Roma 09
Guardiola, Hleb, Jorquera,
Valdés, Cáceres, Piqué,
Gudjohnsen, Iniesta, Xavi,
Messi, Pinto, Eto'o,
Sylvinho, Bojan, Milito,
Henry, Sánchez, Abidal,
Rodríguez, Touré Yaya,
Laporta, Márquez, Busquets,
Keita, Alves i Puyol.
Xavi, Jorquera, Valdés,
Piqué, Gudjohnsen, Iniesta,
Messi, Cáceres, Rodríguez,
Márquez, Sánchez, Hleb, Milito,
Eto'o, Pinto, Laporta,
Sylvinho, Touré Yaya,
Bojan Krkic, Thierry Henry,
Alves, Puyol, Abidal,
Busquets, Keita, Guardiola.
Heu aconseguit, herois, d'aixecar tot aquest poble a
una sola veu, a un sol clam: Tot el camp
era un clam, a Roma. Impressionava de veure aquella tercera part de l'Stadio
Olimpico,
A Roma vam xiular contra els totpoderosos rivals
d'aquell moment, esclar, quan
entraven o sortien dels vestidors, quan fallaven una pilota, cada cop que el
prepotent Cristiano Ronaldo feia una porqueria de les seves (però per fi te'n
vas revenjar, Messi). Fora d'això, només colors, cants, bots, gorres, bufandes,
samarretes, estelades, escuts del Barça. Cap extralimitació: divuit mil joves
(remarco: fonamentalment joves, l'esperança d'un país) enregistrant amb les
maquinetes i amb uns ulls esbatanats tots els detalls de la festassa que
desbordava per les avingudes que van des de
Amics, herois, heu injectat al nostre país un poderós
i noble motiu per recuperar una autoestima molt feta malbé des de fa temps. Però
Joan Solà
Matí:
10-10:30:
Inauguració del curs. Paraules de presentació del Dr. Germà Colón i de la
Vicerectora Dra. Margarita Porcar
10:30-12: Maria
Pilar Perea (Universitat de Barcelona): “Noves tècniques de representació de
dades dialectals”
12:15- 13:45:
Xulio Sousa (Universidade de Santiago de Compostela): “El estudio de la
variación espacial de las lenguas: persona, lugar y
palabra”
Vesprada:
14-17:30: Hiroto
Ueda (Universitat de Tòkio): “Métodos de tratamiento informatizado de datos
linguísticos hispánicos”
Dijous 9 de
juliol:
Matí:
Vesprada:
16-17:30:
Michèle Oliviéri (Université de Nice): “Le Thesaurus Occitan: une base de données
dialectales multimédias”
18-19:30: Ramón
de Andrés (Universidad de Oviedo): “Realitat lingüística i sociolingüística de
l'asturià avui”.
Divendres 10 de
juliol:
Matí:
10-11:30: Pilar
García Mouton (Consejo Superior de Investigaciones Científicas): El lenguaje de las mujeres en Castilla-La
Mancha”.
12-13:30: Joan
Veny (Universitat de Barcelona – I.E.C.): “Petit Atlas Lingüístic del Domini Català: de
l'atles descriptiu a l'atles interpretatiu”
14 hores:
cloenda.
NOTA: La
Fundació Germà Colón ha previst, per al curs d'estiu d'enguany, posar a l'abast
dels estudiants de tercer cicle i dels doctorants unes beques de 150 euros que
destinarà per a cobrir la despesa d'hotel. Els interessats en aquestes beques
hauran de fer la sol·licitud pertinent i s'hauran de posar en contacte amb la
FGC, a través del correu electrònic, tot indicant les dades personals i
acadèmiques.
Amb bones paraules
Llengua, gènere i sexe (III). Falla la llengua o la gramàtica?
Gabriel Bibiloni
En anglès no hi ha marques de gènere com en català; només un petit nombre de paraules referides a homes (father, uncle, he, his) o a dones (mother, aunt, she, her). Una paraula com teacher no és masculina ni femenina i quan algú diu a teacher o ten teachers no se sap si es refereix a homes o a dones. Teacher és, òbviament, una forma no marcada perquè no hi ha marques, i el sexe del seu referent, quan és pertinent, es copsa pel context, o, si no és així, dient man teacher o woman teacher.
