (vídeo).
El disc Detotarrel ha estat produït pel Grup Enderrock i la promotora musical Hace Color i es distribueix gratuïtament a
través d'Enderrock i de la Plataforma per la Llengua.
Membres del Cor de la Generalitat han denunciat que la direcció del Palau de la Música de València ha ordenat la retirada de les mencions a Catalunya i al català de l'òpera Roger de Flor, (1878), de Ruperto Chapí, escollida per obrir el concert commemoratiu de la diada del Nou d'Octubre.
Segons van explicar, en l'inici de l'assaig de l'obra, el director de l'orquestra, Miguel Ángel Gómez Martínez, va donar aquesta instrucció dient que ho feia «per ordres de dalt». La solució que es va oferir era la de canviar les mencions al poble català i als soldats catalans, per les de valencià i aragonesos.
El grup socialista a l'Ajuntament de València s'ha fet ressò de la denúncia i ha anunciat que exigirà al consell d'administració del Palau de la Música «l'assumpció de responsabilitats polítiques» pel que considera un «atemptat contra la creació» i la «manipulació de la història» en «desvirtuar» una obra original.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de València, Alfonso Grau, ha justificat la substitució dient que «qualsevol» obra escènica que s'ofereix en versió de concert «es mutila» perquè «no pega» i ha indicat que s'estan traient les coses de context.
Censura de l'Ajuntament de València
El dia 8, amb motiu de la Diada del 9 d'Octubre, el cor de la Generalitat Valenciana interpretarà al Palau de la Música el llibret de l'òpera Roger de Flor, de Rupert Chapí, amb una ordre expressa de l'Ajuntament de València: substituir totes les referències que hi ha al català i a Catalunya per valencià o aragonès. La mesura, a més d'indignar el director de l'orquestra, Miguel Ángel Gómez, i molts dels seus membres ("És com tapar un nu en una pintura", asseguraven), suposa canviar bona part del llibret original, ja que són moltes les referències al poble català, els soldats catalans i Catalunya.
Aquesta òpera, estrenada el 1878 (amb llibret del militar Mariano Capdepón), narra la història del guerrer que va liderar els almogàvers, les tropes de mercenaris aragonesos i catalans que van participar en la conquesta de València i Mallorca.
Ahir, el tinent d'alcalde de València, Alfonso Grau, justificava els canvis adduint que quan es rescata una obra per representar-la en versió de concert, "part de la partitura es mutila perquè no lliga". El PSPV-PSOE exigeix una rectificació a "aquesta censura per motius ideològics que falseja la història". La llei estableix que el dret moral de l'autor no prescriu mai, la integritat del text s'ha de respectar.
-------------------------------