Tot construint
Europa
Dues postals
El
Cercle Català cada dia està més sol·licitat per Universitats, Liceus, Col·legis
i el món de l'ensenyança i el de la recerca, per tal d'aportar la nostra visió
d'Europa a través de la història de Catalunya i la relació d'aquesta, amb la
història oberta al món i a la de Provença en
particular.
Fa
pocs dies hem estat al Col·legi Professional Poinso Chapuis per tal de presentar
el DVD « Antoni Gaudí: Un univers ». Més tard fou al Liceu
Antonin Artaud, on en el marc de les classes d'història contemporània
presentàvem el DVD «Els infants perduts del franquisme». Últimament hem
estat a un Liceu d'Aix en Provença on el tema era «Jornades europees
d'amistat ». Presentàvem el DVD «Catalunya és així»
Avui
és d'aquest últim Liceu que volem parlar. Acolliment cordialíssim de part de la
directora i de la part dels professors. Somriures i encaixades amb els
representants dels països europeus presents. Bulgària, Anglaterra, Alemanya,
Polònia, Àustria, Xèquia, Lituània i un llarg etc. Primer contratemps: Ens
presenten la professora d'espanyol (crec que la Constitución, señor Rajoy,
parla de castellà, oi? Qué hacen ustedes aquí. España ya està
presente. Si senyora, té tota la raó, però Catalunya no. Per això
venim. »Yo soy de Alicante! Ah, d‘Alacant? Tant de gust! S'ens tomba
d'esquena.
A
l'arribar havíem fet un cop d'ull als plafons que els professors de les
diferents llengües havien preparat. España: Superfície, nombre d'habitants, PIB,
idioma: el espanyol?. Ja hi tornem a ser. Una fotografia de la
Plaza Mayor de la capital del Reino. Res a dir. Fiesta Nacional: Una
cursa de toros. Malament. Nuestro folklore: Un quadre de flamenco. Fotre!
Plato nacional: La Paella. Ai amics de València que us la furten!
Artistas españoles famosos del siglo XX: Picaso (sic), Dalí, Miró, Gaudí
(espanyols?)
En
el curs de la jornada fórem rebuts a cinc aules. Nois i noies de
Preguntes
i més preguntes. Totes elles tingueren resposta. Sobre la llengua, la cultura,
l'economia, els escriptors, els artistes, la sardana, els castellers i no podia
faltar: el Barça!
A
migdia dinàrem plegats professors i participants exteriors. Fou ocasió de fer
noves amistats. D'intercanviar opinions sobre la crisi, sobre Europa, sobre els
mètodes d'ensenyança, sobre la diversitat cultural,
etc.
Els
alumnes havien treballat sobre el tema d'Europa. Quan s'acabaren els cursos hi
hagué distribució de premis. Alegria dels guanyadors! Cants i riures! La
directora suggerí de fer una fotografia de tots els mestres i mestresses al
costat dels que veníem de fora. Algú digué que calia esperar un xic. Faltaven
les dues professores d'espanyol. No havíem tingut ocasió de saludar a la que no
era d'Alacant. Per fi arriben. Que el senyor hi faci més que nosaltres!
Disfressades de flamenques, amb les castanyoles, clavel, mantilla y los falvalanes. Es posen al devant
de tothom.
Al
costat nostre hi tenim un professor d'història i una professora de literatura. A
migdia havíem menjat a la mateixa taula. Ens miren, somriuen. La professora ens
diu: Vostés, ja hi van vestits de català. Jo, de francesa, veuen? I és
veritat, porta una faldilla blanca que deixa veure unes cames morenes i boniques
i una brusa que li cenyeix el cos. Personalment, porto l'americana gris fosc que
fa joc amb els pantalons i el xandall. En el curs de tot el dia he anat vestit
així: de català. Quan ens en anem, unes noies i uns nois ens porten un ram de
flors; i ens diuen: Gràcies. Moltes gràcies! (en català). Ara, tot fent
Europa, podeu triar la postal que més us agradi.
Francesc Panyella i
Farreras
Mèxic, Mèjic
Gabriel Bibiloni
Es tracta d'un topònim propi de la llengua nàhuatl, un idioma de Mesoamèrica que encara parlen 1,5 milions de persones i que ha estat històricament la llengua franca de la regió. Una llengua que ens ha llegat paraules com cacauet, hule, tomata, xocolata, xiclet i altres. En aquesta llengua el topònim es pronuncia com si fos Meixico (i ara s'escriu Mēxihco) i inicialment era el nom només de la ciutat, car el país que adoptà el nom de México després de la independència (1821) feia part d'un vast territori que es digué Nova Espanya.