En català el denominat masculí, per exemple professor o professors, és una forma no marcada com teacher, el valor de la qual, pel que fa al sexe dels referents, se sap pel context. A les frases "el bon professor és el que aconsegueix que l'alumne treballi" o "conec tots els professors d'aquest institut" el sexe dels professors referits és indeterminat, mentre que a la frase "el meu germà és professor" tant germà com professor s'associen a referents masculins, perquè el context no dóna cap altra possibilitat. La diferència entre el català i l'anglès és que el català té un gènere marcat, el femení, i l'anglès no disposa d'aquest recurs. En català les paraules femenines només es poden aplicar a dones, mentre que les dites masculines per a associar-se semànticament al sexe masculí necessiten l'acció del context. Quan diem "tinc tres fills", "quants de fills tens?" o "vull tenir dos fills", no s'afirma res sobre el sexe d'aquests. Mentre que a "tinc dos fills i una filla" s'entén que els fills són homes per l'oposició dins la frase de fills i filla (context). Les dues frases es poden combinar: "tinc tres fills: dos fills i una filla", en què el primer fills es refereix a individus sense esment del sexe i el segon fills es refereix a individus de sexe masculí. Quan diem "a la reunió no hi havia cap escriptora", parlam de dones (i de dones que escriuen), mentre que "a la reunió no hi havia cap escriptor" parlam d'una classe de professionals sense menció per a res al sexe. Si volem dir que no hi havia cap escriptor de sexe masculí, cal explicitar-ho, dient, per exemple, cap escriptor home, com en anglès diríem man writer. En anglès també han de dir women writers per a referir-se a les escriptores, però dir en català escriptores dones o dones escriptores és, òbviament, una estupidesa.
Deia Joan Melià (Diari de Balears, 18-6-2008) que la llengua no és sexista sinó que la gramàtica és androcèntrica. I un cert feminisme, hi afegesc, ha caigut de quatre potes en la trampa. És la gramàtica, és a dir, l'explicació del funcionament de la llengua, la que ens ha fornit una determinada concepció d'aquesta llengua, sovint a partir de coses tan senzilles com l'ús d'un terme o un altre. Segurament ara tot seria distint si al gènere no marcat li haguessin donat un nom diferent de masculí. Només l'acceptació i la reproducció mimètica i acrítica de la noció de gènere masculí, amb la negativa a acceptar el gènere dit així com el que realment és, pot fer dir el disbarat majúscul que la llengua, tal com és usada per la majoria de la gent, invisibilitza les dones. Quan diem cadira, tothom entén cadira (i ningú no entén taula), cosa que ens mostra l'autèntic significat de la paraula. Quan diem els italians són simpàtics, tothom entén què significa els italians (i ningú no entén que parlem només d'homes). Si això és així, qui és que pot dir que italians representa una categoria més masculina que de gènere indistint? La frase esmentada invisibilitza en igual grau les dones i els homes. En canvi, del moment que el nostre sistema dota el gènere femení d'unes marques pròpies i exclusives, les dones es fan visibles quan s'usen aquestes marques. Són ben visibles quan es diu les mallorquines, les alemanyes, les casades o les jubilades. No es veu cap home, però, quan es diu els mallorquins, els alemanys, els casats o els jubilats. Només se suposa que n'hi ha qualcun, perquè si tots fossin dones, es visibilitzarien amb la marca de femení. Continuarà.
La intenció, ben assolida, era que nins, pares i professors gaudissin d'un dia d'activitats centrades en el coneixement de la cultura popular i la llengua catalana. Una manera de defensar des de les aules i des del carrer que "el model educatiu dels nostres col·legis ha de ser en català i arrelat al medi", explicà el portaveu del moviment d'Escoles Mallorquines, Josep Bernat Sànchez. Un model que avui segueixen moltes de les escoles de Balears, però no totes. Així mateix, Sànchez advertí: "No permetrem que es faci cap passa enrere en el procés de normalització del català a l'escola i per això exigim a la Conselleria d'Educació que no dubti a l'hora de prendre decisions i d'impulsar aquest projecte".
