És en aquesta línia que Stegmann, premi internacional Ramon Llull 2006, es mostra molt crític amb l'aposta de la Generalitat per una educació trilingüe -català, castellà i anglès-, perquè segons seu parer, "representa tancar portes al coneixement d'altres llengües", i acaba "afavorint el tracte de privilegi" per al castellà. "L'espanyol no ha de ser l'idioma prioritari, encara que la Constitució espanyola així ho digui", va afirmar aquest acadèmic en unes jornades sobre multilingüisme a la Universitat Catalana d'Estiu.
Stegmann denuncia que la Constitució és "errònia" en el capítol dels idiomes, perquè "no respecta les altres llengües", ja que les supedita a l'espanyol, quan de fet totes "haurien de tenir el mateix dret".
D'altra banda, Stegmann va aprofitar per criticar el manifest signat per diversos "intel·lectuals" en defensa del castellà, entre ells alguns catalans, i els va recordar que "no hi ha ni un sol nen que no aprengui castellà a Catalunya", perquè és una llengua que "és a tot arreu i s'aprèn al carrer".
El mètode Stegmann
De pares alemanys, nascut a Barcelona i educat a Alemanya i als EUA, Stegmann parla una dotzena d'idiomes i assegura que aprendre'ls és una qüestió de motivació. El mètode EuroCom, que Stegmann vol implantar com a prova pilot en algunes aules catalanes, enumera els punts de coincidència entre les principals llengües romàniques i permet llegir i comprendre en molt poc temps tots els idiomes d'aquesta família. Només cal aprendre les regles sobre com es transformen uns determinats fonemes en altres quan es canvia de llengua.
Aquest catedràtic de la Universitat de Frankfurt, fundador de la Biblioteca Catalana de Frankfurt, ha contribuït a la difusió de la cultura amb la traducció a l'alemany d'obres d'autors catalans, i té en el seu currículum més de 300 articles científics sobre llengües.
(Notícia publicada dilluns 18 d'agost del 2008 en la pàgina 23 del diari AVUI)
==============================================================================
En castellà, si em ruboritze
“me pogo colorado (o
rojo) como un tomate”. En valencià em faig roig (o vermell) com un titot. “Em
faig”, no “em pose”.
En castellà, si tinc un sobresalt i m'esglaie, “me pongo blanco como un
muerto”. En valencià, “em faig blanc com la paret (o com el paper)”. “Em faig”,
no “em pose”.
En castellà, si patisc d'aliacà, és a dir, d'icterícia, “me pongo
amarillo”. En valencià, “em faig groc”. “Em faig”, no “em
pose”.
En castellà, si menge com un energumen i no faig estrici, “me pongo gordo
como un tonel”. En valencià, “em faig gord com un porc”. “Em faig”, no “em
pose”.
En castellà, si fruïsc fins a la sacietat menjant (o amb altres coses),
“me pongo las botas”. En valencià, “faig l'agost”. “El faig”, l'agost, no “em
pose” res.
En castellà, si algú s'aborrona a causa del fred, de la por o perquè rep
una emoció molt forta, “se le ponen los pelos de punta” o “se le pone la carne
de gallina”. En valencià, “se li fa pell de gallina”. “Se li fa”, no “se li
posa”.
En castellà, si amb paraules o gestos desperte el desig vehement d'alguna
cosa en una altra persona, “le pongo los dientes largos”. En valencià, “li faig
dentetes (o denteta)”. “Li faig”, no “li pose” res.
En castellà, si parle
malament d'algú, “lo pongo verde o lo pongo de hoja de perejil”. Em valencià, “el
faig un drap vell”. “El faig”, no “el pose”.
En castellà, si algú s'atribuïx mèrits que no té amb intenció de
presumir, “se pone moños”. En valencià, “fa el fatxenda” (o “fa el gall”). “Fa”,
no “es posa” res.
En castellà, si emmalaltisc, “me pongo enfermo”. En valencià, “em faig
malalt”. “Em faig”, no “em pose”.
En tots els casos anteriors hem d'emprar sempre el verb fer, mai
el verb posar.
Europa nega la persecució del castellà a Catalunya
Ningú s'ha queixat mai a Brussel·les que el castellà estigui discriminat a Catalunya i la Comissió Europea no creu que pateixi cap persecució. Així ho va revelar ahir el comissari de Multilingüisme, Leonard Orban, que va admetre que els catalans es fan un fart de canviar al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n" i va elogiar el model lingüístic català, que permet als que no són catalanoparlants po-der viure amb "facilitat" a Catalunya.
