InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
[9.000 membres]
Butlletí número 98 (dimarts 17/03/2009) - Informació triada
per Eugeni S. Reig
1) Alfons Esteve i 3 signants més -
Vindicació de la coherència i la discussió raonada
2) Seminari "El futur del llenguatge i de les
llengües"
3) Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de Poesia
Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi
4) Joan Melià - Immersions i
piscines
5) Tobies Grimaltos - "Mante, tu de qui
eres?"
6) ACPV
denuncia "la censura" del PP de Montserrat cap a la seua darrera
campanya
7) Montilla avisa el TC del perill de
qüestionar la immersió
8) El TERMCAT publica un diccionari en línia
amb més de 25.000 noms catalans de plantes
=======================================================================================
=======================================================================================
1)
Article publicat en el diari digital
pàgina26.com dijous 12 de març del 2009
Vindicació de la coherència i la
discussió raonada
Estem disposats a discutir argument a
argument, i fins i tot a intentar ajustar la percepció alterada de la realitat
que el Sr. Leonardo Giménez mostra en el seu article «Vindicació del valencià i
d'Emili Casanova» publicat en Pàgina 26. I quan diem «percepció alterada» no
pretenem fer-li cap atac sinó donar-li la interpretació més favorable, perquè,
si no és així, tenim un cas de manipulació desvergonyida del nostre article
«Prediqueu amb l'exemple...» o d'impossibilitat manifesta de fer-ne una lectura
comprensiva. Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni
aproximada, cap ni un dels arguments que exposem. Ell els interpreta des dels
seus prejudicis particulars. I sobretot no respon cap de les preguntes que
formulem i per les quals el nostre article es titula precisament «Prediqueu amb
l'exemple»: perquè exigim coherència.
Per això, a fi que el lector jutge per
ell mateix i per tal que el Sr. Leonardo s'enfronte amb la realitat, reproduirem
mot a mot allò que dèiem (i que el Sr. Leonardo no respon, com tampoc Casanova
ni Saragossà et alii), amb el prec que contesten exactament
allò que preguntem. Així, davant la proposta de Casanova que la UV incloga
llengua valenciana en els seus estatuts (que ja recullen el nom
valencià i la denominació acadèmica llengua catalana), després de
censures del Govern valencià del PP (i també del PSPV) i després d'anys de plets
i sentències favorables dels tribunals Constitucional, Suprem i Superior de
Justícia Valencià, nosaltres, com a representants elegits democràticament per la
UV, preguntàvem a Casanova: «L'Acadèmia Valenciana de la Llengua no sols no usa
mai el nom català sinó que el veta sempre que pot. I quan ha demanat el
Sr. Casanova, com a membre de l'AVL, que aquesta use equilibradament català
i valencià? Per què no ha requerit per escrit i en públic, com sí
que fa a la Universitat, que l'AVL use també llengua catalana en les
seues publicacions, on no apareix mai?»
I hi afegíem: «Trobem que és una
deslleialtat que ell, professor d'aquesta Universitat, li demane unilateralment
una volta de rosca més, quan la Universitat no sols admet i usa els dos noms
sinó que fins i tot utilitza més valencià. I sobretot que propose una
denominació, llengua valenciana, que els fets demostren que sols ha
servit per a donar cobertura legal al secessionisme i per a atiar el conflicte
permanent: la política del Govern del PP en donen bona fe».
«Els
títols oficials de Filologia Catalana que imparteix el Departament de Filologia
Catalana a què el Sr. Casanova pertany han estat repetidament impugnats pel
Govern valencià del PP, que s'ha negat a reconèixer-los, malgrat 20 sentències
(incomplertes i que paguem tots els contribuents). Encara estem esperant que en
la seua doble condició d'acadèmic i de membre del Dept. de Filologia Catalana ho
denuncie públicament. Li recordem que, segons l'Estatut d'Autonomia, l'AVL de
què ell forma part és la institució de la Generalitat Valenciana de referència
oficial en llengua. Per què no comença, com esperem molts, a demanar públicament
al Govern valencià que respecte les seues mateixes institucions, les sentències
i la integritat de la llengua?»
