InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Butlletí número 141 (dilluns 01/06/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Joan Solà - Roma 09
 
2) Curs VIATJAR AMB LES LLENGÜES, CONÈIXER ELS PARLANTS
 
 
 
 
 
 
8) Vicent Soler - ¿Qué tiene Rita contra el valenciano? / Josep Lluís Bausset - Rita Barberà i la llengua
 
9) Fira del Llibre a Palma
 
10) Ha eixit el número 539 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
 
========================================================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
========================================================================================
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 29 de maig del 2009
 
 

Roma 09

 

Guardiola, Hleb, Jorquera,

Valdés, Cáceres, Piqué,

Gudjohnsen, Iniesta, Xavi,

Messi, Pinto, Eto'o,

Sylvinho, Bojan, Milito,

Henry, Sánchez, Abidal,

Rodríguez, Touré Yaya,

Laporta, Márquez, Busquets,

Keita, Alves i Puyol.

Xavi, Jorquera, Valdés,

Piqué, Gudjohnsen, Iniesta,

Messi, Cáceres, Rodríguez,

Márquez, Sánchez, Hleb, Milito,

Eto'o, Pinto, Laporta,

Sylvinho, Touré Yaya,

Bojan Krkic, Thierry Henry,

Alves, Puyol, Abidal,

Busquets, Keita, Guardiola.

 

Heu aconseguit, herois, d'aixecar tot aquest poble a una sola veu, a un sol clam: Tot el camp era un clam, a Roma. Impressionava de veure aquella tercera part de l'Stadio Olimpico, la Curva Sud, virolada de blaugrana i de groc, cantant, botant i animant el nostre equip sense parar ni un moment. Combinant el magnífic himne de l'entitat (Tant se val d'on venim) amb diversos eslògans (Oh, le le, / oh, la la, / ser del Barça / és el millor que hi ha) que, naturalment, arribaven fins a fiblar l'etern rival: Boti, boti, boti: / madridista el que no boti. Dic naturalment perquè tots necessitem un rival, tots necessitem ser herois d'alguna cosa o tenir uns herois amb qui ens puguem identificar o arrecerar per foragitar els maldecaps de cada dia, per treure'ns la mala llet que les hores i els dies i els mesos i els anys i els segles ens acumulen. Però també perquè el Barça és més que un club: ens ho han demostrat ells des dels temps sinistres del franquisme fins a la temporada actual, en què a ells el nom del nostre equip se'ls posava travesser o ens atacaven rabiosament per enèsima vegada perquè xiulàvem a València contra els referents d'una Espanya feixista i integrista que ens rebutja a tots nivells i ens vol sotmetre políticament, econòmicament, lingüísticament.

A Roma vam xiular contra els totpoderosos rivals d'aquell moment, esclar, quan entraven o sortien dels vestidors, quan fallaven una pilota, cada cop que el prepotent Cristiano Ronaldo feia una porqueria de les seves (però per fi te'n vas revenjar, Messi). Fora d'això, només colors, cants, bots, gorres, bufandes, samarretes, estelades, escuts del Barça. Cap extralimitació: divuit mil joves (remarco: fonamentalment joves, l'esperança d'un país) enregistrant amb les maquinetes i amb uns ulls esbatanats tots els detalls de la festassa que desbordava per les avingudes que van des de la Piazzale Clodio fins a l'estadi; entonant, esclar, també, Visca el Barça, visca Catalunya; esperant pacientment a les grades el permís dels carabinieri per anar-nos-en.

Amics, herois, heu injectat al nostre país un poderós i noble motiu per recuperar una autoestima molt feta malbé des de fa temps. Però la Roma de dimecres va significar més coses. En parlarem la setmana entrant.

 

Joan Solà

 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
============================================================================================================
 
 
2)
 

PROGRAMACIÓ DEL CURS D'ESTIU DE LA FUNDACIÓ GERMÀ COLÓN. 8, 9 I 10 DE JULIOL. HOTEL BON AIRE. BENICÀSSIM
 
 
 
VIATJAR AMB LES LLENGÜES, CONÈIXER ELS PARLANTS
 
 
 
VIAJAR CON LAS LENGUAS, CONOCER A LOS HABLANTES
 
 
 
 
Dimecres 8 de juliol:

Matí:

10-10:30: Inauguració del curs. Paraules de presentació del Dr. Germà Colón i de la Vicerectora Dra. Margarita Porcar

