Butlletí
número 106 (dimarts 31/03/2009) –
Informació
triada per Eugeni S. Reig i
Xavier Marí
2)
5) Bernat Dedéu - A Ricard Salvat
=====================================================
Si voleu
donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Enviat pel servei Sala de premsa
de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=====================================================
1)
La presència del català millora en
la comunicació de les grans superfícies comercials i
supermercats
Publicat per
http://www.plataforma-llengua.cat/noticies/noticia.php?n=682
Respecte el 2007, el català en els catàlegs de productes ha estat
introduït per primer cop i de forma generalitzada a les empreses AKI, Bauhaus i
FNAC. IKEA, que ja utilitzava el català en part dels catàlegs, ara també ho fa
de forma generalitzada i el 2008, per primer cop, ha repartit el catàleg de
temporada a les llars en català. Encara hi ha, però, una minoria de 5 cadenes
d'establiments (d'un total de 36 analitzades) que en general segueixen
incomplint
També
hi ha hagut avenços importants en la presència del català en la retolació dels
establiments i en els rètols d'informació dels productes (cartells més o menys
petits en els establiments a sota o al costat del producte que n'indica el preu
i les característiques), elements que han d'ésser com a mínim en català segons
Pel que
fa a les pàgines web i serveis electrònics, Mercadona, IKEA i El Corte Inglés
han reduït la presència del català, mentre que Decathlon l'ha incorporat de
forma generalitzada al web (excepte en la venda en línea) i FNAC l'ha introduït
per primer cop, de forma testimonial.
Podeu consultar l'estudi
del 2007 a:
www.plataforma-llengua.cat/doc/estudi_catalegs.pdf
2)
Publicat a pagina26, dimecres 25 de març del
2009
http://www.pagina26.cat/opinio/7560-el-diccionari-de-sinonims-i-antonims-innovador-i-general-que-feia-falta.html
El «Diccionari de sinònims, antònims i idees
afins» dirigit per Josep Lacreu i editat per Edicions Bromera es va publicar
al setembre de 2007, i de seguida es veia que estàvem davant d'una obra d'alt
nivell filològic. El temps i l'ús han confirmat no sols això, sinó que, almenys
en la meua opinió, supera de bon tros els diccionaris de sinònims publicats fins
ara en tot l'àmbit lingüístic valencià/català. A banda de la seua amplitud,
varietat i modernitat, ja que té 25.000 entrades, 150.000 sinònims, 10.000
antònims, 8.000 locucions i profusió de neologismes i expressions de tots els
camps i registres, cal destacar, en primer lloc, la distribució dels sinònims
per accepcions. És sabut que les paraules sinònimes, en nombrosos casos, no ho
són en tots els sentits. Per exemple el mot «formació» és sinònim de «creació»,
«aprenentatge», «agrupació», però estos últims no ho són entre si. «El
diccionari de sinònims
» de Lacreu/Bromera distribuïx els vocables o expressions
de significat equivalent al del lema o entrada segons l'accepció, enunciada i
descrita amb notable precisió, i sense les clàssiques barres, en este cas cas
«1. [procés de creació] creació, constitució, composició. 2. [procés de
maduresa] educació, institució, aprenentatge. 3. [de persones] agrupació, grup,
conjunt». Semblantment amb els antònims dels lemes, que es distribuïxen a
continuació de cada accepció, amb una marca específica.
A la precisió per
significats assolida amb eixe sistema no ha aplegat cap altre diccionari de la
nostra llengua, i encara que només fóra per això, ja seria prou per a
considerar-lo el més solvent, útil i funcional dels publicats fins ara, però és
que té altres seccions i novetats que el fan summament productiu i
imprescindible per a qualsevol elaborador de textos, ja siga corrector,
traductor, ensenyant, periodista o redactor vari o publicista. Així, conté
aclariments lingüístics, agrupacions d'idees afins o de famílies lèxiques, i
quadres d'imatges sinònimes que ajuden a trobar la paraula precisa. Hi figuren
nombrosíssimes indicacions, especialment en els sinònims parcials, que contenen
matisacions i explicacions complementàries de gran ajuda a l'hora de localitzar
el terme adequat, parcialment equivalent al lema. Per exemple, en l'entrada
«abjurar» hi ha els mots sinònims «apostatar», «renegar» i «renunciar», i a
continuació una definició requadrada d'estos vocables. Molt útils són també els
quadres d'idees afins, famílies lèxiques i els d'imatges com a recursos per a
trobar la paraula precisa, o trobar-ne una de desconeguda a partir d'una que es
coneix. Per exemple, en la página del vocable «moble» hi ha el quadre amb 50
components de mobiliari.
