S'ha exhaurit la primera edició del llibre Les nostres paraules d'Eugeni S.
Reig
La primera edició del llibre Les
nostres paraules d'Eugeni S. Reig s'ha esgotat per complet. Actualment
l'Acadèmia Valenciana de
En cas de no trobar el llibre en la vostra llibreria habitual, feu-li
saber al llibreter qui en fa la distribució.
Els distribuïdors són:
SENDRA MARCO Distribució d'edicions, S.L.
Carrer de
Tel: 961 590 841 – Fax 961 590 845
A la província d'Alacant (a més de SENDRA
MARCO)
La Tierra Libros S.L.
Carrer Sagitario, 4, – 03006 Alacant
Tel: 965 11 51 82
I també:
LLIG Llibreries de la Generalitat
Carrer de Navellos, 8 – 46003 València
Telèfons: 96 392 60 80 i 96 391 32 73
Adreça electrònica: llig@gva.es
Per a comprar el llibre directament a Sendra Marco, pitgeu ací
La llengua sarda
Va parlar del sard a l'IEC la setmana
passada el professor Michel Contini, sardòfon (encara que de petit no ho era...)
i lingüista expert en molts altres aspectes. Aquesta llengua romànica entra a la
història amb els primers documents púnics dels fenicis (S. VIII a. C.), que han
deixat a l'illa sobretot rastres en noms d'animals, plantes i topònims: per
exemple, el de la planta, important aleshores (per la mel), que nosaltres
anomenem romaní.
Els superestrats importants són els
provinents de les dominacions catalana al sud (el català hi continua més o menys
viu fins al final del segle XVII) i castellana al nord (des de 1492). Així, per
exemple, el sard té catalanismes com ara tavella 'arruga', bofetada o trinas 'trenes'; i el català té els
corresponents sardismes frundza,
ascavanata i trícias. I en
alguerès la frase ¿L'has vist? és ¿Visti l'as? per influència sintàctica i
entonativa del sard Budu l'asa? A
partir del segle XVIII s'hi instal.la el domini de l'italià, i el sard anirà a
poc a poc esllanguint-se com a llengua secundària (o patuès). La primera guerra
mundial va fer molt a profit de la unificació dels parlars de les terres
políticament italianes. Un exemple d'influència de l'italià: el sard deia A l'ischis? ('¿que ho saps?', amb una
partícula a inicial semblant al
nostre que) i ara diu A lo sai? per causa de l'italià Lo sai? Igualment, de A benis? ('¿que véns?') ha passat a A ci vieni? per causa de Ci vieni?
Avui tota l'illa és italianòfona, esclar. Però la pràctica totalitat dels
habitants parlen encara o comprenen el sard (o el català). Els sardòfons minven,
esclar, en proporció inversa a l'edat
i al grau d'instrucció, però les dones sempre van per darrere dels homes en l'ús
de les llengües locals: ¿més necessitat de defensar-se a base d'una parla de més
prestigi? (Dic "esclar" per al lector a qui no li cal explicar que els nostres
Estats no han protegit mai la seva riquesa lingüística, sinò que han fet
exactament i sempre el contrari, aplicant-hi mètodes de la màxima contundència
física, moral i mental.) I no cal deixar-se enganyar ni sorprendre amb les
estadístiques, que continuen dient que el sard és un element identitari, que no
és pas un patuès, etc. i que s'hauria d'ensenyar a l'escola: perquè tot això, esclar, ho diuen els sardòfons; i perquè
el sard, com menys es parli, més "identitari" serà, evidentment.
¿Què s'hi pot fer? ¿Què s'hi pot fer,
aclarim-ho bé, després de dècades d'abandó o destrucció sistemàtica de la
llengua? Una llengua en aquestes condicions té grans entrebancs: el primer, la
proliferació de variants (unes cinquanta en el cas del sard), que fa molt
difícil de trobar el punt d'equilibri entre el nord i el sud; el segon,
l'empresa ímproba d'actualitzar el lèxic (des d'un estadi antic agropecuari):
mitjans de comunicació, ciència, administració, argot, internet... De positiu hi
ha, aclareix Contini, el fet que la llengua encara manté prou vitalitat popular.
