InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [9.000 membres]

Butlletí número 104 (dijous 26/03/2009) - Informació triada per Eugeni S. Reig

1) Joan Martí i Castell - En quin estat es troba la llengua catalana?

2) II setmana pel valencià a Petrer

3) Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon" / Alternatives a les castellanades / Miquel Calçada: 'Cal més respecte a la llengua que parlem'

4) Nou llibre: "Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'Estat"

5) L'EMT de València: pròxima parada, en castellà

6) El gallec perd un 20% de parlants en poc més de 10 anys

7) Nou llibre: "Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori"

8) Presentació del llibre "El cos deshabitat" d'Esperança Camps

9) El Parlament Europeu frena l'intent del PP de censurar el model d'immersió lingüística català

========================================================================================

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

========================================================================================

Publicat en el número 66 de la revista Llengua Nacional

Discurs de cloenda que el Dr. Joan Martí i Castell -catedràtic i primer rector de la Universitat Rovira i Virgili, i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)- va fer en l'acte de presentació de l'exposició "Realitat i vitalitat de la llengua catalana", organitzada per la FOLC (Federació d'Organitzacions de Llengua Catalana), el dia 10 de novembre del 2008 en la sala Prat de la Riba del IEC.

En quin estat es troba la llengua catalana?

Joan Martí i Castell

Sovint, i des de fa molts anys, ens preguntem en quin estat es troba la llengua catalana, per tal de poder entendre si millora o si empitjora. Haver-nos de qüestionar contínuament la realitat de l'idioma és, per si mateix, símptoma que les coses no van prou bé.

El català continua, pràcticament des del segle xvi!, essent una llengua sense poder o amb molt poc. Dins l'Estat espanyol és subordinada.

La millor manera de fer-ne entendre la situació és la constatació següent: qualsevol persona a Catalunya i en tots els territoris de llengua catalana pot viure les vint-i-quatre hores del dia sense haver-hi de recórrer. Aquest és el diagnòstic més significatiu. Les estadístiques, les enquestes són sempre equívoques. En canvi, és fonamental copsar el grau de necessitat social d'un idioma. Avui la llengua catalana encara és generalment supèrflua. Les persones, les coses i també els idiomes són importants sobretot en la mesura en què són imprescindibles. Com més se'n pugui prescindir, més marginals són. En un altre sentit, recórrer a allò que és innecessari esdevé un acte reivindicatiu; consegüentment, els catalanoparlants ens trobem en la situació incòmoda d'haver de convertir l'ús de la llengua en una tasca defensiva i, en segons quins àmbits socials, fins i tot en una heroïcitat.

Alguns treballs fets per experts de primera línia afirmen que la llengua catalana ha reculat i que recula perillosament. D'altres, elaborats també per investigadors de gran prestigi, neguen que això sigui cert i remarquen que la llengua catalana ha avançat i que avança. Consegüentment, s'han obert i resten encara vius debats interminables sobre qui té raó.

En realitat, no es pot contestar simplement ni amb un sí ni amb un no, si, posem per cas, en els darrers vint-i-cinc anys hem progressat o hem retrocedit. Hom podria dir que en termes absoluts estem millor, però la qüestió no és aquesta. La resposta s'ha de matisar en els termes següents: d'acord amb els canvis que s'haurien d'haver produït amb la restitució de la democràcia, el català, encara que hagi avançat respecte a vint-i-cinc anys enrere, no està com caldria esperar en un règim que reconeix formalment que el plurilingüisme és una riquesa que cal defensar i protegir.

En termes de competència lingüística, és veritat que el coneixement del català ha augmentat considerablement. Sobretot en allò que fa referència a l'escriptura, perquè s'ensenya a l'escola. Ara bé, que una llengua es conegui, però que, en canvi, no sigui, com he dit, imprescindible el seu ús, no serveix de gran cosa. El català ha sofert un procés de llatinització: molts joves i adults saben català, però recorren habitualment al castellà. És a dir, poden superar-ne els exàmens més enrevessats, però l'arraconen com qui arracona l'habilitat de fer arrels quadrades. No menyspreo la importància que sigui tan majoritari entendre, parlar, llegir i escriure el català. És condició bàsica per a garantir-ne l'extensió social, però és insuficient.

