InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000 membres].........................
 
 
Butlletí número 35 (dimecres 5/11/2008)
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
La informació continguda en aquest butlletí ha estat seleccionada per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - Salpassa
 
2) Valencians universals (valencians a Europa i al món)
 
3) Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta'
 
4) La UPF avisarà abans de l'idioma de les assignatures
 
5) Llei de llengües
 
6) Invitació a la inauguració de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana
 
7) Juli Martínez Amorós - L'alqueria blanca
 
8) Softcatalà publica la traducció al català de l'OpenOffice 3.0
 
 
===============================================================================
 
 
1)
 
Eugeni S. Reig - Salpassa
 
Reproduïsc a continuació l'entrada SALPASSA del meu llibre Valencià en perill d'extinció.

Salpassa

 

Cerimònia catòlica de beneir les cases en temps pasqual.

Al començament del segle xix, aquesta cerimònia encara se celebrava en pràcticament totes les poblacions valencianes però, a hores d'ara, només es conserva en algunes de les més menudes. Joaquim Martí Gadea, en el seu llibre Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del xe, ho comenta i explica que, quan el sacerdot beneïa una casa, els que hi habitaven li donaven, en agraïment, ous o diners. A causa del costum de donar ous als capellans, la cerimònia en qüestió, a més de salpassa, s'anomena també ous-ous. Martí Gadea recull la cançoneta següent, que cantava la xicalla el dia de la salpassa mentres feien soroll colpejant amb les maces:

 

Ous als ous,

bones pasqües, bons dijous.

Ous al ponedor,

bastonades al rector;

ous a l'armari,

bastonades al vicari;

ous a la pallissa,

bastonades a la justícia.

 

Una amiga de Gorga (el Comtat) m'informa que, en el seu poble, encara es manté ben viva l'antiga tradició catòlica de beneir les cases en temps pasqual i els xiquets el Dimecres Sant canten:

 

Ous ací, ous allà;

ous a la finestra,

bastonades a la mestra;

ous al finestró,

bastonades al rector.

 

La paraula salpassa deriva del llatí salsparsio, contracció de salis sparsio, que significa ‘espargiment de sal', perquè la benedicció es fa espargint aigua i sal. En el migjorn valencià és habitual la variant formal sarpassa.

 

En valencià també es diu

ous-ous, sarpassa

 

La llengua estàndard sol emprar

salpàs

 

En castellà es diu

bendición pascual de las casas

 

 

==============================================================================
 
 
2)
 

VALENCIANS UNIVERSALS (VALENCIANS A EUROPA I EL MÓN)

Pensar el segle XXI

http://www.ua.es/spv/valencians/

Nitícies de premsa
http://www.ua.es/dossierprensa/2008/10/31/12.html  (La Verdad)
http://www.ua.es/dossierprensa/2008/11/03/8.html (Información)

 
================================================================================
 
 
3)
 
Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta'
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dimecres 29 d'octubre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3046078&p_edi=General
 

Un canvi en l'aritmètica de la vida

Francesc Bodí publica 'El soroll de la resta' (Bromera)

Bataller, un periodista que ha assolit l'èxit en el camp de la publicitat, fa un infart quan arriba a la cinquantena. Es para i fa balanç de la vida i de com vol endreçar-la. 'De fet, és una història d'amor, diu l'autor, amb un tema de fons important, que es concentra en la metàfora del títol, 'El soroll de la resta'. El protagonista creu que no n'ha d'esperar grans coses, del futur, i opta per fer un canvi en l'aritmètica de la seva vida.'

Bodí, que és professor de filosofia de secundària, reflexiona sobre el sentit de l'obra més enllà de la història superficial: 'El protagonista s'adona que ell no se sent, que escolta el soroll de la resta. I s'atura. El silenci qualla i pot arribar a sentir-se. El silenci funciona com una metàfora del pas del temps. I hi reflexiona, des d'una visió postmoderna, aquesta idea que impera en la societat marcada pel relativisme, la sensació de provisionalitat constant en un món contradictori. Perquè vivim en un món superficial i horitzontal, on la felicitat i el benestar es confonen sovint. Bataller troba la manera de superar aquesta situació vital a través de l'art, la ficció, el somni.'

Francesc Bodí (Agres, 1963) ha obtingut el Premi Enric Valor amb aquesta novel·la, que publica Bromera. És la segona vegada que obté el guardó. El 1994 el va guanyar amb la novel·la 'Volves i olives'.

