Bufar i fer ampolles
Parlem la nostra llengua, estiguem on estiguem. Hem de ser més persistents perquè moltes vegades la gent a Castelló parla el castellà perquè fa més «finet». Del cor surten les paraules que volem dir, quan estan dites amb sentiment, ja que és la llengua del nostres pares. És ben bé igual el nom que diguem, la llengua és una de sola. Aquí al País Valencià parlem valencià, però no ens hem de preocupar de res, perquè ens entendran des de Salses a Guardamar i de la Franja de Ponent fins a Maó. És una paradoxa que parlant valencià, automàticament, m'entenen a Perpinyà, Elx, Formentera i fins i tot a Fraga ja que, per exemple, també el president Iglesias parla català.
Esquerra ha fet el tret de sortida d'una campanya per l'ús de la nostra llengua. Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha presentat la campanya «Encomana el català». Com diu en Bernat, «Un dels grans problemes que presenta avui l'ús social del català és que un 70% de catalanoparlants afirmen que canvien sistemàticament de llengua davant una persona que no se'ls adreça en català» i «si canviassin les pautes d'ús dels que ja saben català, l'adquisició de la llengua per part dels que no la saben seria molt més fàcil». La llengua catalana és el més important que llegarà el nostre país a nivell cultural a les futures generacions i les nostres institucions haurien d'estar a l'alçada de l'empresa.
En canvi, la Diputació de Castelló ha encetat la seua particular croada en favor del multiculturalisme posant en marxa l'estudi del romanès per tots els funcionaris, al mateix temps que margina l'ús del català al Butlletí Oficial de la Província, per posar només un exemple. Ja em sembla bé que la gent sigui culta i parli molts idiomes, jo en parlo quatre, però quan vas a la Diputació, pots trobar algun funcionari que parla la nostra llengua, però els altres, això sí, amb molta educació, et diuen que parles castellà o espanyol, que és el mateix. Mireu, igual que el valencià i el català, que és també el mateix.
Al Principat, aquesta
campanya durarà un mes i continuarà en una forma distinta durant tota la
legislatura, però alguna cosa en quedarà. En canvi no crec que cap funcionari de
la Diputació aprendrà el romanès, bé, els casats amb ciutadans d'aquell país,
segur que sí. Des d'ací recomano a tots els que parlem la nostra llengua
«encomanar el català» a tothom per coherència i normalitat.
Rafel
Fabregat és militant d'Esquerra-Castelló i Conseller Nacional.
En una crònica que es va publicar en aquesta mateixa casa fa tres dies els autors es referien a una frase que va utilitzar el president Montilla per tallar les preguntes que pretenien fer-li un grup de periodistes. Mala gent. Més interessats -com sol passar- en els propis interessos o en els dels seus lectors que no en els del president. Un dels informadors volia que Montilla li aclarís com va l'enèsima ronda de negociacions sobre finançament amb el govern espanyol. El president va tallar amb escassa gràcia i molta contundència: "Res a afegir". Molt bé. Segons els cronistes de l'AVUI, el "res a afegir" montillà és equivalent a l'"això no toca" pujolià. Sí i no. Sí en la intenció i no en l'expressió. Quan Jordi Pujol va decidir consagrar una frase per no parlar del que no volia parlar no es va fixar en cap moment en la llengua que a Catalunya viu i treballa amb el català. La seva va ser una troballa pròpia i genuïna. Dins allò que el mestre Fabra denominaria "geni de la llengua". Com "tites, tites, tites". I tan útil que, a partir d'aquell moment, alguns polítics espanyols , amb ironia o sense, deixaven anar de tant en tant un "hoy no toca". El "res a afegir", per contra, és una traducció literal del "nada que añadir" castellà. Excessivament literal, perquè almenys el president hi podria haver afegit el pronom adverbial "hi". Fins aquí la historieta. La moral final diu que, segons com l'utilitzem, podem convertir el català en un dialecte o mantenir-lo com a llengua. Podem fer servir recursos propis i una mica d'imaginació o podem calcar les solucions que proposa el castellà. Senyor president, vostè hauria de parlar més amb Quim Monzó.
Dimecres, 4 de febrer del 2009
El comissari d'Educació, Formació, Cultura i Joventut, Ján Figel ha reclamat a l'Estat espanyol que 'preservi i promogui el seu multilingüisme' en lloc d'estar 'a la defensiva' i 'simplificar i buscar una lingua franca'. D'aquesta manera, la Comissió Europea defensa que les universitats catalanes imparteixin les classes als estudiants estrangers d'Erasmus en català. Segons el comissari, 'Erasmus permet l'ús de qualsevol llengua que s'utilitzi normalment per ensenyar en una universitat, no preferim un idioma a cap d'altre'. A més, ha negat haver rebut cap queixa que els estudiants catalans no tinguin un bon nivell de castellà.
