Des del 7 de desembre El Punt (edició del País Valencià) només se serveix per subscripció. Si encara no ets subscriptor, telefona al 902 45 60 00 i rebràs el setmanari al teu domicili. També pots clicar directament: http:// quiosc.elpunt.cat i restarà formalitzada la teua subscripció.
La bota
malaia és un instrument de tortura en forma de bota de fusta que té un mecanisme
que fa que el peu del torturat haja de suportar una pressió molt forta que va
augmentant de manera gradual i acaba fent que es trenquen tots els ossos del
peu, cosa que provoca uns dolors terribles.
La gota
xinesa és un mètode de tortura que consistix en immobilitzar la persona
torturada, gitada de panxa en amunt, de manera que cada cinc segons li cau una
gota d'aigua freda al front. La deixen així tot el temps que calga, lligada,
sense donar-li ni a menjar ni a beure. La gota d'aigua no la deixa dormir. Té
set, l'aigua li regalla pel front però no pot beure. El torturat es torna boig i
acaba morint d'un atac al cor.
Com he repetit algunes vegades, utilitzar alegrement el concepte de bilingüisme és molt perillós. Ja sabem que la dreta espanyolista ho fa amb freqüència i defensa el predomini del castellà amb l'excusa del bilingüisme. L'altre dia em vaig topar amb un amic de la infància i vàrem parlar sobre el tema. Em contava que la seva néta és bilingüe i n'estava tot orgullós. Em va interessar el tema i li vaig preguntar com havia arribat a aquesta convicció i per què. Ell em deia que ara s'usa dir que el castellà està en perill i que el fet que a les escoles es faci l'ensenyament en català i que només s'ensenyi la llengua castellana com a assignatura posa en perill el castellà. Res més lluny de la realitat, m'assegurava, ja que la seva néta, que té sis anys, ha estat educada a la família en català i va a una escola on es fa tot l'ensenyament en la llengua pròpia, i en canvi, moltes vegades, juga tota sola i ho fa en castellà.
Fins aquí, res a dir, però en un moment determinat em va dir que la seva néta parlava normalment en català i no tenia cap problema a l'hora de canviar de llengua i que ho feia sempre que es trobava amb una altra persona que parlava en castellà. Li vaig voler explicar que això era un dels nostres problemes més greus, però com que frisava, vaig pensar que en podríem parlar un altre dia, però he volgut escriure aquest article per aclarir-ho i li recomanaré la seva lectura. Existeix el bilingüisme additiu, que és el propi de les persones que tenen una llengua normalitzada i que no corre cap perill, que poden aprendre una altra llengua a l'escola i poden estudiar assignatures en aquella llengua, perquè el seu objectiu és l'aprenentatge d'una altra llengua completa, que no farà perillar mai la seva, al contrari sumarà, ja que sabrà dues llengües.
En canvi el bilingüisme subtractiu és el bilingüisme de poblacions en procés d'assimilació, que fan que a mesura que s'aprèn l'altra llengua, disminueix el coneixement de la pròpia, com és el cas d'algunes llengües que es troben en procés de desaparició a Amèrica Llatina, davant l'embranzida de l'espanyol o única llengua que s'ensenya a les escoles. Hi ha moltíssims més tipus de bilingüisme, però m'interessa el bilingüisme substitutori, que és aquell que és fruit d'una política lingüística assimilista que intenta fer disminuir el nombre de parlants de la llengua dominada. Aquest és el cas del català, ja que la política lingüística de les comunitats on es parla no pot contrarestar la contrària que ens arriba des del Govern central, i el cas d'aquesta néta del meu amic que sap que ha de canviar de llengua quan parla amb una persona castellanoparlant és un cas clar d'iniciació al bilingüisme substitutori.
Això és el que li volia explicar i no vaig poder en aquell moment, i malauradament ens topam una vegada cada un parell mallorquí d'anys. El cas és que aquí es troba la solució que persegueixen fa una pila d'anys totes les persones interessades en la normalització de la llengua catalana. Aconseguir aquesta normalització és tan senzill com assolir l'objectiu que totes les persones que viuen en els Països Catalans siguin bilingües, que és el que defensen tots els partits, fins i tot el PP. Una vegada que tots siguem bilingües, s'ha d'adquirir la norma d'ús que impliqui que totes les persones castellanoparlants que es trobin amb una persona que parli en català, canviïn de llengua i acabin parlant totes dues en la llengua pròpia d'aquí.
Així s'anirà aconseguint el bilingüisme substitutori, però del castellà. Desenganyem-nos, perquè es normalitzi la llengua catalana a la nostra terra, s'han de complir totes les prediccions (falses avui en dia) del que han dit que passa els del "Manifiesto". No hi poseu cap dubte, la normalització de la llengua catalana només arribarà quan el castellà estigui en perill, quan es produeixi un bilingüisme substitutori en el sentit contrari al que es produeix ara. Doncs, som-hi!