 

================================================================================
 
4)
 
La UPF avisarà abans de l'idioma de les assignatures
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 35) dimecres 29 d'octubre del 2008
http://paper.avui.cat/article/societat/143928/la/upf/avisara/abans/lidioma/assignatures.html
 

La UPF avisarà abans de l'idioma de les assignatures

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) va presentar ahir el seu projecte multilingüe, que proposa advertir els estudiants de l'idioma en què s'impartiran les assignatures abans que es matriculin. La finalitat d'aquest projecte és protegir l'ús del català a les aules, sobretot en aquelles en què hi ha alumnes estrangers.

================================================================================
 
5)
 
Llei de llengües
 
Publicat en el diari AVUI (pàgina 27) dimecres 29 d'octubre del 2008
 
Llei de llengües
Joaquim Montclús

De la llei de llengües de l'Aragó se n'ha parlat tant, ha estat tantes vegades anunciada -i fins i tot s'ha divulgat el seu contingut-, que són molts els que pensen que ja fa temps que està en vigor, però la veritat és que el més calent és a l'aigüera. També s'ha de dir que Marcelino Iglesias i el seu govern, des que van començar a governar a l'Aragó, sempre han tingut la voluntat de tirar endavant aquesta llei. Aleshores, la pregunta que tothom es fa és: per què la llei de llengües encara no ha entrat a les Corts d'Aragó? La resposta és lògica i senzilla: perquè des de Madrid sempre s'ha fet tot el possible per aturar-la. Segons hem pogut saber, algunes vegades ha estat la mateixa direcció del PSOE la qui l'aturada. El president Zapatero, després de guanyar les eleccions, va deixar caure que l'Aragó tindria la seva llei de llengües. Esperem que ara compleixi, no faci cas de les pressions de l'ala falangista del PSOE i respecti la voluntat i la sobirania del govern d'Aragó. De totes maneres, aquesta vegada la cosa deu anar de debò, perquè des de fa uns mesos la caverna mediàtica de Madrid no para de dir bestieses. Els darrers articles publicats contra la llei de llengües, fins i tot, fan algunes comparacions entre la Generalitat Republicana i l'Alemanya nazi. Estaria bé que la Generalitat de Catalunya i els dirigents socialistes catalans fessin alguna cosa perquè aquesta llei s'aprovés. Això no seria ficar-se en el que no pertoca, sinó defensar els drets més elementals que tenen els 45.000 habitants i escaig que viuen a la Franja de Ponent.

 
================================================================================
 
6)
 
 
Invitació a la inauguració de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana
 
 
Us convidem a la inauguració de l'exposició Realitat i vitalitat de la llengua catalana, que tindrà lloc dilluns 10 de novembre, a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (c. del Carme, 47 de Barcelona), a les 19 h.
 
La inauguració de l'exposició anirà a càrrec del Sr. Joan Martí i Castell, president de la Secció Filològica de l'IEC; la Sra. Elisenda Romeu i Oller, presidenta de la FOLC, i el Sr. Jordi Solé i Camardons, comissari de l'exposició. Clourà l'acte el Sr. Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
 
Aquesta és una exposició sobre l'ús social del català que vol mostrar la realitat de l'existència de la llengua amb els següents eixos temàtics: els territoris on es parla el català, la realitat desigual dels usos idiomàtics, la vitalitat i la història de la llengua catalana.
 
No partim de plantejaments ni pessimistes ni optimistes, perquè no volem expressar situacions o predisposicions anímiques, ni volem fer propaganda partidista. Volem expressar la realitat tal com és, subratllant la vitalitat enorme de la llengua malgrat segles de persecució política, repressió dels usos lingüístics, prohibicions, ocultació vergonyant de la realitat catalana o submissió lingüística dels parlants derivada d'aquella repressió.
 
Proposem l'autoestima: no som una llengua petita, el català forma part del 2,5% de les llengües més parlades del món, compartim una història de més de mil anys farcida de contribucions de primera categoria que la comunitat lingüística catalana ha brindat a la humanitat en l'àmbit de la literatura i en altres expressions artístiques i culturals.
 
Mireia Grangé
 
Secretaria de la FOLC
 
Tel. 625 170 535
 
 
 
================================================================================
 
7)
 
Juli Martínez Amorós - L'alqueria blanca
 
Publicat en el diari digital pàgina26 dimecres 23 juliol del 2008
http://www.pagina26.com/opinio/lalqueria-blanca.html
 
 
 L'alqueria blanca    
 
Ho confesse: sóc seguidor habitual de L'Alqueria Blanca, addicte, hi estic enganxat. Celebre, doncs, l'enorme èxit d'audiència, pics de fins un 28%!, magnífica i esperançadora notícia. Què explica este èxit, en principi sorprenent? A banda dels factors merament aleatoris (ja sabem que hi ha bons productes que en tres setmanes desapareixen i autèntics despropòsits que acumulen temporades), jo destacaria els següents: d'entrada, el bon treball dels actors i les actrius (Joan Gadea, per exemple, clava el personatge del Falcó); el tema costumista que permet entroncar amb l'herència blasquiana (Cañas y barro, La barraca), amb què tan identificats ens sentim els valencians; la credibilitat de cada escena (hi ajuda molt fer que l'Alqueria siga un poblet de l'Alcoià); i la llengua que hi predomina: el valencià.
 