Entre els joves el sentiment de pertinença a una identitat s'ha afluixat considerablement a causa del procés de mundialització, que tendeix a homogeneïtzar-ho tot en favor dels més poderosos. Per tant, sense que hi estiguin activament en contra, són relativament indiferents a mantenir el català. Això explica que, encara que el sàpiguen bé, no el tenen com a llengua habitual en un elevat percentatge de casos.

La temença pel futur de la llengua es manifesta principalment en la incògnita sobre la seva mort. Desapareixerà la llengua catalana?, es demana amb alta freqüència la comunitat on és pròpia. En realitat, la desaparició de qualsevol llengua és molt lenta i sobretot és imperceptible. Les llengües moren igual que neixen: sense que els parlants se n'adonin. La via cap a l'extinció és la fragmentació, la dialectalització, les interferències abusives, la pèrdua de prestigi social i l'ús del tot deficitari. A poc a poc, una llengua subordinada pot perdre la fesomia pròpia i transformar-se en un patuès acostat a la llengua subordinant, minvar en els espais formals i cultes, i finalment esborrar-se del mapa. No dic que el català hagi de desaparèixer. Em limito a remarcar que una llengua no avisa de la seva agonia i que s'esllangueix sense que en siguem conscients. El català ha demostrat durant segles que gaudeix d'allò que irònicament en diem "una mala salut de ferro". Ha subsistit com un malalt crònic. Tanmateix, el que importa no és solament la seva existència, sinó com sobreviu. S'escau aquí de subratllar la manca de sensibilitat col·lectiva respecte a la necessitat de la disciplina en la normativa gramatical i lèxica: el català és objecte d'uns maltractaments insuportables; hi ha qui defensa que el que cal és que empri el català com més gent millor, encara que ho faci incorrectament. Afirmar això és ignorar que un idioma que no s'empra adequadament està en una situació molt seriosament perillosa. La degradació en l'ús és el fenomen que el despersonalitza en un procés d'apropament a l'espanyol. He dit reiteradament que parlar amb propietat en català genera fins i tot rubor, vergonya.

Des d'una altra perspectiva, la normalització lingüística exigeix que es produeixi harmònicament en el conjunt dels Països Catalans, i la realitat és massa deforme. No és gens comparable la del Principat amb la de l'Alguer o la de la Catalunya del Nord. En aquests dos territoris, l'Estat italià i el francès –sobretot el francès no destaquen precisament per mantenir la llengua catalana que s'hi parla. Ara bé, la situació de l'Alguer és ben distinta de la de la Catalunya del Nord; sobretot per raons socioeconòmiques i geogràfiques. L'Alguer és relativament lluny de la resta de comunitats catalanoparlants. Una llengua no es pot deslligar de l'activitat econòmica. Amb un idioma s'hi han de poder fer diners; si per als negocis, tirar endavant una empresa, trobar feina, etcètera, una llengua no serveix, el seu futur és molt negre. Doncs bé, a part de la llunyania geogràfica, a l'Alguer no és fàcil fer tot el que he dit amb l'ús del català. En canvi, a la Catalunya del Nord es poden establir unes relacions interessants amb el Principat –Girona i Barcelona, sobretot, que siguin engrescadores i útils per a la continuïtat del català. El País Valencià és encara un altra qüestió ben peculiar, tot i que dins seu també cal fer diferències: la situació sociolingüística no és la mateixa, ni de bon tros, a Castelló que a Alacant o que a València. A part d'això, en aquests territoris el que pesa més negativament són les forces secessionistes i el distanciament que procuren respecte al fet català, ajudades per les posicions més reaccionàries d'arreu d'Espanya; hi ha perills ben preocupants. Crec que al País Valencià dissortadament pot avançar molt el secessionisme, a causa de dues pressions desiguals que hi empenyen i que convergeixen: una de localista, que tanca les portes a la unitat lingüística, i una altra d'espanyolista, que, rere l'anticatalanisme, amaga l'interès exclusiu d'imposar el castellà. A la Franja de Ponent, encara s'hi ha de reconèixer oficialment el català; estem pendents de l'aprovació de la llei de llengües per part de les Corts d'Aragó. I a les Balears la situació és més esperançadora que no en tots aquests altres territoris. Hi ha alguna tendència a l'anticatalanisme comparable a la del País Valencià –que, com allí, acaba essent pro-espanyolisme lingüístic, però amb intensitat i extensió molt inferiors.

