Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
Col·loqui Fabra de Tarragona (1/2)
Diumenge passat va fer seixanta anys
que Pompeu Fabra moria exiliat a Prada de Conflent. Rovira i Virgili, president
del Parlament de Catalunya a l'exili, va ser el cap del dol en representació
dels presidents de
El Departament de català de
Per exemple, prenent peu en el cas del reformador de la nostra llengua moderna, a Tarragona es va poder parlar dels casos del sard (Diegu Corraine), de l'aranès (Aitor Carrera) o del bretó (Immaculada Fàbregas), com anys enrere havia parlat Josep M. Bernal del grec modern. O dels problemes particulars de l'alguerès (Andreu Bosch). O bé, fent un pas més respecte del que mig sabíem, M. Teresa Garcia Castanyer va explorar la vida i miracles del poc conegut lingüista francès Arsène Darmesteter i va precisar quins ensenyaments en va treure Fabra. En el terreny més pròpiament de la teoria lingüística, Claus D. Pusch va tractar de les relacions entre l'oralitat i l'escriptura en les llengües minoritàries, i Joaquim Rafel va situar el Diccionari general de Fabra en el lloc exacte que avui li correspondria segons els coneixements i les tècniques lexicogràfiques vigents.
Sebastià Bonet va anar des de l'anàlisi minuciosa dels adverbis en -ment en un corpus reduït de Fabra fins a preparar el terreny per a una millor caracterització dels dits adverbis, una matèria encara poc estabilitzada teòricament. Es va i ens va sorprendre que l'ús que en trobem en Fabra fos tan regular. Abelard Saragossà va tocar també aquest terreny, en relació amb els circumstancials i amb els anomenats avui connectors (La fruita no es pot collir perquè està verda. A més, ara està barata).
Joan Solà
Els Reis
d'Orient
La denominació tradicional valenciana dels tres personatges bíblics que, segons els evangelis, anaren a adorar Jesucrist al poc temps d'haver nascut i que, segons la tradició, eren reis, així com la festa de l'Epifania que es celebra el 6 de gener i en la qual es commemora la citada adoració, és els Reis d'Orient o, simplement, els Reis. També és molt popular entre bona part dels catalanoparlants i està molt estesa la denominació els Reixos. Les denominacions els Reis Mags i els Reis Màgics són calcs del castellà i, per tant, són completament inadmissibles en la nostra llengua. Aquestes denominacions no tenen cap tradició entre nosaltres i són completament postisses i, per tant, hem de fer tot el que siga menester per tal d'aconseguir eradicar-les. A més, la paraula “mag” es pronuncia, com és lògic i natural, 'mac', i, si tenim en compte que avui en dia, per a qualsevol xiquet (i per a qualsevol jove), un “mac” és un entrepà d'aquells que fan en les hamburgueseries McDonald's, això de dir que els personatges bíblics en qüestió són entrepans de carn de vedella capolada, ceba, formatge i salsa de tomaca no pareix que siga la cosa més adequada. La denominació Rei Mag –és a dir, “Rei Entrepà”– és, a més d'irrespectuosa, ridículitzadora. Espere que alguna volta deixen de martiritzar-nos amb la denominació Reis Mags i tots nosaltres ens conscienciem que cal dir Reis d'Orient.
Mentrestant, l'escriptor de Vila-real Vicent Usó ha quedat finalista amb «El músic del bulevard Rossini», per la qual rebrà un premi de 10.000 euros. L'autor ha comentat que «darrere d'aquesta novel·la està la història de Tadeus, un violinista de l'est europeu, que havia estat un jove prodigi i que es va fer la il·lusió de conéixer els millors auditoris del món, cosa que el portarà a acceptar vindre a una ciutat mediterrània, la Vila, a partir d'unes promeses d'un desconegut i acabe guanyant-se la vida com a músic ambulant». Usó ha confessat que amb la seua obra li interessava veure «com el fenomen de la immigració afecta tant al que la rep com a la pròpia gent que arriba». El novel·lista de la Plana ja va ser finalista del Sant Jordi el 2004. D'altra banda, en la mateixa vetlada el mallorquí Sebastià Alzamora ha obtingut per unanimitat el 50 Premi Carles Riba de poesia, dotat amb 3.000 euros, per «La part visible», que parteix de l'imaginari de Ramon Llull i tota la literatura de bestiaris. Finalment el tercer gran premi de la nit, el Mercé Rodoreda de contes, ha recaigut en Víctor Alexandre per la seua obra «Set dones», que segons el jurat guarda nexes amb García Márquez i Jesús Moncada.