El contrast entre l'encert de produir i emetre L'Alqueria Blanca (i també Socarrats o Maniàtics) i el destarifo d'inserir bunyols repel·lents en la graella de la nostra benvolguda RTVV esdevindria un tema d'expedient X si no fóra perquè coneixem de quin peu coixegen els dirigents de l'ens. Per què es neguen a fixar-se en els índexs d'audiència i actuar en conseqüència? Doncs no ho sé, però tot açò em recorda al que passà fa anys amb La bola del drac: tots els xiquets se la sabien de memòria i començaven a tindre, per fi, un al·licient per a aprendre i usar el valencià. Aleshores, Canal 9 en vengué els drets d'emissió, no fóra cas que una sèrie japonesa de dibuixos animats els desballestara l'invent i acabaren sent realment útils per a la normalització del valencià. Ara fa la impressió que la gran acollida de L'Alqueria Blanca torna a mostrar la clau de l'èxit, que romania reblida. Per què no s'arrisquen a emetre produccions pròpies en prime-time? Per què no una pel·lícula actual doblada al valencià una volta per setmana? Per què no un programa d'entrevistes, que fuja de les xafarderies, que presente, posem per cas, Carolina Ferre? Per què no eleven l'estatus de Medi Ambient, conduït amb mestratge per Xelo Miralles, i el passen de Punt 2 a Canal 9? Per què no fan algun producte sarcàstic, que parodie amb un puntet de mala bava la nostra realitat actual, com fa Polònia en TV3?
 
Què, hi ha alguna resposta? Doncs sí, mira, n'hi ha, i és simple: no els interessa. Això seria prestigiar més del compte esta llengua que volen desprestigiada i reduïda; esta llengua que maten un poquet més amb cada repetidor de TV3 que tanquen, estults inquisidors postmoderns; esta llengua que, atònita, observa com una caterva de fal·laços intel·lectualoides s'inventa un Manifiesto ridícul i arter per empetitir-la una mica més. Esta llengua. La que usen en Polònia. La que usen en L'Alqueria Blanca
 
Juli Martínez Amorós és tècnic lingüístic de la Universitat d'Alacant.
 
 
================================================================================
 
 
 
8)
 
Softcatalà publica la traducció al català de l'OpenOffice 3.0
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dijous 30 d'octubre del 2008
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3048579
 
 

Softcatalà publica la traducció al català de l'OpenOffice 3.0

La nova versió l'han traduïda el Termcat i Softcatalà

Ja us podeu descarregar la versió en català del paquet de programari OpenOffice 3.0. El dia 14 en va sortir la versió en anglès i d'altres idiomes, però per a la catalana han calgut uns dies més. Des d'aquesta tarda ja us la podeu descarregar a la web de Softcatalà, el col·lectiu que tradueix l'OpenOffice.org des de l'any 2000. Enguany, per primera vegada, la traducció l'han feta conjuntament amb el Termcat arran d'un acord signat amb la Generalitat.

Gràcies a aquesta col·laboració, per primera vegada des que es tradueix el paquet de programari s'ha aconseguit passar al català tota la documentació i l'ajuda en línia.

Entre les novetats més destacades d'aquesta nou llançament hi ha una versió més ben integrada per a MacOS X. Això vol dir que els programes funcionen molt millor amb sistemes operatius Mac, en què fins ara eren més aviat lents i feixucs. També inclou suport per a nous formats de text com l'odf 1.2, un format obert que és un estàndard utilitzat cada vegada a més països, i és més compatible amb els documents del Microsoft Office.

L'OpenOffice.org és un programa que ha tingut molta acceptació, entre més raons, perquè és gratuït i alhora capaç de substituir completament paquets de programari semblants com el Microsoft Office, que és de pagament. Cal fer observar que, a Softcatala.org, és el programa més descarregat. L'OpenOffice.org inclou programes per a escriure documents, fer presentacions de diapositives, gestionar bancs de dades, fer fulls de càlcul, dibuixar i fer operacions ofimàtiques.

 
================================================================================
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Si voleu donar d'alta una adreça electrònica, cliqueu damunt l'enllaç: http://infomigjorn.drac.com/alta
Si voleu posar-vos en contacte amb l'administrador d'InfoMigjorn, escriviu a l'adreça InfoMigjorn@telefonica.net
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic (http://drac.com)
 
==============================================================================
 
 
------=_NextPart_000_0