7) Acte de presentació del curs 2008-2009
d'occità (nivell A2) i conferències sobre literatura occitana a
Catalunya
8) Novetats de l'Observatori de la Llengua
===============================================================================
1)
Joan Solà - Cartes a López Burniol
(1)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
dissabte 15 de novembre del 2008
Cartes a López
Burniol (1)
Benvolgut
Juanjo: He llegit el llibre teu, excel.lent, España desde una esquina. Notas para
españoles (Barcelona: La Esfera de los Libros 2008).
Només hi faria una levíssima objecció formal: hi sobren 100 pàgines, i a algun
lector li podria faltar paciència.
Hi ha dues o
tres coses que hi sobresurten molt positivament. Primera, el fet que et vagis
llegir el text que et provoca el llibre i el facis conèixer de manera suficient
al lector. Jo vaig intentar de no passar per la vergonya de no haver llegit
l'Estatut, però no vaig ser capaç de complir el propòsit (i he comprovat que no
sóc pas cap excepció entre els del meu nivell cultural i social). No cal que
repetim aquell tòpic que els crítics no es llegeixen els llibres que comenten.
Però l'any 1900 els membres del Congrés i del Senat de Madrid es van passar
diverses sessions íntegres bramant
contra una pastoral del bisbe Josep Morgades de Barcelona i en algun moment a
algú se li va escapar una veritat: el text encara no els havia arribat!!, i per
tant bramaven pel que els havien bufat a l'orella els coreligionaris. Segona, el
fet que aclareixis molts conceptes, com ara federació, confederació, federalisme simètric, etc.
El lector agraeix profundament l'àmplia lectura que exhibeixes al darrere del
teu muntatge. I tercera, el fet que diguis amb pèls i senyals exactament tot el
que penses. Sens dubte, aquest és el mèrit i el valor més important del llibre,
el que més t'haurà d'agrair qualsevol lector. I el que més courà a més d'un amic
o no tan amic teu (com això que rebutges: de dir en privat una cosa i negar-la o
callar-la en públic). També t'honora que diguis pel seu nom el que penses de tal
o tal polític o partit. En definitiva, mentre no explicitem exactament el nostre
pensament no sabem de què parlem. En això la gent del teu ram i la gent del meu
no som pas tan lluny, tu amb el Dret laberíntic, jo amb els misteris de
la Llengua.
Jo també diria, i he dit més d'un cop, que les mitges veritats
i les mitges mentides poden ser nefastes si lleialment intentem
dialogar.
Et concedeixo
que ets sincer en el que dius. Però ja no veig tan clara una cosa que a tu et
deu semblar tan evident com la teva sinceritat: no veig tan clar que siguis del
tot objectiu. Almenys una part dels lectors tindran la raonable, fonamentada,
sensació que vols passar per neutral però que et poses de la part dels
«espanyols» (dels espanyolistes,
passa'm la paraula). Potser inevitablement: ja fas dir a Unamuno que el subjecte
és subjectiu, car només pot ser objectiu un objecte. I no em refereixo pas, de
cap manera, al fet que declares palesament, urbi et orbi, la teva adhesió a un
concepte i un sentiment determinats d'Espanya: això forma part de la sinceritat
i la claredat, i és ben positiu. No. Em refereixo al fet que en moltes pàgines
hi queda penjada la sensació que, malgrat
tot, els culpables del conflicte
secular són els «nacionalistes». Te'n donaré algun exemple la setmana
entrant.
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha
enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a la llista
InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text
i el publicat en el diari.
==============================================================================
2)
Serrallonga, la sèrie
Podeu veure els dos capítols de
la sèrie SERRALLONGA des del portal de TV3. És gratuït. Cliqueu damunt l'enllaç
www.tv3.cat . En la finestreta del cercador, on diu "cerca vídeo", escriviu
"serrallonga" i premeu el botó que diu "cerca". Premeu primerament on diu
"Serrallonga - capítol 1" i, quan acabeu de veure'l, premeu on diu "Serrallonga
- capítol 2". Activeu el so i escolteu molt atentament la fonètica dels
protagonistes. Observeu com, segons la sèrie, a darreries del segle XVI i
primeries del XVII, els camperols de Viladrau ja eren tots betacistes. Observeu
com pronuncien les vocals els actors, sobretot el protagonista. Observeu la
sintaxi. Observeu algunes frases fetes. Observeu com el bandoler Pere Antich
-encara no era el comissari Pere Antich-, un camperol que no ha eixit mai dels
voltants de Viladrau, quan li parlen en castellà, no únicament ho enten tot a la
primera, sinó que respon en un castellà perfecte, com si fóra de Burgos. Per no
tindre, no té ni accent català. Observeu l'ús que se'n fa dels tractament
de vós, de tu i de vostè i com, fins i tot en alguna frase, es barrejen els
tractaments. Escolteu parlar aquests fills de Viladrau de primeries del XVII.