I la nostra conclusió era: «Només quan
el Sr. Casanova faça tot això, la seua proposta serà, com titula ell,
‘acadèmicament vàlida i exportable'. Mentrestant, li demanem un mínim de
lleialtat envers la seua Universitat, de coherència personal i de rigor amb la
llicenciatura que ell mateix imparteix: Filologia Catalana». El lector pot
jutjar si el nostre text conté arguments, si és ofensiu amb Casanova o si només
li demanem coherència. I també si tot plegat autoritza el Sr. Leonardo a
dirigir-nos les desqualificacions inquisitorials que reproduïm i que el delaten:
«quatre claustrals de la mateixa universitat, erigint-se en guardadors de les
essències ¿quines i d'on? i d'una ortodòxia quimèrica l'han intentat cremar en
un acte de fe» i «a banda de no esgrimir cap argument contra la proposta de
l'iconoclasta Casanova, és una desqualificació personal molt poc deontològica».
Tot, sense que falten al·lusions al «Sant Ofici».
Finalment, acaba
l'article amb aquesta frase que ens confirma la hipòtesi inicial de dificultats
de percepció de la realitat: «Problema d'equivalències no n'hi ha cap». Els
recursos que les universitats valencianes, ACPV, els sindicats STEPV i CCOO i
molts opositors han hagut de presentar perquè el Govern valencià reconega les
titulacions de Filologia Catalana o l'homologació dels títols administratius de
Catalunya i les Illes deuen ser, segons ell, una invenció paranormal. Però per
si de cas arriben a adquirir entitat palpable, el Sr. Leonardo profereix el
sortilegi i –zas!– declara transformada la realitat: «problemes d'equivalències
no n'hi ha cap, o no deu haver-ne [sic]». Dit l'encanteri, el
Sr. Leonardo ens resol màgicament les homologacions!
Vist això, no ens
estranya aquesta percepció alterada de què parlàvem. Com tampoc no ens estranya
que provinga d'una persona que signa com a «tècnic lingüístic» i que és capaç
d'acumular dues faltes gramaticals en una frase tan breu com la que hem citat
(hauria de dir: «De problemes..., no deu haver-n'hi»). O que
no sap que conscienciós és ‘fet a consciència' i no pas ‘conscienciador'. O que
ignora que estela és una làpida (o un estel o estrela) i no pas, com
ell creu, el deixant d'una nau. De manera que, al seu repertori de sortilegis,
ara cal afegir-hi frases nigromàntiques o la conversió de Sanchis Guarner en un
rei d'Orient, com quan invita a «seguir l'estela del Sanchis Guarner
prefusterià». Tota una aportació «estel·lar» del Sr. Leonardo!
Alfons Esteve, PAS claustral, membre de
la ponència d'Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector
d'Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral,
secretari Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació
=======================================================================================
2)
Seminari
"El futur del llenguatge i de les llengües"
per Miquel Siguan Soler
Durant centenars de segles l'ésser humà va utilitzar el llenguatge
exclusivament en forma oral, però en un època determinada i en el si de grans
societats agrícoles va aparèixer l'escriptura. L'escriptura no sols va modificar
profundament les funcions i els usos del llenguatge sinó que va provocar que el
llenguatge escrit es convertís en paradigma de la forma correcta de cada llengua
i en garantia de la seva continuïtat al llarg del temps. A partir de la
introducció de l'escriptura es pot dir que la cultura ha estat bàsicament una
cultura escrita i encara podríem afegir-hi que ha estat una cultura de
llibres.Tant la història de la literatura com la de la ciència i el pensament
poden resumir-se en una successió de llibres. I la concepció optimista del
desenvolupament humà, la idea de progrés, es basava en una generalització de la
cultura escrita a través de l'ensenyament. Des de fa un temps aquesta visió
optimista s'està alterant ràpidament. Una sèrie d'innovacions tècniques –del
telèfon a la ràdio i a la televisió– permeten que la paraula parlada arribi a
qualsevol lloc de l'espai i que es mantingui indefinidament en el temps, amb la
qual cosa es devalua el valor singular de l'escriptura. A això, s'hi afegeixen
els avanços de l'electrònica que han fet possible els ordinadors i internet, que
permeten accedir directament a tota la informació existent sense haver de
recórrer als suports tradicionals –els llibres i les biblioteques– i reduint
cada vegada més la importància de la cultura general per accedir a la informació
especialitzada. Simultàniament, la globalització creixent no sols produeix
moltes situacions de llengües en contacte sinó que obliga a conviure persones i
grups que parlen llengües diferents, cosa que multiplica el plurilingüisme dels
individus però també augmenta l'ús de les grans llengües i posa en perill
l'existència de les menors. El seminari representa un esforç per reflexionar
sobre aquests temes que tan directament influiran en el nostre
futur.
