Carner, poeta universal (i 2)
A les «Jornades Carner»
divuit ponents van investigar altres tantes peces del príncep de la poesia
catalana. De l'home que, amb
plena consciència, escollia per a la seva expressió «el camí més costerut que
podia triar» (Jaume Coll): el d'una llengua a mig fer que pretenia anostrar, per
exemple, la cultura grecollatina en una tradició pràcticament inexistent (Jaume
Pòrtulas); una llengua que Pere Gimferrer qualificava de versió ucrònica del barceloní, empresa oposada
a la de Foix o Maragall.
Joan Ferrer detectava les innombrables ressonàncies
bíbliques de Nabí i remarcava la
paradoxa que Jonàs, l'home de la paraula de Déu, «és també profundament
vulnerable». Ramon Pla ens feia veure la doble cara d'«Eglé i la síndria»: la dona lliurada al
marit i als fills però alhora revestida de la contrafigura bíblica de «dona
forta». Jaume Subirana («De lluny estant») assenyalava les quatre direccions del
treball tenaç del poeta: creació, revisió, selecció i traducció; i mostrava
l'obsessió del poeta per la universalitat que es desprèn del seu «lloc» concrec,
de la seva terra. Perquè són també la «seva» terra els paisatges xinesos
d'Ouyang Xiu: Manuel Ollé desentranyava per quins camins Carner se l'apropia bo
i alliberant-lo d'elements locals. Com ho és una tonada popular eslava que
Carner havia traduït als dotze anys («La nina y el peix») i que Hristina Vasic
ha localitzat al cançoner serbi i ha mostrat per quins viaranys l'havia conegut
el poeta. Aquest «lloc» obsessiu de Carner, de fet un espai transcendent, el
comenta Jordi Cornudella a propòsit del vers colpidor «Jo pujaré [...] / pel
tros d'escala que no mena enlloc» de «Cor fidel».
Pere Ballart posava al descobert la calculada distribució entre els versos i el contingut a «El diumenge del senyor Pere». Narcís Comadira esbrinava per què a «Tots Sants» Carner opta per «grinyolen els penells» on Carles Riba, traduint Hölderlin, deia «cruixen les banderes». Marcel Ortín analitzava l'«argumentació» de l'article en prosa (aparentment només divertit) «Sucar-hi»: troba intolerable la mania dels catalans de sucar (melindros a la xocolata, etc.); sucar-hi és una acció encara més intensa; ergo és encara més intolerable. Nin Sauleda feia veure els estadis més abstractes d'«Invenció del bes» i les raons dels retocs a la segona versió (al vers «i el petit és de tot dol metgia» hi falta una síl.laba, etc.). Però Carner retoca «Les fulles de l'abril» potser perquè hi detecta massa romanticisme i megalomania (Enric Cassany). I en el cas d'«Enyor» i «L'altre enyor» el poeta potser juga amb «enyor» i «Enyor»: enyor d'allò que no hem viscut però que hem creat (Jaume Aulet). Enric Casasses sospesava la «veracitat» de les veus minerals i animals de la nit («Nocturn»). Dolors Oller resseguia el trànsit entre diferents poemes («Tardor», «Pietat», etc.). En fi, amb la seva traça a poetitzar totes les experiències amoroses, Carner esdevé per a Jordi Pujol un veritable «sotrac de saviesa».
Publicat en el núm. 326 del periòdic Nou Dise (12 de febrer del 2009)
http://www.uv.es/~noudise/326.pdf
‘Valencià' ha de ser un nom acadèmicament vàlid i
exportable
No
hi ha cap dubte que els valencians i els catalans parlem una mateixa llengua,
com demostren la història, la filologia i la intercomprensió. No hi ha cap dubte
que el nom de català o
llengua catalana per anomenar la llengua és adequat des del punt de vista
històric (la llengua naix al nord i es trasllada cap al sud, com el castellà i
el galaicoportugués). També és cert que, en els segles XIX i XX, els catalans
han sigut els qui més han estudiat i
impulsat
la llengua. Crec que cap valencià no hauria de tindre problemes de dir a la
llengua que parlem català perquè el nom només es referix a la llengua sense
connotacions polítiques ni ideològiques ni territorials.
Tampoc
no hi ha dubte que els valencians som un poble sobirà i independent de Catalunya
des del mateix moment de la conquesta, quan Jaume I creà el Regne de València.