10:30-12: Maria Pilar Perea (Universitat de Barcelona): “Noves tècniques de representació de dades dialectals”

12:15- 13:45: Xulio Sousa (Universidade de Santiago de Compostela): “El estudio de la variación espacial de las lenguas: persona, lugar y palabra”

Vesprada:

14-17:30: Hiroto Ueda (Universitat de Tòkio): “Métodos de tratamiento informatizado de datos linguísticos hispánicos”

 

Dijous 9 de juliol:

Matí:

10-11:30: Hans Goebl (Universität Salzburg): “Presentació de les dues parts del projecte geolingüístic de l'Atlante linguistico della Ladinia dolomitica e dei dialetti limitrofi (ALD-I [1998], ALD-II [en curs d'elaboració]).
12-13:30: Inés Fernández-Ordóñez (Universidad Autónoma de Madrid – R.A.E.): “El estudio de la variación gramatical en el Corpus Oral y Sonoro del Español Rural”

Vesprada:

16-17:30: Michèle Oliviéri (Université de Nice): “Le Thesaurus Occitan: une base de données dialectales multimédias

18-19:30: Ramón de Andrés (Universidad de Oviedo): “Realitat lingüística i sociolingüística de l'asturià avui”.

 

Divendres 10 de juliol:

Matí:

10-11:30: Pilar García Mouton (Consejo Superior de Investigaciones Científicas): El lenguaje de las mujeres en Castilla-La Mancha”.

12-13:30: Joan Veny (Universitat de Barcelona – I.E.C.): “Petit Atlas Lingüístic del Domini Català: de l'atles descriptiu a l'atles interpretatiu

14 hores: cloenda.

 

NOTA: La Fundació Germà Colón ha previst, per al curs d'estiu d'enguany, posar a l'abast dels estudiants de tercer cicle i dels doctorants unes beques de 150 euros que destinarà per a cobrir la despesa d'hotel. Els interessats en aquestes beques hauran de fer la sol·licitud pertinent i s'hauran de posar en contacte amb la FGC, a través del correu electrònic, tot indicant  les dades personals i acadèmiques.

 

============================================================================================================
 
 
3)
 
Publicat en el Diari de Balears divendres 22 de maig del 2009

“M'han humiliat per xerrar la meva llengua”

Joan Miquel Chacón, d'ERC, denuncia que dues funcionàries l'acusaren de “radical” a la Junta Electoral per parlar en català

Ahir, un nou cas de discriminació lingüística en tota regla a les Illes evidencia la situació d'indefensió en la qual encara es troben aquells ciutadans que volen exercir el dret d'expressar-se en la llengua pròpia de la seva terra davant alguns funcionaris de l'Administració. Allò més flagrant i contradictori de la història és que aquesta discriminació es produí a l'Administració de Justícia. El representant de la zona d'Inca d'ERC, Joan Miquel Chacón, denuncià el tracte "vexatori" al qual fou sotmès ahir dematí per part d'una funcionària i la degana de la junta electoral a l'avinguda d'Alemanya en el moment en què es dirigí a la junta de Palma per entregar-hi tota la tramitació per sol·licitar un espai electoral a Marratxí.

Segons Chacón, la funcionària de l'Estat, que cobra el seu sou dels impostos dels ciutadans, es dirigí amb "menyspreu" cap al denunciant per haver-se expressat en català. La dona, segons Chacón, li va retornar la "paperassa" dient-li: "Esto que me entregas no lo entiendo". A banda d'aquest "menyspreu", el representant d'ERC, hagué de suportar com una segona funcionària l'acusava de "radical" per parlar en català. "Jo no sóc radical, sóc mallorquí", recrimina Chacón. "És molt trist i et sents molt impotent que en aquestes altures encara passin coses semblants a l'etapa predemocràtica", denuncia Cathy Sweeney, la candidata d'ERC a les eleccions europees. Sweeney descrigué la situació com a "intolerable" perquè, segons ella, i per desgràcia, aquest cas no és excepcional.

Però els fets no quedaran aquí. Chacón denunciarà a l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB aquesta discriminació perquè la Delegació de Govern adopti les mesures pertinents, les mateixes que fins ara encara no ha pres. "Tots tenim el dret d'usar la nostra llengua i tots els drets comporten uns deures i més si es tracta de l'Administració", afirma Sweeney. Afegeix: "Aquest tipus de gent vol crear conflicte. No són conscients de les conseqüències socials que pot generar aquesta actitud visceral i d'odi. En un país normal això no passaria", lamentà la candidata europea que considera que la discriminació lingüística s'ha d'equiparar a qualsevol altre tipus, ja sigui racial o de gènere. Joan Miquel Chacón denuncia que aquestes dues funcionàries li van coartar el dret de parlar en català, a més de privar-li la llibertat d'expressió.

