Butlletí
número 112 (dijous 09/04/2009) –
Informació triada per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
1)
PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ'
2)
David Pagès i
Cassú -
4) L'Alguer i la llengua / Alguerès
5)
Xixona
formarà part de la representació valenciana en l'Institut Ramon
Llull / Simat de
6) Entrevista a Josep Murgades,
catedràtic de
============================================================
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/altaEnviat pel servei
Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
============================================================
1)
Campanya
'PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES -
PER TV3 AL PAÍS VALENCIÀ'
Actes informatius al País Valencià (setmana del 13 d'abril)
SANT JOAN
D'ALACANT -
DIMARTS 14 D'ABRIL A LES 18:00h a la Casa de
MONÒVER I PETRER - DIMECRES 15 D'ABRIL A LES 19h al C/ Major, 142-b de Monòver
BENIDORM - DIJOUS 16 D'ABRIL A LES 19h al Casal d'ACPV (C/ Russafa, Edifici Rioja) de Benidorm
BENIARBEIG -
DIJOUS 16 D'ABRIL A
LES 20:30h al Centre Cultural (Plaça 9 d'Octubre) de Beniarbeig
SAGUNT - DIVENDRES 17 D'ABRIL A LES 19:30h a
DÉNIA -
DIVENDRES 17 D'ABRIL A
LES 20:00h a
Més informació http://www.acpv.cat
2)
Modest
David Pagès i
Cassú
Publicat al Diari de Girona, dimarts
31 de març del 2009
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009033100_4_323558__Opinio-MODEST
N'hi
ha poques, de persones, en el nostre país, que siguin conegudes per una àmplia
majoria de gent tan sols pel seu nom de pila. En són bons exemples el poeta Mn.
Cinto, el dibuixant Cesc, la ninotaire Pilarín... Quan això passa vol dir que
estem davant d'algú conegut, popular i, sobretot, estimat.
A les comarques
gironines, Mn. Modest Prats, en Modest, n'és un. Hi ha dos motius principals
pels quals en volem parlar en aquest escrit: el passat 8 de març va celebrar el
50è aniversari de la seva ordenació sacerdotal i el proper 21 d'abril, a
Les
etiquetes que més li escauen són les de filòleg, professor i sacerdot. Com a
filòleg, hem de referir-nos a l'estudi del nostre idioma i al conjunt dels seus
treballs, dels quals destaquen, entre d'altres, els dos volums de
Com a professor, ha exercit la docència a
I com a capellà, fou ordenat
en un moment ben especial dins de l'Església: poques setmanes després que el
papa Joan XXIII anunciés, en aquell 25 de gener de 1959, la voluntat de fer un
concili. Després d'ésser el rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser
durant vint-i-cinc anys, ha tornat a on va començar, a Girona.
Podríem fer
esment, també, de la seva etapa política: delegat del Departament de Cultura de
Aquests
últims anys ha recollit distincions que donen merescut testimoni d'una vida
compromesa i fecunda: miscel·lània, Creu de Sant Jordi, nomenament de membre
numerari de
Nosaltres, des de l'afecte i
l'admiració, ens afegim al conjunt de felicitacions que rep aquests
dies.
3)
Riurau: traduccions de
qualitat
Publicat a Pagina26.com, dilluns 6
d'abril del 2009
http://www.pagina26.com/tendencies/7688-riurau-traduccions-de-qualitat.html
Aquest
és l'objectiu que s'ha fixat l'editorial que impulsa el benissenc Jaume Ortolà.
Amb seu a la ciutat de Barcelona, Riurau
Editors pretén oferir «versions excel·lents», en paraules d'Ortolà,
d'obres de la literatura universal. L'editor, que també és músic, posa l'exemple
de l'intèrpret que assaja de forma ingent, moltes hores al dia durant anys, fins
que pensa que està preparat per actuar davant del públic i oferir peces de
música clàssica. Jaume Ortolà considera que la satisfacció del lector amb les
obres que publicarà Riurau és el millor premi que pot tindre amb aquest
projecte. Aquest dimarts [7 d'abril], a les 20.30 hores de la vesprada, es
presentarà a
Ortolà
va aconseguir el 6é premi Vidal Alcover, dels Premis Literaris Ciutat de
Tarragona, en l'edició de 2005, per traduir la primera part del «Faust» de
Goethe. Ara ens presenta una versió d'aquesta obra, de 496 planes, a
la qual el dramàturg alemany va dedicar seixanta anys.
«Michael Kohlhaas», de Heinrich von Kleist, és la segona obra d'aquesta jove editorial. La novel·la ens explica la història d'un comerciant de cavalls que pateix la injustícia de l'administració, fet que obliga el protagonista de la narració a prendre una decisió. Abans de comprar aquests llibres, podeu llegir fragments de les obres ja que se'ns ofereix un tast en format pdf. Des d'ací accedireu a «Michael Kohlhaas».