La veu dels infants
Tot i que la jornada va ser intensa i molt llarga, potser el moment més emotiu va ser la lectura del manifest, que fou llegit per alguns dels alumnes dels més de seixanta centres de Mallorca que donaren suport i foren presents a la trobada d'ahir. "Només una educació en català assegurarà que tots els infants, independentment dels nostres orígens i de la nostra llengua familiar, sapiguem parlar la nostra i també altres llengües", indicà sense cap tremolor en la veu una de les nines encarregades de pronunciar l'escrit.
Ara bé, més enllà de reclamacions i discursos, la 25a Trobada d'Escoles Mallorquines va ser un esdeveniment capaç de demostrar que els mestres, les famílies i les futures generacions de ciutadans d'aquestes illes, sense tenir en compte el seu lloc d'origen, són capaços d'aprendre, conviure i divertir-se en català.
Després de la cercavila que protagonitzaren dos gegants i la Colla de Dimonis Infantils d'Alaró per molts dels carrers de Porreres, començaren les activitats i els concerts al parc de n'Hereveta d'aquesta vila del Pla.
Un espai per recordar i ensenyar els jocs tradicionals dels nostres padrins; lliçons de teatre amb disfresses incloses; tallers per aprendre a fer i a tocar alguns instruments de percussió populars, modelar ceràmica i assecar albercocs; contacontes; correfocs; exposicions; cercaviles i concerts foren el teló de fons d'una jornada dedicada als èxits d'un model educatiu que ha pres com a llengua vehicular el català.
Èxits demostrats
Malgrat que algunes persones posen en dubte el model educatiu que la llei estableix per a les Illes Balears, "els pedagogs i els alumnes hem demostrat que funciona perquè els resultats hi són, tot i les mentides que molts s'entesten a fer creure", explicà un dels molts mestres que foren presents ahir a Porreres.
Precisament ahir, el moviment d'Escoles Mallorquines anuncià que s'ha "iniciat una estreta relació amb la Federació d'Escoles Valencianes i amb l'associació Òmnium Cultural del Principat de Catalunya". Un lligam que permetrà que els alumnes de les Balears participin en certàmens i en esdeveniments organitzats per aquestes dues agrupacions, com ara el concurs literari que en la passada edició reuní més de 70.000 relats en català escrits per escolars.
A més a més, els estudiants, a part de poder interrelacionar-se en català i en les llengües que aprenen a l'escola, volen que els centres i les seves famílies lluitin per convertir-los en persones amb esperit crític.
El jutjat de primera instància número 2 de Xàtiva ha admès a tràmit la denúncia presentada per Escola Valenciana contra el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, arran de les declaracions que va fer aquest en un acte del PP; va qualificar de 'gilipolles' aquells que usen les expressions 'aleshores' i 'gairebé' i va dir, a més a més, que 'rematarien' tots aquells qui posen i volen posar la foto del conseller Font de Mora cap per avall.
Segons ha explicat Àngel Martí,
gerent d'Escola Valenciana, 'aquest és un pas més, però en aquest i en altres
fronts anem a continuar defensant els valors de la radicalitat democràtica
contra l'actitud de baixesa moral i autoritarisme dels nostres governants'.
Martí ha afegit: 'les paraules del president de la Diputació representen tots
els dirigents del govern valencià i tots els membres del Partit Popular, perquè
ningú no l'ha desautoritzat i, per tant, el cas és encara més greu'.
El
juliol el jutges es reuniran per deliberar la sentència
Aquesta no és la
primera vegada que l'alcalde de Xàtiva empra l'insult com a argument. L'any
2005, per exemple, després que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar el
dictamen que ratificava la unitat lingüística del català, va acusar-ne els
membres de 'prostituir-se' i els va convidar a marxar al Principat.
La contumacia con la que la
alcaldesa de Valencia, Rita Barberà, se niega a utilizar el valenciano –incluso
en actos tan relevantes como el del centenario del Himno Regional– y, en
general, los obstáculos que pone a aplicar la ordenanza municipal de
normalización lingüística –aprobada por unanimidad ahora hace 13 años– resultan
increíbles pero ciertos.