============================================================================================================
 
4)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 4 d'abril del 2009

 

Amb bones paraules

 

Llengua, gènere i sexe (III). Falla la llengua o la gramàtica?

 

Gabriel Bibiloni

 

En anglès no hi ha marques de gènere com en català; només un petit nombre de paraules referides a homes (father, uncle, he, his) o a dones (mother, aunt, she, her). Una paraula com teacher no és masculina ni femenina i quan algú diu a teacher o ten teachers no se sap si es refereix a homes o a dones. Teacher és, òbviament, una forma no marcada —perquè no hi ha marques—, i el sexe del seu referent, quan és pertinent, es copsa pel context, o, si no és així, dient man teacher o woman teacher.

En català el denominat masculí, per exemple professor o professors, és una forma no marcada com teacher, el valor de la qual, pel que fa al sexe dels referents, se sap pel context. A les frases "el bon professor és el que aconsegueix que l'alumne treballi" o "conec tots els professors d'aquest institut" el sexe dels professors referits és indeterminat, mentre que a la frase "el meu germà és professor" tant germà com professor s'associen a referents masculins, perquè el context no dóna cap altra possibilitat. La diferència entre el català i l'anglès és que el català té un gènere marcat, el femení, i l'anglès no disposa d'aquest recurs. En català les paraules femenines només es poden aplicar a dones, mentre que les dites masculines per a associar-se semànticament al sexe masculí necessiten l'acció del context. Quan diem "tinc tres fills", "quants de fills tens?" o "vull tenir dos fills", no s'afirma res sobre el sexe d'aquests. Mentre que a "tinc dos fills i una filla" s'entén que els fills són homes per l'oposició dins la frase de fills i filla (context). Les dues frases es poden combinar: "tinc tres fills: dos fills i una filla", en què el primer fills es refereix a individus sense esment del sexe i el segon fills es refereix a individus de sexe masculí. Quan diem "a la reunió no hi havia cap escriptora", parlam de dones (i de dones que escriuen), mentre que "a la reunió no hi havia cap escriptor" parlam d'una classe de professionals sense menció per a res al sexe. Si volem dir que no hi havia cap escriptor de sexe masculí, cal explicitar-ho, dient, per exemple, cap escriptor home, com en anglès diríem man writer. En anglès també han de dir women writers per a referir-se a les escriptores, però dir en català escriptores dones o dones escriptores és, òbviament, una estupidesa.

Deia Joan Melià (Diari de Balears, 18-6-2008) que la llengua no és sexista sinó que la gramàtica és androcèntrica. I un cert feminisme, hi afegesc, ha caigut de quatre potes en la trampa. És la gramàtica, és a dir, l'explicació del funcionament de la llengua, la que ens ha fornit una determinada concepció d'aquesta llengua, sovint a partir de coses tan senzilles com l'ús d'un terme o un altre. Segurament ara tot seria distint si al gènere no marcat li haguessin donat un nom diferent de masculí. Només l'acceptació i la reproducció mimètica i acrítica de la noció de gènere masculí, amb la negativa a acceptar el gènere dit així com el que realment és, pot fer dir el disbarat majúscul que la llengua, tal com és usada per la majoria de la gent, invisibilitza les dones. Quan diem cadira, tothom entén cadira (i ningú no entén taula), cosa que ens mostra l'autèntic significat de la paraula. Quan diem els italians són simpàtics, tothom entén què significa els italians (i ningú no entén que parlem només d'homes). Si això és així, qui és que pot dir que italians representa una categoria més masculina que de gènere indistint? La frase esmentada invisibilitza en igual grau les dones i els homes. En canvi, del moment que el nostre sistema dota el gènere femení d'unes marques pròpies i exclusives, les dones es fan visibles quan s'usen aquestes marques. Són ben visibles quan es diu les mallorquines, les alemanyes, les casades o les jubilades. No es veu cap home, però, quan es diu els mallorquins, els alemanys, els casats o els jubilats. Només se suposa que n'hi ha qualcun, perquè si tots fossin dones, es visibilitzarien amb la marca de femení. Continuarà.