Els colonitzadors espanyols, adaptant el nom nàhuatl, en digueren México (pronunciat amb el mateix so del català caixa), un so propi del castellà medieval (dexar, caxa) que en el segle XVI es transformà en l'actual. En un principi el nou so va conviure amb la grafia antiga (x), però gradualment aquesta es va substituir per la j, que s'imposà definitivament amb l'ortografia acadèmica de 1815. Algun mot, però, va continuar amb la grafia arcaïtzant, com el cognom Xinémez; i pel que fa a México, a Amèrica es va continuar emprant la grafia antiga i a Espanya s'adoptà la nova, tot i que pertot es pronuncia igual.
A l'època que el castellà pronunciava dexar i México (amb so de xeix), quan una llengua introduïa un topònim hispànic que tenia aquest so, l'adaptava amb el mateix so (si el tenia) i la grafia usual del dit idoma. Així, l'anglès adoptà el topònim Xerez (quan es pronunciava amb xeix) com a Sherris. Després es va interpretar com un plural i es va refer el "singular" Sherry, però en tot cas la grafia anglesa sh reflecteix el so castellà original. Si l'anglès hagués adoptat México en aquell moment i amb el mateix mecanisme, ara tindrien Meshico, però no és el cas. Si el català hagués adoptat el mateix topònim en el segle XVI, ara diríem Mèixic, com diem Xerès.
Però la introducció al català del topònim americà s'ha fet en època moderna (segle XIX), i s'ha fet aplicant la correspondència regular entre el so castellà de gente (escrit g o j) i el so català de gent (escrit també g o j). Per això d'un principi es digué Mèjic (escrit de vegades Mègic). Els diccionaris catalans del segle XIX, com el Labèrnia i altres, porten mejicá que, curiosament, defineixen com "natural de Méjico". En canvi, el diccionari Fabra estableix "mexicà -na. Natural de Mèxic". Per què? Crec que es va preferir una homologació amb les llengües europees, que parteixen de la forma gràfica del topònim hispànic i pronuncien la x a la manera de cada llengua (anglès Mexico, francès Mexique, alemany Mexiko, italià Messico, etc.). El portuguès ajunta la grafia internacional i la pronúncia original del mot, México.
En conclusió, en català es diu Mèxic, i cal fer notar també que la pronúncia correcta és Mèksic i no Mègzic. Ja que som en aquest punt, recordarem la norma per a la pronunciació de la lletra x quan no representa el so palatal de xeix: es pronuncia gz a totes les paraules començades per ex– o exh– àton (examen, exercici, exhaust, exili, etc.) i ks en tots els altres casos (èxit, luxe, lèxic, sintaxi, oxigen, mexicà, etc.).
Paregut al cas de Mèxic és el del nom Texas, amb l'adjectiu texà (i els pantalons texans). La pronúncia antiga castellana era amb el so de reixa, que després es canvià per la moderna. Nosaltres no hem creat, però, l'adaptació Teges, paral·lela a Mèjic. No era un topònim prou important. El català, com l'anglès i altres llengües, parteix de la grafia i la llegeix "a la catalana". I crec que ja està bé així.
MÚSICA AL MUSEU
El Museu Comarcal de l'Horta Sud “Josep Ferrís March” ompli de música els seus espais. Per sisé any consecutiu organitzem un cicle dedicat a la música valenciana, patrimoni extraordinari d'una realitat cultural que no es toca però es gaudeix. Amb l'objectiu de conèixer, recuperar i divulgar la tradició oral de la cançó valenciana, i amb el propòsit d'apropar-nos des del passat a la realitat actual, aquest cicle s'ha organitzat en quatre sessions, totes elles amb una part teòrica i un altra més lúdica, oberta a la participació de qualsevol persona que vullga passar una bona estona amb la nostra música.
Dijous 4 de juny
CANTS DE BATRE
Conferència: Josep Vicent Frechina
Concert: Pep Botifarra, Jacint Hernández, Toni Violí i Toni
Guzman
Dijous 11 de
juny
ELS FANDANGOS VALENCIANS
Conferència: Fermin Pardo
Concert: Carles Dénia
Dijous 18 de
juny
Panoràmica del Cant d'estil en
l'actualitat
Conferència: Josemi Sánchez
Cant d'Estil: Apa i Escola de Cant de Godella (Versador:
Josemi Sánchez)
Dijous 25 de
juny
Músiques i balls de la Serra
d'Espadà
Conferència: Juanvi Sempere i Alex
Torres
Bureo: Grup de Danses El Raval
Totes les conferències
seran a les 20 hores a l'Andana.
Tots els
concerts seran a les 22,15 hores al corral del museu.
www.museuhortasud.com
DISSABTE 6 DE JUNY: TROBADA
17.30 h. Concentració a les
escoles.
18 h. Cercavila acompanyada de dolçaina i tabalet de la banda de
l'IES La Vall de Segó i de la Banda Musicocultural d'Albalat dels Tarongers.
18.45 h. Recepció de les escoles, al carrer del Riu.
19
h. Tallers i paradetes.
21 h. Sopar col·lectiu.
22 h. Actuació del grup
Trencaclosques amb l'espectacle Contes encantats.
FONT: CEVCAM. http://cevcam.bloc.cat/post/4435/257236