La Plataforma per la Llengua és, amb 1.500 socis i uns 4.000 voluntaris, una de les entitats més importants del país pel que fa a la defensa de la llengua catalana. L'associació celebra enguany el quinzè aniversari i ho fa amb una campanya reivindicativa i pedagògica «El català suma», que aporta un bon nombre de xifres sobre l'ús del català i anima els parlants a fer servir la llengua.
Quinze anys d'existència. Content?
–«Molt content, sobretot perquè la Plataforma ha crescut
molt i cada vegada hem pogut fer més feina i obtenir més èxits per al
català.»
–L'any passat van rebre el Premi Nacional de Cultura a la
projecció social de la llengua catalana. El guardó els reafirma la feina
feta.
–«Hem rebut diversos premis, aquest reafirma la feina feta
i ens dóna impuls perquè ens anima a continuar treballant.»
–De tot el que s'ha fet fins ara, de què n'estan més
orgullosos?
–«De dues coses. De tot el que fa referència a l'àmbit
socioeconòmic, ja que hem aconseguit que moltes empreses etiquetin en català o
facin els catàlegs en la nostra llengua, i l'altra cosa és el treball amb totes
les entitats d'acollida lingüística, del món de la immigració, on s'ha fet una
feina fantàstica i ens sentim molt còmodes.»
–Si no existís la plataforma, s'hauria d'inventar?
–«És molt necessària. De fet, és la pregunta que ens vam
fer els fundadors, alguns dels quals col·laboràvem amb La Crida. Quan
desapareix, és quan neix la Plataforma per la Llengua; no és casual. Des de la
societat civil s'ha demostrat que es poden canviar coses.»
–Són els hereus de La Crida?
–«No gosaria dir això, perquè La Crida tenia uns objectius
diferents. Nosaltres bàsicament treballem per la llengua. En aquests temes,
cobrim la seva tasca, però de manera diferent.»
–Són una versió menys combativa de La Crida?
–«Són uns altres temps. Aquí, d'acció directa i combativa,
se n'ha fet. Hem fet accions per normalitzar el català al cinema, per exemple;
tenim una llufa gegant per denunciar determinades situacions... Hem fet coses,
adaptades a les circumstàncies i al temps: han passat quinze anys des de la
desaparició de La Crida.»
–Què ha canviat?
–«La demografia, sobretot. La nova immigració planteja uns
reptes importants. També ha canviat la necessitat de treballar la llengua des
d'un vessant més social, a més de cultural. També hi ha una llei de política
lingüística nova, un Estatut nou. El català ara és present en llocs on no hi
era... Han canviat moltes coses.»
–La immigració és un perill o una oportunitat?
–«És realment una oportunitat. És una nova població que és
receptiva si li expliquem bé les coses i ens hi adrecem fent servir el català
com a eina de cohesió social. És la nostra gran oportunitat, si ho fem
bé.»
–Ho fem bé?
–«A mitges. El català hauria de ser present de manera
normal al mercat i a l'entorn, i això no passa. Tenim un problema de
reconeixement important, no és la llengua oficial de les institucions de
l'Estat. Hi ha coses que tampoc no fem bé com a ciutadans; tenim el vici de no
adreçar-nos a aquests immigrants en català, no els ajudem a trencar barreres,
quan el català és una eina d'integració. Perjudiquem la llengua i els
perjudiquem a ells, perquè d'alguna manera els estem separant. Què fem bé? Tots
els cursos de català, tot i que no n'hi ha prou, i el treball amb les entitats
d'immigrants.»
–El català està en perill?
–«Si fem bé les coses, és una llengua amb molta
potencialitat, és molt dinàmica, malgrat que té poc reconeixement. Hem d'estar
alerta, però. Hem d'associar el català al benestar, fer evident que el català
suma, com diu el lema de la nostra campanya.»
–En la societat catalana hi ha instal·lada una falsa
comoditat amb l'idioma, com si no hi hagués perills per a la llengua?
–«La societat catalana és complexa. Hi ha instal·lada una
certa inèrcia, tot i que no podem estar tot el dia pensant que la llengua
perilla. Hem de fer les coses en català perquè sigui normal. Hi hauria d'haver
una posició més activa per part dels parlants. Tothom pot fer coses per la
llengua en la seva vida quotidiana.»
–El català no tindrà el reconeixement institucional que
toca fins que Catalunya no sigui independent?
–«Hi ha llengües que estan dins un estat plurilingüe i que
són plenament reconegudes: els suecs de Finlàndia; els quebequesos al Canadà...
Per tant, un estat plurilingüe és possible. A l'Estat espanyol hi ha, però,
mostres de racisme lingüístic que fan difícil el reconeixement institucional de
la llengua. El marc actual és el que és.»
–Pel que fa a la sentència del Constitucional sobre
l'Estatut, estan a la banda dels pessimistes o dels optimistes?
–«Partim ja d'una situació incorrecta, desigual, el català
no està reconegut a l'Estat com es mereix. La sentència podria comportar alguna
retallada que agreugés aquesta situació.»
–Els jutges tenen clar que no parlaran català...
–«Sí que ho tenen clar. Diuen que hi ha ciutadans de
primera i d'altres de segona. Ens discriminen.»
–Què pensa dels partits que diuen que el castellà està
marginat a Catalunya?
–«Són demagogs. Volen afavorir el castellà per sobre del
català perquè consideren que aquella llengua és superior a la nostra.»
–La campanya El català suma rebat en xifres aquesta
demagògia?
–«Amb la campanya volem dir que el català té molt de valor,
que val la pena perquè és útil, i això és una manera de rebatre aquesta
demagògia.»
–La normalització del català ha d'arribar per la via de la
multa o per la de la pedagogia?
–«Totes dues coses són importants. S'ha de fer pedagogia,
però és evident que les lleis s'han de complir.»
–El cinema en català: missió impossible?
–«Ho és. No és impossible treballar per tenir el dret de
veure cinema en català. Confiem que la llei de cinema millori aquesta
qüestió.»
–Els polítics defensen prou la llengua del país?
–«Els polítics no defensen prou el català; no estan prou
conscienciats. Consideren normals coses que són anormals. El català és un cas
únic a Europa de llengua maltractada, tenint el nombre de parlants que
té.»