 

==========================================================================================================
 
5)

Publicat en DIARI DE BALEARS diumenge 31 de maig del 2009

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/escoles-per-la-llengua-i-la-cultura.html

 

Escoles per la llengua i la cultura

Més de mig milenar de persones i una seixantena de col·legis de Mallorca participaren en la 25a edició de la Trobada d'Escoles Mallorquines, una jornada festiva que va servir per deixar clar que gran part de la comunitat educativa de Balears defensa l'ensenyament integrador en català

Sense cridar i sense males paraules, però amb el convenciment que la integració lingüística en català és una eina pedagògica que funciona i funcionarà a les escoles de les Illes. Amb aquest esperit més de mig miler de persones varen participar ahir a Porreres en la vint-i-cinquena Trobada d'Escoles Mallorquines.

La intenció, ben assolida, era que nins, pares i professors gaudissin d'un dia d'activitats centrades en el coneixement de la cultura popular i la llengua catalana. Una manera de defensar des de les aules i des del carrer que "el model educatiu dels nostres col·legis ha de ser en català i arrelat al medi", explicà el portaveu del moviment d'Escoles Mallorquines, Josep Bernat Sànchez. Un model que avui segueixen moltes de les escoles de Balears, però no totes. Així mateix, Sànchez advertí: "No permetrem que es faci cap passa enrere en el procés de normalització del català a l'escola i per això exigim a la Conselleria d'Educació que no dubti a l'hora de prendre decisions i d'impulsar aquest projecte".

La veu dels infants

Tot i que la jornada va ser intensa i molt llarga, potser el moment més emotiu va ser la lectura del manifest, que fou llegit per alguns dels alumnes dels més de seixanta centres de Mallorca que donaren suport i foren presents a la trobada d'ahir. "Només una educació en català assegurarà que tots els infants, independentment dels nostres orígens i de la nostra llengua familiar, sapiguem parlar la nostra i també altres llengües", indicà sense cap tremolor en la veu una de les nines encarregades de pronunciar l'escrit.

Ara bé, més enllà de reclamacions i discursos, la 25a Trobada d'Escoles Mallorquines va ser un esdeveniment capaç de demostrar que els mestres, les famílies i les futures generacions de ciutadans d'aquestes illes, sense tenir en compte el seu lloc d'origen, són capaços d'aprendre, conviure i divertir-se en català.

Després de la cercavila que protagonitzaren dos gegants i la Colla de Dimonis Infantils d'Alaró per molts dels carrers de Porreres, començaren les activitats i els concerts al parc de n'Hereveta d'aquesta vila del Pla.

Un espai per recordar i ensenyar els jocs tradicionals dels nostres padrins; lliçons de teatre amb disfresses incloses; tallers per aprendre a fer i a tocar alguns instruments de percussió populars, modelar ceràmica i assecar albercocs; contacontes; correfocs; exposicions; cercaviles i concerts foren el teló de fons d'una jornada dedicada als èxits d'un model educatiu que ha pres com a llengua vehicular el català.

 Èxits demostrats

Malgrat que algunes persones posen en dubte el model educatiu que la llei estableix per a les Illes Balears, "els pedagogs i els alumnes hem demostrat que funciona perquè els resultats hi són, tot i les mentides que molts s'entesten a fer creure", explicà un dels molts mestres que foren presents ahir a Porreres.

Precisament ahir, el moviment d'Escoles Mallorquines anuncià que s'ha "iniciat una estreta relació amb la Federació d'Escoles Valencianes i amb l'associació Òmnium Cultural del Principat de Catalunya". Un lligam que permetrà que els alumnes de les Balears participin en certàmens i en esdeveniments organitzats per aquestes dues agrupacions, com ara el concurs literari que en la passada edició reuní més de 70.000 relats en català escrits per escolars.

A més a més, els estudiants, a part de poder interrelacionar-se en català i en les llengües que aprenen a l'escola, volen que els centres i les seves famílies lluitin per convertir-los en persones amb esperit crític.

 

============================================================================================================
 
6)

Publicat en el diari digital VilaWeb divendres 22 de maig del 2009

Admesa a tràmit la denúncia contra Alfonso Rus per insultar i amenaçar el professorat valencià

Va qualificar de 'gilipolles' aquells que usen les expressions 'aleshores' i 'gairebé'

El jutjat de primera instància número 2 de Xàtiva ha admès a tràmit la denúncia presentada per Escola Valenciana contra el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, arran de les declaracions que va fer aquest en un acte del PP; va qualificar de 'gilipolles' aquells que usen les expressions 'aleshores' i 'gairebé' i va dir, a més a més, que 'rematarien' tots aquells qui posen i volen posar la foto del conseller Font de Mora cap per avall.