Vitalitat que no és suficient, però.
Joan Solà
ANTONI LLULL MARTÍ,
Diccionari d'expressions lingüístiques
Editorial Moll,
Mallorca 2008.
Antoni Llull Martí (Manacor, 1935), escriptor i professor de català, ha
dedicat moltíssimes hores del seu lleure a la investigació històrico-lingüística
amb el conreu especial de l'aspecte lúdic i alhora pedagògic del català. Té una
trentena i escaig d'obres publicades en aquesta rara especialitat, amb gloses,
endevinalles, palíndroms, proverbis, antropònims, etc., tots d'una vàlua
indiscutible per als especialistes d'aquesta branca. Va ser un dels fundadors
del Butlletí de
En aquesta obra mestra amb què ens acaba de sorprendre, el Diccionari d'expressions lingüístiques, l'autor enriqueix el nostre patrimoni lingüístic tant pel contingut com per l'extensió i la qualitat. El lector hi trobarà, al llarg de quasi 400 pàgines en quarta, més de 5.500 entrades amb les locucions, dites i refranys que ha anat recollint i classificant amb paciència monacal al llarg de dècades. Tot aquest repertori l'ha anat extraient del pou sense fons que conté l'aplec de Rondalles Mallorquines (24 toms) que Mn. Antoni M. Alcover (1862-1932), encara ben jove i ja “bruixat per la llengua” en paraules de l'autor, arreplegà arreu de l'illa de Mallorca, sobretot de boca de la gent de la ruralia de finals del segle XIX i inicis del XX. Lèxic, ai las!, darrerament tan malmès pels canvis tecnològics i el frec amb els nouvinguts d'arreu del món que tants canvis semàntics hi introdueixen. Avui aquest Diccionari ja resulta una joia de valor inestimable.
L'obra que comentem, pulcrament editada per la prestigiosa editorial Moll, dins la col·lecció de grans obres “Els treballs i els dies” aquesta n'és el núm. 54, honora la col·lecció fundada pel venerable filòleg Francesc de B. Moll, coautor amb l'esmentat Mn. Alcover del Diccionari català-valencià-balear. El Diccionari d'expressions lingüístiques de Llull conté una introducció explicativa de com s'ha elaborat el llibre, a qui s'adreça especialment i de com treure'n el màxim de profit en les consultes. És altament senzill i pedagògic el seu ús per l'enfocament que li dóna, pensat perquè el pugui llegir qualsevol persona amb les competències de parla i lectura del català. Per això, Antoni Llull hi defuig els tecnicismes, les abreviatures i les sigles, tan usuals en les obres adreçades als estudiosos, més exigents en el camp de la filologia. Així i tot, Déu n'hi do la utilitat que hi trobaran els lexicòlegs interessats en el registre col·loquial del vocabulari de les Illes, molt del qual encara resta ben viu, sobretot entre la gent major.
Cada entrada és constituïda per una expressió, de la qual s'explica el significat, acompanyada d'un exemple d'ús, extret d'una rondalla, amb indicació del tom, de la pàgina d'on prové i de la freqüència d'ús. Vegeu-ne un exemple, agafat a l'atzar:
De
cop i bolei, ‘de sobte'. “Un dematí, de cop i bolei,
s'hi presenta
En resum: un llibre que no pot mancar a la biblioteca de consulta de cap filòleg ni de cap lector de les Rondalles i escrits amb el saborino dels escriptors en català de Mallorca.
Gabriel Barceló Bover
“25 ANYS DE
El concurs de fotografia Fotollengua és una iniciativa de Joves d'Acció
que sorgeix amb motiu dels 25 anys
de l'entrada en vigor de
A través del Fotollengua, concurs que consisteix a fer un treball a
partir de les fotografies de totes les retolacions públiques escrites en
castellà, es pretén analitzar el grau de compliment de l'esmentada Llei per part
de totes les administracions públiques (local, autonòmica i estatal), en un
aspecte molt concret reflectit a l'article 15.2, el de les retolacions
públiques.
Aquest concurs va adreçat als centres d'ensenyament de secundària del
País Valencià.
El treball consistirà en la presentació d'un document, amb el suport de
material gràfic, en el qual s'analitze el grau de compliment de l'article 15.2.
