Abelard Saragossà - Una expressió molt valenciana: tastar el menjar
Publicat en el número 5 (primavera 2007) de la revista Viajero@s por
Des del segle xiii fins a l'actualitat, els valencians hem usat cada dia el verb tastar, ja que respon a una acció tan habitual com és agafar amb una cullera una miqueta del menjar (o de brou) i posar-se'l en la boca per saber com està de gust (o com està de sal o de coent). Una acció típica dels jóvens inexperts però prudents és, abans de posar l'arròs en la paella, agarrar un poc de caldo i demanar a la mare o a la sogra que el taste per saber si cal afegir un pessic de sal. En la sal, sempre cal anar pujant a poc a poc, perquè, com és sabut, qui guisa dolç guisa per a molts, i qui guisa salat guisa per al gat.
Al verb tastar, no recorre només el cuiner. De fet, té un ús molt extens. Es pot aplicar a qualsevol menjar, a qualsevol fruita, a qualsevol beguda. Així, si algú porta un bon vi a casa, li pot dir a l'home o a la dona: Tin, tasta'l i veuràs quin vi més aconseguit que han fet els de Monòver amb el raïm monastrell. També aprofita per a educar els xiquets melindrosos. És molt habitual que els pares aconsellen un fill d'aquesta manera: Abans de dir que no t'agrada eixe menjar, ¡tasta'l, dona!, no siga cosa que en realitat el trobes molt bo. El verb tastar també és útil per a indicar que un menjar o una beguda està poc valorada: Fa uns quants anys, els valencians ni tastàvem els vins valencians. En canvi, actualment les bodegues cada volta en venen més.
La paraula tastar admet usos expressius. Així, quan volem dir d'una manera exagerada que algú ha menjat molt poc, sovint recorrem al nostre verb: Cada dia menja més poc. Hui, ni ha tastat el dinar. També hi ha el cas d'aquell que no volia tastar la tortada i, per poc, no ens deixa tastar-la als altres. En fi, hem creat el nom tastaolletes per a burlar-nos d'aquells que, desficiosos i enjogassats, comencen moltes coses i no n'acaben cap. Perquè no cal dir que, entre tastar el dinar i menjar-se el dinar, hi ha la mateixa diferència que entre començar una cosa i, amb constància i amb paciència, fer-la a poc a poc (i bé) fins que arribem al final.
A més de ser un verb molt usual en la societat
valenciana, la literatura li ha donat més aplicacions. Quan algú vol
introduir-nos a un tema i incitar-nos a conéixer-lo a fons, parla de fer un tast dels novel·listes de
Realment, una paraula formidable. Però el fet és que l'estem canviant per provar. En el pròxim article, intentaré demostrar que eixa substitució té dos conseqüències negatives: d'una banda, va contra el patrimoni lingüístic i cultural dels valencians; de l'altra, empobrix la comunicació lingüística.
amarg com
l'asséver
Molt
amarg.
L'asséver és una massa
sòlida de color fosc i molt amarga que s'obté deixant quallar el suc de les
fulles de l'àloe. S'empra per a combatre el restrenyiment.
L'asséver també s'usava en
temps passats per a deslletar els xiquets de pit. Per aconseguir-ho es posava
una miquiua de pols d'asséver al mugró de la mare i el fort sabor amarg feia que
l'infant rebutjara la mamella materna i perdera el costum de
mamar.
La paraula asséver, en alguns llocs, es pronuncia
asseve i, per consegüent, la locució
que estudiem es transforma en amarg com
l'asseve. El fet que la substància especificada haja deixat de ser usada i
coneguda, ha fet que el seu nom haja deixat de tindre sentit per a la major part
de la gent i s'haja deformat, donant lloc a variants tan absurdes com amarg com les cebes, expressió que no té
cap ni peus, ja que les cebes no són ni han sigut mai
amargues.