És el primer diccionari
valencià de sinònims, almenys de gran format, i en això, Lacreu i Bromera tornen
a ser pioners, perquè, a banda d'altres publicacions lingüístiques renovadores,
ja ho foren en l'elaboració i edició del «Diccionari valencià» de 1995, reeditat
i ampliat en 1996. En aquella ocasió amb el patrocini de
«Assentar(-se)», «bovo»,
«busca» (en el sentit de «recerca»), «despedir» (i «despedida»), «enxís» (i
«enxisar»), «espentar», «mentira» (i «mentirós»), «lladrit», «quarto» (com a
«estança»), en són una reduïda mostra. Com a novetats terminològiques també es
poden destacar un bon grapat de locucions, com ara «anar-se'n del cap», «això li
has dit xiulit», «t'agrada o t'apanya?», «en una escorribanda», «tornar-se
xirivia» (o «gàbia»), etc., i nous neologismes com per exemple «memòria USB»,
«llapis (o clauer) de memòria». En resum, es tracta d'un diccionari de sinònims
i antònims complet, renovador i pioner en la nostra llengua en eixe tipus
d'estructura, i molt útil per a tot territori de parla valenciana/catalana. I
està també en la línia de les obres lingüístiques fetes en els últims anys al
caliu d'institucions i entitats valencianes i lingüistes que van fent que
escriure en valencià no siga un camp d'obstacles, faltes i incorreccions com a
conseqüència d'un model lingüístic que relegava (i encara relega) una part
significativa de la parla genuïna valenciana.
J. Leonardo Giménez
és tècnic lingüístic d'Administració Local
3)
Publicat a pagina26, dissabte 21 de març del
2009
Fa deu anys Jordi Palou va decidir crear
RodaMots, una llista de distribució en la qual, de dilluns a divendres, els
subscriptors reben una paraula o una expressió (amb el significat, exemples
d'ús, una citació...), i amb això poden enriquir el seu vocabulari en la nostra
llengua. Palou, que és politòleg de formació però treballa com a traductor, ens
parla de RodaMots aprofitant aquest aniversari.
Com va sorgir la idea de la
llista?
La idea va venir perquè em van subscriure a un
butlletí semblant que hi ha en anglès, «A Word A Day». Vaig voler correspondre a
la persona que em va fer aquest regal subscrivint-la a un butlletí equivalent en
català, i vaig veure que no n'hi havia cap. Com que en aquell moment no devia
tenir gaire feina, vaig posar-me a fer-lo jo mateix.
Quants subscriptors
tenies al començament?
Ben poquets. Durant
les primeres setmanes només en van ser dos, tres, quatre... El creixement va ser
molt lent fins el 2004.
Què va passar en
2004?
Vaig crear la web
www.rodamots.com, hi vaig
emmagatzemar tots els mots enviats fins aleshores i vaig canviar el sistema de
distribució dels missatges. Una mica de propaganda i l'efecte boca-orella van
fer la resta. En un any vaig passar de 275 subscriptors a més de 3.500. Ara ja
en són pràcticament 14.000. Quasi ompliríem l'estadi Castàlia de Castelló.
Quin és el percentatge
de subscriptors valencians, per comparació amb els de la resta del domini
lingüístic?
No és fàcil saber-ho
perquè de la majoria de subscriptors només en tinc l'adreça electrònica i no sé
d'on són. Des de fa un any i mig, però, els nous subscriptors tenen l'opció
d'indicar el seu codi postal quan s'hi apunten. Calculo que hi ha un 20 o un 25
per cent de valencians.
Tants?
Bé, només entre els
que s'hi han subscrit en el que portem de març hi ha un 15 per cent de codis
postals valencians. Aquesta entrevista n'augmentarà el percentatge.
Hi ha algun criteri, a
l'hora de triar les paraules o les expressions?
Miro d'agrupar-les
temàticament: normalment cada
setmana és dedicada a mots relacionats amb algun tema. Per exemple, fa unes
setmanes eren frases fetes relacionades amb els bous (agafar el bou per les
banyes, perdre bous i esquelles, etc.). De vegades són suggeriments que fan els
mateixos subscriptors. Un altre criteri pot ser simplement d'agafar els mots de
l'obra d'algun autor que per algun motiu ho
mereixi...
Com ara Josep
Pla?
Josep Pla és l'autor més citat a
«Cada dia un mot», amb diferència. Si fos per mi, només enviaria mots amb
exemples trets de Pla. No ens l'acabaríem... Un dels secrets de Pla és la
immensa, profusa riquesa de vocabulari.
I com anem d'autors
valencians?