Temari:
1. Dijous, 19 de març
EL
LLENGUATGE I LES LLENGÜES
2. Dimarts, 24 de març
ESCRIPTURA I
LLENGUATGE
3. Dijous, 26 de març
LECTURA I CULTURA
4. Dimarts, 31 de
març
EL LLENGUATGE EN UN MÓN TECNIFICAT
5. Dijous, 2 d´abril
LES
LLENGÜES EN UN MÓN GLOBALITZAT
Dates: 19, 24, 26, 31 març, 2 abril
2009
Horari: 19.30
Auditori: Sala d´Actes
SOCIETAT ECONÒMICA
BARCELONESA D'AMICS DEL PAÍS -1822-
C/ Basea, 8 08003
BARCELONA
Informació:
Barcelona. Telf.: 93 319 28 54 www.sebap.com
Madrid. Telf.: 91 431 93 02 www.colegiodeemeritos.es
ENTRADA LLIURE FINS A COMPLETAR LA
CAPACITAT
===========================================================================================================
3)
Albert Garcia Hernàndez guanya el XXVIè Premi de
Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi
Magatzem de perfils, d'Albert Garcia Hernàndez (València, 1949) ha
estat l'obra guardonada del Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi en la
seua vintisisena convocatòria. El premi, que convoca l'Associació Cultural Amics
de Joan Valls i Jordà d'Alcoi, està dotat amb 1.500 euros. El llibre editat per
Denes, en la seua col·lecció de poesia Edicions de la Guerra, fou presentat ahir al Centre
Cultural Ovidi Montllor d'Alcoi en el transcurs d'una vetlada que s'inicià amb
l'actuació d'Eva Dénia Trio, que cantà cançons de Georges Brassens, continuà amb
el lliurament dels XV Premis Joan Valls i Jordà per l'Ús i Promoció del Català
al lexicògraf alcoià Eugeni S. Reig i la Coordinadora Alcoià i
Comtat pel Valencià, i acabà amb la lectura per part d'Albert Garcia d'uns
poemes del seu llibre.
Empar Granell, presidenta de la Coodinadora de la Vall d'Albaida per
la Defensa i
Ús del Valencià, i Verònica Cantó, sòcia de l'entitat organitzadora i membre de
l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, van ser les encarregades de glossar les trajectòries
dels premiats amb el Joan Valls, que van ser obsequiats amb sengles escultures
de l'artista alcoià Antoni Miró creades per a l'ocasió. Per la seua banda, Manel
Rodríguez-Castelló, en nom del jurat de poesia que integraven també els
escriptors Jordi Botella, Tono Fornes, Robert Llopis i Ricard Ripoll, presentà
el premiat i l'obra guanyadora, elegida d'entre un total de 21 treballs que
havien optat al premi. Magatzem de perfils, segons el portaveu del jurat
i president d'Amics de Joan Valls, destaca pel rigor i la senzillesa. Dividit en
diverses seccions, el llibre d'Albert Garcia és un intent reeixit per, a través
dels perfils d'una realitat en molts aspectes inquietant i aspra, indagar en les
profunditats de les seues causes i erigir alternatives vitals des de la dignitat
personal i la rebel·lia. Al caos de la despersonalització de les societats
modernes, Albert Garcia hi oposa la serenitat de la paraula poètica i la
reivindicació d'uns valors culturals que l'autor identifica amb les formes de
vida ancestrals de la
Mediterrània.