* * *

Quan una situació és preocupant, com ho és la de la llengua catalana, és obligat de saber qui té la responsabilitat de resoldre-la. En el cas que ens ocupa, hem de tenir clar de qui depèn la normalització del català. Al marge que tots sense excepció ens hi hauríem de sentir compromesos, penso que la normalització lingüística depèn bàsicament de l'Administració. És obvi que una llengua subordinada necessita una militància col·lectiva que a altres llengües no els cal. Per tant, tots els catalanoparlants hem de ser conscients que al capdavall serem nosaltres qui salvarem i mantindrem la nostra llengua. Però ni podem demanar un activisme massa feixuc ni podem discriminar moralment o èticament els qui lluiten per la llengua, dels qui no hi lluiten. Si de cas, hem de fer pedagogia persuasiva perquè tothom es comprometi a la lleialtat lingüística. A l'Administració, en canvi, sí que l'hem d'obligar a vetllar perquè es faci allò que és just i que, a més, s'ha escrit en els programes electorals dels partits que se sotmeten a la votació popular. La implicació dels ciutadans s'ha d'entendre com a complementària d'una actuació governamental contundent, emparada per la Llei de Política Lingüística vigent; que no es deixi intimidar per les protestes contra allò que és un dret. Sovint els polítics es justifiquen de no exigir les obligacions lingüístiques que marca la llei perquè diuen que és prioritari assegurar una convivència pacífica. Tanmateix, aquesta posició podria conduir a l'abandonament dels deures, per a evitar conflictes. Amb aquesta tàctica s'aconsegueix que els adversaris de l'ús del català s'animin a provocar polèmiques per garantir que es freni per la via de la por el procés de recuperació lingüística, en un cercle viciós i tancat. Cal vigilar que la pretesa harmonia social no acabi essent la contribució al lingüicidi. De què serviria estar orgullosos que fos incruent?

Darrerament, un dels instruments ideològics que es llancen contra la nostra identitat és el reforçament de la tesi bilingüista, una pràctica que resulta eficaç per a perpetuar una situació de subordinació del català respecte a l'espanyol. A més, és fàcil de jugar-hi, perquè s'entén com una solució conciliadora, democràtica, integradora. I al contrari, qui defensa que l'única llengua pròpia de Catalunya és el català és fàcilment titllat de radical, insolidari, provincià. Catalunya no ha estat mai bilingüe. Una altra cosa molt diferent és que amb la revolució industrial hagi tingut allaus immigratòries de la península que s'hi han servit del castellà i, doncs, que aquesta llengua hagi hagut de conviure des de fa anys amb la catalana. És com si d'aquí a vint o trenta anys, a causa dels nouvinguts, s'arribés a una situació lingüística força probable en què a Catalunya es parlessin cinc, set, deu llengües. L'única pròpia continuaria essent la catalana i també l'única que hauria de ser-hi oficial. Pompeu Fabra ja deia que calia anar amb compte quant a la definició sociolingüística de Catalunya com a bilingüe. Va dir explícitament que, si hom ens considerava així, l'Estat espanyol no deixaria mai d'aplicar una política discriminatòria en contra del català i a favor del castellà; i ho tenim tot a perdre. Afirmar que Catalunya és bilingüe no correspon a la realitat històrica i consolida la falsa idea que l'espanyol hi és igualment llengua pròpia i, essent l'idioma estatal predominant, es legitima perquè se sobreposi al català.

