Pel que fa a la categoria que reconeix el treball de col·lectius, enguany el guardó ha estat per a la Coordinadora de l'Alcoià-Comtat pel Valencià, associació que forma part d'Escola Valenciana i s'encarrega de muntar les trobades en aquestes comarques.
L'entrepà, el suc i el menyspreu
Quim Monzó ·
És un noi de vint-i-pocs anys. Alt,
musculat i amb els cabells curts. Entra al bar, un bar petit i agradable on els
clients s'amunteguen a la barra. El noi saluda -"Bon dia"-, però la remor de les
converses és massa forta perquè ningú no el senti. Ara mateix la mestressa està
cobrant a un client. Li diu:
-A veure, doncs... La truita i l'aigua,
oi?
-I un tallat!- diu el client.
-Ah, sí, i un tallat. Doncs són 6 euros
30.
El client paga, la mestressa li torna el canvi, el client s'acomiada
-"Adéu, Mercè"-, es gira, obre la porta i surt al carrer.
-Un entrepà de tonyina.
En el seu accent hi ha
un deix estranger evident, jo diria que brasiler o portuguès.
-¿Y para
beber?- demana la mestressa.
El noi repassa la llista de begudes que
penja d'una altra paret, sota els pots de te.
-Un suc de taronja-
diu.
-Vale. Un bocadillo de atún y un zumo de naranja, ¿eh?
-Sí-
diu el noi.
La mestressa prepara el suc i l'entrepà. Els posa davant del
noi.
-Que aproveche- li diu, amb un somriure. El noi menja i beu
en un extrem de la barra. Entra un altre client, grassonet i calb.
-Bon
dia, Mercè. A veure, dóna'm una xapata d'aquestes petites.
-Quina vols? N'hi
ha de mortadel·la, de salami, de sobrassada, de formatge...
-De mortadel·la.
I una Coca-cola de llauna.
La Mercè serveix al grassonet
-Quant és?
La mestressa va cap a la caixa.
Mentre tecleja els preus repassa en veu baixa "l'entrepà de tonyina..., el suc
de taronja..." i, finalment, amb el tiquet a la mà s'adreça al
noi:
-Era un bocadillo de atún y un zumo de naranja, ¿verdad? Pues
mira: cinco euros justos.
El noi paga.
-Muchas gracias- diu
-Adéu.
-Adiós- li respon la mestressa,
somrient amb amabilitat.
L'Institut Ramon Llull inaugura nova seu a les Illes
Publicat en el diari digital Directe.cat dimarts 10 de febrer del 2009
L'Institut Ramon Llull (IRL) ha inaugurat dimarts 10 de febrer la seva seu a les Illes Balears, ubicada al número 10 del carrer de la Protectora a Palma. Un local que el director de l'Institut, Josep Bargalló, ha volgut deixar clar que 'no és una delegació, sinó una altra seu al mateix nivell que la de Barcelona: a partir d'ara l'IRL té dues seus, a Catalunya i a Balears, i quatre delegacions: a París, Berlín, Londres i Nova York. I les seves dues seus seran el centre neuràlgic en la presa de decisions'. Bargalló s'ha mostrat convençut que 'les Illes tenen un enorme potencial d'activitat creadora que fins ara s'ha exportat poc o gens internacionalment, i la nostra idea és que el món la conegui'. Josep Bargalló i la delegada adjunta a Balears, Fanny Tur, també han avançat alguns dels principals projectes de l'Institut per als primers mesos d'aquest any, una programació amb un 'marcat accent balear'. Entre els actes destaca un homenatge al poeta mallorquí Blai Bonet i al poeta cubà Reinaldo Arenas en el marc del Festival World Voices de Nova York.
Petició d'ajuda a la revista SAÓ
Necessitem de la teua col·laboració;
Imaginem que ja coneixes SAÓ, una revista feta al País Valencià i en
valencià, i que porta 32 anys eixint cada mes, per tal de fer un poc més digne
el nostre País.