Segons ha explicat Àngel Martí, gerent d'Escola Valenciana, 'aquest és un pas més, però en aquest i en altres fronts anem a continuar defensant els valors de la radicalitat democràtica contra l'actitud de baixesa moral i autoritarisme dels nostres governants'. Martí ha afegit: 'les paraules del president de la Diputació representen tots els dirigents del govern valencià i tots els membres del Partit Popular, perquè ningú no l'ha desautoritzat i, per tant, el cas és encara més greu'.

El juliol el jutges es reuniran per deliberar la sentència

Aquesta no és la primera vegada que l'alcalde de Xàtiva empra l'insult com a argument. L'any 2005, per exemple, després que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va aprovar el dictamen que ratificava la unitat lingüística del català, va acusar-ne els membres de 'prostituir-se' i els va convidar a marxar al Principat.

 
NOTA D'INFOMIGJORN: Qui tinga interés d'escoltar les paraules d'Alfonso Rus, pot sentir-les clicant damunt l'enllaç següent:
 
============================================================================================================
 
7)
 
Publicat a Avui.cat
 
La UEFA reconeix per primer cop el català com a idioma oficial de la final
 
La junta directiva del Barça aconsegueix que el president de la Generalitat rebi el tractament de cap d'Estat
 
La UEFA ha reconegut per primer cop el català com a idioma oficial de la final de la Champions. La junta directiva del Barça ha aconseguit que l'organisme que presideix Michel Platini doni "tractament de cap d'Estat" al president de la Generalitat, José Montilla.

Segons ha explicat el president Joan Laporta a RAC 1, fins ara el Barça havia de convidar les autoritats catalanes, entre les quals també el president del Parlament, com a "directius" del club. Ara, la UEFA els ha convidat com a autoritats del país i, segons Laporta, a la llotja de l'Estadi de Roma "seuran en el lloc que pertoca", en un lloc "destacat".

Sobre l'oficialitat del català, en cada final de la Champions hi ha tres idiomes oficials, els dels països dels dos equips finalistes i el de la ciutat amfitriona on es juga el partit. Aquest cop, per primera vegada, el català serà idioma oficial. Això també vol dir que en els actes i documents oficials que tenen lloc durant el dia de la final i en els dies previs, el català hi ha estat present, com també l'anglès i l'italià.

Laporta ha destacat que les negociacions amb la UEFA s'han fet sense que cap dels estaments futbolítics espanyols, entre els quals la Federació Espanyola de Futbol i el president Ángel María Villar, hagin posat cap tipus "d'obstrucció".

José Montilla ha destacat aquest fet perquè representa un pas més en "el reconeixement de la nostra llengua fora de Catalunya" i perquè "dóna a conèixer la singularitat del nostre país" a nivell internacional. Per la seva banda, el líder de CiU, Artur Mas, ha felicitat l'encert de la junta directiva en aquesta fita i ha assegurat que és un pas més de "lligar emocionalment el Barça a la catalanitat".

Amb tot, a la final de París, on el Barça va aconseguir la segona Copa d'Europa amb Rijkaard com a entrenador, el català també es va poder sentir el dia del partit i a través de l'speaker del camp.

============================================================================================================
 
8)

Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 22 de maig del 2009

¿Qué tiene Rita contra el valenciano?