Escolteu-los atentament, paga la pena.
La dignitat de la llengua
catalana exigeix que TV3 doble de nou la sèrie Serrallonga. No es pot
tractar el català com si fóra un drap brut.
Eugeni S. Reig
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Màrius Serra - Serrallengua y don
Pelayo
Publicat en el diari La Vanguardia dilluns 10 de novembre del
2008
Serrallengua y don Pelayo
El "Serrallonga" de
Esteve Rovira en TV3 ha cosechado un gran éxito de público en tiempos
televisivos difíciles y, en general, opiniones más bien favorables. He leído
alguna queja pacata por la preponderancia del folletín (léase básicamente la
raíz de la palabra) sobre el componente histórico o sobre un cierto aire de
turismo rural en las localizaciones, pero todo el mundo coincide en la dignidad
de la producción. Atrás quedaron los tiempos en los que una lucha era un
simulacro y una agonía un baño de ketchup. Congratulémonos por ello y también
porque TV3, en coproducción con TVE, se atreva con relatos épicos catalanes,
alejados de don Pelayo. Un proyecto de esta envergadura, tan poco frecuente en
nuestra televisión pública, amalgama múltiples elementos que requieren una
industria potente, ergo unos profesionales entrenados en especialidades
diversas. La realización y la caracterización son remarcables, pero el audio de
"Serrallonga" da grima. Con honrosas excepciones, el acento de los actores es
digno de una sitcom situada en un piso de estudiantes barcelonés. Joan
Sala "Serrallonga" era de Viladrau, como el agua que se sirve si us plau,
y no quiero ni pensar en el mal de oído que habrán tenido sus paisanos al
escuchar a Isak Férriz y compañía. Se invierte dinero en la verosimilitud
histórica, pero se nos escatima totalmente la verosimilitud verbal. No hablo de
los diálogos del guión. Bastaba un mínimo de énfasis en la dicción, el deje y la
prosodia con la que debían pronunciarlos los actores. ¿Tanto costaba? Una
inversión mínima en asesores lingüísticos o el doblaje de los actores que no
fueran capaces de ejecutar un trabajo inherente a la creación de su
personaje. ¿Por qué nadie repara en un hecho tan evidente? Pues porque les da
igual. Ni lo notan. El rigor lingüístico no es un valor que tener en
cuenta.
Llevo días topándome por toda Barcelona con un anuncio de una
compañía de seguros llamada Pelayo que me tiene fascinado. Imita el diseño de
una etiqueta azul de cerveza llamada La Pòlissa, presidida por un gran
SIN en rojo. Resiguen el perímetro de la etiqueta mensajes en letra más
pequeña escritos en una suerte de catañol: "Dos anys sin comunicats" o
"Un any sin pagar", entre otros. A pie de etiqueta se lee un gran eslogan en
letras azules: "Si en 2 anys no presentes cap siniestre, EL TERCER TE'L
REGALEM". Además del refuerzo tipográfico de las mayúsculas, el último sintagma
compuesto por dos pronombres y un verbo está subrayado en rojo. Lo de tomarse la
preposición SIN como una marca intraducible me repatea los higadillos,
pero lo que más me fascina es el siniestre, claro, que aquí funciona como
presunta traducción catalana de la siniestra palabra siniestro, sinónimo de
accidente en la terminología aseguradora. En catalán, un siniestro es un
sinistre, de modo que sólo sobra una e, pero alguno de mis amigos jugadores
seguro que sería capaz de pleitear por ello: como quiera que nadie presentará
ningún siniestre (sólo siniestros o sinistres) el regalo del
tercer año está asegurado. Y no. Para nada. El ejemplo puede parecer banal (y a
muchos les parecerá superfluo que yo me queje por ello), pero tan siniestra me
parece la despreocupación lingüística de los publicitarios como la de los
cineastas que prescinden olímpicamente de la música de la lengua. Cuando Gerard
Gormezano rodó su admirable "El vent de l'illa", los menorquines hablaban
con acento menorquín y los ingleses en inglés. ¿Por qué en "Serrallonga"
el acento predominante de los actores es el del siniestre
Pelayo?