Cada centre educatiu podrà escollir l'àmbit de treball (local, comarcal,
per barris...).
Una vegada finalitzat el termini de presentació dels treballs, es donaran
a conèixer públicament, juntament amb l'informe que se n'haurà fet, els
guanyadors del concurs. (Vegeu bases en Annex II)
ANNEX
II. BASES PER AL CONCURS FOTOLLENGUA
1.
Participants.
S'hi poden presentar tots els centres d'ensenyament secundari del País Valencià,
bé siga per classes o per centre.
2.
Tema. 25 anys
de
3.
Obra. Cada
centre pot presentar els treballs que considere oportuns, els quals s'han
d'enviar en format word, especificant en cada fotografia el nom del carrer,
l'administració a què pertany la retolació pública (ajuntament, Generalitat,
jutjats...), la ciutat. En el cas que es tracte de retolacions públiques
situades a les carreteres, autovies, autopistes, etc., s'haurà d'identificar
l'esmentada via de trànsit i l'alçada en la qual està situada la retolació. A
més, les fotografies s'hauran d'adjuntar en format digital JPG. Els treballs
s'hauran d'enviar a la següent adreça electrònica: joves@acpv.cat. En el
missatge han de constar les dades següents: nom del centre, adreça completa,
telèfon, adreça electrònica i persona de contacte.
4.
Tècnica. En
el cas de les fotografies és vàlida qualsevol eina fotogràfica (càmera
fotogràfica, mòbil...), tot i que es recomana la màxima qualitat i originalitat
possibles.
5.
El termini
d'admissió dels treballs és del 23 de novembre fins al 23 de gener.
6.
Premis.
L'entitat Joves d'Acció premiarà els dos millors treballs presentats amb: 1er
premi: càmera fotogràfica digital; 2n premi: lot de
llibres.
7.
Jurat: estarà
compost pels membres de l'Oficina de Política Lingüística d'Acció Cultural del
País Valencià.
8.
La
participació en el concurs implica la cessió dels treballs a Joves d'Acció, que
en podrà fer l'ús que considere escaient.
9.
Les dades
personals estaran protegides d'acord amb el que disposa
10.
L'entitat Joves d'Acció es reserva el
dret de resoldre els casos que no s'hagen previst a les
bases.
11. La participació en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.
La relació amor-odi de Joan-Daniel Bezsonoff amb França s'aplega en aquest llibre basat en els relats que l'autor va publicar a l'Avenç cada mes durant el 2008. 'Una educació francesa' (L'Avenç) no és pas una autobiografia, avisa Bezsonoff. Tot i amb això, hi parla molt d'ell mateix: dels seus referents culturals, a cavall entre una educació francesa i una educació catalana, i de la seva infantesa i de la seva joventut amb un toc de nostàlgia.
Bezsonoff rememora l'època que anava
a esquiar als Alps o s'amagava als soterranis dels afores de París: 'aquells
temps sense internet ni mòbils, quan els trens trigaven quinze hores a unir
Perpinyà i París i calia esperar tres anys o quatre a tenir el telèfon a casa,
quan els cantants sabien cantar, quan el cinema feia somniar i quan el president
de la República editava antologies poètiques i tots els catalans parlaven
català.'
Joan-Daniel Bezsonoff, nascut a Perpinyà el 1963, és
novel·lista. La major part de les seves obres tenen un rerefons històric. Amb
'La guerra dels cornuts' (2004), publicada per Empúries, va obtenir els premi Casero 2003 i el premi
Mediterranée 2004, i 'Les
amnèsies de Déu' (2005) va ser guardonada amb el premi
Crexells, amb el premi Maria Àngels Anglada i amb el premi Salambó.
En 'Els taxistes del tsar' (2007) parlava del seu avi rus, que va emigrar a
París. Col·labora habitualment a El Periódico i al Temps. Durant el 2008 va
publicar un relat mensual a L'Avenç, que és la base d'aquest llibre.
En
aquest vídeo hi ha una entrevista que VilaWeb va fer-li arran
de la publicació de 'Els taxistes del tsar'.