Tanto, que la actitud de la familia Thous negándose
a que se pueda utilizar la letra del Himno en ese acto se asemeja a la del niño
que decía que el rey iba desnudo a pesar de que la gente lo ignorase: tenemos
una alcaldesa contraria a la recuperación del valenciano. Los hechos hablan por
sí mismos.
Convengamos que, tras la dictadura franquista,
la ciudad de Valencia estaba llamada a jugar un papel decisivo en la apasionante
aventura de recuperar el valenciano, nuestra seña de identidad más preciada.
Era el cap i casal, la castellanización había avanzado mucho, a decir
verdad, pero también poseía los mejores mimbres para rehacer el cesto,
comenzando por las universidades y pasando por toda suerte de organismos e
instituciones, incluyendo el fantástico mundo de las Fallas.
Después de
tantas décadas de prohibiciones o de tolerancias vergonzantes (casi tres
siglos), el futuro de la lengua propia de los valencianos pasaba por aumentar la
utilidad de su uso y acrecentar su prestigio social, como en cualquier otra
lengua viva. Para conseguir ambas cosas, las conductas ejemplarizantes de los
referentes sociales –y los alcaldes y las alcaldesas lo son por antonomasia–
eran determinantes.
Tras alcaldes bilingües, vinieron las alcaldesas. Las dos
castellanohablantes. Una, nacida en una población de habla castellana, Ayora
(Clementina Ródenas), y la otra, en tierra históricamente valencianohablante, la
propia ciudad de Valencia (Rita Barberá).
Pero, por increíble que parezca el
contraste, mientras la ayorina favoreció el uso del valenciano, incluso en la
bibliografía de la que era autora como profesora de universidad, la alcaldesa
actual ha estado haciendo retroceder su uso incluso en servicios municipales
donde estaba sólidamente implantado. El paisaje urbano es un testimonio
cruel.
Las consecuencias han sido calamitosas. En el tiempo en que la
alcaldesa Barberà está rigiendo los destinos de la ciudad, el valenciano ha
disminuido su presencia como lengua de uso habitual en un 50% (del 20 al 10% del
total del vecindario), según encuesta reciente.
Queremos pensar que estos
datos le duelen a doña Rita, a pesar de todo. Porque pasar a la Historia como la
alcaldesa que patrocinó la substitución lingüística del valenciano por el
castellano en momentos en que todo el mundo valora como enriquecedor el
bilingüismo y el plurilingüismo no es plato de buen gusto. Pero quizá, la
alcaldesa vive atenazada por una cierta visión de España donde la uniformación
castellanizadora se hace recomendable. O quizá es una cosa más sencilla: entre
sus familiares y amistades, entre su mundo, el valenciano continua
considerándose cosa de palurdos.
No sabríamos cual de las dos explicaciones
sería peor atribuirla a una valenciana del siglo XXI que dice sentirse orgullosa
de serlo y que lleva voluntariamente 18 años de primera regidora de la
capital.