El segon autor per
quantitat de citacions, després de Pla, és Joan F. Mira. Entre els 10 autors
més citats, a banda de Mira, hi ha tres valencians més: Vicent Andrés Estellés,
Isabel-Clara Simó i Joan Fuster.
I els més joves,
què?
Uf, demanes molt.
Que m'enviïn les seves obres en format digital, que sempre serà més fàcil de
trobar-hi passatges per citar i enviar. Sobretot trio els exemples dels llibres
que vaig llegint. No ho puc llegir tot! Però llegeixo sempre amb el llapis a
punt.
T'envien
llibres?
Sí: els autors
s'adonen que ser citats a «Cada dia un mot» equival a arribar a milers i milers
de lectors cada dia. I uns quants acaben comprant els llibres. És una eina de
difusió important.
També a les
escoles?
No em consta que es
faci cap ús didàctic o pedagògic de RodaMots ni és la meva intenció, però suposo
que pot tenir moltes aplicacions en aquest sentit.
Quan vas començar, la
penetració social d'internet era molt inferior a l'actual. RodaMots ha crescut a
la mateixa velocitat que la xàrcia s'ha fet més i més gran. Com ha influït
internet en la teua vida?
En la meva vida
professional, molt. Mentre tingui connexió a internet, puc treballar des d'on
sigui, i tenim molts més recursos a l'abast que abans només es trobaven en
algunes biblioteques o en diccionaris molt gruixuts. Pel que fa a RodaMots, el
fet mateix que hi hagi molts diccionaris en línia facilita trobar definicions,
etimologies...
El
Coromines?
No, el Coromines
encara no està en línia. Confio que algun dia el podrem consultar a internet,
com l'Alcover-Moll o l'Enciclopèdia. Seria una eina molt útil. De moment, encara
l'hem de trastejar en paper.
Parlant de paper, fa uns
pocs dies es va publicar un llibre, que has escrit amb Pau Vidal, editat per
l'Editorial Empúries. Per què has fet el salt al
paper?
Vaig pensar que
seria una bona manera de celebrar aquests 10 anys. No amb més internet, sinó amb
un mitjà tradicional com el paper. També per fer conèixer aquesta iniciativa
justament entre la gent que no navega, o que ho fa molt limitadament. Molts
subscriptors em diuen que pensen regalar el llibre a la seva tieta, a la
iaia...
Ixen tots els mots
enviats a RodaMots, al llibre?
Perquè hi sortissin
tots hauríem hagut de fer deu volums! Pensa que des del 1999 fins ara s'han
enviat més de 2.200 mots i que el llibre no és una llista, sinó el mot, definit,
sovint amb l'etimologia, i amb exemples d'escriptors i aportacions dels
subscriptors, que també tenen moltes coses a dir-hi.
Reps alguna subvenció
per fer tota aquesta faena?
No. Ni subvencions,
ni publicitat. Només donatius dels subscriptors. Potser puc dir que RodaMots és
una república totalment independent.
A banda de RodaMots,
quins altres projectes tens a internet?
En el marc de
l'associació Xarxa de Mots, a la qual pertany
RodaMots, tenim altres projectes literaris o lingüístics en marxa: webs
dedicades a Josep Pla, Joan F. Mira, Joan Sales, una web dedicada a
frases i aforismes (www.minimalia.net) i, des de fa
un any, un blog que reprodueix «El quadern gris» de Josep Pla a internet, dia a
dia. El podreu trobar a www.elquaderngris.cat.
4)
El blog del periodista Marc Serena, 'La volta dels 25', ha rebut el
premi al millor blog de viatges en llengua no
anglesa que atorga la prestigiosa editorial de guies de viatges Lonely Planet.
En Marc s'ha plantejat fer la volta al món entrevistant a 25 joves de la seva
edat, i ja n'ha entrevistat una colla d'ençà que va començar el seu viatge a
l'Àfrica. Actualment es troba a Nova Zelanda i el seu objectiu és acabar
publicant un llibre. De moment, publica les seves entrevistes al blog Lavoltadels25.cat (http://lavoltadels25.cat). El jurat i uns 900 internautes de tot el món han
coincidit a distingir el seu blog en aquesta categoria.
El web premiat Lavoltadels25.cat explica
el dia a dia del periodista Marc Serena, que des de fa uns mesos està donant la
volta al món entrevistant a joves de la seva edat, 25 anys. 'Miro d'anar deixant
constància a través de notes molt curtes del més xocant que em vaig trobant.
Escric poc però compleixo cada dia', explica des de Nova Zelanda.