En pla d'igualtat, sempre hem col·laborat com a veïns, com a membres de
En
general, totes les parts hem de debatre, hem de reflexionar i hem d'arribar a
acords pensant en el benestar de la societat valenciana. Per tant, no trobe
adequat (com em diu algun company)
que el nom de valencià no es puga acceptar com a nom acadèmic fins que
De
fet, no hauria de tornar a passar el que ens ha passat recentment: en un congrés
internacional que se celebrarà a València, que té com una de les seues missions
apujar l'autoestima dels
valencians devers la llengua, no hi haurà una secció específica sobre el parlar
de València perquè els filòlegs de la universitat no ens hem posat d'acord sobre
quin nom usar (ni valencià, ni català, ni valencià/català, ni llengües de
de
València i de Catalunya.
Una
manera d'anar normalitzant els noms és que la universitat comence donant
exemple, i que els nostres rectors i claustres impulsen un canvi en els estatuts
universitaris com a senyal de voluntat decidida per a la normalització de la
nomenclatura de la llengua en totes les seues facetes. Com ara l'article 5, 2
dels Estatuts de
Emili
Casanova
Catedràtic
de
Article publicat en el núm. 327 del periòdic Nou DISE (19 de febrer de 2009)
http://www.uv.es/~noudise/327.pdf
Prediqueu amb l'exemple: català a l'AVL i
En el Nou Dise de la setmana
passada, Emili Casanova signava, com a catedràtic de
No sabem si qualificar la proposta d'hipocresia manifesta o
d'inconsciència, vista la seua argumentació. Per a ell,
Com a representants al claustre de
Ell, que és membre de l'Acadèmia i signa com a tal, hauria de començar a
actuar on té un poder de decisió directe. La seua proposta l'hauria de demostrar
predicant amb l'exemple, amb coherència personal i institucional: en l'AVL, a
qui, per cert, sí que cal exigir un mínim equilibri onomàstic. L'AVL no sols no
usa mai el nom ‘català' sinó que el
veta sempre que pot. I quan ha demanat el Sr. Casanova, com a membre de l'AVL,
que aquesta use equilibradament ‘català' i ‘valencià'? Per què no ha requerit per
escrit i en públic, com sí que fa a
Més: els títols oficials de Filologia Catalana que imparteix el
Departament de Filologia Catalana a què el Sr. Casanova pertany han estat
repetidament impugnats pel Govern valencià del PP, que s'ha negat a
reconèixer-los, malgrat 20 sentències (incomplertes i que paguem tots els
contribuents). Encara estem esperant que en la seua doble condició d'acadèmic i
de membre del Dept. de Filologia Catalana ho denuncie públicament. Li recordem
que, segons l'Estatut d'Autonomia, l'AVL de què ell forma part és la institució
de
Només quan el Sr. Casanova faça tot això, la seua proposta serà, com titula ell, “acadèmicament vàlida i exportable”. Mentrestant, li demanem un mínim de lleialtat envers la seua Universitat, de coherència personal i de rigor amb la llicenciatura que ell mateix imparteix: Filologia Catalana.