*Catedrático de Economia Aplicada de la Universitat de
València.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 27 de maig del 2009
Amb 98 anys que tinc fets, ja no em sorprèn
res! Com que n'he vist de tots els colors, ja no m'estranya res. Dic això,
perquè amb motiu de l´homilia de Carlos Osoro, nou arquebisbe de València,
l´alcaldessa del Cap i Casal afirmava: «Hay que reconocer el esfuerzo que ha
hecho», valorant molt positivament, (com jo mateix també ho valore) la
utilització del valencià per part del nou pastor de la diòcesi. Llàstima que
ella mateixa no faça també l´esforç que va fer l´arquebisbe. Crec que
l´alcaldessa de València, si tant valora el gest fet per l´arquebisbe, podria
demanar al president Francisco Camps, o al conseller Alejandro Font de Mora, o a
la presidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, que també feren
l´esforç d´utilitzar la nostra llengua, en compte de marginar-la. Crec que
l´alcaldessa de València hauria de començar a utilitzar el valencià ella
mateixa, i potenciar més la nostra llengua, i dir-li al conseller Font de Mora
que es deixe d´experiments ridículs, com l´intent de donar l´assignatura
d´Educació per a la Ciutadania en anglès, o pretendre impartir el xinès mandarí
als nostres xiquets. L´alcaldessa de Valencia, si tant valora l´esforç que va
fer el nou arquebisbe, podria haver aconsellat a la presidenta de les Corts
Valencianes que en compte d´escriure l´article «Por un futuro mejor», amb motiu
del 25 d´abril, haguera fet l´esforç d´escriure´l en valencià, la llengua pròpia
del país, i paradoxalment, la menys protegida. I ella mateixa podria tindre una
miqueta més de trellat, per tal de no fer el ridícul quan reivindica «l´origen
del valenciano antes de la Conquista de Jaime I». Per què no reivindica també
l´origen de l´espanyol a Cuba o a Mèxic, abans de la conquesta de Cristóbal
Colón?
L´alcaldessa de València, si tant valora l´esforç que va fer
l´arquebisbe Osoro en la seua homilia, perquè no denuncia l´actitud de
l´Ajuntament d´Alcoi (només és un exemple dels molts casos que hi ha) quan
incumplix la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, en referència a l´absència de
la nostra llengua en la retolació viària, la publicitat institucional i la
comunicació amb els ciutadans ? Per què l´alcaldessa de València no protesta
públicament, pel fet que segons un informe de l´Escola Valenciana, un 52,2% dels
centres no aporten cap línia d´ensenyament en valencià ? Un 52,2%! I per què no
protesta, ella que valora tant «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, pel fet
que només un 26,2 % de l´alumnat d´infantil, primària i secundària de les
escoles públiques ensenyen en valencià? Per què no denuncia públicament que el
percentatge de crèdits impartits en valencià a les nostres universitats és,
simplement, testimonial? Per què no protesta pel fet que a l´Administració
valenciana, dels 15.669 empleats públics (tal i com informava l´Escola
Valenciana) només a 193 se´ls ha exigit un determinat grau de coneixement del
valencià, cosa que suposa un 1,2 % del total? Aquestes xifres indiquen que el
dret dels ciutadans de ser atesos en la nostra llengua pels empleats de la
Generalitat, es veu molt reduït. Què passaria si hi haguera un 1,2% dels
empleats que només atengueren els ciutadans en castellà, i el 98,8% restant
només atengueren en valencià? En eixe cas, sí que l´alcaldessa del Cap i Casal
posaria el crit al cel, per la «discriminación que sufren los
castellanohablantes». Però en el cas contrari, que és el que es dóna,
l´alcaldessa de València no veu cap mena de discriminació.
Per què
l´alcaldessa, ella que proclama als quatre vents el respecte a la justícia (quan
li dóna la raó, evidentment!) no acata les 17 sentències (!!!!) del Tribunal
Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, que han provat
l´equivalència legal de les denominacions català-valencià per a la nostra
llengua, i encara s´obstina en negar una evidència científica?
A la llum de
totes aquestes preguntes que li faig a la senyora Rita Barberà, i que ja sé que
no obtindré resposta, he de dubtar molt i molt, que l´alcaldessa de València
s´alegrara de l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro, en la seua primera homilia
al Cap i Casal. Si l´arquebisbe no haguera dit cap paraula en la llengua de Sant
Vicent Ferrer, d´Ausiàs March o de Joanot Martorell, l´alcaldessa de València
haguera protestat, o ja ho haguera trobat bé? Tinc la impressió, o millor dit,
la convicció, que la senyora Rita Barberà ho haguera trobat «normal», perquè
ella que és tan «valenciana», sempre que fa alguna declaració o intervé al ple
de l´Ajuntament, ho fa en castellà, tot i que valorava positivament, «el
esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, en fer una part de l´homilia en valencià.