La
intenció del periodista és retratar a 25 joves de 25 països i recollir el
material en forma llibre, encara sense editorial. 'Vull descobrir el món a
través de la seva gent jove. I ho estic intentant fent amb la màxima profunditat
possible, convivint amb ells. Ja porto 200 pàgines escrites!'. Al blog es pot
trobar una fotografia i petit text dels primers catorze joves entrevistats.
Entre els seleccionats hi ha un dissenyador de moda del Vietnam, un medallista
olímpic de Hong Kong, una poeta de Zimbabwe o un monjo budista japonès.
El blog, que va començar pensat per a amics i familiars, ja compta amb
uns 800 companys de viatge virtuals, que s'agrupen al
Facebook o que segueixen les
cròniques a través de RSS. El trajecte ha arribat a l'equador. Després
d'haver recorregut Àfrica, Àsia i Oceania, el pròxim repte del periodista serà
creuar el continent americà de sud a nord passant per Xile, Argentina, Perú,
Estats Units i Canadà, entre altres països.
5)
A
Ricard Salvat
Bernat
Dedéu
Publicat a El Singular Digital, dimecres 25 de març del
2009
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/a_ricard_salvat_34900.php
Avui ho tinc molt difícil, Ricard. Sincerament, no m'esperava rebre un
missatge anunciant-me la teva mort. Ja ho saps, enguany fins i tot els traspassos arriben a través de la
pantalla del telèfon, la primera i més freda de les escriptures, l'arxiu més
extens i avorrit de tots. Ho tinc difícil, perquè costa molt no caure en la
fatxenderia mòrbida amb la qual els vius parlem de vosaltres, els estirats de
pell blanquinosa en vies de maquillar-se. És enormement complicat no travar
frases sense l'expressió recordo
quan, deixar d'evocar aquella anècdota que només jo sé i que
configura com cap altra la teva personalitat, repassar el teu currículum
extensíssim, per donar-te una importància que ja tens fa molts anys... és molt
pelut, en definitiva, no caure en la prosa cursi que intenta anticipar la
impossible experiència de la mort, que ja és teva i jo no vull contaminar per
res...
Què vols que et digui, Ricard! Em fot que siguis mort. Ho sento,
em fot... i prou; no hi ha gaire més a dir, les coses com són. Fa massa poques
setmanes d'Un dia. Mirall
Trencat al teatre Borràs i –què hi farem- esperava encara alguna
reposició més de Ronda de Mort a
Sinera. Acabaves de ressuscitar la novel·
Ja ho veus, he salvat la cursileria, i intentaré no caure tampoc
en la prosa falsament cerimoniosa. Ja saps el que penso; sense homes de teatre
com tu, aquest país de merdeta que sobrevivim a diari seria poc menys que un
tros de terra sense ànima. Sense professors com tu, que ens han transmès la veu
dels nostres escriptors i la seva estima per la llengua, seríem un país amb
múltiples vies de tren i edificis estrellats, però sense cap lletra ni esperit.
Ho tenim difícil, Ricard. Encara recordo (merda, ja caic en la cursileria de les
anècdotes!) com et dolia que la universitat on vas treballar tantes dècades no
et reconegués com mereixies; també recordo com, encara que fingissis
indiferència i seny, et maleïa l'ànima no participar en la vida teatral pública
d'aquest país que renega de les seves veus. No ho oblido, Ricard.
No ho
tenim fàcil, mestre; mai no ho hem tingut fàcil. Jo t'haig de donar les gràcies.
En primer lloc, per ser una de les persones amb un tracte més exquisit que he
pogut conèixer, a mil anys llum de la fatxenderia que se t'atribuïa, per pura
enveja proletària (la noblesa que no s'hereta per la sang és la del caràcter).
T'agraeixo també no haver mostrat mai cap mena de ressentiment per tanta misèria
viscuda i per tanta indiferència de tants com et van girar l'esquena; no ho
mereixien. Et queda una cosa que no és gens impalpable, amic; et queden els teus
alumnes. Aquí en tens un, evidentment, per tot allò que consideris oportú.
Seguirem emprenyats, Ricard. Evidentment, encara que els pesi, continuarem fent
teatre. Descansa, amic. Fes el favor de descansar! Estic molt emprenyat. Molt
emprenyat. Aquesta no te la perdono. No te la perdono,
Ricard!
=================================================================================
InfoMigjorn
és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua
catalana, com ara:
– Retalls
de notícies de premsa.
– Articles,
publicats o inèdits.
–
Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de
llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes
de llibres, publicades o inèdites.
Així com
altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica
històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa,
etc.
Us pregue
encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que
l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més
gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu
donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
=================================================================================