Alfons Esteve, PAS claustral,
membre de la ponència d'Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI
claustral, exvicerector d'Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant
claustral
Xavier Gómez, PDI claustral,
secretari de
Publicat en el núm. 1925 de la revista PRESÈNCIA (del 16 al 22 de gener del 2009)
«Pompeu Fabra: vida i
obra»
Autors: Jordi Ginebra, Joan
Solà
Editorial: Teide
Pàgines: 326
Preu: 29 euros
Ginebra i Solà actualitzen la vida i l'obra de Pompeu
Fabra
L'obra coincideix amb el seixantè aniversari de la mort de l'insigne gramàtic
El mes passat
va tenir lloc a Tarragona el col·loqui internacional “La lingüística de Pompeu
Fabra”, durant el qual es va presentar el llibre de Ginebra i Solà. L'efemèride
de la mort de Fabra, ocorreguda el dia de Nadal de 1948, es va afegir a
l'escaiença d'actualitzar i eixamplar una obra d'èxit que anys enrere havia
publicat Joan Solà en solitari: L'obra de
Pompeu Fabra. Ginebra i Solà, doctes tots dos, han sabut injectar amb
precisió la informació nova entorn de l'insigne gramàtic: ho han fet a les notes
biogràfiques, afegint-hi força més dades, i sobretot en els capítols dedicats a
la preparació de Fabra i a l'abast de la reforma. L'habilitat de Ginebra i Solà
a l'hora d'incorporar noves dades és extraordinària perquè, sense deixar
d'exalçar el valor de l'obra i, sovint, la genialitat del gramàtic, saben
presentar també aspectes conflictius (la funció atributiva dels pronoms febles)
o no prou elaborats per Fabra (l'ordre dels mots i la repetició de pronoms
febles, per exemple). Són moltes les pàgines, en aquest sentit, que Ginebra i
Solà matisen i exemplifiquen teories dels uns i dels altres amb redaccions
assequibles a un lector no especialista. Els dos autors, al capdavall, han sabut
sintetitzar el valor del llegat “d'una de les persones de tota la nostra
història que haurà deixat una empremta més profunda en el seu poble, com a
científic, com a patriota i com a salvador de la llengua”. Ho demostra ben bé la
descripció de les obres principals: treballs descriptius i històrics, com ara el
de les e tòniques del català, gramàtiques i obres ortogràfiques, lèxiques i
doctrinals. L'editorial Teide presenta aquest llibre en un estoig intitulat
“Fabra. 60 anys després”, al costat de la dinovena edició de la gramàtica
pòstuma de Fabra.
David Paloma
Escola Valenciana ha distingit Albena Teatre i Conta-Conta, per les sèries de ficció Autoindefinits, Evolució i Maniàtics; l'editorial Bromera; i la presidenta de l'Associació d'Inspectors, Tudi Torró, amb els premis a la promoció lingüística i difusió cultural. L'acte de lliurament serà el 27 de febrer a Calp, durant la VI Nit de l'Escola Valenciana, que commemorarà els 400 anys del repoblament mallorquí al País Valencià i, concretament, a la Marina Alta.
Durant la Nit, Escola
Valenciana també presentarà les activitats per a aquest 2009 i donarà a conèixer
la imatge que Xavier Mariscal ha dissenyat per a les Trobades d'enguany. L'acte
serà conduït per l'actriu Cristina Garcia i l'actor Salvador Oliva, amb
l'acompanyament de l'orquestra de la Marina Alta, el grup de percussió Una
Vegada Més i el glossador mallorquí Mateu Matas.
Guardons
Albena Teatre i Conta Conta Produccions rebran el guardó a l'ús social
del valencià. El jurat distingeix, així, l'impuls socials que han donat als
mitjans audiovisuals. El guardó a la trajectòria individual serà per a Tudi
Torró, 'impulsora del naixement de les línies d'ensenyament en valencià' i 'una
de les veus més nítides en defensa de l'ensenyament públic en el conflicte
originat arran de l'assignatura de ciutadania.' Finalment, edicions Bromera
rebrà el guardó extraordinari aprofitant que ' compleix 20 anys oferint un
excel·lent catàleg de literatura en valencià en els àmbits infantil, juvenil i
d'adults, amb criteris amplis, oberts i plurals.'
Mònica Terribas, directora de TVC, va acceptar ahir sense excuses que TV3 havia de millorar molt el nivell de català. 'S'han encès les alarmes', va dir. Aquest va ser un dels punts forts del debat del Tribuna Ateneu (vídeo resum i vídeo sencer), que l'Ateneu Barcelonès proposa cada mes. Terribas va parlar-hi del model de televisió pública que defensa, del conflicte amb el Barça i fins i tot va explicar una anècdota divertida de la seva mare.
'A TVC hi ha gent que
no té cura ni respecte per la llengua? Sí. Hem de millorar això? Sí'. Així de
clara va ser Mònica Terribas parlant del nivell de llengua a la televisió
pública, que va centrar el debat amb els assistents al col·loqui. Sobre el model
de televisió pública Terribas va defensar que es pugui gestionar amb publicitat,
'sinó pot passar com als Estats Units, on la televisió pública és marginal'.
Respecte de les privades, creu que també haurien de donar compte, com les
públiques, dels continguts de la graella.
