Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
cirer
El cirer és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies, que es cultiva per a comercialitzar els seus fruits: les cireres. Totes les varietats de cireres conreades al món deriven de dues espècies de cirer: el Prunus cersasus o cirer àcid i el Prunus avium o cirer dolç.
|
En el camí del taller hi ha un cirer molt gran
que, quan està florit, té unes flors blanques precioses. A mi m'agrada
molt mirar-lo. Hui li he preguntat al porter, que fa tres anys que passa
tots els dies per davant del cirer, si li agradava i m'ha preguntat: ¿quin
cirer? ¡Tres anys passant pel seu costat cada dia i no l'havia ni
vist! |
La paraula que usa la
llengua normativa per a denominar aquest arbre és cirerer, però a Alcoi s'ha dit sempre cirer i així continua dient-se. Joan
Coromines en el seu Diccionari Etimològic
i Complementari de la llengua Catalana, en l'entrada cirera (vol.II, pàg. 713, 2a columna)
diu: «Pel que fa al nom de l'arbre, avui cirerer i dialectalment cirer, es troba com a topònim en la
variant cirer en un doc. de
1249...» i després afig «Aquesta variant cirer és la que apareix regularment fins
a l'època més o menys moderna...» És a dir, que la variant
formal que emprem a Alcoi és la primitiva, l'única que es va usar “fins
a l'època més o menys
moderna” i que nosaltres hem
mantingut viva fins al segle xxi.
¿Per quin motiu aquesta forma antiga, ben viva a Alcoi, no l'usa la llengua
culta, no l'arrepleguen els diccionaris normatius, no l'utilitzen els nostres
escriptors, no s'ensenya en les nostres escoles? ¿Per què hem de suportar que
ens la qualifiquen de “dialectal”?
En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol
emprar: cirerer
En castellà es diu:
cerezo
Notícia publicada en el diari AVUI (pàgina 29) dilluns 29 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/societat/149765/campanya/fer/justicia/catala.html
Davant l'evidència que la justícia és un dels àmbits on el català està menys normalitzat, el Col·legi d'Advocats de Barcelona, el departament de Justícia i la secretaria de Política Lingüística faran un front comú per intentar incrementar-ne l'ús. Les diverses parts implicades signaran avui un acord que constarà de dos eixos d'acció paral·lels: el primer, posar a l'abast dels advocats i professionals del sector judicial tot tipus d'eines per millorar el seu català, és a dir, des de cursos de llengua i oratòria fins a traductors automàtics; i el segon, una campanya de mentalització.
"Hem de fer molta feina de mentalització. Estimular els professionals de la justícia i fer-los entendre que és un món que pot funcionar perfectament en català", avança el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, que recorda que el ciutadà té dret a ser atès en català quan ha d'anar als tribunals, tot i que pocs ho reclamin. I potser n'hi ha que no ho reclamen perquè el camí no és gaire planer, ja que el coneixement del català no és un requisit per als jutges que treballen a Catalunya, només un mèrit.
Dades reveladores
Les dades parlen per si soles: de les gairebé 225.000 sentències que l'any passat van signar els jutges que exerceixen a Catalunya, només 37.766 -és a dir, menys del 17%- estaven redactades en llengua catalana. Una xifra que va augmentar sensiblement entre el 2000 i el 2004, quan es va situar en el 20,6%, tot i que en els últims tres anys no ha deixat de baixar.
"Per inèrcia, és un àmbit en què el català és molt fluix. Són els professionals que hi treballen dia a dia els que s'han de convèncer que poden fer-ho en català i superar la idea que per defecte tot és en castellà", insisteix Joan, que recorda que també es feia estrany sentir parlar en català a TV3.
L'acord comportarà diferents fronts d'actuació, que aniran des de traduir al català els principals textos que utilitzen els estudiants a les facultats de Dret, fins a cursos especialitzats de llengua i d'oratòria organitzats a través del Consorci de Normalització Lingüística, i eines accessibles a través d'internet, com els cursos especialitzats de Parla.cat, traductors automàtics i un servei urgent de consultes lingüístiques.
La Viquipèdia, versió catalana de la Wikipedia, ja ha superat els 150.000 articles. L'article que fa 150.000 és el de la 'Guerra dels Ossos', una batalla acadèmica entre dos paleontòlegs americans de la fi del segle XIX. D'aquesta manera, el català passa a ésser el quinzè idioma amb més articles a l'enciclopèdia en línia dels dos centenars que se n'hi compten. De fet, en poc menys d'un any la Viquipèdia ha passat de 100.000 articles a 150.000.
Recordem que l'edició catalana de la
Wikipèdia és una de les
més antigues; de fet, fou la primera després de l'anglesa. Segons els
col·laboradors més assidus, ja ha esdevingut una obra de consulta i
d'aprenentatge.
Tots els articles que s'hi publiquen són redactats per
voluntaris i tothom és lliure de participar-hi, sia escrivint-n'hi de nous, sia
ampliant-ne o corregint-ne de ja escrits.
Comportaments estranys
David Valls
La Corporació Turca de Ràdio i Televisió (TRT) posa avui en marxa el primer canal públic de Turquia que emetrà tot el dia en llengua kurda, TRT 6. Mirarà de treure audiència a la popular Roj TV, una cadena per satèl·lit emesa des de Bèlgica que dóna veu al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), titllat de terrorista per Istambul. Fins ara, la corporació només emetia trenta minuts setmanals en kurd per complaure les pressions de la UE.
Donen suport al nou canal força intel·lectuals, escriptors, artistes i
periodistes kurds, entre els quals destaca l'escriptor Yachar Kemal, per bé que
el PKK hi és contrari
i demana als seus seguidors que el boicotin, perquè creu que serà una eina per a
turquitzar els kurdoparlants.
També té força detractors turcs, que
critiquen que un canal públic en kurd fomentarà el separatisme i malmetrà
l'estabilitat política de l'estat.
El director general de l'ens, Ibrahim
Sahin, ha dit que TRT 6 no imposaria la ideologia oficial de l'estat, sinó que
permetria als kurdoparlants de veure programes en la seva llengua. Durant la
cerimònia d'inauguració, el primer ministre, Tayyip Erdogan, pronunciarà
un breu discurs de benvinguda en kurd, en la que serà la primera vegada que un
alt càrrec turc fa servir la llengua kurda en públic.
“Fang i llimones” de Rosa Nebot. Barcelona: Columna Edicions, 2008.