Doncs
bé, la nostra Conselleria de Cultura no ha respectat les canes i, sobtadament,
ha anulat tots els contractes que mantenia amb la revista (principalment, els
exemplars que rebien centres d'ensenyament i biblioteques).
No podem
amagar que aquest colp ha fet perillar el nostre futur, fins al punt de
plantejar-nos el tancament de la publicació periòdica més
antiga del nostre
País. Afortunadament, hem pogut salvar, de moment, la situació.
Per tot
això és pel que ens posem en contacte amb tu. Per consolidar i salvaguardar un
dels referents de la nostra cultura. Estem convençuts que, ara més que mai, és
necessària la presència de SAÓ a les nostres terres. I, per garantir aquesta
presència, és necessari el teu suport.
Concretament, necessitem dels teus
contactes perquè els faces arribar la butlleta de subscripció a fi d'aconseguir
augmentar el volum de persones, grups i institucions que ens facen
costat.
Gràcies per la teua estima i col·laboració
PD. Una
vegada emplenada la Butlleta de Subscripció, feu el favor d'enviar-la a alguna
de les següents adreces de SAÓ:
Per correu ordinari: C/ Àngel
de l'Alcàsser, 14-12 - 46018 València
Per correu-e (escanejada):
sao@arrakis.es
Per fax: 96
370 57 55
Butlleta de
Subscripció
Nom
i cognoms
___________________________________________________
Adreça
__________________________________________________________
Població _____________________ C.P. _________ Província ____________
Professió __________________________________
Tel.__________________
Se
subscriu a la revista SAÓ.
Farà l'abonament de l'import anual (40 euros) [] o d'ajuda (100 euros) []
Per
Domiciliació Bancària (ompliu el full i envieu-nos-el).
Butlleta de Domiciliació Bancària
Senyor
Director (Banc o
Caixa)_______________________________________
Agència__________________________________________________________
Carrer o
Plaça ____________________________________________________
Població __________________________________C.P.
___________________
Entitat:_________Suc:__________DC:_____
Núm.Cte:____________________
Vos
agrairé que amb el càrrec al meu compte/llibreta atengueu el rebut que anualment
vos presentarà l'Editorial SAÓ per al pagament de la meua subscripció a la
revista.
Atentament,
Signatura
===========================================================================================================
'Epistolari d'Antoni M. Alcover (Manacor 1880 - Palma 1931)' (Editorial Moll) aplega la col·lecció epistolar de mossèn Alcover que es conserva a l'Arxiu del Regne de Mallorca. És l'edició íntegra, en cd, de 15.500 cartes, targetes postals i de visita que va rebre entre els anys 1880 i 1931. El propòsit d'aquesta l'obra és de 'posar fi als tòpics sobre Alcover', segons que diu la curadora Pilar Perea, que va emprendre la tasca fa tres anys.
L'escriptor i lingüista mallorquí Antoni M. Alcover, a més d'idear i promoure
el Diccionari català-valencià-balear, en va redactar una
part. També és autor de 'Aplec de rondaies mallorquines', signades amb el nom de
Jordi des Racó, i d'un seguit de treballs gramaticals. Així mateix, va dirigir i
costejar l'edició de les obres de Ramon Llull. Esdevingué molt popular per la
seva immensa tasca en favor de la llengua catalana, que li meresqué el títol
d'apòstol de la llengua.
L'epistolari inclou cartes familiars que deixen
veure la part més humana del mossèn i la correspondència amb filòlegs d'Alemanya
i França perquè el formessin en lingüística. També hi ha cartes de Tomàs
Forteza, un dels primers gramàtics de la llengua catalana, que assessorava
n'Alcover, i la correspondència amb Pompeu Fabra i Costa i Llobera. Tot plegat,
segons Perea, ajuda a desfer 'la visió que Pompeu Fabra era el bo i el el
capellà poca-solta', i a revalorar la figura d'aquest mallorquí insigne.
Els materials s'han classificat per emissors de documents i per
localitat de tramesa. I els criteris de cerca són: emissor, destinatari,
localitat, data, tema, llengua i paraules significatives.