Terribas va parlar del Barça i
va recordar que el conflicte del club 'no és amb TVC, sinó amb Audiovisual
Sport, que és un 80% de Sogecable, el Grup Prisa', i no creu que sigui greu que
Joan Oliver, ex-director de TVC, defensi ara els interessos de l'altra banda de
la negociació, com a director general del Barça. Terribas va ser directa, no va
esquivar preguntes i es va trobar còmoda entre els assistents. Entre rialles, va
explicar que la seva mare li donava consells sobre canvis de
graella.
III Premis Literaris Poble de Suera
CONVOCATÒRIA
El
Centre Cultural Suera convida els ciutadans i ciutadanes de Suera i altres
poblacions a participar en la tercera edició dels Premis Literaris Poble de Suera, que se
celebren amb caràcter anual al nostre poble, d'acord amb les següents
bases:
CATEGORIES
Adults:
Nascuts abans de l'any 1995
Escolars:
Nascuts l'any 1995 i següents
PREMIS
PER A ADULTS
Premi de Poesia Castell de
Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al
millor poema o conjunt de poemes d'entre 30 i 50 versos, de tema
lliure.
Premi al millor autor local:
trofeu, diploma i 100 euros.
Premi de Narrativa Suera
Alta
Trofeu, diploma i 250 euros a la
millor narració curta d'entre 5 i 10 fulls, que faça referència a
Suera.
Premi al millor autor local:
trofeu, diploma i 100 euros.
Premi d'Assaig Fonts de
Suera
Trofeu, diploma i 250 euros al
millor estudi o treball d'investigació, d'entre 5 i 20 fulls d'extensió, sobre
qualsevol aspecte (història, cultura, art, geografia, tradicions, folklore,
etc.) del municipi de Suera.
PREMIS PER A
ESCOLARS
Premi de Poesia Castell de
Suera
Trofeu, diploma i 20 euros al
millor poema o conjunt de poemes de tema lliure d'una extensió màxima d'un full
per una sola banda.
Premi al millor autor local:
trofeu, diploma i 15 euros.
Premi de Narrativa Suera
Alta
Trofeu, diploma i 20 euros a la
millor narració de tema lliure d'una extensió màxima d'un full per una sola
banda.
Premi al millor autor
local: trofeu, diploma i 15 euros.
CONDICIONS
GENERALS
Els treballs participants han de
ser escrits en català, originals, inèdits i no han d'haver guanyat cap altre
concurs.
Podran optar als premis per a
autors locals els naturals o veïns de Suera que ho facen constar a la portada
del treball amb la inscripció: “Autor local”.
Cada participant ha de
lliurar cinc còpies en un sobre tancat. A la portada es consignarà el nom del
premi a què aspira, la categoria en què participa i el títol de
l'obra.
Hauran de ser presentades i
trameses, abans del 6 de març de 2009, a:
Centre Cultural
Suera
Plaça Major, 6,
baixos
12223 Suera (Castelló de
L'acte de lliurament dels
premis tindrà lloc el dissabte 25 d'abril de 2009. Els autors premiats seran
informats oportunament. Serà condició ineludible que es presenten a recollir els
seus premis en l'acte de lliurament o deleguen en algú que els represente. En
cas contrari, s'entendrà que hi renuncien. Així mateix, en la categoria
d'adults, s'hi comprometen a lliurar a l'organització una còpia del treball
premiat en suport informàtic.
El jurat es reserva el dret
de concedir accèssits o mencions si ho creu convenient. Així mateix, podrà
determinar deixar algun premi desert, com també podrà anul.lar el premi si
considera que en algun d'aquests hi ha hagut plagi o incompliment de les
bases.
El veredicte del jurat serà
definitiu i inapel.lable.
Les obres premiades podran
ser publicades en la revista del Centre Cultural Suera, en el programa de festes
o en un recull a banda.
No es tornaran les còpies
de les no guardonades, que seran destruïdes.
La participació en aquest
certamen pressuposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i les
obligacions que se'n deriven.
PER A MÉS
INFORMACIÓ
Centre Cultural
Suera
Plaça Major, 6,
baixos
12223 Suera (Castelló de
Tf 626340539
El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i el director del Centre Inter-Regional de Desvolopament de l'Occitan (CIRDOC), Philippe Hammel, us conviden a la presentació del traductor automàtic català-occità-català / castellà-occità-castellà i del portal http://www.laportadoc.eu, que tindrà lloc el dia 3 de març a les 19 hores, a la sala d'actes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona)
Barcelona, febrer de 2009
===========================================================================================================