Per què la senyora Rita Barberà, que valora tan positivament l´esforç de
l´arquebisbe, no va presentar cap protesta al cardenal Garcia-Gasco (un altre
arquebisbe Mayoral) quan va bloquejar el missal en valencià presentat per
l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 2002? Per què no protesta l´alcaldesa de
València a l´Arquebisbat, pel fet que al Cap i Casal només hi ha misses en
valencià a l´Oratori de Sant Felip Neri, i a les parròquies de Sant Pasqual
Baylon i Sant Marcel·lí? Va els diumenges la senyora Rita Barberà a alguna
d´eixes celebracions en valencià, o va a misses en castellà, que deuen ser més
«elegants»? Per què l´alcaldessa de València, que valora tant el gest de
l´arquebisbe Osoro, no fa un homenatge públic als capellans Antoni Sanchis,
Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, Juli Ciges, Josep Mª Ruix, Vicent
Micó, Vicent Sarrió, August Monzon, Pere Riutort, J. A. Comes o Andreu Peiró...
que, malgrat les dificultats i el nul recolzament del cardenal Garcia-Gasco (un
altre arquebisbe Mayoral) ja fa temps que celebren les misses en
valencià?
Per cert, senyora alcaldessa, vostè que presumeix de ser tan
valenciana: l´any passat, en celebrar-se el VIIIè Centenari del naixement del
rei Jaume I, el Consell Valencià de Cultura va aconsellar que l´actual plaça de
l´Ajuntament del Cap i Casal, passara a anomenar-se plaça de Jaume I. A tots ens
haguera agradar un gest de «valenciania» de la seua part ! Vostè va negar
qualsevol possibilitat de canvi, argumentant el cost econòmic que suposaria això
per als veïns de la plaça. Però hi ha una cosa que no entenc: quan vostè va
canviar el nom de plaça del País Valencià per plaça de l´Ajuntament, els veïns
no van sofrir cap mena de cost econòmic? Per què en el primer cas no va tindre
en compte el cost econòmic que suposaria per als veïns el canvi de nom de la
plaça, i ara sí ? Costaria tant canviar el nom del carrer Arzobispo Mayoral (un
arquebisbe nefast per als valencians) al costat mateix de l´Ajuntament per
mossèn Vicent Sorribes? O és que vostè li té una devoció particular, i es troba
tan a gust amb aquest arquebisbe que va desvalencianitzar la nostra
Església?
Amb 98 anys ja no em sorprèn res. Ni tan sols les declaracions de
l´alcaldessa de València, que parla sempre castellà, tot i que, això sí,
s´alegra de les paraules en valencià de l´arquebisbe Osoro. A qui pretén
enganyar o confondre senyora alcaldessa? A mi, de segur que no! Ja tinc molts
anys i em conec aquella gent que s´alegra «del esfuerzo que ha hecho el
arzobispo», però ells no l´imiten.
Fira del
Llibre a Palma
Del 29 de maig al 7 de juny al Passeig del Born.
Divendres 29 de maig es va inaugurar al Passeig del
Born de Palma la XXVII edició de la Fira del Llibre amb la participació de 26
expositors que mostren les darreres novetats editorials. La fira, organitzada
per Fires i Congressos de Balears i el Gremi de Llibreters de Mallorca, compta
amb el patrocini del Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i el Govern de
les Illes Balears. La mostra romandrà oberta fins el 7 de juny de 10:00 a 14:00
i de 16:30 a 21:00 h.
http://www.mallorcaweb.com/noticies/2009/05/fira-del-llibre/
·
PLEBISCIT A CAMPS a costa de les eleccions europees.
Mentre al país valencià el PP busca un veredicte polític rotund al seu favor per
diluir el qüestionament del seu lideratge, a l'Estat el PSOE tracta d'evitar que
els comicis es convertisquen en un qüestionament sobre Zapatero.
·
Aquesta setmana, a més d'un escrit del President de
l'Associació Tirant lo Blanch, trobem els espais de: Pep Ferrer, Albert Ferrer i
Orts, Vicent Luna i Sirera, Marc Adell i Cueva.
AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
§
Dossier:
El
laberint europeu.
§
Reportatge:
Tresors quotidians.
§
Entrevista:
Francesc Cabana.
§
Societat:
L'exili de Julià Gual.