Albert Garcia Hernàndez és també musicòleg i lletrista habitual de Maria
del Mar Bonet, psicoanalista i col·laborador de les pàgines culturals Quadern
d'El País. En 2001 va guanyar el Premi Ausiàs March de Poesia amb
El viatge d'allò que és dit. Ha publicat, a més, els llibres de poesia
Significants (1997), Les places (1998), Talaies (2001) i
Esperons nocturns (2002). El seu poemari La importància del
violoncel, Premi Ciutat de Sagunt de Poesia, serà publicat prompte per Onada
Edicions.
A l'acte de lliurament dels premis d'Amics de Joan Valls hi va acudir un
centenar de persones. L'entitat organitzadora va dedicar la vetlada a l'alcoiana
Emma Peidro Blanquer, desapareguda
recentment.
===========================================================================================================
4)
Article publicat en el
DIARI DE BALEARS dijous 5 de març del 2009
Immersions i piscines
Dilluns n'informava aquest diari:
segons els autors de la darrera edició de l'Atles de les llengües en perill al
món, el català no hi està, en perill. De fet, és la llengua europea minoritzada
més sòlida. Segurament, aquesta situació del català és possible per la potència
manifestada a l'edat mitjana, per la dinàmica de la societat que, entre inèrcies
i voluntats, l'ha fet perdurar amb força fins ara i, alhora, per la permanent
ineptitud dels governants de l'Estat espanyol que, fins ara, no han sabut
eliminar definitivament les altres llengües, tot i demostrar que, aquest
objectiu, és un pilar central del seu projecte. No està en perill –com a
conjunt– però està amenaçada, sens dubte. Hi està no sols perquè n'hi ha que
–des de dins i de fora– li neguen funcions pròpies de qualsevol llengua normal
dins el seu territori, sinó perquè dins el seu territori també li retallen
funcions que assignen a altres llengües.
Corren rumors que entre les
retallades de l'Estatut de Catalunya que farà el Constitucional n'hi haurà de
referides a la immersió lingüística. Qüestionaran precisament el sistema més
eficaç perquè els infants puguin ser capaços d'expressar-se en català i en
castellà. És probable que, en el fons, el que els interessa és que els
castellanoparlants d'origen familiar que viuen en els territoris de llengua
catalana continuïn essent monolingües (la manera més eficaç d'assegurar-se'n la
"fidelitat"). La forma com el PP i el PSOE han aconseguit reduir el vot "legal"
(però no real) del sobiranisme basc i la manera com pretenen accedir a la
presidència concorda amb aquesta voluntat.
Fa dues setmanes, una comissió del
Parlament europeu va aprovar un informe amb un paràgraf que, a instàncies del PP
espanyol, censura els programes d'immersió. Aquest rebuig es basa en l'argument
del dret que suposadament els pares tenen de triar la llengua oficial en què
s'ha d'educar els fills. En el nostre cas, en què la immersió és precisament el
sistema que millor garanteix que tots els infants dominin les dues llengües
oficials, la mesura podria significar que, a la pràctica, els pares que
refusassin l'ensenyament en català el que farien realment seria privar els seus
fills d'aprendre les dues llengües oficials del territori on viuen.
És decebedor que un informe destinat
a promoure l'aprenentatge de llengües (Multilingüisme, un avantatge per a Europa
i un compromís compartit) inclogui un paràgraf que s'oposa al mètode que millor
assegura la generalització del coneixement de dues llengües a tots els infants.
A més, en repetides ocasions els programes d'immersió lingüística aplicats al
català han estat elogiats per experts de la Comissió Europea. El desembre
passat, per exemple, el Comitè de Ministres va fer públic un informe que elogia
el sistema d'immersió lingüística de Catalunya, insta les autoritats espanyoles
a generalitzar-lo i el presenta com a referència per a tota la UE.