Per a Figel, el 'model' d'ensenyament 'ha d'encoratjar a parlar
almenys la llengua materna més dues', i reivindica que 'la resposta no és el
monolingüisme, sinó el multilingüisme'. En declaracions a l'Agència Catalana de
Notícies (ACN), el comissari europeu ha celebrat la 'gran quantitat d'estudiants
europeus que fan Erasmus a Catalunya i a Espanya indistintament' de la llengua
perquè 'és una gran inversió en el futur d'Europa'.
per Víctor Alexandre | |
Publicat en el Diari de Sant
Cugat divendres 23 de gener
del 2009 | |
Molt bona, francament, la iniciativa de la regidoria d'Immigració de
Sant Cugat d'afavorir la integració dels nouvinguts bolivians a la nostra
cultura mitjançant uns cursos de llengua catalana. Concretament, són una
vintena les persones que se'n beneficiaran fins al proper mes de juny.
Quan se'ls pregunta la raó per la qual s'han matriculat, la majoria
responen que ho fan per raons de feina o per integrar-se més. Són raons
lògiques, certament. La anomalia, en tot cas, és la pregunta en si
mateixa. Vull dir que la pregunta ja demostra no sols la anormalitat de
Catalunya com a país, sinó també l'amenaça que pesa sobre la llengua
catalana. La prova és que aquesta pregunta no es fa mai, en clau
espanyola, francesa o alemanya, als immigrants que viuen en aquests
països. Aprendre espanyol, a Espanya, concretament, no és una opció, és
una necessitat. I com que ho és, l'aprenentatge de l'espanyol és immediat.
A Catalunya, en canvi, el català només és una opció, ja que no hi ha cap
necessitat d'aprendre'l. I en un país on no cal saber-ne la llengua per
viure-hi, s'ha de tenir molt bona voluntat per aprendre-la. De fet, em
pregunto quants de nosaltres faríem aquest esforç en un país on els
mateixos parlants fossin els primers a transmetre'ns la idea que aital
despesa d'energia no té cap sentit. Doncs això és el que comuniquem als
nouvinguts cada cop que els parlem en espanyol. Per sort, ens queda
l'escola. Gràcies a la necessitat dels pares d'ajudar els seus fills en
els treballs escolars, molta gent de fora aprèn català. Per això hi ha qui
vol que l'escolarització es pugui fer també en espanyol, per tallar
aquesta necessitat i convertir el català en una llengua merament
ornamental. Volen evitar el que em deia fa poc una dona siriana: "Aprenc
català per guanyar-me el respecte de la meva
filla". |
puntVAL és una iniciativa que pretén que el govern valencià s'implique en la voluntat del poble valencià de tindre un domini per al valencià i per a la cultura valenciana.
L'objectiu és que esta demanda arribe les màximes persones possibles i fer pressió social a la Generalitat Valenciana per a que demane a l'ICANN la gestió d'un domini .VAL. En cas d'obtindre una negativa per part de la Generalitat Valenciana, optarem per la via privada.
El recolzament a la creació, publicació i promoció del valencià a través de les tecnologies de la comunicació i informació fa necessari tindre un espai propi ben definit per a la llengua i cultura valenciana.
Les facilitats que dona l'ICANN per a obtindre un domini genèric d'alt nivell (gTDL) no fan més que reafirmar la nostra convicció de reclamar un domini que identifique als valencians, el qual no està en funcionament per falta de voluntat política.
·
VACUNES EN QÜESTIÓ, arran la polèmica sobre la idoneïtat de
la subministrada contra el papil·loma, que ha creat dubtes a molts pares que
amplien els recels sobre tot el calendari vacunal, sovint qüestionat per
excessiu o, per contra, per incomplet.
·
Aquesta setmana, trobem els espais de: Vicent
Àlvarez, Vicent Luna i Sirera, Pau Ribera, Pep Ferrer, Albert Ferrer i Orts,
Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Dolors Jimeno (De viatge), Rafa Arnal
(Faltes o bones), Ferran Santonja (Fem zàping), Mònica Baixauli (La claqueta) i
Josep Lluís Pitarch (El repunt).
ELS QUE NO
DIMITEIXEN formen part de la doctrina Camps, a qui
la fiscalia relaciona amb el cas Gürtel que investiga el jutge Garzón. Pel
moment no hi ha cap dimissió a pesar que hi ha indicis de comissió de delictes
greus.
AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
§
Dossier:
la
desgràcia de ser un ximpanzé.
§
Reportatge: El
Poblenou del Delta.
§
Entrevista: Mario
Gas.
§
Societat:
Turisme d'hivern.