El llibre és la resposta a Adiós, Cataluña. Crónica de amor y de guerra, d'Albert Boadella. Simó recorda que, quan l'editorial li va fer l'encàrrec de contestar l'embat de l'actor, s'ho va haver de rumiar: "Ho vaig estar ponderant, però ja amb el llibre a la mà vaig pensar que sí, perquè, quan a un li trepitgen el peu, bé ha de contestar".
La resposta de l'escriptora, ens explica, va ser feta "amb molta educació, tot i que el llibre de Boadella és un exabrupte". "Vaig aplicar la cortesia i la contundència davant de les seves incongruències per explicar que el que ell odia no és Catalunya sinó la sala buida del seu teatre".
Simó també li va voler dir que "contra Pujol vivia millor" i li va demanar que "analitzés aquesta idea que el públic té la culpa de tot per preguntar-se si no és ell qui s'ha de renovar".
Per l'escriptora, Boadella "té una dèria contra els progres i els confon amb ser progressista". "Tot ho posa al mateix sac i carrega en contra del nacionalisme i també contra la gent de la seva mateixa companyia".
Boadella fa mutis
Malgrat la duresa de la resposta, Boadella, un any després de la publicació, no ha contestat l'escriptora ni públicament ni en privat. "Ha fet santament -creu l'escriptora-, perquè el meu llibre és un homenatge al gran Boadella, però també una anàlisi de les seves contradiccions. La resposta davant les evidències, no dic que sigui impossible, però és difícil".
Isabel-Clara Simó rep per segona vegada el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'assaig, que ja va obtenir per En legítima defensa (Columna, 2003). També l'hi van donar en narrativa per El professor de música (Edicions 62, 2006).
El lliurament dels guardons se celebrarà en un acte a València
el divendres 29 de maig, en què també es retrà homenatge al poeta Lluís Alpera.
El jurat de l'edició d'aquest any l'han format Xavier Aliaga, Manuel Baixauli,
Esperança Camps, Ramon Guillem i Jaume Pérez
Montaner
Publicat en el diari AVUI diumenge 10 de maig del 2009
http://paper.avui.cat/article/cultura/163596/doctor/laboris/causa.html
Revestit de blau cel, i amb les clares veus del cor Terres de Ponent arribant de les altures, Solà va entrar a l'atapeïda sala guiat pel padrí, Joan Julià-Muné. Un cop a l'estrada, la muda adhesió col·lectiva va esclatar en un dels aplaudiments més llargs i emotius que recorden aquells murs. Tan llarg com el deute contret per col·legues, deixebles i familiars amb aquesta força de la natura que és Solà, malgrat que ell, amb un somriure beatífic i burleta, vingués a dir que no n'hi havia per tant.
I en aquest to, el de no haver-n'hi per tant, Solà va desgranar, entre còmic i entranyable, el cúmul de sotracs emocionals que l'han fet qui és. Una breu bildungsroman que va titular De la poesia a la gramàtica generativa. Els homenots que més m'han influït. Des del professor de llatí que als 15 anys li va passar gairebé d'amagat L'Atlàntida fins a l'últim Chomsky. Una allau d'influències que ell ha rebut amb un peu en la filologia -apassionada, romàntica, erudita- i un altre en la lingüística -racional, rigorosa, abstracta-, de manera que ni la passió s'ha desbocat ni el rigor ha matat l'emoció dels versos ben escandits.
Solà no ha esperat mai que cap musa l'inspirés. La seva filla Laura, quan era molt petita, un dia va treure el cap pel despatx i amb tendra resignació li va etzibar: "Papa, tu et moriràs treballant". Qui ha anat amb ell d'excursió, real o intel·lectual, sap massa bé com li agrada perdre's, i perdre'ns. Ningú l'ha pogut seguir sense esgarrinxar-se i sentir-se una mica l'heroi que lluita contra tot. Per això, quan lloa les 12 hores diàries de Coromines davant la vella Underwood, no puc refrenar un estirabot corominià: "Sí, mira, otro que tal". Perquè aquests honoris que rep avui Solà no són res al costat dels laboris que n'han estat la causa.