Una altra cosa és, com he dit, l'augment progressiu de llengües que conviuen habitualment amb el català a causa d'una mobilitat universal inèdita. Aquesta és una qüestió complexa, la responsabilitat política de la qual fa por. Es practica molt la demagògia, perquè és la via més fàcil. Ens movem entre dos extrems: el de la xenofòbia i el de la laxitud total. Els nouvinguts són d'orígens i de condicions molt diferents; per tant, els comportaments lingüístics també són distints. Per exemple, hi ha un perfil dels grups d'immigrants que es caracteritza perquè viuen aïllats en guetos; entre ells pràcticament s'usa exclusivament la llengua que els és pròpia; no en necessiten cap més. Altres grups s'integren en la societat d'acollença, en situacions diverses, segons la preparació professional i les possibilitats econòmiques. Hem de partir d'una base: la part dels nouvinguts que han marxat de la seva terra per sobreviure reclamen que se'ls resolguin les necessitats més peremptòries. Seria grotesc que els exigíssim una consciència intel·lectual madura de la conveniència que aprenguin el català perquè és la llengua pròpia i oficial del territori que els acull. Els polítics tenen, doncs, una prioritat respecte d'ells: la de procurar-los unes condicions dignes de vida. No seria lògic que els nostres paràmetres, els nostres valors, la nostra cultura, la nostra llengua entressin en crisi per les onades migratòries. Quan la immigració estigui assentada correctament, és clar que se li ha de demanar que aprengui i que parli la llengua catalana. És demanar-li el que es demana a tothom quan se'n va a viure a l'estranger: aprendre i emprar l'idioma del lloc d'acollença.

* * *

No obstant el que he exposat, seria injust i tergiversador ignorar allò que amb els esforços de tots hem fet al llarg d'una història sinuosa, complexa, en què ha persistit, i persisteix encara, molt més la repressió contra el nostre poble que no pas el reconeixement.

Abans de qualsevol autocrítica negativa, ens cal valorar allò que hem construït, allò que tenim, les passes endavant que hem fet, la capacitat de reacció a les situacions adverses. En suma, hem de tenir en compte la significació que, malgrat tot, tenen Catalunya i els Països Catalans en el món, des de tots els punts de vista. Si no som capaços de veure i mesurar justament els resultats positius a què hem sabut arribar i ens limitem a remarcar les fites no assolides, a restar en un victimisme autocomplaent o en una percepció que amaga els avenços de la nostra nació, caurem en l'abisme a què ens volen empènyer. Aleshores sí que la fatalitat podria ser del tot irreversible.

===========================================================================================================

II SETMANA PEL VALENCIÀ A PETRER

Del 27 de març al 4 d'abril del 2009

Divendres 27 de març – 20.30 hores Centre Cultural

XII CONCURS DE REDACCIÓ JUVENIL

Acte de lliurament de premis als guanyadors d'este certamen, adreçat als estudiants d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de Petrer. Tot seguit, els assistents a l'acte podran disfrutar amb l'actuació de la monologuista monovera Marian Díez.

Dissabte 28 de març – 19 hores Centre Cultural

RECITAL POÈTIC

El poeta i professor de la UA Lluís Alpera, acompanyat al piano per Antoni Abadia, recitarà composicions pròpies i de poetes del segle XX, com Vicent Andrés Estellés i Teodor Llorente, entre altres.

Dilluns 30 i dimarts 31 de març – 9.15 hores Centre Cultural

CONTACONTES

Dani Miquel oferirà sessions de cançons i contes típics valencians per a escolars de 1r i 2n de Primària de Petrer.

Dimecres 1 d'abril – 20.30 hores Centre Cultural

CONFERÈNCIA

Eugeni S. Reig, autor de llibres com Valencià en perill d'extinció i Les nostres paraules, parlarà sobre la recuperació del lèxic i sobre el model lingüístic dels mitjans de comunicació.

Dijous 2 d'abril – 22 hores Centre Cultural

CINEMA

Els Borja

Projecció de la pel·lícula basada en la història de les intrigues i lluites pel poder que rodejaren esta família valenciana, que tingué una gran influència en el Renaixement.

Divendres 3 d'abril – 12.30 hores Centre Cultural

XARRADA

El professor de la UA Joan Borja oferirà una xarrada per a estudiants de 4t d'ESO de Petrer titulada ‘Jaume I. Història i llegenda'.

Dissabte 4 d'abril 19 hores Centre Cultural

PRESENTACIÓ DE LLIBRE I CONFERÈNCIA

Francesca Navarro, professora de valencià i petrerina, presentarà la segona edició del llibre editat per l'Ajuntament de Petrer Contalles del laberint, de Leandre Iborra i amb il·lustracions d'Ignasi Amat, natural de Petrer. A continuació, el professor de la UA Vicent Brotons impartirà la conferència “El país, paisatge i paisanatge en l'obra d'Enric Valor', fent especial menció als topònims de Petrer.