Vicent Soler

La contumacia con la que la alcaldesa de Valencia, Rita Barberà, se niega a utilizar el valenciano –incluso en actos tan relevantes como el del centenario del Himno Regional– y, en general, los obstáculos que pone a aplicar la ordenanza municipal de normalización lingüística –aprobada por unanimidad ahora hace 13 años– resultan increíbles pero ciertos.
Tanto, que la actitud de la familia Thous negándose a que se pueda utilizar la letra del Himno en ese acto se asemeja a la del niño que decía que el rey iba desnudo a pesar de que la gente lo ignorase: tenemos una alcaldesa contraria a la recuperación del valenciano. Los hechos hablan por sí mismos.
Convengamos que, tras la dictadura franquista, la ciudad de Valencia estaba llamada a jugar un papel decisivo en la apasionante aventura de recuperar el valenciano, nuestra seña de identidad más preciada.
Era el cap i casal, la castellanización había avanzado mucho, a decir verdad, pero también poseía los mejores mimbres para rehacer el cesto, comenzando por las universidades y pasando por toda suerte de organismos e instituciones, incluyendo el fantástico mundo de las Fallas.
Después de tantas décadas de prohibiciones o de tolerancias vergonzantes (casi tres siglos), el futuro de la lengua propia de los valencianos pasaba por aumentar la utilidad de su uso y acrecentar su prestigio social, como en cualquier otra lengua viva. Para conseguir ambas cosas, las conductas ejemplarizantes de los referentes sociales –y los alcaldes y las alcaldesas lo son por antonomasia– eran determinantes.
Tras alcaldes bilingües, vinieron las alcaldesas. Las dos castellanohablantes. Una, nacida en una población de habla castellana, Ayora (Clementina Ródenas), y la otra, en tierra históricamente valencianohablante, la propia ciudad de Valencia (Rita Barberá).
Pero, por increíble que parezca el contraste, mientras la ayorina favoreció el uso del valenciano, incluso en la bibliografía de la que era autora como profesora de universidad, la alcaldesa actual ha estado haciendo retroceder su uso incluso en servicios municipales donde estaba sólidamente implantado. El paisaje urbano es un testimonio cruel.
Las consecuencias han sido calamitosas. En el tiempo en que la alcaldesa Barberà está rigiendo los destinos de la ciudad, el valenciano ha disminuido su presencia como lengua de uso habitual en un 50% (del 20 al 10% del total del vecindario), según encuesta reciente.
Queremos pensar que estos datos le duelen a doña Rita, a pesar de todo. Porque pasar a la Historia como la alcaldesa que patrocinó la substitución lingüística del valenciano por el castellano en momentos en que todo el mundo valora como enriquecedor el bilingüismo y el plurilingüismo no es plato de buen gusto. Pero quizá, la alcaldesa vive atenazada por una cierta visión de España donde la uniformación castellanizadora se hace recomendable. O quizá es una cosa más sencilla: entre sus familiares y amistades, entre su mundo, el valenciano continua considerándose cosa de palurdos.
No sabríamos cual de las dos explicaciones sería peor atribuirla a una valenciana del siglo XXI que dice sentirse orgullosa de serlo y que lleva voluntariamente 18 años de primera regidora de la capital.


*Catedrático de Economia Aplicada de la Universitat de València.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 27 de maig del 2009

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009052700_5_594441__Opinion-Rita-Barbera-llengua