En valencià també era d'ús
habitual la paraula giripiga per a
denominar l'asséver i, per tant, hi havia la locució amarg com la giripiga. La paraula giripiga s'usava com a sinònim
d'asséver, però també s'emprava per a denominar un preparat que es feia a base
d'asséver, altres plantes medicinals i mel i que es feia servir per a combatre
el restrenyiment. També s'aplicava la paraula giripiga a determinats licors que
portaven asséver en la seua composició a fi de donar-los un tast
amarg.
Una locució equivalent,
àmpliament coneguda per tothom, és amarg
com la fel, ja que, com és sabut, la fel és molt amarga. Cal aclarir que el
vocable fel, en valencià, és sempre
femení.
I també és molt coneguda i
usada pels valencians l'expressió amarg
com la retama. Ací cal aclarir que els valencians, el nom que donem a
l'arbust de la família de les fabàcies denominat pels botànics amb el nom
científic Spartium junceum és retama, no ginesta.
A Xàtiva
s'empra la locució equivalent amarg com
el baladre. L'origen de l'expressió es troba en el fet que, segons diuen,
els caragols que s'alimenten de baladre fan un gust molt
amarg.
|
Eixes ametletes torradetes que has comprat estan
molt bones però, a voltes, n'ix alguna amarga com l'asséver. |
En valencià també es diu: amarg com
el baladre (o com la fel, o com la giripiga, o com la
retama)
La llengua estàndard sol emprar:
amarg com el fel
En castellà es diu: más amargo que
la hiel
La 58a Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes que organitza cada any Òmnium Cultural, se celebrarà enguany el 20 de desembre a Barcelona. Per primera vegada, els tretze premis s'atorgaran al començament de la festa, abans del sopar. Després, uns mil dos-cents convidats compartiran un àpat presidit per la música de Carles Santos i una fina gastronomia. Un seguit d'activitats animaran la vetllada des d'uns quants dies abans.
Segons que ha explicat l'editor de Proa, Isidor Cònsul, s'han presentat 29
originals al Premi Sant Jordi de novel·la, també 29 al Mercè Rodoreda de contes
i narracions, i 51 al Carles Riba de poesia.
Carles Martí, primer tinent
batlle del consistori, ha presidit l'acte de presentació de la Nit d'enguany.
Martí ha dit: 'Per aconseguir que Barcelona sigui una capital europea i mundial,
cal que ofereixi dues coses: per una banda, infrastructures i recursos; per una
altra, ha de tenir la capacitat de dir alguna cosa pròpia, que la singularitzi.
'Una de les singularitats que podem aportar al món és la cultura catalana, que
és el primer senyal d'identitat. Cal, doncs, desplegar iniciatives de suport,
continuïtat i fortalesa.'
Però aquest no ha estat pas un bon any quant a
relació del consistori amb el llibre català: s'ha deixat de fer el Saló del
Llibre i la Setmana del Llibre en Català l'any vinent es farà a Sant Cugat,
perquè a Barcelona no hi ha hagut entesa sobre l'emplaçament. Per això Carles
Martí ha reconegut a VilaWeb que calia ‘fer un esforç per a reconduir la
situació. Ens asseurem amb representants dels gremis i del sector per buscar
noves iniciatives.'
Activitats prèvies a la Nit de Santa
Llúcia
Entre les activitats prèvies que s'han organitzat entorn de
la Nit de Santa Llúcia d'enguany hi ha la 'Història
col·lectiva', una proposta vinculada a la xarxa, que pretén que els lectors
vagin escrivint el conte. L'inici de la història és obra de Borja Bagunyà, Premi
Mercè Rodoreda de contes i narracions.
El dia 10, a la tarda, es
lliuraran els premis de literatura infantil i juvenil (Folch i Torres i Joaquim
Ruyra) a la Biblioteca Jaume Fuster. I el dia 13, diada de Santa Llúcia, al
matí, als barris de Gràcia, Sant Antoni i Sant Andreu: 'Les
lletres surten al carrer'.
En el sopar de la Nit de Santa Llúcia es
podran degustar les propostes dels joves cuiners Oriol Ivern (Restaurant Hisop),
Albert Ventura (Restaurant Coure) i Jordi Vilà (Restaurant Alkimia), amb
l'assessorament de Nando Jubany.