========================================================================================

Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon

Un diccionari que recull més de 2.400 paraules i expressions del català que es parla avui i que ens poden generar dubtes sobre la seva correcció o adequació en un context col·loquial, o que directament són calcs del castellà i no en coneixem l'equivalent correcte: agafar el tranquillo, agobiar, aixecar ampolles, algun que altre, apetxugar, baixon, buc insígnia, callar la boca, carpa, desenfadat, guru, hortera, Nadals, no poder amb l'ànima, no tenir desperdici, patejar-se, posar de volta i mitja, rapapolvo, solventar, tancar files, a toro passat, ens veiem!

Un treball fet per Jaume Salvanyà, responsable del Departament d'Assessorament Lingüístic de les emissores del Grup Flaix, que dóna solucions i alternatives a les expressions incorrectes, o confirma com a correctes, en un determinat context, mots o expressions no acceptats per la normativa. L'han revisat els lingüistes Carles Riera i Josep Ruaix.

Una eina útil tant per als professionals de la comunicació com per a qualsevol persona que vulgui utilitzar el registre col·loquial de manera correcta.

Enciclopèdia reuneix el català col·loquial en un diccionari

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari AVUI (pàgina 39) dijous, 19 de març del 2009

http://paper.avui.cat/article/cultura/158320/alternatives/castellanades.html

Enciclopèdia Catalana i el Grup Flaix presenten el 'Diccionari del català col·loquial', un àmbit poc tractat

Alternatives a les castellanades

Diuen que el tamany no importa, però sí. "Qui ho diu que tamany no és català? Si porta una ny i tot!". "Doncs no, en català és mida, grandària, volum, proporció o dimensió, segons el context". Aquest breu diàleg serveix per mostrar gràficament que si bé avui poca gent diu bucadillu per entrepà, sí que hi ha enormes llacunes en el vocabulari i la sintaxi en català.

Per mirar d'aturar la degeneració lingüística, l'empobriment que provoca la interferència sistemàtica d'altres llengües (sobretot del castellà), Enciclopèdia Catalana ha publicat el Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant el micròfon, elaborat pel departament d'assessorament lingüístic del Grup Flaix.

Errors més freqüents

Després de més de 15 anys de recerca i buidatge dels seguiments lingüístics que periòdicament es fan als locutors que treballen a les emissores de ràdio Flaix FM i Flaixbac, en què es van detectar una sèrie d'errors freqüents, es va decidir donar forma de diccionari al que en un principi volia ser un manual d'estil. L'obra ha anat a càrrec de Jaume Salvanyà, amb revisió de Carles Riera i Josep Ruaix.

Per a Montserrat Torras, directora de la secció de diccionaris d'Enciclopèdia Catalana, "tot i els molts diccionaris que hem publicat, aquest és especial perquè cobreix un àmbit que encara teníem pendent, el col·loquial", perquè està dedicat a joves que parlen a altres joves a través de la ràdio i que volen fer-ho amb un llenguatge proper, però correcte.

"Si a la BBC tenen tres departaments que es dediquen a tenir cura de l'idioma, i això que ningú discuteix la salut de l'anglès, què no hem de tenir nosaltres?", pregunta Miquel Calçada, director del Grup Flaix. "La llengua és l'instrument bàsic a la ràdio i al Grup Flaix hem intentat tenir-ne una cura extrema", afegeix Calçada, per a qui el diccionari "aporta la nostra experiència a la resta de mitjans audiovisuals que emeten en català".

L'obra, de 400 pàgines, recull més de 2.400 paraules i expressions que ens poden generar dubtes sobre la seva correcció o adequació en un context col·loquial, o que directament són calcs del castellà i no en coneixem l'equivalent correcte. Aquesta és la gràcia del text, que no es limita a dir què no és correcte, sinó que ofereix alternatives amb diferents exemples. A la columna de la dreta, un breu tast, hem obviat els exemples d'ús en frases habituals, molt aclaridores, però si en voleu més ho trobareu al diccionari, que no us decepcionarà, perdó, decebrà. Una altra cosa és aconseguir interioritzar els termes, però això és un altre tema. De moment, tenim l'eina perquè ningú pugui dir que no ens ho han explicat.