4)
L'Alguer i la llengua
Luca Scala
Publicat a l'AVUI, diumenge, 5 d'abril del
2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/160125/bustia.html
Llig amb sorpresa
l'articlet Concert d'ocells a Diàleg (AVUI del 2 d'abril)
notant-hi una coseta (bé, pareix una sentència del Suprem, vaja!) expressada
molt de passada sobre l'Alguer: "Comprovem que a l'Alguer la gent sap català
però ningú el parla normalment". Ui!
Jo que pensava que alguns centenars de persones que conec i amb qui tract cada
dia normalment en català a casa, pels carrers, botigues, oficines, gimnàs,
mercat etc. (i uns milers més que no conec personalment) érem "algú"! Ara
resulta que no sem "ningú". O potser no ho sem "normalment", ves a saber tu.
Haurem d'adaptar-nos a la realitat a corrida feta, com en diem, i començar a
emprar l'italià definitivament, allò que la gent gran nostra encara defineix com
"parlar en senyor". Bé, a part de la ironia, dissortadament des d'aquí constatem
una manca d'informació sobre l'Alguer molt gran.
Crec
saber d'on naix l'equívoc. La gent que ve a l'Alguer s'està sobretot al casc
antic, perquè és més bonic, amb els carrers enginquetats (amb còdols), les
esglésies i els palaus, restaurants i bars, torres i muralles, amens passejos
amb l'escenari del mar i del Cap de
================================
Alguerès
Joaquim Arenas i Sampera
Publicat a l'AVUI, dilluns 6 d'abril del
2009
http://paper.avui.cat/article/opinio/160220/bustia.html
A
la columna d'Isabel Olesti de dijous dia 2 d'abril s'afirma que a l'Alguer la
gent sap català, però que ningú no el parla normalment. Sortosament, les
paraules d'Olesti no es corresponen del tot amb la realitat, ja que per saber la
situació sociolingüística de l'Alguer cal conèixer els barris perifèrics de la
ciutat i no només el centre històric, on la població algueresa resident és
escassa.
Dels
més de 40.000 algueresos, estimació que he pogut fer al llarg de molts anys de
contacte, 18.000 saben alguerès, i la majoria l'entenen. D'aquests, 13.000 saben
parlar el català de l'Alguer, però només l'usen si la circumstància ho exigeix o
si l'interlocutor català persisteix, en el diàleg, en la llengua que li és
pròpia. Els altres 5.000 restants són els que parlen el català de l'Alguer
normalment, és a dir a casa i al carrer. El conjunt de coneixedors de l'alguerès
creix, des de fa uns anys, per la presència de classes d'aquesta llengua a
l'escola, gràcies a Òmnium Cultural, al Centre Montessori, i a l'escola maternal
en alguerès,
5)
Xixona formarà part de la representació valenciana en l'Institut
Ramon Llull
Font: Valencianisme.com
Dilluns, 30 de març del 2009
El ple de l'Ajuntament de Xixona, amb el suport dels respectius
regidors del PSPV-PSOE i d'ERPV i el vot en contra del PP, ha aprovat la
proposta dels independentistes per la qual sol·licitaven l'ingrés d'esta
localitat de la comarca de l'Alacantí en la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon
Llull", integrada fins ara per les poblacions de Sueca (
Per la seua banda, el novembre passat es va formalitzar la
constitució de la "Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull" -de la qual
formen part els respectius consistoris de Sueca, Gandia, Vinaròs i Morella- amb
l'objectiu que s'hi pogueren adherir també aquelles poblacions del País Valencià
que així ho desitjaren.
El portaveu local d'ERPV, Joan de Déu Martines, ha subratllat que
amb la incorporació del consistori a
Per tot això, el regidor republicà ha fet "una crida" perquè
Simat de
Dijous, 2
d'abril del 2009
Ahir el ple de
l'Ajuntament de Simat de
6)
Entrevista a Josep Murgades,
catedràtic de
per Francesc
Puigpelat
Publicat a l'AVUI, dijous 2 d'abril
del 2009
http://paper.avui.cat/article/politica/159837/mercat/castella/te/mes/valor/catala.html
Fa 30 anys Josep
Murgades va ser un dels promotors de l'anomenat "Manifest d'Els Marges", que
pronosticava problemes seriosos per al futur del català. Avui, anys després, en
aquesta entrevista, Murgades insisteix en la tesi i la
desenvolupa.
Per què té
un futur negre, el català?
Una qüestió prèvia:
jo no sóc pessimista ni optimista. Sóc realista en el sentit que deia Gramsci,
en proclamar la necessitat de ser pessimistes en l'intel·lecte i optimistes en
la voluntat, perquè tot és possible i tot es pot capgirar.