 
Josep Lluís Bausset

Amb 98 anys que tinc fets, ja no em sorprèn res! Com que n'he vist de tots els colors, ja no m'estranya res. Dic això, perquè amb motiu de l´homilia de Carlos Osoro, nou arquebisbe de València, l´alcaldessa del Cap i Casal afirmava: «Hay que reconocer el esfuerzo que ha hecho», valorant molt positivament, (com jo mateix també ho valore) la utilització del valencià per part del nou pastor de la diòcesi. Llàstima que ella mateixa no faça també l´esforç que va fer l´arquebisbe. Crec que l´alcaldessa de València, si tant valora el gest fet per l´arquebisbe, podria demanar al president Francisco Camps, o al conseller Alejandro Font de Mora, o a la presidenta de les Corts Valencianes Milagrosa Martínez, que també feren l´esforç d´utilitzar la nostra llengua, en compte de marginar-la. Crec que l´alcaldessa de València hauria de començar a utilitzar el valencià ella mateixa, i potenciar més la nostra llengua, i dir-li al conseller Font de Mora que es deixe d´experiments ridículs, com l´intent de donar l´assignatura d´Educació per a la Ciutadania en anglès, o pretendre impartir el xinès mandarí als nostres xiquets. L´alcaldessa de Valencia, si tant valora l´esforç que va fer el nou arquebisbe, podria haver aconsellat a la presidenta de les Corts Valencianes que en compte d´escriure l´article «Por un futuro mejor», amb motiu del 25 d´abril, haguera fet l´esforç d´escriure´l en valencià, la llengua pròpia del país, i paradoxalment, la menys protegida. I ella mateixa podria tindre una miqueta més de trellat, per tal de no fer el ridícul quan reivindica «l´origen del valenciano antes de la Conquista de Jaime I». Per què no reivindica també l´origen de l´espanyol a Cuba o a Mèxic, abans de la conquesta de Cristóbal Colón?
L´alcaldessa de València, si tant valora l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro en la seua homilia, perquè no denuncia l´actitud de l´Ajuntament d´Alcoi (només és un exemple dels molts casos que hi ha) quan incumplix la Llei d´Ús i Ensenyament del Valencià, en referència a l´absència de la nostra llengua en la retolació viària, la publicitat institucional i la comunicació amb els ciutadans ? Per què l´alcaldessa de València no protesta públicament, pel fet que segons un informe de l´Escola Valenciana, un 52,2% dels centres no aporten cap línia d´ensenyament en valencià ? Un 52,2%! I per què no protesta, ella que valora tant «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, pel fet que només un 26,2 % de l´alumnat d´infantil, primària i secundària de les escoles públiques ensenyen en valencià? Per què no denuncia públicament que el percentatge de crèdits impartits en valencià a les nostres universitats és, simplement, testimonial? Per què no protesta pel fet que a l´Administració valenciana, dels 15.669 empleats públics (tal i com informava l´Escola Valenciana) només a 193 se´ls ha exigit un determinat grau de coneixement del valencià, cosa que suposa un 1,2 % del total? Aquestes xifres indiquen que el dret dels ciutadans de ser atesos en la nostra llengua pels empleats de la Generalitat, es veu molt reduït. Què passaria si hi haguera un 1,2% dels empleats que només atengueren els ciutadans en castellà, i el 98,8% restant només atengueren en valencià? En eixe cas, sí que l´alcaldessa del Cap i Casal posaria el crit al cel, per la «discriminación que sufren los castellanohablantes». Però en el cas contrari, que és el que es dóna, l´alcaldessa de València no veu cap mena de discriminació.
Per què l´alcaldessa, ella que proclama als quatre vents el respecte a la justícia (quan li dóna la raó, evidentment!) no acata les 17 sentències (!!!!) del Tribunal Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, que han provat l´equivalència legal de les denominacions català-valencià per a la nostra llengua, i encara s´obstina en negar una evidència científica?
A la llum de totes aquestes preguntes que li faig a la senyora Rita Barberà, i que ja sé que no obtindré resposta, he de dubtar molt i molt, que l´alcaldessa de València s´alegrara de l´esforç que va fer l´arquebisbe Osoro, en la seua primera homilia al Cap i Casal. Si l´arquebisbe no haguera dit cap paraula en la llengua de Sant Vicent Ferrer, d´Ausiàs March o de Joanot Martorell, l´alcaldessa de València haguera protestat, o ja ho haguera trobat bé? Tinc la impressió, o millor dit, la convicció, que la senyora Rita Barberà ho haguera trobat «normal», perquè ella que és tan «valenciana», sempre que fa alguna declaració o intervé al ple de l´Ajuntament, ho fa en castellà, tot i que valorava positivament, «el esfuerzo que ha hecho» l´arquebisbe, en fer una part de l´homilia en valencià.
Per què la senyora Rita Barberà, que valora tan positivament l´esforç de l´arquebisbe, no va presentar cap protesta al cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) quan va bloquejar el missal en valencià presentat per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua, el 2002? Per què no protesta l´alcaldesa de València a l´Arquebisbat, pel fet que al Cap i Casal només hi ha misses en valencià a l´Oratori de Sant Felip Neri, i a les parròquies de Sant Pasqual Baylon i Sant Marcel·lí? Va els diumenges la senyora Rita Barberà a alguna d´eixes celebracions en valencià, o va a misses en castellà, que deuen ser més «elegants»? Per què l´alcaldessa de València, que valora tant el gest de l´arquebisbe Osoro, no fa un homenatge públic als capellans Antoni Sanchis, Emili Marín, Vicent Cardona, Llorenç Gimeno, Juli Ciges, Josep Mª Ruix, Vicent Micó, Vicent Sarrió, August Monzon, Pere Riutort, J. A. Comes o Andreu Peiró... que, malgrat les dificultats i el nul recolzament del cardenal Garcia-Gasco (un altre arquebisbe Mayoral) ja fa temps que celebren les misses en valencià?
Per cert, senyora alcaldessa, vostè que presumeix de ser tan valenciana: l´any passat, en celebrar-se el VIIIè Centenari del naixement del rei Jaume I, el Consell Valencià de Cultura va aconsellar que l´actual plaça de l´Ajuntament del Cap i Casal, passara a anomenar-se plaça de Jaume I. A tots ens haguera agradar un gest de «valenciania» de la seua part ! Vostè va negar qualsevol possibilitat de canvi, argumentant el cost econòmic que suposaria això per als veïns de la plaça. Però hi ha una cosa que no entenc: quan vostè va canviar el nom de plaça del País Valencià per plaça de l´Ajuntament, els veïns no van sofrir cap mena de cost econòmic? Per què en el primer cas no va tindre en compte el cost econòmic que suposaria per als veïns el canvi de nom de la plaça, i ara sí ? Costaria tant canviar el nom del carrer Arzobispo Mayoral (un arquebisbe nefast per als valencians) al costat mateix de l´Ajuntament per mossèn Vicent Sorribes? O és que vostè li té una devoció particular, i es troba tan a gust amb aquest arquebisbe que va desvalencianitzar la nostra Església?
Amb 98 anys ja no em sorprèn res. Ni tan sols les declaracions de l´alcaldessa de València, que parla sempre castellà, tot i que, això sí, s´alegra de les paraules en valencià de l´arquebisbe Osoro. A qui pretén enganyar o confondre senyora alcaldessa? A mi, de segur que no! Ja tinc molts anys i em conec aquella gent que s´alegra «del esfuerzo que ha hecho el arzobispo», però ells no l´imiten.