Nou programa a TV3

En la mateixa línia, precisament aquesta setmana s'ha estrenat a TV3 un espai diari (a les 13.50 hores), Tinc un dubte, inspirat en el llibre de Rudolf Ortega del mateix títol publicat per La Magrana. Es tracta de càpsules de menys de 10 minuts de durada que miraran de resoldre qüestions sobre la llengua a través d'uns esquetxos interpretats per dos actors.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 20 de març del 2009

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3558045

Miquel Calçada: 'Cal més respecte a la llengua que parlem'

El Grup Flaix i Enciclopèdia Catalana acaben d'editar' Dubtes davant el micròfon', un diccionari del català col·loquial

La direcció del Grup Flaix ha impulsat l'edició del 'Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon'. En aquesta entrevista en vídeo, Miquel Calçada, director general del Grup Flaix, n'explica els propòsits i recorda que 'cal més respecte a la llengua que parlem' i que podem comunicar-nos en un registre col·loquial, amb un dring autèntic i normatiu. En aquesta altra, Jaume Salvanyà, l'autor, ens n'ofereix alguns exemples.

Editat per Enciclopèdia Catalana, s'adreça als professionals de la comunicació i a quisvulla que opti per un llenguatge informal, però correcte. 'Als mitjans de comunicació hi ha un buit del vocabulari juvenil', diu Calçada, que explica que 'la llengua, encara que sigui col·loquial, és una eina bàsica per als mitjans de comunicació i s'ha de tractar amb la mateixa rigorositat amb què es tracten tots els altres aspectes empresarials.'

Sobre la influència de l'espanyol en el català del carrer, Calçada opina que al nostre país tendim 'a respectar massa poc la llengua' i que, per exemple, 'no té gens de sentit que a TV3 encara parli de cayucos o pateres'. Per Calçada, no hi ha debat entre audiència i llengua: 'no pel fet de rebaixar els propòsits lingüístics o de fer una programació més bilingüe s'aconsegueix més audiència'. I explica que gairebé el 60% de l'audiència de Flaix FM, una de les emissores del grup que dirigeix i que s'emet íntegrament en català, és castellanoparlant, 'i no per això té dificultats a sintonitzar-nos'.

Resoldre dubtes i ampliar el vocabulari

Calçada destaca la feina feta pel Departament d'Assessorament Lingüístic de les emissores del Grup Flaix: 'És una tasca doblement positiva: hi ha una part de creativitat, perquè han mirat de trobar una manera de dir les coses que fos normativa, i han aconseguit que fos interioritzada pels locutors de l'emissora.'

Els errors més comuns

L'autor del diccionari, Jaume Salvanyà, explica que alguns dels errors més comuns són 'pillar', en lloc d'agafar, 'mogollón', en lloc de pila o fotimer, o 'cutre', en lloc d'atrotinat o de pa sucat amb oli. El diccionari també proposa alternatives a moltes altres expressions com: 'agafar el tranquillo', 'agobiar', 'aixecar ampolles', 'callar la boca', 'algun que altre', 'apetxugar', 'baixon', 'hortera', 'no tenir desperdici'...

===========================================================================================================

Nou llibre:

"Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'Estat"

Acaba d'aparèixer el llibre "Els futurs del català: un estat de la qüestió i una qüestió d'Estat" (Edicions de la Universitat de
Barcelona 2008). Coordinat per Emili Boix-Fuster. Els deu col·laboradors del volum, Emili Boix-Fuster, Albert Fabà, Miquel Angel Pradilla, Joan Melià, Josep Ballarin, Gentil Puig, Natxo Sorolla, Andreu Bosch, Noemí Ubach i Pere Comellas, analitzen les perspectives sociolingüístiques de tots els territoris de la llengua.

