11-7-09
per Màrius
Serra
Berbena?
Notícia publicada en el diari digital VILAWEB dimarts 7 de juliol del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3605863
Es
publica la monografia més exhaustiva de Vicent Andrés
Estellés
És un estudi de Ferran Carbó, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València
Ferran Carbó, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València acaba de publicar 'Com un vers mai no escrit. La poesia de Vicent Andrés Estellés en els anys cinquanta', la monografia més exhaustiva sobre el poeta Vicent Andrés Estellés. El llibre forma part de la col·lecció Biblioteca Sanchis Guarner, que editen conjuntament Publicacions de l'Abadia de Montserrat i l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
L'obra és un extens
estudi de la poesia d'Andrés Estellés d'aquella dècada. Els capítols del
començament del llibre recuperen per primera vegada, i revisada, la seva
producció inicial en espanyol, dels anys quaranta. Després aborden la
consolidació definitiva d'Estellés, en català, i la fixació de l'obra poètica
dels anys cinquanta. A partir del tercer capítol s'estudien, d'una manera més
concreta, algunes de les obres més importants de la producció estellesiana, com
ara 'L'Hotel París', 'Testimoni d'Horaci', 'La clau que obri tots els panys',
'Coral romput', 'El primer llibre de les èglogues' i 'Llibre de meravelles'.
Estudiar la literatura contemporània
Aquest no és pas el
primer estudi sobre un poeta del nostre país que fa Ferran Carbó. El 1990 va
publicar 'Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària', l'any
següent 'La poesia de Joan Valls' (3i4) i 'Introducció a la poesia de Joan Vinyoli'.
El 2007 va publicar 'La poesia catalana del segle XX' (Bromera). Entre les seves edicions, cal esmentar
la preparació de les seleccions de textos literaris el 1991 com 'Vers i prosa'
(3i4), de Joan Vinyoli i el 1995, 'Antologia
poètica' de Joan Valls Jordà i 'Quinze poetes valencians del segle XX'
(Brosquil).
Carbó també ha editat els
llibres d'investigació com un altre estudi, a més del que publica ara, sobre
Vicent Andrés Estellés el 2004 i 'Joan Fuster, viciós de la lectura' (PUV)
el 2005. De fet, Carbó és coordinador de la Càtedra Joan Fuster. També és
catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València, va ser degà de la
Facultat de Filologia, i actualment és director de l'Institut Interuniversitari
de Filologia Valenciana.
Publicat en VilaWeb dimecres 8 de juliol del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3606357
Un llibre rescata sis poetes medievals oblidats
El llibre 'Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim' (Barcino) de Jaume Torró, rescata de l'oblit la poesia cortesana de Lluís de Requesens, Bernat Miquel, Martí Garcia, Rodrigo Dies, Lluís de Vila-rasa i Francesc Sunyer, sis poetes de la cort dels reis d'Aragó durant el segle XV. 'És una recerca molt exhaustiva començada el 1996', ha dit Torró a VilaWeb. El IEC ha distingit el volum amb el premi Manuel Milà i Fontanals d'Història Literària.
'Vaig voler emprendre
un estudi sobre els poetes que venien després d'Ausiàs March, però a mesura que anava investigant vaig comprovar que els situava en
una època errònia, perquè eren contemporanis de March. D'aquesta època no se'n
sabia res, d'escriptors que no fossin els March, però ara sabem que ignoràvem
l'existència d'una poesia molt més rica', continua explicant Torró.'
Els
anys d'estudi han permès al doctor en filologia catalana i professor de la
UdG
Jaume Torró d'identificar, per primera vegada, els noms d'aquests poetes,
personatges al servei d'Alfons el Magnànim i dels infants d'Aragó. Gràcies a
aquest llibre, doncs, es pot refer l'ordit de la lírica catalana de l'època. Ara
podem parlar d'una poesia de cort i de dues generacions de poetes: la d'Ausiàs
March i coetanis, i la dels seus seguidors. A més, Torró ha descobert que, en
poesia, el pas de l'occità al català no és pas exclusiu d'Ausiàs March, sinó
general en tots els poetes valencians de la seva generació i en els catalans
vinculats a Alfons el Magnànim. L'obra estudia i presenta una edició crítica i
anotada d'una quarantena de poemes escrits entre el 1425 i el 1458.
Quina mena de poesia feien?
Tots sis escrivien poesia
efímera, apta per a festes cortesanes, noces i celebracions de la noblesa. Al
llibre hi ha una composició de Lluís de Requesens, en què el poeta demana a la
dama de tornar a l'amistat antiga, alhora que li manifesta la fermesa del seu
amor. No ens diu què els devia allunyar, però la tradició vol que siguin les
males veus, geloses de la felicitat dels dos amants. El poema diu: 'Retorn,
retorn nostra bona amistat, / pus que amor de mi no s'és partide, / ne s partirà
mentra que dur ma vida / ans n'estaré tostemps anemorat, / car ja no veig res
que bastant hi sia / en fer-m un punt a vós a desamar. / Supplich-vos, donchs,
vullam a part possar / lo qu és estat e qu és estat se sia'.
L'any
passat l'editorial Barcino, que ara publica aquest llibre, va llançar una nova
antologia 'Per haver d'amor vida' d'Ausiàs March, en què els
curadors, Francesc J. Gómez i Josep Pujol, subratllaven que calia posar en dubte
la imatge d'un poeta Ausiàs March solitari i torturat, i que la seva poesia més
aviat era feta des de la cort i adreçada a un públic culte i cortesà. Amb aquest
volum 'Sis poetes del regnat d'Alfons el Magnànim', resulta encara més clar que
és impossible d'entendre la poesia catalana del segle XV sense tenir en compte
l'àmbit de la cort dels reis d'Aragó com a principal irradiador de la poesia
catalana medieval.
Un monumental projecte lexicogràfic que reunirà 600.000 paraules de la llengua anglesa arribarà a bon port la pròxima tardor després de més de 40 anys de feina i diversos incidents. L'Oxford historical thesaurus of english es va començar a fer el 1965 i ha superat problemes de finançament i fins i tot un incendi. A més, ha hagut d'actualitzar-se contínuament durant tot aquest temps per incorporar les paraules noves d'un idioma en constant procés de creació lingüística.
El nou tesaurus inclourà gairebé tot el vocabulari de la llengua anglesa, des de l'anglès antic fins a l'actualitat. Contindrà 800.000 accepcions de més de 600.000 paraules, classificades en més de 230.000 categories i subcategories, i apareixerà en dos volums, que tindran un total de 4.428 planes. El volum primer serà el tesaurus pròpiament dit, organitzat per categories semàntiques, i el segon, un índex alfabètic amb una llista de sinònims.
L'ambiciós projecte el va iniciar fa 44 anys Michael Samuels, professor de llengua anglesa de la Universitat de Glasgow. L'equip de redacció va iniciar el projecte passant a fitxes de paper la informació de l'Oxford english dictionary. El primer tesaurus de la llengua anglesa es va publicar el 1852.