ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ O TERÀPIA
D'AVERSIÓ?
(L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ VIST PER UN USUARI NO PASSIU)
Comencem pel principi.
Qui açò subscriu va nàixer, ha viscut i viu a
Alacant.
Professor Ciències Naturals des de fa vint-i-vuit anys, vaig ser el
primer que va donar classes en valencià a Alacant, a l'Institut Miguel
Hernández, cosa va comportar, entre altres i com era “normal” en aquella època,
denúncies a comissaria i al govern civil.
Vaig ser també el primer autor al que li van publicar un llibre de
divulgació científica en valencià a l'Institut Gil Albert, Les nostres
plantes.
Durant dos anys vaig exercir d'assessor i després, durant set anys, de
director del Centre de Professors d'Alacant.
En fi, porte a l'esquena uns quants anys de batallar pel valencià en
l'ensenyament, de manera teòrica i, sobretot, pràctica. I tot i que això no dota
de raó als meus arguments, sí almenys de sentit a algunes de les coses que puga
dir a continuació.
La primera de totes, retre un homenatge als qui em van ensenyar a
escriure en valencià (als díhuit anys; ja sabeu, per lliure; i més quan a casa,
com en tantes d'Alacant, ens parlaven en castellà tot i ser de pares
valenciano-parlants, per estalviar-nos les humiliacions que havien hagut de
patir per eixa causa). He tingut, i continue tenint, bons mestres, que sovint em
corregeixen els escrits i m'ensenyen a millorar la meua expressió en
valencià.
I els ho agraïsc perquè ho han sabut fer al voltant d'allò que
necessitava per expressar-me, sense examinar-me de “pronoms febles”, “regles per
usar la dièresi”, '”oracions subordinades adverbials” ni “funcions dels
adjectius relatius”.
Gràcies als seus esforços, que em consta que també fan a classe, ha aprés
també a estimar la llengua i a mirar-la com un guany col·lectiu i un instrument
útil per l'expressió, la comunicació i la conservació dels
sabers.
Però, des de fa anys, cada volta que agafe un llibre “de” valencià, o
mire els quaderns “de valencià” d'alumnes pròxims (parents, fills d'amics,
alumnes meus, ...), m'òmplic de desassossec i trobe fins i tot comprensible que
hi haja alumnes que rebutgen una assignatura de la que han de copiar de la
pissarra, o del llibre, i després han de bolcar en un examen coses com les
següents (en segon d'ESO):
Funcions
dels pronoms febles EN: CD
indeterminat C
preposicional CC
de procedència HI: C
preposicional CC
de lloc CC
de temps CC
d'instrument Combinacions
de pronoms febles. En
les combinacions de pronoms febles, tant davant del verb com darrere,
l'elisió es fa en l'últim pronom. Quan
hi ha més d'un pronom feble, l'ordre en què es col·loquen és
aquest: ·
el
reflexiu (es) sempre es posa en primer lloc i es converteix en
se. ·
El
pronom que fa de CI s'anteposa al CD · |