De Solà tots n'hem destacat l'entusiasme que transmet, la passió amb què ho viu tot. El seu discurs és un subidón que t'omple d'esperança i vergonya. D'esperança perquè tot sembla possible; i de vergonya perquè veus que el teu intel·ligent escepticisme és, en realitat, pura mandra.
A l'aula té la força del Bruce Spring-steen dels grans estadis. Com Bruce, remou consciències i dóna marxa. I com ell, té fans de totes les edats. Si dijous les càmeres, mentre parlava, s'haguessin girat cap al públic, haurien vist com els ulls de nois i noies que no l'havien sentit mai s'anaven il·luminant.
Aquest país que se'ns desfà sota el bombardeig globalitzador i l'ofensiva espanyolista només el salvaran veus com la seva, veus que encomanin la insubornable dignitat de plantar cara per defensar el que som, i la tossuda voluntat d'arribar-ho a ser plenament.
1. m. coloq. Elevación rápida y fuerte que experimenta algo. Tuvo un subidón de fiebre.
El gduea ho amplia un poc més:
subidón s/m 1. Aum de 'subida': Cuando lo del subidón de tasas, los alumnos de mi escuela pagaron 125. 2. Col incremento notorio de la adrenalina o de otra sustancia en el organismo de una persona: Un subidón de adrenalina no explica el efecto del ejercicio sobre el estado de ánimo.
7 a: the immediate pleasurable feeling produced by a drug (as heroin or amphetamine) called also flash b: a sudden feeling of intense pleasure or euphoria : thrill
[...] eufòria, pujar (o fer pujar, disparar(-se)...) l'adrenalina, pujada o explosió o esclat (d'adrenalina), posar a mil, clímax, moment explosiu, embalada o embalar-se, punt àlgid, accelerada.
La línia en valencià desapareixerà dels col·legis públics en què la conselleria d'Educació aplicarà, a partir del curs vinent, el programa plurilingüe. Es tracta d'un pla pilot que suposarà que el 80% de les classes es faci en anglès a partir dels 3 anys. Els col·legis afectats són: Sanchis Yago (Castelló), Númeo 9 (Alzira) i Costa Blanca (Alacant). La conselleria d'Educació ho confirmat. Escola Valenciana i CC OO han expressat el seu malestar.
Educació es defensa de les crítiques
dient que en els centres dels voltant sí que hi ha línia en valencià i que, per
tant, qui vulgui estudiar en valencià, podrà matricular-se en aquests centres.
Aquest pla pilot compta amb el suport dels consells escolars de cadascun
col·legis en què es preveu que s'apliqui a partir del curs vinent. Val a dir que
tots tres centres han format part ja, durant el curs escolar passat, d'un altre
programa pilot en què han participat dotze escoles públiques: la introducció de
l'ús obligatori de l'uniforme.
Escola Valenciana denuncia que no es
tracta d'un programa plurilingüe, sinó monolingüe, car només hi haurà dues
assignatures en unes altres llengües diferents a l'anglès: català i castellà.
Des de l'entitat cívica demanen que s'apliqui un pla plurilingüe"> que garanteixi, realment, un ensenyament que
millori les competències lingüístiques de l'alumnat, però prevalent
l'ensenyament en català.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
A veure si ho he entès bé: per aplicar el plurilingüisme a una escola cal que
no s´hi ensenye en valencià? Ja sé que confiar a Font de Mora la Conselleria
d´Educació és com nomenar Frankenstein gerent de Corporación Dermoestética.
Però, és normal això, doctor? Li pregunte perquè si per impulsar el pla
plurilingüe s´ha d´eliminar el valencià, per curar la fractura de turmell caldrà
amputar el peu al pacient. Evidentment, cap metge aconsellaria aquest remei;
tanmateix, suprimir el valencià com a llengua vehicular equival a amputar el peu
sobre el que hauria de caminar el plurilingüisme del País Valencià, que, pel que
es veu, ja no és terra de rates penades, sinó de carrancs; i el carranc major,
el Consell: només sap retrocedir.