Segurament la majoria dels qui
aprovaren l'esmentat paràgraf ni sabien de l'existència de l'informe dels
experts ni saben de què va la immersió. Sort que aquest document no té valor
legal, perquè, si no, els qui hi donaren suport tendrien el dubtós honor de
contribuir, en un document que vol promoure el poliglotisme, a monolingüitzar
infants. Així i tot, a l'Eurocambra s'ha despertat un gran interès per practicar
la immersió, ja que volen construir-s'hi una piscina i un "spa" de 9 milions
d'euros. En gaudir-ne, potser alguns d'aquests eurodiputats faran més servei
anant a rebre massatges i a fer immersions a la piscina que votant. Hi guanyarem
tots.
===========================================================================================================
5)
"Mante, tu de qui
eres?"
Del llibre IDEES I PARAULES: UNA FILOSOFIA DE LA VIDA
QUOTIDIANA de Tobies Grimaltos
Universitat de València. Servei de publicacions
València, 2008
Quan era jove, odiava que
em preguntaren de qui era. No perquè no m'agradara ser (fill) de qui era, que
d'això em sentia ben orgullós, sinó perquè em semblava que qui m'ho preguntava
xafardejava, em controlava i, de ben segur, trobava alguna cosa de la qual jo
era culpable i me n'havia de penedir i avergonyir. La cosa anava així. Els meus
amics i jo sopàvem a un bar i enfront hi havia una taula de gent gran
(gent que tenia l'edat que jo tinc ara o menys), que ens mirava sense pudor, que
es preguntaven entre ells de qui érem. Com que sempre hi havia entre nosaltres
algú desconegut per a ells, i com entre ells sempre hi havia algú més agosarat
(alguna dona, normalment), la pregunta era inevitable: “Mante, tu de qui
eres?”
Amb el temps, la pregunta que, òbviament, ningú ja
no em fa, no sols no em sembla molesta, sinó que, tot el contrari, la contemple
amb tendresa llunyana. Ara sé que era injust en la meua consideració i que no
entenia el seu sentit. Sé que solem atribuir a la gent que sent curiositat per
nosaltres més malícia de la que té (sovint no en té cap). L'objectiu de la
pregunta no era tant conèixer com ser reconegut (reconeguda, més aviat). De fet,
tan bon punt deies de qui eres, trobaven alguna relació estreta amb tu. “No ho
deia jo! Si és que no ho pots negar. Jo sóc molt amiga de ta tia, saps?” O, “Ta
mare i jo anàvem a escola juntes”. O, “Doncs, sàpies que jo encara sóc família
teua”. Per tal de donar-se a conéixer, havia de saber primer com, “de qui eres
tu”, amb qui de la seua generació estaves relacionat. La seua pretensió no era
ficar-se on ningú no la cridava, sinó sentir-se encara part de les coses, d'una
comunitat que s'eixamplava, que ella desconeixia i en la qual era desconeguda;
de la qual, en conseqüència, no era part i de la que volia ser-ho, no perdre's.
"Mante, ¿tu de qui eres?" no sols demanava per la identitat del preguntat, també
pretenia retrobar la identitat de qui preguntava en la nova situació. Ara ho he
comprés, quan em trobe estrany en certs contextos on la majoria són joves que no
conec.
Es tracta de no quedar-se fora, de no sentir-se
completament alié, foraster al propi poble. De vegades, cal reconèixer-ho, té la
tristor del comportaments de certs adults que volen ser grats als ulls dels
joves i imiten davant seu el seu llenguatge, els seus gestos, els seus balls o
diuen tenir els mateixos gustos. Com en aqueixos casos, la cosa és un tant
patètica, però això és (o vull pensar que és) l'excepció. Sovint és prou que el
jove deixe de veure en ella una persona gran, anònima, sense cap cosa en comú
amb ell i a qui l'única cosa que l'interessa és poder escandalitzar-se o
criticar-lo si fa alguna de les coses que solen fer els
joves.