Orban va irrompre en la polèmica que des d'alguns sectors s'intenta atiar sobre la llengua per clavar una bufetada als que alerten que el castellà corre perill de desaparèixer en algunes parts de l'Estat. El comissari va ser a Catalunya el novembre de l'any passat per comprovar el multilingüisme de La Caixa, del Futbol Club Barcelona i d'una escola del barri de les Corts de la capital catalana, a més d'entrevistar-se amb el president de la Generalitat, José Montilla.
Experiència romanesa
Orban, que va presentar ahir un informe sobre multilingüisme, va citar els seus compatriotes romanesos que han immigrat a Barcelona per reforçar l'evidència que a Catalunya es pot viure en castellà amb total normalitat, a diferència del que passa amb el català.
"Els romanesos que viuen a Barcelona estan impressionats amb la capacitat que té molta gent de canviar d'una llengua a una altra sense cap dificultat i sense ni tan sols adonar-se que ho estan fent", va explicar en declaracions als periodistes.
La Comissió Europea no ha rebut fins ara cap denúncia a pesar del soroll que fan alguns partits i entitats i això, va assegurar Orban, confirma "la facilitat de viure a Catalunya parlant castellà, català o fins i tot altres idiomes". El comissari va reclamar que les llengües "uneixin la comunitat i no l'enfrontin, i reforcin la comprensió i no el separatisme".
Elogis afegits
No és el primer cop que Brussel·les lloa el model lingüístic que s'aplica a Catalunya des de fa 25 anys: el setembre de l'any passat, un grup d'experts va elogiar la immersió lingüística de l'ensenyament i va proposar estendre-la a la resta de la Unió Europea (UE). "Les comunitats bilingües són un important laboratori de bones pràctiques", subratllava el seu informe, que apostava per "difondre" arreu dels 27 "el know-how adquirit en els col·legis bilingües d'Euskadi, Galícia, Catalunya i el País Valencià, on s'han implantat des de fa dècades mètodes sofisticats d'immersió lingüística".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 21 de setembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/opinio/140025/europa/persegueix/castella.htmlSisplau, cridi amb mi: "Europa no, Brunete sí". No, si es veia venir, que això d'Europa només ens portaria desgràcies. És increïble haver de suportar com un paio que és una cosa que en diuen comissari de Multilingüisme ens diu, a nosaltres, que el castellà no està perseguit a Catalunya. I, a més, s'atreveix a elogiar el model lingüístic català. Comissari, diu... Nosaltres sí que li enviaríem un comissari. Però dels de veritat, d'aquells de tota la vida. I ja veuria vostè si se li passa la borratxera al romanès aquest. Sí, perquè és que el tal Leonard Orban és romanès. Segur que és gitano o alguna cosa. Ho veu, com la sagrada Europa no hauria d'haver obert les seves portes a comunistes renegats? Però, on hem anat a parar. Don Francisco, vuelva que se le gira faena!!!
Ràpid, preparem un nou Manifiesto. Aquest, contra Europa, així en general. Contra aquesta Europa governada per gitanos romanesos que volen aniquilar l'idioma espanyol. No a la dictadura lingüística de l'Europa traïdora!!! Imprimim octavilles amb aquest lema i que Air Berlin les bombardegi sobre pobles i ciutats (avís per a manipuladors que no saben llegir: el bombardeig es refereix a octavilles). Recuperem el mític "Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos". "Europa no, Brunete sí"!!!
Però... ara que hi pensem... Si comencem aquesta campanya, estarem fent propaganda de l'informe. I potser algú dels nostres decideix llegir-se'l, escapa al pensament únic i té una opinió pròpia i sense estar prèviament manipulada... Ui, no. Això sí que no. Res, esborri la campanya, retiri els crits, que aterri Air Berlin. La Unió Europea no ha fet cap informe. Informe? Hi ha un informe? On? Ah, sí!!! L'informe que diu que el PSOE vol fer pancatalanisme a l'Aragó. Sí, sí, ja el coneixem. Coi, i tant, que el coneixem, si l'hem creat amb les nostres manetes, he, he, he. Va, cridi amb nosaltres: "Pancatalanisme no, a l'Aragó"... Més fort, que no sentim res...