Entesos.
Quines són les raons del seu pessimisme de l'intel·lecte?
El català té un
futur negre perquè el present no és tan daurat com ens ha volgut fer creure el
discurs oficial dels darrers 30 anys. És un discurs que es basa en enquestes
dubtoses i en apreciacions errònies. Ja no és que les enquestes estiguin
manipulades, sinó que neixen manipulades des del moment que es formula la
pregunta... Per exemple, poca gent trobaràs que declarin ser monolingües
espanyols: no ho diran davant d'un enquestador. Però, a la pràctica, molta gent
és absolutament monolingüe.
¿Hi ha
diferència entre la política lingüística de CiU i la del
tripartit?
No. Sempre ha
consistit en el que jo en dic el màxim insuficient. És a dir, que fins a allò
que no posa en qüestió l'estatus de l'espanyol com a llengua privilegiada, s'ha
fet tot el possible. Però aspirar a fer un mínim dins del que seria suficient
per capgirar el procés d'assimilació lingüística, això no s'ha fet. Sempre s'ha
pretès fer les truites sense trencar ous...
Quins
serien els ous que cal trencar?
Les rutines, la
no-voluntat d'aplicar el mínim que estableix la llei, que és posar sancions als
que no la compleixen. El problema és que els polítics catalans no estan
disposats a desencadenar un conflicte per la llengua.
Com es
produeix l'assimilació del català?
Hi ha dos
processos. Un de basquització, que és de substitució quant a l'ús de la llengua.
I un altre d'erosió formal de la llengua, la galleguització, el catanyol. I tot
s'emmarca en un procés assimilista, en el qual el català queda cada cop més
fagocitat per l'espanyol, que és la llengua hegemònica.
Com
evoluciona l'ús social del català?
El gran problema
d'ara és la nova immigració. En la seva majoria, s'integra abans en castellà que
no pas en català. El motiu és que la llengua de discriminació i, per tant,
d'integració, és l'espanyol i no el català. Això fa que la societat catalana
estigui cada cop més cohesionada, quant a usos socials, per
l'espanyol.
Cal Estat
propi per impulsar el català?
No. El que cal és
un Estat. Tant és que sigui un hipotètic Estat català independent, com l'Estat
que tenim ara, Espanya, que deixés de ser hostil al català. Un Estat en el qual
la noció de llengua espanyola fos una cosa tan absurda com que a Suïssa es
parlés la llengua suïssa...
Però això
és pura ciència-ficció!
Bé, és tan possible
o impossible com la independència, segons qui s'ho miri. Hi ha Estats com
Irlanda, o el cas més proper d'Andorra, on la llengua pròpia va molt malament,
malgrat que sigui oficial. L'Estat propi no sempre és una
panacea.
Si una
llengua és un mercat, ¿quin valor de mercat té el català?
El català té un
valor de mercat inferior al que té el castellà, i amb això ja està dit tot.
Sempre ens hem de plantejar la situació del català en indestriable relació amb
la del castellà. No es pot fer al marge del conflicte lingüístic amb el
castellà, que és la llengua imposada a sang i a foc.
Però
Les societats
europees són multilingües. Però hi ha una llengua d'integració. A França és el
francès, a Alemanya és l'alemany i a Catalunya és... el
castellà.
Ha captat
parlants la immersió?
La immersió no és
suficient per capgirar el procés d'assimilació, però contribueix a
contrarestar-lo mínimament. És simptomàtic que el combat de la glotofàgia
espanyola vagi contra la immersió, perquè l'escola és l'únic àmbit on l'espanyol
no és encara hegemònic.
Què en
pensa del propòsit de Carod de despolititzar el català?
És un desideràtum.
Vol dir que voldria que el fet de parlar en català no fos un acte d'afirmació
política. Però qui ho ha convertit en això? Els espanyols han polititzat la
llengua, en imposar-nos la seva, de manera que arriba un moment que dir "Bon
dia!" és propi d'un "rojo
separatista" o d'un burgès explotador. No pot existir la despolitització
en una situació de conflicte de llengües.
Què cal fer
per redreçar la situació?
A nivell polític, s'han de complir les sancions que fixa la llei i és una bona iniciativa el doblatge del cinema al català. I cal tenir clar que, en una societat democràtica, si la llengua és substituïda serà culpa, en primera instància, dels mateixos catalans.
============================================================
InfoMigjorn
és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua
catalana, com ara:
– Retalls
de notícies de premsa.
– Articles,
publicats o inèdits.
–
Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de
llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes
de llibres, publicades o inèdites.
Així com
altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica
històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa,
etc.
Us pregue
encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que
l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més
gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu
donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
Enviat pel servei Sala de premsa
de DRAC telemàtic (http://drac.com)
============================================================