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lluís Montserrat - Torna, torna...
Publicada en el diari AVUI (pàgina 71) diumenge 9 de novembre
del 2008
Torna, torna...
Lluís Montserrat
Serrallonga és un d'aquells potencials que un país
normal hauria explotat fins a l'esgotament. Per què? Perquè té tots els elements
necessaris per esdevenir un munt de peces de teatre, còmics, novel·les, sèries
de televisió, musicals, pel·lícules i un miler de coses més.
Serrallonga, en un país normal, tindria la talla i
la projecció de Robin Hood o Guillem Tell. Però aquest país nostre només és un
país espoliat (pecuniàriament i moral) pels ocupants i saquejat per una legió de
quintacolumnistes. Saludem i aplaudim doncs aquesta superproducció de TVC
que desenterra, per fi, la figura del rei de les Guilleries.
Pocs projectes ha escomès TVC que es traduïssin en
un producte de tan bona factura. La realització és especialment afortunada i la
direcció de fotografia és excepcional.
La nota discordant la posen la dicció d'una part
dels actors i el llenguatge. Separats per una línia generacional, de David
Selvas (aprox.) cap amunt, el conjunt és impecable i d'una qualitat
indiscutible, però els més joves sembla com si s'haguessin saltat totes les
classes de veu, dicció i assimilats de la seva carrera, i es mostren incapaços
d'esdevenir intel·ligibles en alguns casos. El segon element fallit és el
llenguatge. No hi havia pressupost per a un corrector lingüístic en una
superproducció? Ni tan sols hi havia ningú mínimament interessat per la llengua
que ens hagués pogut estalviar agressions de l'ordre de l'"Estic aquí" que li
diuen a Joan Sala en el clímax emotiu del film? No, no som un país
normal.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Josep Maria Terricabras - Serrallonga i el sentit
històric
Publicada en el Periódico de Catalunya dimecres 12 de novembre
del 2008
Serrallonga i el sentit històric
Josep Maria Terricabras
Quan parlem de pel- lícules històriques sovint oblidem que totes ho
són. Ho diem, però, per referir-nos als films d'època. A Catalunya no
anem pas sobrats de produccions d'aquestes i, per tant, convé saludar les que es
fan.
Acaben d'estrenar Serrallonga. És un film amb pretensió, d'un bon
cost, de molta dedicació i esforç. Els mateixos implicats diuen que és molt
documentat i que s'ha procurat que fos històricament creï- ble. Per això s'ha
donat importància no solament a les localitzacions, sinó també al maquillatge,
la perruqueria, el vestuari. El que resulta incomprensible és que no s'hagi
donat importància --una importància central i decisiva-- a la llengua, a
l'accent de la llengua. En podria posar uns quants exemples, però n'hi haurà
prou amb un: resulta que a Ca l'Agustí, de Santa Coloma de Farners, hi ha
personatges que parlen amb accent xava. I això resulta absolutament
antihistòric, tot i que s'ha tingut molt en compte que les masies fossin
autèntiques, fins i tot del segle XIV. No estic demanant que a la pel- lícula es
parli com al segle XIV o com al XVI. M'estranya, però, que a ningú no li faci
mal a les orelles que, en una pel.lícula d'època, ¡es faci servir un parlar fet
malbé que va aparèixer 300 anys després!
Els nostres problemes de llengua són
colossals. Sobretot perquè ja no hi donem cap importància. No passa el mateix en
altres llocs del món. Sean Connery, per exemple, sempre fa d'escocès. No
per la llengua, sinó per l'accent, que és el que finalment el traeix. Yves
Montand, quan se'n va anar a Ho- llywood, va interpretar sempre papers de
francès o d'europeu. Per l'accent. I Antonio Banderas ha de fer
d'hispano.
Aquí, no. Aquí tot s'hi val. Ja hem oblidat que la nostra història
la fa la gent d'aquí, parlant, escrivint, barallant-se. Però, si una pel.lícula
vol tenir sentit històric, ha de fer que els seus personatges es barallin,
escriguin i parlin com ho feia la gent d'aquí. Si no, la pel.lícula serà
segurament històrica, però no se sabrà ben bé a quina història pertany. És el
que li passa a Serrallonga. I no solament quan arriba a Santa
Coloma.