La pregunta és “de qui eres” i no “qui eres”,
perquè el que vol qui pregunta es resituar-se ell entre els joves per relació
als qui ambdós coneixen. Axí que aprofite per demanar-vos als joves, vull dir
que mai no us ofengueu quan us facen la pregunteta (la que facen al vostre poble
o a la vostra ciutat). Penseu que en certs moments no és important qui sou ni
qui sereu sinó de qui sou, l'origen marca, per a certes qüestions, la identitat.
No es tracta sols que us reconeguen, sinó sobretot que qui pregunta es reconega.
No ho oblideu i accepteu-ho de bona gana.
===========================================================================================================
ACPV denuncia "la censura"
del PP de Montserrat cap a la seua darrera
campanya
escrit per Xavi
Galbis
dimecres 4 de
març del 2009
Acció Cultural del País Valencià
ha informat que l'Ajuntament de Montserrat, governat pel PP, va impedir
dissabte passat la celebració d'una reunió que organitzava l'associació Brot de
Cultura per a presentar l'última campanya de l'entitat, que aposta per impulsar
una iniciativa legislativa popular a fi de fer possible l'aprovació per les
Corts Generals d'una llei que permeta l'emissió de totes les cadenes de
televisió en valencià arreu dels territoris que componen el nostre domini
lingüístic.
Segons
ha denunciat l'associació, el regidor de Cultura d'esta localitat de
la Ribera
Alta va assegurar que no li cedirien les instal·lacions de
la Casa de
Cultura Municipal per a la presentació d'esta campanya, ja que, va argumentar,
es tractava d'un "acte polític". "Mai no es deixarà la Casa de la Cultura per a un acte que siga
d'Acció Cultural del País Valencià", va insistir l'edil popular.
Al respecte, des de l'entitat han
recordat que la sala d'actes s'habilita ben sovint perquè els partits polítics
hi realitzen les seues reunions o mítings, per la qual cosa han considerat un
"acte antidemocràtic" la prohibició de presentar-hi la seua campanya i han
ressaltat que "el PP tanca televisions i prohibix reunions" perquè "tenen por a
la llibertat d'expressió".
Finalment, APCV va recórrer a
la Delegació
del Govern estatal al País Valencià a fi que reconeguera "el dret
ciutadà" a realitzar l'acte, amb la qual cosa la presentació es va
celebrar dissabte passat, a l'aire lliure, a la Plaça de la Constitució de Montserrat.
Font: VALENCIANISME.COM
===========================================================================================================
7)
Article publicat en el diari AVUI dimarts 3 de març del
2009
Montilla avisa el TC del perill de qüestionar la
immersió
Alerta l'alt tribunal que retallar el model lingüístic català seria també
una desqualificació del model de convivència
Reclama a l'Estat un canvi d'actitud i un ple reconeixement del
plurilingüisme
Amb el risc que la polèmica lingüística atiada de nou pel PP i
UPyD durant la campanya electoral a Galícia pugui prendre força un cop els
populars han reconquerit l'executiu gallec i acabi contaminant tot l'Estat, en
plena deliberació del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut, el president
de la Generalitat, José Montilla, va llançar un avís a l'alt tribunal sobre les
conseqüències negatives que podria tenir que es toqués el model lingüístic
català. Montilla va aprofitar l'obertura d'un cicle de conferències que
organitza l'Institut d'Estudis Catalans de balanç de la política lingüística a
Catalunya per fer una aferrissada defensa del model català, i especialment de la
immersió, i deixar palesa la seva preocupació pel sentit de la sentència del
TC.
En aquest sentit, va alertar que una "hipotètica
desautorització constitucional del model lingüístic que ha funcionat durant 25
anys seria també una desqualificació del model de convivència que la societat
catalana s'ha donat a si mateixa, de manera pràcticament unànime". Montilla va
recordar a l'alt tribunal que el primer deure de les institucions és preservar
la convivència i que, per tant, no pot prestar-se a "jocs perillosos" o a cedir
davant interessos partidaris que facin córrer un "risc" de fractura social.