No és la primera vegada que el conseller
pren una mesura que no guarda relació entre fins i mitjans, però hi ha pocs
precedents d´una decisió tan contradictòria i confusa que, de segur, amaga una
estratègia de substitució lingüística on el pla plurilingüe està redactat en
tinta de calamar: tan sols pretén enganyar els incauts indígenes, a qui els nous
colonitzadors bescanvien ensenyament en valencià per espillets de colors en
forma d´ensenyament en anglès. Amb semblant política lingüística no cal dir que
el valencià avança cap a l´extinció amb la precisió d´un rellotge suís. Cap
novetat, doncs; des que governa el PP el rellotge no ha parat de fer
tic-tac-tic-tac.
Jo no sé si aquest pla millorarà el nostre anglès tipus
Tarzan, però que el valencià acabarà com Camot està més cantat que la cantarella
d´una Singer (màquina de cosir que de menuts en dèiem sínjer, sense que ens
passés pel cap que dita parauleta significava cantant en la llengua de
Shakespeare). Vaja, que érem plurilingües sense saber-ho; no com la Kari del
Grau experta en mariners americans, que afirmava ser-ho perquè follava en
valencià, gemegava en castellà i cobrava en dòlars. Direu que exagerava, però
tenia un èxit que ja voldria el pla «made in Blackberry´s
Fountain».
Conferència de Jordi Pujol a València
Jordi Pujol,
expresident de la Generalitat de Catalunya, parlarà a València dimecres dia 20
de maig sobre ‘Catalunya, Espanya i Europa'. L'acte està organitzat per la
plataforma cívica Valencians pel Canvi, dins d'un cicle on seran convidats
líders de diferents partits polítics.
La conferència de
Jordi Pujol començarà a les 19:30 hores a l'Aula Magna de La Nau (l'edifici
històric de la Universitat de València, ubicat al carrer La Nau, número 2).
Pujol serà presentat per l'escriptor Joan Francesc Mira, directiu de Valencians
pel Canvi. Introduirà l'acte Josep Lluís Barona, president de la Plataforma
Cívica.
Jordi Pujol i Soley
va nàixer a Barcelona el 9 de juny de 1930. Va ser el líder de Convergència
Democràtica de Catalunya (CDC) des de 1974 fins a 2003, i president de la
Generalitat de Catalunya de 1980 a 2003.
És llicenciat en Medicina per la
Universitat de Barcelona. Casat amb Marta Ferrusola l'any 1956, té set
fills. Pujol va ser arrestat el 1960
per les seues activitats antifranquistes, i va ser sentenciat a set anys de
presó, dels quals en va complir dos i mig a la presó de Saragossa i un de
confinament a la ciutat de Girona.
Estudià la carrera
de Medicina i des dels 16 anys actuà a la resistència contra el règim del
general Franco a través d'identitats catòliques, polítiques o culturals, en
defensa de la democràcia i de la identitat de
Catalunya.
El 1974 va ser un
dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, i en va ser escollit
secretari general. Va ésser conseller de la Generalitat en temps del president
Josep Tarradellas. Va ser elegit president de la Generalitat a les eleccions del
Parlament de Catalunya de 1980, i reelegit a les del 1984, 1988, 1992, 1995 i
1999. El 2003, en acabar el seu darrer mandat, es va retirar de la primera línia
política, deixant la direcció del partit en mans d'Artur Mas i fou nomenat
president Fundador de CiU, tot i que continuà com a president de CDC. El 2008
fou proclamat de nou president de
CDC.
9)
Oferta de feina
Cercam un llicenciat en Filologia Catalana o un titulat superior amb el nivell D de català per a una contractació a la UIB des d'ara fins al 30 de juny. La feina consisteix a corregir els informatius d'IB3 televisió. Si us interessa o us en voleu informar, podeu escriure un correu electrònic a amassuti@gmail.com
================================================================================================================