Alejo Vidal-Quadras no és el Nosferatu del català a Europa. Se'l pot culpar que sis o set eurodiputats no puguin parlar en català a l'Eurocambra, però el clatell amb què el PSC espanta els electors en el seu cartell electoral no és el responsable que la llengua de prop de 10 milions d'europeus encara no sigui oficial a la Unió Europea (UE). Ja li agradaria. L'oficialitat del català, si més no de moment, no es decideix a Brussel·les, sinó a Madrid, i qui mana al govern espanyol és, precisament, el partit amb què Maria Badia es presenta a les europees.
Les passes que la llengua catalana ha fet a Europa en aquesta legislatura són tan petites que freguen el ridícul. Ni el PP ni el PSOE no volen que el català tingui el mateix estatus que el castellà a la UE. Vidal-Quadras no se n'amaga i, de cara, proclama que no pensa perdre el temps amb aquesta chorrada. Però el govern de José Luis Rodríguez Zapatero juga a fet i amagar i intenta dissimular-ho posant pedaços que no només no resolen el principal dèficit democràtic de Catalunya a Europa sinó que, a més, són contraproduents i fins i tot estan confonent els eurofuncionaris. A Brussel·les no entenen per què reivindiquem parlar català a l'Eurocambra si a Madrid mateix, al Congrés i al Senat, ens ho prohibeixen.
El Parlament Europeu tot just s'ha gastat 6.000 euros en una suposada traducció del català al valencià del seu anunci de televisió per al 7 de juny, reconeix el responsable de mitjans audiovisuals de l'Eurocambra, Fernando Carbajo. L'espot valencià que emetrà Canal 9 és, no cal dir-ho, idèntic al català que es pot veure a TV3: al text no s'hi ha modificat ni una coma i només s'ha canviat alguns dels actors, que diuen exactament el mateix però amb accents lleugerament diferents.
L'últim gol que Madrid li ha clavat al català és al Tribunal de Luxemburg: a tocar de les eleccions, el secretari d'Estat espanyol per a la UE, Diego López Garrido, ven que ara ja s'hi podrà fer servir la llengua catalana. Però la lletra petita de l'acord n'exceptua (atenció!) els documents jurídics, que en un tribunal són, si no tots, els més importants. Aquests textos legals, com les sol·licituds de subvencions, contractes públics o llocs de treball, s'hauran de seguir escrivint en castellà, i si algun català té res a dir tampoc no podrà adreçar-se directament al tribunal: abans haurà d'enviar la seva carta al govern espanyol per demanar que la tradueixi al castellà i després l'enviï a Luxemburg.
Madrid incompleix
El català no està menys arraconat en la resta d'institucions comunitàries: el 90% dels acords que Zapatero ha signat per permetre-hi l'ús del català, del basc i del gallec no s'estan aplicant perquè Madrid els incompleix. Ho confirma el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Bernat Joan, que admet el "fracàs absolut" de la pressió que ha fet a Zapatero. La tan celebrada web en català de l'Eurocambra, que en cap cas no és el portal oficial sinó només la pàgina de la seva delegació a Barcelona, és un altre dels pedaços amb què s'ha de conformar Catalunya.
Mentre Andorra no s'adhereixi a la UE, que el
català sigui oficial dependrà del govern espanyol. Espanya només ha de
demanar-ho a la resta de socis, que no s'hi oposaran
pas.
Publicat en VILAWEB divendres 5 de juny del 2009
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3593562&p_edi=General
Ho ha demanat la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística
El Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha dictaminat aquest dijous a la nit la suspensió cautelar de l'èuscar com a llengua vehicular en l'educació. El tribunal ha estimat així la sol·licitud de suspensió de l'article 13 del Decret 12/2009 del gener de 2009, per part de la Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística, concretament l'última frase del punt 2, segons el qual 'l'èuscar serà la principal llengua vehicular en l'àmbit escolar'.
El decret va ser aprovat a finals de la legislatura anterior, quan Juan José Ibarretxe encara era lehendakari i les competències d'Educació estaven en mans d'Eusko Alkartasuna (EA). La Plataforma por la Libertad de Elección Lingüística argumentava en el seu recurs que els pares 'no podien fer ús del seu dret d'elecció de la llengua de l'ensenyament dels seus fills de forma irreversible' i que la immersió lingüística en el cicle inicial 'atemptaria al principi de respecte del lliure desenvolupament de la personalitat que porta l'exigència de la llengua materna'.
