politologia

Heus ací una paraula ben curiosa: politologia. ¿Què dimonis és politologia? Si cerquem la paraula en el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, l'únic diccionari normatiu de la nostra llengua –per ara–, no la trobem, ni en la primera edició ni en la segona. Si la cerquem en el Gran diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia sí que la trobem. Diu: «ciència que té per objecte la política». Caram, ja són ganes d'usar una paraula mal formada. En català tenim més de cent paraules acabades en –ologia, totes elles denominacions de ciències o de disciplines que estudien qüestions determinades. Però de la mateixa manera que de música fem musicologia, de bacteri, bacteriologia, de lèxic, lexicologia o d'embrió, embriologia, de política hem de fer politicologia. El DIEC sí que recull politicologia que definix com a «ciència que estudia la política o les relacions de poder de la societat». Veig que el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l'AVL arreplega tant politicologia com politologia. No sabem què farà el futur Diccionari normatiu del valencià de l'AVL, si també prendrà en consideració les dues paraules o només la primera, com el DIEC. La veritat és que, en bona lògica, politologia només pot significar «ciència que estudia els polits», és a dir, les aus de l'espècie Meleagridis gallopavo. Com que aquest animal, en la nostra llengua, a més de polit, també rep les denominacions de titot, indià (o andià), i gall dindi, la politologia hauria de tindre els sinònims titologia, indiologia (o andiologia) i galldindiologia. Bé, crec que val més que ho deixem córrer.