És més, va apuntar que Catalunya no acceptarà que se li imposi,
des de fora, una confrontació lingüística, malgrat que ho intentin, segons ell,
"de forma obstinada" determinats mitjans de comunicació i partits des de fa
mesos. Davant d'això, confia que els magistrats del TC siguin curosos.
Montilla, que va fer un repàs pels anys de normalització de la
llengua, va aprofitar també per exigir un ple reconeixement del català per part
de l'Estat espanyol i de la UE. Dit això, va lamentar que la plena assumpció del
plurilingüisme segueixi sent una assignatura pendent per a les institucions i la
societat espanyola. Per a ell, si les institucions de l'Estat no fan un canvi
d'actitud, les probabilitats que "els falsos conflictes augmentin són
elevades".
El president va aprofitar també per criticar els que pretenen
encadenar la supervivència de la llengua a l'assoliment d'un Estat propi i les
campanyes atiades per mitjans i partits sobre una suposada voluntat d'atacar la
llengua castellana de l'esfera pública de Catalunya. Per a ell, el futur del
català dependrà de la capacitat d'esdevenir un referent d'identitat,
d'aconseguir que els nouvinguts l'adoptin i de fer-la més atractiva que obligada
als joves.Va concloure comprometent-se que la política lingüística seguirà sent
una prioritat de govern.
===========================================================================================================
8)
El TERMCAT publica un diccionari en línia amb més de
25.000 noms catalans de plantes
El TERMCAT ha publicat un nou diccionari en línia, Noms
de plantes, amb la voluntat de posar a l'abast dels usuaris la primera versió
d'un projecte en curs d'elaboració, el Recull de noms catalans de plantes, obra
en què treballa actualment un equip format per botànics, filòlegs i terminòlegs,
vinculats al Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat
de Barcelona, la Institució Catalana d'Història Natural, filial de l'Institut
d'Estudis Catalans, i el TERMCAT.
Aquesta versió en línia ofereix unes
25.000 denominacions catalanes de plantes referides a uns 5.900 tàxons botànics.
S'hi poden trobar casos com la Paronychia argentea, una petita herba
per a la qual s'han documentat 37 noms catalans, alguns dels quals fan
referència al seu aspecte (floreta blanca, nevadeta, plateta, arracades),
semblances amb la morfologia animal (cama de perdiu, pota de colom), topònims on
es localitza la planta (herba de Sa Punta), usos medicinals (herbeta de la sang,
sanguinària) o bé usos que en fan els animals (herba capsotera, perquè el capsot
o capsigrany la utilitza per construir el seu niu).
El projecte actualitza i amplia la informació de l'obra Els
noms de les plantes als Països Catalans de Francesc Masclans (9.500
denominacions). D'aquesta primera versió digital se'n farà una actualització
semestral i s'espera que la versió final de l'obra, que es preveu de publicar en
paper, superi les 30.000 denominacions catalanes de plantes (incloses variants
fonètiques, gràfiques, etc.) corresponents a uns 6.000 tàxons de flora vascular
(falgueres i plantes amb flor).
La col·lecció Diccionaris en Línia, en
què s'inclou aquest nou recull, aplega repertoris de terminologia específica
sobre diversos àmbits d'especialitat, com ara la Terminologia dels videojocs, el
Diccionari d'esports olímpics o el Diccionari de la renda. La interfície
utilitzada, igual que en la resta de títols d'aquesta col·lecció, permet
consultar les denominacions en l'índex alfabètic de cada llengua o bé fent una
cerca en el quadre de diàleg, tant a partir d'una denominació com d'un mot de la
definició. En aquest cas, destaca també la incorporació d'imatges i la
possibilitat de cerca per famílies botàniques i a partir dels noms
científics.
Més informació a
www.termcat.cat.
VALLÈS i XIRAU, J. (dir.). Noms de plantes [En línia].
Barcelona:
TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en
Línia)
===========================================================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius
relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
============================================================================================================