Dijous passat a Santa Coloma de Farners, el senegalès Mbaye Gaye -tot presentant el llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre- va explicar un acudit sobre un africà que surt de casa tot portant una barretina, una samarreta de la selecció nacional catalana, i a la mà, una estelada. La seva dona se'n sorprèn: "On vas vestit així?'. I l'home respon: "A veure si ara quan parlo en català per una vegada no em contesten en espanyol". Efectivament, és notori que molts catalans de soca-rel són incapaços de fer servir el propi idioma amb els exestrangers residents la país, fins i tot quan aquests el parlen per defecte. És més: com menys llatí el seu fenotip, encara menys probabilitats hi haurà que se'ls respongui en la llengua de Najat El Hachmi. Doncs bé, fa uns mesos els del Consorci de Normalització Lingüística de Santa Coloma van llançar una campanya comarcal per fer front a aquesta situació. Arreu es penjaven uns cartells amb tot de fotos d'uns residents estrangers que feien activitats emblemàticament catalanes (menjant calçots, fent allioli, etc.) amb un missatge que deia, aproximadament: "Si jo puc fer això, encara no em pots parlar en català?". Un d'aquests pòsters portava la foto d'una romanesa colomenca que durant anys havia enraonat amb els seus veïns en català sense cap problema (ja que el parlava amb fluïdesa i no tenia la pell fosca ni faccions llatinoamericanes ni cara de guiri). Aquests, en descobrir que era -tal com afirmava el cartell- no pas catalana, tal com havien donat per descomptat, sinó del país de Mihai Eminescu, ara li parlen automàticament en castellà. Sempre. En fi: potser en comptes de promoure la normalització del català tan zelosament, no estaria de més fer un petit esforç simultani per normalitzar els mateixos catalans.
Ramon Solsona / Escriptor
"Ciutadans de Catalunya!", va exclamar Pep Guardiola des del bell mig del Camp Nou. A qui s'adreçava? Excloïa la gent que viu en pobles i llogarrets? Són ciutadans els veïns d'Esterri d'Àneu? I els de Benissanet? I els del Papiol? I els de Tona? Si ens creiem allò que diuen els diccionaris i el sentit comú, un ciutadà és "natural o veí d'una ciutat". El sentit comú i l'experiència, però, també ens diuen que Guardiola parlava a tots els catalans, i això ens porta a la pregunta essencial: per què no ho va dir així, ras i curt, catalans?
Va ser Tarradellas qui va oficialitzar aquest esguerro lingüístic i mental. No gosava dir catalans, com havien fet Macià i Companys quan s'adreçaven al poble. Algun cervell il·luminat es va empescar ciutadans de Catalunya per eludir una suposada distinció implícita entre catalans i castellans. És digne de psicoanàlisi. No ho havíem solucionat per sempre amb allò que és català qui viu i treballa a Catalunya? Per què no podem qualificar-nos de catalans els catalans? Si els de Múrcia són murcians; els d'Aragó, aragonesos, i els de Sardenya, sards, per què nosaltres emmascarem la condició de catalans amb eufemismes? A qui tenim por de molestar? Què ens hem de fer perdonar?
El nyap està tan arrelat que l'actual Estatut de Catalunya fa servir divuit vegades aquest gir en lloc de catalans. Ara, a la pràctica, ningú no ho diu, només els polítics que volen parlar dels problemes reals de la gent però no saben parlar d'una manera normal. Quan Guardiola va agafar el micròfon va adoptar un to solemne, institucional. No en nom del club, sinó de la màxima institució del país, que és el Parlament de Catalunya. Per això, poliglot com és, va parlar en el dialecte dels polítics i va dir: "Ciutadans de Catalunya".
Així mateix, el butlletí incorpora enllaços a recursos i pàgines web que poden ser del seu interès, així com una agenda que recull congressos, cursos, conferències i tot tipus d'actes, relacionats amb les llengües, que se celebren arreu del món.
Si encara no s'hi ha subscrit i està interessat en rebre aquest butlletí, només ha de fer clic aquí i introduir la seva adreça electrònica. Com a exemple, pot accedir a un dels nostres darrers butlletins.
A més a més, si desitja difondre alguna notícia, enllaç o iniciativa relacionats amb les llengües mitjançant la nostra pàgina web, només els ha d'enviar a una de les nostres adreces electròniques: info@observatoriodalinguagalega.org o boletin@observatoriodalinguagalega.org
Rebi una cordial salutació,
Observatori de la Llengua Gallega
Tampoc no s'entén el mal valencià en una persona que ha ocupat el càrrec de secretari autonòmic de cultura i política lingüística. Potser el que pretén el diputat de Benissa és emular el president del seu partit, Francisco Camps, un altre destrossador professional del llenguatge. De fet, Serra pot estar ben agraït a Camps per haver-lo salvat de la purga zaplanista que el va deixar fora de les corts la passada legislatura, perquè ser campsista incondicional en terres d'Alacant té mèrit. Altres, com Ricardo Costa, no corren el perill de parlar malament el valencià, perquè senzillament mai l'utilitzen. Respecte de la qüestió de fons, no vull deixar passar la mentida que ha dit hui Serra en el ple de les Corts en la seua defensa del transvasament de l'Ebre. Ha dit que el PP no dirà que no a les dessaladores, però no les acceptarà com la solució estructural al dèficit hídric. El PP no dirà que no a les dessaladores, quan les ha injuriat fins a la sacietat, les ha boicotejat, ha dificultat la seua execució, i les ha qualificat com les «centrals nuclears del mar» (González Pons dixit).
Isabel Escudero és diputada del PSPV-PSOE i vicepresidenta segona de les Corts. Ací més articles d'aquesta autora.
A més a més, Riurau ofereix els seus llibres en format electrònic. Els podeu descarregar com a fitxers pdf i Mobipocket, sense restriccions de còpia o d'impressió per a l'ús privat. Els dos primers llibres de la col·lecció «Pamflets» es poden obtindre debades, però abans caldreu que us registreu a la plana de l'editorial.