============================================================================================================
 
9)
 

Fira del Llibre a Palma

Del 29 de maig al 7 de juny al Passeig del Born.

Divendres 29 de maig es va inaugurar al Passeig del Born de Palma la XXVII edició de la Fira del Llibre amb la participació de 26 expositors que mostren les darreres novetats editorials. La fira, organitzada per Fires i Congressos de Balears i el Gremi de Llibreters de Mallorca, compta amb el patrocini del Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma i el Govern de les Illes Balears. La mostra romandrà oberta fins el 7 de juny de 10:00 a 14:00 i de 16:30 a 21:00 h.

http://www.mallorcaweb.com/noticies/2009/05/fira-del-llibre/

 
============================================================================================================
 
10)
 
Ha eixit el número 539 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià) diumenge 31 de maig del 2009
 

 SUMARI
 
DOSSIER

·          PLEBISCIT A CAMPS   a costa de les eleccions europees. Mentre al país valencià el PP busca un veredicte polític rotund al seu favor per diluir el qüestionament del seu lideratge, a l'Estat el PSOE tracta d'evitar que els comicis es convertisquen en un qüestionament sobre Zapatero.

 

OPINIÓ

·       Aquesta setmana,  a més d'un escrit del President de l'Associació Tirant lo Blanch, trobem els espais de: Pep Ferrer, Albert Ferrer i Orts, Vicent Luna i Sirera, Marc Adell i Cueva.  Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Joan Poyano (De set en set), Gemm Busquets (Zàping), Vicent Micó i García (Des de Turballos), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).

 

ENTREVISTA

  • RICARD CAMIL TORRES,    ha fet possible gràcies al seu treball des de la Comissió de la Veritat, que en poc de temps la societat dispose de més informació sobre un tema especialment incòmode per a la dreta valenciana i la repressió franquista al nostre territori.

 

SOCIETAT

  • EL “TIO PACO”,  indigna molts altres gitanos malgrat l'afinitat mostrada entre el president de la Generalitat i els dirigents de la Federació d'Associacions Gitanes. El rebuig que ha provocat manifesta l'heterogeneïtat política del col·lectiu i lamenten la seua utilització partidista.

 

LLIBRES

  • LA FRUSTRACIÓ ALS TRENTA I POCS,  s'hi mostra a la darrera obra de Juli Disla, guanyadora de l'edició d'enguany del Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi que, en clau de comèdia, tracta el neguit de cinc joves frustrats respecte a les seues ambicions laborals i sentimentals.

 

CONTRAPORTADA

  • LA MEMÒRIA EN L'ESCOLA   d'Adults de Torrent ofereix una manera diferent de tractar aquest tema que sovint passa desapercebut als programes oficials dels centres educatius. El taller ha estat organitzat per un prejubilat i ha retut homenatge als afusellats de Caudé.

 

 

AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:

§     Dossier:  El laberint europeu.

§     Reportatge: Tresors quotidians.

§     Entrevista: Francesc Cabana.

§     Societat: L'exili de Julià Gual.

 

============================================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
============================================================================================================