El cd, que es
distribueix des d'aquest diumenge i costa 25 euros, és fruit de la col·laboració
de la Direcció General de Política Lingüística del govern de
les Illes Balears, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, Linguamón-Casa de les
Llengües (consorci format per la Generalitat de Catalunya i
l'Ajuntament de Barcelona), la Fundació Antoni M. Alcover de Manacor, la Fundació
Germà Colon de la Universitat Jaume I de Castelló i l'Editorial Moll.
Pilar Perea és professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Especialista en descripció
lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, ha estudiat aspectes de la
història de la llengua catalana i l'obra d'Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll. Participa en la xarxa temàtica
de Variació lingüística, coordinada per la Universitat de Barcelona, i en la de
Gramàtica teòrica, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 2003 va obtenir
un dels premis Trenta-u de Desembre.
De l'obra que
acaba de publicar, en diu: 'M'ha compensat molt la feinada que he tingut perquè
he acabat esbossant una trama de personatges i idees.' L'obra precisa la
biografia de mossèn Alcover i aclareix aspectes que solament se sabien en part.
Per això, Perea té ara la intenció de publicar una biografia d'Antoni M. Alcover
actualitzada, oimés que 's'han qüestionat massa el caràcter i els mètodes
d'Alcover'.
Es posa en marxa la campanya “Encomana el català” que pretén evitar el canvi lingüístic
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 9 de febrer del 2009
El vicepresident
del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha animat avui els catalanoparlants i
totes les persones que saben parlar la llengua a “encomanar el català a tothom,
per coratge, coherència i normalitat”. El vicepresident del Govern ha presentat
la nova campanya per fomentar l'ús social i públic del català que
El vicepresident
del Govern ha emmarcat la nova campanya en la necessitat de "potenciar” el
català perquè quedi garantida la seva “presència normalitzada a l'espai públic”,
tenint en compte que actualment no ho està. Davant d'això, Josep-Lluís
Carod-Rovira ha instat els catalanoparlants a “prendre consciència” del “gran
poder” que tenen “per influir positivament” en la presència de la llengua a la
vida pública i ha lamentat en aquest sentit “l'estigmatització de la població
immigrada”, a qui moltes vegades es fa “el centre de les crítiques i els mals
auguris de l'esdevenidor català”. En aquest sentit, el vicepresident del Govern
ha reiterat que el futur de la llengua depèn de qui la parla i és per això que
ha demanat “parlar en català amb tothom sense discriminar ningú, perquè sinó li
neguem el dret a ser tractats igual”, perquè “de res no serveix que els que no
saben una llengua l'aprenguin si després no poden fer-la servir”. “No podem
continuar amagant el català com fem de vegades amb la gent que ve de fora.
Amagar la llengua, com un tresor reservat a uns quants és un greu error. La
llengua no pot ser amagada, les llengües que s'amaguen acaben per desaparèixer”,
ha sentenciat el vicepresident del Govern. De fet, segons ha dit, evitar el
canvi lingüístic és també una manera que els no catalanoparlants reivindiquin
“el seu dret a la normalitat”.
En els mateixos
termes s'ha expressat el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, qui ha
considerat que “no parlar en català amb les persones nouvingudes és una manera
d'excloure'ls i d'impedir la seva participació normal en la
societat”.
La
campanya
“Encomana el
català” arrenca avui amb la campanya publicitària, que s'allargarà durant quatre
setmanes, fins el 15 de març. Posteriorment, s'organitzaran diverses activitats
a tot el territori que s'iniciaran el dia de Sant Jordi. Segons el vicepresident
del Govern, “el que fa la campanya de manera molt gràfica, en un to amable,
festiu i en positiu és contribuir a que desapareguin les situacions en què el
català és amagat”, a “superar la predisposició psicològica” de molta gent de
canviar de llengua quan l'interlocutor se'ls adreça en castellà.
Una de les
principals novetats d'aquesta campanya és que s'ha dissenyat amb la implicació i
la participació de la societat civil. Es va començar a preparar el setembre de