Subvencions per a normalització
lingüística
El Consell destina 400.000 euros a subvencions per a normalització
lingüística
Les tres línies de
subvencions de la Direcció Insular de Política Lingüística van destinades a
empreses, associacions de veïns i federacions de veïns, revistes en català i
almanacs d'entitats associatives o organitzatives sense finalitat de lucre, i
també a projectes de dinamització lingüística als municipis.
La
vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca,
Joana Lluïsa Mascaró, i la directora insular de Política Lingüística, Rosa
Barceló, han anunciat avui que la Direcció Insular de Política Lingüística
destinarà un total de 400.000 euros a les tres línies de subvencions del
Departament per fomentar l'ús de la llengua catalana en l'àmbit de les empreses
privades, dels ajuntaments i de les entitats sense finalitat lucrativa.
CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS PER A LA
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LES EMPRESES PER A L'ANY 2009 (revistes, almanacs,
etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals
d'Internet)
El Departament de Cultura i Patrimoni, a
través de la Direcció Insular de Política Lingüística, va encetar ja fa uns anys
una línia de subvencions destinada a ajudar el sector empresarial amb l'objectiu
de contribuir a la normalització lingüística del català a les empreses,
especialment després de l'entrada en vigor de la Llei 11/2001, de 15 de juny,
d'ordenació de l'activitat comercial a les Illes Balears. En aquesta llei es
concreta més la normativa que fa referència als usos lingüístics en el món del
comerç. L'article 8 fa referència expressa a la necessitat que els establiments
oberts al públic tenguin la senyalització i la documentació d'oferta de servei
com a mínim en català, i que les administracions promoguin l'ús progressiu de la
llengua catalana en les activitats comercials. Enguany, com a novetat, s'hi han
incorporat els almanacs (calendaris acompanyats de dades astronòmiques, de
pronòstics sobre el temps, de les dates de les festes anyals, les fires, etc.),
a causa de l'arrelament que tenen aquest tipus de publicacions entre la
població, sobretot a la Part Forana.
Durant l'exercici pressupostari de
2009 es destina la quantitat de 275.000 euros a les subvencions per a
la normalització lingüística a empreses, dels quals 30.000
euros corresponen a les revistes, 3.000 als almanacs i 242.000
euros als conceptes d'etiquetatge, material imprès, cartes de restaurant,
pàgines web i portals d'Internet.
Es poden acollir a aquesta
convocatòria de subvencions les sol·licituds per a activitats realitzades fins
al 31 d'octubre de 2009, sempre que ja no hagin estat objecte de subvenció per
part del Consell de Mallorca durant aquest període, referides a:
- La
normalització lingüística a les empreses, per a:
·el foment de les revistes
en llengua catalana, en suport paper o en format digital, publicades a l'illa de
Mallorca, sempre que abastin una àrea informativa superior a l'àmbit municipal,
que no pertanyin a l'Associació de la Premsa Forana, que tenguin com a mínim un
80 % de les pàgines redactades en català i una extensió mínima de 16 pàgines. En
queden exclosos els diaris, els setmanaris, les revistes quinzenals, les
mensuals i les escolars.
·el foment de l'edició d'almanacs o pronòstics en
llengua catalana
·l'etiquetatge en llengua catalana
·l'edició en llengua
catalana de material imprès
·l'edició en llengua catalana de cartes de
restaurant
·l'edició en llengua catalana de pàgines web i de portals
d'Internet
Aquesta convocatòria es va publicar al BOIB núm. 38, de 14 de
març de 2009, s'ha exposat en els taulers d'anuncis dels centres i serveis del
Consell de Mallorca i s'ha penjat a la pàgina web del Consell de Mallorca www.conselldemallorca.cat . Així
mateix, se n'ha donat coneixement als ajuntaments de Mallorca perquè l'exposin
als taulers d'anuncis.
Terminis per presentar sol·licituds:
·revistes i almanacs: 14 de maig de 2009
·etiquetatge, material
imprès, cartes de restaurant, pàgines web i portals d'Internet: 8 de setembre de
2009
CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DE 2009 PER
ALS AJUNTAMENTS PER A PROJECTES DE DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA AL MUNICIPI
El Consell de Mallorca pretén impulsar una política
lingüística pròpia en col·laboració amb entitats públiques mitjançant la
convocatòria d'una línia de subvencions. Es tracta, en aquest cas, de contribuir
a fomentar i impulsar la realització de projectes de dinamització lingüística en
els municipis.