=============================================================================================================

L'EMT de València: pròxima parada, en castellà

escrit per Xavi Galbis

divendres, 13 març de 2009

L'Empresa Municipal de Transports de València ha implantat els darrers dies un sistema de megafonia per als seus autobusos urbans, que compta també amb una pantalla de televisió que anuncia les diferents parades, exclusivament en castellà, segons han denunciat usuaris d'este servici de transport en declaracions a Valencianisme.com. Fins el moment, tal com han assegurat les mateixes fonts, els anuncis de les diferents parades eren efectuats en valencià en tots aquells vehicles que disposaven d'esta aplicació.

Els usuaris de les línies d'autobús han explicat que l'EMT és un servici públic que s'ha caracteritzat fins ara per la promoció del valencià. "L'Empresa Municipal de Transport ha tingut sempre un elevat nivell de normalització lingüística, que contrasta amb altres organismes depenents del consitori, on el valencià és marginat sistemàticament, ja que la nostra llengua sempre ha estat present en els bitllets, la retolació, la senyalèctica de totes les parades, les distintes campanyes que es realitzen al llarg de l'any, els anuncis per megafonia, etcètera", han afegit.

Per això, han expressat la seua "sorpresa" perquè "de sobte" el valencià haja "desaparegut" de la megafonia de què disponen algunes de les línies urbanes. "No entenem que en un tema com el de la normalització lingüística l'EMT en comptes d'avançar perquè el valencià estiga present en tots els àmbits, opte, en canvi, per excloure'l d'algunes aplicacions en què havia sigut introduït des de feia dècades, per la qual cosa li traslladarem este cas al Síndic de Greuges", han conclòs.

Font: Valencianisme.com

============================================================================================================

Publicat en el diari digital Pàgina26 dimecres 18 de març del 2009

http://www.pagina26.com/politica-i-mon/7505-el-gallec-ha-perdut-un-20-de-parlants-en-poc-mes-de-10-anys.html

El gallec perd un 20% de parlants en poc més de 10 anys

En 1992 la institució encarregada de normativitzar aquesta llengua va fer públiques les dades del mapa sociolingüístic d'aquest territori. Ara s'han donat a conéixer els resultats de la investigació que es va efectuar en 2004 i que demostrarien la davallada en l'ús d'aquesta llengua. Aíxí, en 1992 el 13% dels gallecs deien que parlaven sempre en castellà, xifra que ha augmentat fins al 25,8% segons l'estudi de 2004. A més a més, també s'ha reduït el nombre de persones que s'expressen en gallec: en 1992 el 61% dels enquestats afirmaven que habitualment parlaven en gallec i aquesta xifra ara s'ha reduït al 39%. Carlos Callón, des de la Mesa per la Normalització Lingüística, ha dit que les dades demostren la situació en què es troba el gallec, per això ha demanat al nou govern de la Xunta i a la resta d'administracions, locas com estatals, que prenguen mesures urgents. Callón ha criticat que la RAG haja fet públiques aquestes dades ara, després de les eleccions, ja que considera que desmunten els arguments dels populars sobre la imposició del gallec.

El nombre de persones que parlen només en gallec ha passat del 30,5% al 16%. El 57% dels habitants del Ferrol només s'expressa en castellà, xifra que és del 45,5% a Vigo, la ciutat més poblada de Galícia. A Santiago i a Lugo el 40% dels ciutadans diuen que s'expressen habitualment o sempre en gallec, però encara així el castellà s'imposa en l'ús oral. Les dades són més preocupants si es refereixena als jóvens, ja que en 1992 el 46,5% afirmen que s'empressaven més en gallec o només en aquesta llengua, xifra que ara se situa en el 29,4%. En les set ciutats de més de 50.000 habitants les persones que s'expressen de forma habitual en gallec no arriben al 25% i el 32% dels habitants de les zones urbanes és monolingüe en castellà.

============================================================================================================

Nou llibre:

"Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori"

La valuosa aportació del notari Puig Salellas sobre dret lingüístic, en un volum editat a cura d'Ester Franquesa i Lluís Jou

Una obra indispensable per a comprendre el tractament jurídic de la situació de contacte de llengües i interpretar la legislació lingüística vigent

Els principals estudis en matèria de dret aplicat a la llengua del notari Josep Maria Puig Salellas han estat recopilats a "Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori," gràcies a la coedició de la Fundació Noguera i Marcial Pons.

