Elisabet Molina és responsable territorial i portaveu nacional de la Coordinadora d'Associacions en Defensa de la Llengua Catalana (CAL). La CAL va néixer amb la necessitat de canalitzar les inquietuds d'un seguit d'associacions, persones i col·lectius d'arreu dels Països Catalans. La CAL va nèixer el 23 d'abril de 1996, la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma voluntat d'articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar: el treball per l'assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional.

La CAL ja porta més de deu anys treballant per l'assoliment de la plena normalització lingüística, cultural i nacional, quina ha estat l'evolució de l'entitat amb tots els canvis socials i polítics que hi ha hagut?
Malgrat que portem 12 anys treballant perquè el català sigui considerada l'única llengua oficial als Països Catalans i, tot i haver observat un creixement en la defensa de la nostra llengua i cultura, l'evolució a la plena normalització lingüística ha estat lenta i no plena, ja que l'objectiu encara no s'ha assolit. Si visquéssim en un país normalitzat i amb normalitat, organitzacions com la CAL no tindrien raó d'ésser. Però tampoc podem confiar que aquesta normalitat ens la duguin els partits polítics, perquè ja hem vist quin paper hi juguen i ho podem exemplificar amb l'aplicació del decret per la tercera hora de castellà, la LEC o el paper mullat que representa la llei de política lingüística. Fins que no hi hagin lleis a favor de la llengua catalana, haurem de continuar treballant des de la societat civil i el teixit social i cultural per exigir-ho.

Quin creixement ha tingut la CAL? Com s'ha notat en el treball diari?
La CAL ha crescut sobretot a nivell territorial. S'han creat nous nuclis locals a l'àrea metropolitana de Barcelona, a les comarques de Tarragona i hem començat a tenir contactes amb persones de Lleida per a constituir-hi nuclis locals. Seguim tenint, però, dificultats per tenir nuclis estables a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la Catalunya Nord i a les Illes, tot i que en aquests territoris treballem amb les entitats de defensa de la llengua i disposem de socis i sòcies que col·laboren amb les campanyes que potenciem des la CAL nacional.
A nivell diari, ha crescut el nombre de denúncies rebudes a través del nostre web, on s'han rebut queixes d'agressions que han patit persones vers la llengua. En aquest sentit, s'està habilitant un gabinet jurídic que doni respostes a aquestes agressions, més enllà de la denúncia. També ha crescut el nombre de persones i entitats que han mostrat interès en organitzar el Correllengua o altres campanyes a les seves viles, pobles i comarques.

Quines expectatives de futur té la CAL? Fins on es vol arribar?
L'objectiu segueix sent el mateix que el primer dia: acabar amb la menysvaloració de la nostra cultura i, per tant, presentar-la arreu del món com el que és: una cultura innovadora, integradora i desacomplexada; garantir un futur digne per la nostra llengua, tot assegurant polítiques actives per proporcionar-ne el seu ús social i reclamar el reconeixement de la unitat i l'oficialitat de la llengua catalana en tot el seu territori, a tots els Països Catalans.
Com a nou objectiu, recollim la resolució de l'última assemblea en qual la CAL aposta per treballar conjuntament amb les diferents entitats nacionals en defensa de la llengua, com són la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, com també la Plataforma pel Dret de Decidir.

Quin treball conjunt feu amb aquest conjunt d'entitats de la societat civil catalanista? Us complementeu?
La intenció de la CAL és mantenir una col·laboració estreta amb les entitats que abans esmentava i, en la mesura que ens sigui possible, elaborar una estratègia unitària que ens permeti avançar en la defensa de la nostra llengua.

Com valoreu el Correllengua 2008?
Enguany s'ha celebrat el Correllengua a 450 municipis, cinquanta més que l'any passat, i hi han participat més de 300.000 persones. Malgrat aquest creixement i que enguany vam iniciar el Correllengua la vigília de Sant Joan, la participació ha minvat en els actes nacionals, com el d'inici a Sant Miquel de Cuixà i el de cloenda a Perpinyà.

Per què creieu que ha arrelat aquesta iniciativa?
El Correllengua ha arrelat amb força arreu dels Països Catalans. Tot i tenir uns eixos que venen donats per la CAL, s'adapta a la realitat dels territoris i els nuclis locals (persones i/o entitats) i aquests marquen les seves pròpies activitats. A més, partim de la idea que el Correllengua pertany a la societat i al teixit cultural d'arreu dels Països Catalans.

Després de més de 10 anys del Correllengua, creieu que aquest és un model vigent? Es reinventarà en properes edicions? O bé són els nuclis locals els qui cada any innoven per la seva banda?
De fet, el Correllengua ha estat i és la marca de la CAL amb més resposta i és del tot vigent en tant que no hem assolit la plena normalització de la llengua catalana. Això no vol dir que en properes edicions preveiem novetats en la seva organització, com per exemple, crear mitjans que facilitin la coordinació territorial, amb més presència de tots els territoris als actes d'arreu del territori.

Quin impacte ha tingut el Correllengua en els nouvinguts?
Mitjançant el Correllengua, hem pogut arribar a les diferents comunitats nouvingudes i, sobretot, amb els projectes ‘Tallers' i ‘Xerrem' que els donen a conèixer la nostres llengua i la nostra cultura. La resposta és variada, hi ha poblacions i barris on el treball amb els i les nouvingudes és constant i s'ha aconseguit arrelar diferents parelles i grups de conversa en llengua catalana, així com la implicació de comerços i altres entitats i agents que es comprometen a atendre'ls en català.

Com veieu la salut de la llengua catalana?
Tot i que cada cop més nombre de persones coneixen la llengua catalana, el seu ús minva, sobretot entre els joves. Això passa perquè el català no compta amb eines suficients per promocionar-la i protegir-la. Vivim en un bilingüisme fals que anorrea i margina la nostra llengua, donat que aquest bilingüisme només protegeix les llengües castellana i francesa. Només cal sortir al carrer, a qualsevol territori dels Països Catalans, per comprovar que no podem viure plenament en català. Decrets com el de la tercera hora en castellà no ajuden a millorar aquesta situació, ans al contrari. Des de la CAL creiem fermament que fins que el català no sigui la única llengua oficial als Països Catalans aquesta situació de desmillora no variarà.

Quines accions està duent a terme la CAL en relació a la possible resolució del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català, si aquesta inclou importants retallades en el finançament i la llengua?
Des de la CAL ja vam iniciar la campanya demanant el ‘No a l'estatut' perquè pensem que la via estatutària està esgotada i ha quedat demostrat que no ens ajudarà a normalitzar la situació del català. En relació a la tercera hora, conjuntament amb la campanya ‘Pel català a l'escola' vam elaborar un manifest on fèiem una crida a la comunitat educativa a practicar la insubmissió a aquest decret.