D'aquesta manera, s'aconsegueix impulsar la normalització
lingüística dins l'àmbit de competència dels ajuntaments i fer-la extensiva a la
resta de la població civil mitjançant campanyes que fomentin l'ús de la llengua
catalana en les activitats quotidianes.
Durant l'exercici pressupostari
de 2009, s'hi destina la quantitat de 90.000 euros, dels quals 55.000
corresponen a la modalitat A (ajuntaments de més de 10.000 habitants) i 35.000 a
la modalitat B (ajuntaments de menys de 10.000 habitants).
Es poden
acollir a aquesta convocatòria de subvencions els ajuntaments que tenguin
l'objectiu de dur a terme, fins al 31 d'octubre de 2009, un projecte nou i
específic de dinamització lingüística al municipi dissenyat exclusivament per
presentar-se a aquesta convocatòria o que sigui una ampliació d'un projecte
anual de dinamització ja previst.
El termini per presentar sol·licituds
acaba dia 22 d'abril de 2009 (BOIB núm. 38, de 14 de març de 2009).
CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DE NORMALITZACIÓ
LINGÜÍSTICA PER A BUTLLETINS D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I DE FEDERACIONS
D'ASSOCIACIONS DE VEÏNS I REVISTES EN CATALÀ I ALMANACS D'ENTITATS ASSOCIATIVES
O ORGANITZATIVES SENSE FINALITAT DE LUCRE PER A L'ANY 2009
Ja fa uns quants anys que el Consell de Mallorca dedica
una atenció especial a les publicacions en forma de butlletí de les associacions
de veïns, a les quals s'incorporaren l'any 2005 les federacions d'associacions
de veïns, i a les publicacions periòdiques en català, especialment en el camp
que fa referència a l'augment presencial de la llengua pròpia en aquestes
activitats.
Durant l'exercici pressupostari de 2009 es destina la
quantitat de 35.000 euros a les subvencions de normalització lingüística
per a activitats promogudes per entitats associatives o organitzatives sense
finalitat de lucre (dels quals 8.000 euros corresponen a les publicacions
d'associacions de veïns i federacions d'associacions de veïns, 2.000 euros a
l'edició d'almanacs i 25.000 euros a revistes en català).
Es poden
acollir a aquesta convocatòria de subvencions les sol·licituds de normalització
lingüística a les associacions de veïns i federacions d'associacions de veïns,
amb suport als butlletins de l'associació o de la federació, per al foment de
l'edició d'almanacs o pronòstics i per al foment de les revistes en llengua
catalana, en suport paper o en format digital, publicades a l'illa de Mallorca,
sempre que abastin una àrea informativa superior a l'àmbit municipal, que no
pertanyin a l'Associació de la Premsa Forana i que tenguin un 80% de les pàgines
redactades en català.
En queden exclosos els diaris, els setmanaris, les
revistes quinzenals, les mensuals i les escolars. Aquestes activitats es poden
realitzar fins al 31 d'octubre de 2009 i no poden haver estat objecte de
subvenció per part del Consell de Mallorca durant aquest període.
El
termini per presentar sol·licituds acaba dia 6 de maig de 2009 (BOIB núm. 33, de
5 de març de
2009).
Més informació i imatges: http://www.conselldemallorca.net/?action=news&id_article=8395
Font:InfoZèfir
Dijous, 16
d'abril a les 20:00 hores al Casal Jaume I d'Elx (Carrer
Sant Jordi, 2, ELX):
La Universitat de València, a través de la Càtedra Joan Fuster i el Taller d'Audiovisuals, ha produit un documental sobre la vida i l'obra de Joan Fuster, l'intel·lectual valencià més rellevant del segle XX.
A partir de l'arxiu literari i fotogràfic de l'escriptor i d'altres moltes fonts documentals, i de les declaracions de més de trenta persones que el conegueren, aquesta pel·lícula construeix el retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster (Sueca, País Valencià, 1922-1992) autor d'un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d'articles de premsa i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils, des d'una perpectiva crítica i rigorosa.