Sobre lexicografia i presumptes disfresses ideològiques

La bona veritat és que encara no sé exactament el sentit últim de la seua rèplica. El meu comentari el vaig fer després de comprovar la utilitat i funcionalitat del diccionari que ressenyava, tot coneixent i tenint en compte els que Josepa Melià menciona en la seua aïrada rèplica, llevat del Mainat, que no el tenia al davant. No em dedique habitualment a fer ressenyes, però ho vaig fer pensant que podia contribuir a difondre una obra que a mi personalment, com a usuari de diccionaris de sinònims, m'havia resultat molt útil, a banda de les altres bondats que ja vaig esmentar en la ressenya; de la mateixa manera que, allà per l'any 1990, vaig fer un comentari laudatori, en el diari «Levante-EMV», del «Manual d'ús de l'estàndard oral», també de Josep Lacreu, i una frase de la meua ressenya va figurar en la faixa dels exemplars de les edicions següents.

Però, potser, el que més em va impel·lir a fer una recensió del «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins» va ser un comentari de l'article «Carta als reis del català» d'Albert Pla Nualart, cap d'edició del diari «Avui», publicat en eixe mateix diari el 23 de novembre de 2008, que transcric: "I cal que, finalment, ens traguem la son de les orelles per igualar des d'aquí la brillant aportació del valencià Josep Lacreu: el seu «Manual d'ús de l'estàndard oral», que amb 8 edicions és encara el millor antídot contra la ingerència gramatical; i el «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins», publicat l'any passat per Bromera. És trist que aquí els creadors de llengua, quan busquen el mot just, s'alimentin encara de refregits del vell Franquesa…". I més trist encara, hi afegiria jo, que des de fora siguen capaços de reconéixer el mèrit de certes obres fetes a València i, des de dins, alguns es dediquen a llançar pedres a iniciatives valuoses. No sé si és miopia o autoodi. Però, siga el que siga, em pareix igualment lamentable.

Supose que no deu considerar el senyor Pla Nualart cap meritori en pràctiques, ni l'«Avui» l'òrgan d'un suposat «neoblaverisme». Alguna base deu tindre el seu comentari, i per tant també la meua recensió. Amb tot, el meu comentari no deixa de ser una opinió, que no lleva res a ningú, ni menys encara als diccionaris que la senyora Melià esmenta. Puc estar equivocat en les meues apreciacions. Naturalment! I admet, sense cap problema, que he pogut cometre alguna imprecisió terminològica i fins i tot que, endut pel meu entusiasme, haja expressat alguna alegria innecessària. Però res més. Em reafirme en la meua opinió que és el diccionari de sinònims més complet, útil i funcional de la nostra llengua. Entre altres coses, perquè alguns dels diccionaris de sinònims que cita la senyora Melià tenen més de trenta anys. I la llengua, afortunadament, està viva: és una convenció dialèctica en què interactuen els parlants, els escriptors, els mitjans de comunicació, el sistema educatiu, els lexicògrafs i, en última instància, les institucions normativitzadores. Partint d'este fet, un dels valors més importants que ha de tindre, al meu parer, un diccionari de sinònims és la varietat de recursos lingüístics per a atendre situacions comunicatives diverses. I, precisament, el diccionari dirigit per Lacreu no sols té en compte les novetats del diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, sinó també les aportacions de Coromines, Enric Valor, Ferrer Pastor, el «Gran Larousse català», el «Gran diccionari 62 de la llengua catalana», els llibres d'estil de l'«Avui», d'«El Periódico de Catalunya», de TV3, de Canal 9…; en definitiva, les principals instàncies a partir de les quals es conforma la llengua culta. Fa la impressió que a la senyora Melià algunes d'estes innovacions, que jo esmentava en la meua ressenya, no li agraden. I em pareix molt bé. Ara bé, titlar displicentment totes estes innovacions de “castellanismes” i prou, sense més matisos, tampoc (no) em sembla una actitud molt rigorosa des d'un punt de vista terminològic.

Em fa la impressió que, en el fons, la seua reacció té a vore amb l'ambient crispat en què, des de fa algun temps, vivim els valencians, que fa que qualsevol cosa que es diu sobre la qüestió lingüística és interpretada en termes estratègics, en un suposat reviscolament de l'antiga «Batalla de València». I així cal entendre, probablement, la seua l'apel·lació al «neoblaverisme». La senyora Melià, amb afany desqualificador, em refregava en el títol del seu article una presumpta intencionalitat ideològica. En el meu article, en eixe i en qualsevol altre, es pot trobar sens dubte un rerefons ideològic que no pretenc amagar. En llengua, evidentment, tots tenim una ideologia: els que estem a favor de promoure l'ús del valencià i el que hi estan en contra; els que pensem que l'estàndard s'ha d'aproximar al valencià viu i els que opinen que s'ha d'acostar a la parla de Barcelona; els que som favorables d'obrir les portes de la normativa a les innovacions consolidades en els últims segles i els partidaris de preservar amb naftalina la llengua d'Ausiàs March… I, evidentment, tan «ideologitzada» estava la meua ressenya com la seua rèplica, per molt que es volguera camuflar de «rigor científic».

No pretenc ara entrar en cap debat ideològic, ni menys encara atribuir presumptivament a la senyora Melià tal o tal ideologia lingüística. Siga quina siga, em mereix tot el respecte del món. Perquè, més enllà de les discrepàncies, estic segur que també té, com jo, una gran estima per la llengua i que, en el seu àmbit, fa el que bonament pot per augmentar els recursos del valencià. Només em permetria demanar-li de bona fe, per a acabar este debat estèril i innecessari, que, en compte de centrar les seues valuoses energies a qüestionar si el «Diccionari de sinònims, antònims i idees afins» de Josep Lacreu és tan bo com a mi i al senyor Albert Pla Nualart ens ha paregut, es dedicara a elogiar i donar a conéixer els diccionaris que ella crega que són útils i interessants. Estic convençut que la societat valenciana n'eixirà beneficiada.

J. Leonardo Giménez és tècnic lingüístic d'Administració Local i va ser alcalde d'Antella pel PSPV-PSOE.