El president del govern balear, Francesc Antich, i el vice-president del govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, presidiran la reunió de la junta rectora del consorci de l'Institut Ramon Llull. Aquesta reunió es fa avui a les deu del matí, al Consolat de Mar de Palma, i ha d'aprovar la reincorporació de les Illes Balears a l'organisme. Les Illes van sortir de l'IRL fa quatre anys, per decisió del govern popular que dirigia Jaume Matas.
La reincorporació
del govern balear ha anat precedida de la modificació dels estatuts de l'IRL.
Arran d'aquesta modificació, els executius balear i català tindran una
representació paritària als òrgans directius, i la seu serà compartida entre
Barcelona i Palma. Els quatre representants balears seran: el conseller de
Presidència, Albert Moragues; la consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara
Galmés; el conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, i
el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt. A més dels dos governs,
també hi ha representants de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Institució de
les Lletres Catalanes, de la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives i de
l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Amb l'entrada al consorci de l'IRL, les
Illes s'incardinen efectivament a la Fundació Ramon Llull, que els governs de
Catalunya, Andorra i les Illes van constituir el 31 de març d'enguany. També
s'hi incorporaran la Xarxa Ramon Llull de ciutats valencianes, el Consell
General dels Pirineus Orientals i l'Ajuntament de
l'Alguer.
Empresa de desenvolupament
de solucions per a la comunicació mitjançant eines web cerca un lingüista lexicògraf amb experiència en
creació i gestió de diccionaris, i maneig d'informació en format xml a jornada
completa. Requerit coneixement de castellà i català. Desitjable anglès. Salari
brut anual 24.000 euros.
Interessats, escriviu a: montserrat.civit@lingoresearch.com
'Cal reclamar als nostres responsables polítics que liderin el procés normalitzador de la llengua', va dir ahir al vespre el president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Jaume Mateu, en el discurs inaugural de la Nit de la Cultura, que es va fer a Artà, durant la qual es van lliurar els XXII Premis 31 de Desembre. Un d'aquests premis fou per a l'artista Miquel Barceló, autor de la cúpula de la seu de les Nacions Unides de Ginebra.
El president de l'OCB va parlar amb satisfacció d'algunes fites assolides el
2008, com ara la inauguració a
Palma del casal Ca n'Alcover, que és també la seu de l'entitat, i va centrar el
discurs en el procés de normalització lingüística a les Illes. 'S'han
desballestat murs de contenció d'aquest procés -aixecats per la
irresponsabilitat i la mala fe de governs pretèrits- i s'han pres algunes
mesures per garantir els nostres drets com a catalanoparlants i per fer més
visible la nostra llengua', va dir Mateu, que va subratllar els 'avenços
notables' que hi ha hagut a IB3. Però va dir que amb això no n'hi havia prou,
que cal que el govern sigui amatent en el compliment de les normes dictades per
atendre els drets lingüístics. I per estendre el coneixement d'aquests drets, va
presentar la campanya Cafè per la
llengua (vídeo), en què
participa el tennista Rafel Nadal.
Durant la cerimònia hi va haver les
actuacions de Manel (vídeo de VilaWeb TV), de Tomeu Penya, de Tiu i de Lluís Vidal Trio.
A més, Pep Tosar i Núria Feliu van
recitar textos en homenatge de Maria Antònia Salvà i de Llorenç Riber, entre les
bombolles de Pep Bou i al so del piano
d'Andreu Riera.
I, enmig de l'espectacle, es van lliurar els Premis 31
de Desembre. Els guardons es confereixen a les persones i entitats que mantenen
un compromís ferm amb la llengua, la cultura i el país. A més de Barceló,
enguany també es van lliurar premis a la fundació Àrea Creació Acústica (ACA),
dedicada des de fa trenta anys a promoure la cultura musical i cultural de
Mallorca; per al físic Josep Miquel Vidal; per a l'historiador Gabriel Ensenyat
i Pujol; a la col·lecció 'Quaderns d'Història Contemporània'; a l'escriptor
Melcior Comes; al setmanari 'Felanitx', i a les impulsores de l'OCB d'Algaida,
Antònia Maria Mulet i Catalina Martorell.
L'OCB també va retre homenatge
a Joan Miró i va lliurar als assistents una reproducció del cartell que va
dedicar a l'entitat.
Amb l'estudi "El català a la telefonia mòbil", la Plataforma per la Llengua dóna a conèixer els resultats d'un test realitzat a mig miler d'usuaris durant el segon semestre de 2007.
L'estudi conclou que la presència del català, tant en els productes de telefonia mòbil com en els diversos serveis que ofereixen les companyies operadores, és, en termes generals, força precària i que, per tant, els consumidors catalans continuen en situació de desavantatge respecte a consumidors d'altres comunitats lingüístiques.