Vinaròs.News compleix 12 anys
Emili Fonollosa
A l'adreça http://www.vinarosnews.net podeu trobar des de finals de 1.996 una
revista digital multimèdia dedicada a informar sobre tot allò que passa al nord
de la província de Castelló i les poblacions més pròximes del sud de Tarragona.
La fem un grup de persones aficionades a internet i el periodisme, sense cap
altre interés que donar a conéixer les nostres estimades terres arreu del
món.
Dues vegades per setmana, enviem un correu electrònic amb part del contingut de la revista a aquells que ho desitgen, sense cap compromís per la seua part. Ja els reben 3.800 persones de més de 30 països.
Tots aquells que vulgueu conéixer el contingut de la revista o bé dels missatges electrònics que enviem, només cal que escrigueu a l'adreça news@vinaros.net i rebreu els butlletins de seguida. Podeu donar-vos de baixa immeditament, si així ho desitgeu, comunicant-ho a la mateixa adreça.
Aquest cas s'afegeix al d'aquest estiu amb la companyia Air Berlin, que s'ha negat a incloure la informació en català en els seus vols a les Illes tot i que el Govern Balear els oferia les cintes enregistrades.
L'AVUI ha examinat 16 companyies, i la conclusió és que la llengua no s'acaba d'enlairar en el sector. S'utilitza en només nou dels casos consultats i sempre tangencialment, ja que la gran majoria de les companyies utilitzen gravacions d'informació general i quan han de donar informacions que no estan previstes no disposen d'aquest idioma.
Deixant de banda qualsevol tipus de matís, Aerolíneas Argentinas, Air Berlin, Delta Airlines, Icelandair, KLM, TAP Portugal i Swiss confessen obertament que no utilitzen la llengua catalana en absolut: ni per part del personal de vol, ni amb ajuda de gravacions.
Casos oposats
L'única companyia que assegura que 100% del seu personal de vol parla català és Vueling. Air Nostrum, Austrian Airlines i Singapore Airlines declaren que disposen de gravacions en català per poder-les posar en els seus vols a Catalunya, ja que el seu personal no parla aquesta llengua. De fet, Austrian Airlines ha estat felicitada recentment per la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat per l'ús del català.
Aquesta carta d'encoratjament també va ser enviada a Swiss, però no va poder competir amb la queixa del militant d'UPyD José Manuel Opazo, que va convèncer els suïssos de recular: just el contrari del que va passar amb KLM, que va rebre una carta de queixa del govern holandès -motivada per queixes d'usuaris- i no n'ha fet cap cas.
Pel que fa a la resta de companyies consultades, Spanair diu que, des del 1994, té informacions escrites en català. Aquesta companyia admet que no disposa de gravacions en diferents idiomes. Tanmateix, els seus portaveus afirmen que sempre "s'intenta" que en el vol hi hagi "alguna persona de parla catalana per poder llegir aquesta informació".
Per la seva part, Air Europa i Iberia també donen explicacions semblants: si algun tripulant parla català, ho aprofiten. Si no, a diferència de Spanair, mantenen que sí que utilitzen gravacions en català
Ryanair i American Airlines utilitzen el català, enregistrat, en els vols i en les seves webs.
================================================================================
· Aquesta setmana, a més de l'opinió dels lectors i lectores, trobem els espais de: Vicent Luna i Sirera, Francesc Esteve, José Antonio Vidal Castaño, Lliris Picó i Carbonell, Marca Adell i Cueva, Eugeni S. Reig (Clar i en valencià), Dolors Jimeno (Viatge), Ferran Santonja (Fem zàping), Mirian Díez (El monòleg), Mònica Baixauli (La claqueta) i Josep Lluís Pitarch (El repunt).
AQUESTA SETMANA A PRESÈNCIA:
§
Dossier:
Monjos
cartoixans.
§
Reportatge: Mai
plou al gust de tothom.
§
Entrevista: Joan
Margarit.
§ Societat: La democràcia argentina.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Vol dir que no
disposa vostè de 100 gastadors per rebre informació en valencià tot
l'any? El Punt
només se serveix per subscripció, una modalitat que ens permet arribar a les
persones, institucions, grups i associacions de la millor manera possible i que
ens ajuda a contindre la despesa. Si encara no és subscriptor, telefone al 902
45 60 00 i rebrà el setmanari al seu domicili. També pot clicar directament:
http:// quiosc.elpunt.cat i
restarà formalitzada la seua
subscripció.