L'obra, a cura d'Ester Franquesa, llicenciada en Filologia Catalana, i de Lluís Jou, notari, recull una desena dels articles sobre la regulació de les llengües en contacte, escrits per Puig Salellas entre 1983 i 1999. Els curadors presenten en una introducció, en dos apartats diferenciats, els elements per a la formació del dret lingüístic català a partir de la figura de Puig Salellas i unes notes sobre la seva biografia, i encapçalen cadascun dels articles amb un comentari, a mode de resum, que els contextualitza. Complementen l'obra les dues lleis de política lingüística aprovades pel Parlament de Catalunya (1983 i 1998) i diverses sentències en què el Tribunal Constitucional es pronuncia sobre l'ordenament jurídic de les llengües pròpies i oficials als territoris autònoms.

Puig fou iniciador de la configuració del dret lingüístic català sobre la base de conceptes essencials. El de llengua pròpia, amb conseqüències normatives sobre les institucions pròpies i el territori, és el fonament del predomini del català a les

administracions catalanes i del seu foment des dels poders públics. El de doble oficialitat basada en la simetria exacta entre llengües que reserva el dret d'elecció de llengua als ciutadans, i el de normalització, que insta la Generalitat a garantir l'ús oficial del català i el castellà, a crear les condicions per a la igualtat plena de totes dues llengües i a assegurar-ne l'ensenyament sobre la base que el català, com a llengua pròpia, ha de ser la vehicular del sistema educatiu.

El llibre és d'utilitat per a comprendre la regulació jurídica en contextos de llengües en contacte i per conèixer l'evolució de la normativa catalana i la jurisprudència del Tribunal Constitucional en aquesta matèria. També és un instrument indispensable per a la interpretació de les normes de l'Estatut de 2006 relatives a la llengua.

El també notari Juan-José López Burniol, president de la Fundació Noguera, destaca al pròleg la contribució de Puig Salellas a l'afirmació i consolidació de la realitat nacional catalana. "Ho va fer- diu- escollint els dos àmbits fonamentals en els quals s'ha manifestat secularment la identitat d'aquest país: la llengua i el dret".

Puig Salellas (1924-2007) és un dels juristes catalans més destacats dels darrers 50 anys. Més enllà de l'exercici de la professió de notari va dedicar-se fructíferament a l'estudi teòric i pràctic de les institucions jurídiques i, a partir de 1983, va crear escola a l'entorn del dret i la llengua. A més de degà del Col·legi de Notaris de Catalunya (1975-1980), fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i financeres i la Comissió Jurídica Assessora.

ConteBCN Comunica

Balmes, 197, 1r D

08006 Barcelona

Tel: 932175650

info@contebcncomunica.com

============================================================================================================

La casa del llibre de València i Editorial Proa es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre

El cos deshabitat

d'Esperança Camps

Premi "El Lector de L'Odissea"

a càrrec de l'escriptora Isabel-Clara Simó, la periodista Maria Josep Poquet i la pròpia autora, Esperança Camps.

Data i hora: Dijous 26 de març, a dos quarts de vuit del vespre.

Lloc: Casa del Llibre, Passeig de Russafa 11 - València

============================================================================================================

Publicat en eldebat.cat dimarts 24 de març del 2009

Aprovat l'informe alternatiu de Badia, Romeva i Guardans

El Parlament Europeu ha frenat l'intent del PP de censurar la immersió lingüística de les escoles catalanes i reivindicar el dret dels pares a poder triar que els seus fills siguin escolaritzats en castellà.

Per 335 vots a favor i 279 en contra, el ple de l'Eurocambra ha aprovat un informe alternatiu dels eurodiputats catalans Ignasi Guardans (CiU), Raül Romeva (ICV) i Maria Badia (PSC) que defensa que és “vital salvaguardar el multilingüisme en els països i regions en què coexisteixen dues o més llengües oficials” i suprimeix el paràgraf del PP que fixava que “cap escolar no podrà ser privat de l'ensenyament en la llengua oficial de l'Estat”.

============================================================================================================

InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:

– Retalls de notícies de premsa.

– Articles, publicats o inèdits.

– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.

– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.

Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.

Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.

Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací

Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta

Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)

============================================================================================================