Durant els dies que va durar la campanya electoral prèvia a
les eleccions del 9 de març (del 23 de febrer fins al 7 de març) vàrem tindre
ocasió d'oir el valencià que parlen els nostres polítics. En vàrem sentir de
dolces i d'amargues. En no pocs casos haguérem de suportar el valencià postís
d'alguns polítics que, a més de ieistes (pronuncien "iet" en lloc de "llet") i
betacistes (pronuncien "bell" en lloc de "vell"), són incapaços de pronunciar
les es i les os obertes pròpies de la nostra llengua i, sense gens de vergonya,
les pronuncien tancades, com ho fa el castellà. Parlen un pseudovalencià amb
fonètica castellana que als valencianoparlants ens posa la pell de gallina, ens
deprimix i ens fa vergonya aliena. Però al costat d'eixe valencià artificial i
desastrós, hem tingut la sort de sentir el valencià fresc, genuí i espontani
d'alguns altres. Encara que no molts, la veritat. Però no tot són flors i
violes. Eixos valencianoparlants autèntics, que tenen un bell valencià deprés en
el bressol, en alguns casos, també maltracten la nostra llengua. Defectes podria
traure'n molts referits a la fonètica, a la prosòdia, al lèxic, a la sintaxi, a
l'estil, etc., però com que no vull fer-ho llarg i pesat em referiré només a un
únic defecte: el futur perifràstic, que és el que es forma amb la construcció
"anar + a + infinitiu" i que s'acostuma a usar per a expressar accions que es
duran a terme en un futur immediat, mentres que el futur simple s'empra per a
expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà ("a l'estiu aniré al
poble"). Açò els valencians ho usem molt bé. El futur perifràstic l'utilitzem
només per a expressar accions que s'han de produir immediatament ("vaig a
netejar-me les dents"), encara que la nostra manera tradicional de parlar no
acostuma a fer ús d'aquesta forma de futur i així és corrent oir expressions com
ara "em vist, em pentine i baixe corrents", "m'acoste a la farmàcia en un bot i
torne de seguideta", etc. El castellà, en canvi, fa ús i abús del futur
perifràstic i no sols l'usa per a expressar accions que es duran a terme en un
futur immediat ("voy a limpiarme los dientes", "voy a acercarme a la farmacia en
un vuelo i vengo en seguida", etc.) sinó que, cada vegada més, l'empra
indegudament per a expressar accions que es duran a terme en un futur llunyà
("al año que viene vamos a ir de vacaciones a Italia"). Un valencià no diria mai
de la vida una construcció tan estranya com "l'any que vaig a anar-me'n de
vacacions a Itàlia", sempre dirà "l'any que ve me n'aniré de vacacions a
Itàlia". Eixe abús que fa el castellà del futur perifràstic serà, sense cap mena
de dubte, nefast per a eixa llengua, que acabarà perdent per complet l'ús del
futur simple. De fet, en el castellà d'Amèrica ja s'ha perdut el futur simple,
fins i tot en usos hipotètics. Els valencians no hem d'imitar eixe comportament
lingüístic inadequat del castellà i hem de reservar el futur perifràstic només
per a referir-nos a accions que s'han de produir immediatament. I encara seria
millor si procurarem no usar-lo mai, perquè en valencià ja tenim un passat
perifràstic format amb el verb "anar" i per tant si diem "va a anar", com es
pronuncia exactament igual que "va anar", qui ho sent no sap si volem dir
"anirà" o "anà". Aquesta confusió es produïx sempre en la tercera persona del
singular (perquè la "a" de "va" es fon amb la preposició "a"), i en totes les
persones, tant del singular com del plural, en tots els verbs que comencen per
"a" i en la major part dels que comencen per "e". Una llengua és moltes coses,
però fonamentalment i per damunt de tot és un instrument que ens servix per a
comunicar-nos. Qui parla una llengua no es pot permetre usar paraules o
construccions que creen confusió en qui l'escolta. Cada vegada que algú sent "va
menjar" o "vaig anar" no s'ha de veure obligat a fer l'esforç mental de saber si
qui ho ha dit vol dir "menjà" o "menjarà", "aní" o "aniré". El discurs d'un
polític ha de ser clar, diàfan, inequívoc. S'ha d'entendre tot a la primera.
Perquè si no és així, malament ho té el polític
===================================================================
4) Blog sobre lexicografia catalana "Gazophylacium"
=====================================================================
5) Ressenya del llibre "Llengua i comunicació" de Joan Tudela,
per Marcel Fité
Publicat en el nímero 62 de la revista Llengua Nacional (3er
trimestre del 2008)
Joan Tudela és un periodista i sociolingüista ben conegut per
la gent d'aquest país que sent inquietud pel futur de les llengües amenaçades i,
per tant, pel futur de la llengua catalana. Els seus treballs, sempre d'una gran
claredat i racionalitat, han aparegut publicats en diversos volums i en
centenars d'articles de diaris i revistes, fet que li ha permès d'ésser
distingit amb diversos premis: el Francesc Layret, el Ciutat de Barcelona, el
Gaziel, el Jaume Ciurana, el Federació d'Ateneus i el Serra Moret.
L'obra que presentem, Llengua i comunicació, és un
quadern editat per la Fundació Josep Comaposada, entitat que treballa des de fa
anys en la mai prou lloada tasca de fomentar l'ús del català en el món laboral i
sindical.
La publicació consta de tres parts. En la primera se'ns
presenta un mapa de la comunicació presencial amb una exposició clara i concisa
dels principals factors (auditius, visuals i globals) que hi intervenen. En la
segona, dedicada a la comunicació escrita, se'ns explica d'una manera metòdica i
detallada el procés de creació d'un text escrit a partir d'un itinerari dividit
en quatre etapes: preescriure, escriure, reescriure i postescriure. En la
tercera part, Tudela ens ofereix un centenar d'aforismes destinats a fer prendre
consciència lingüística i a animar els lectors a comprometre's en la noble
lluita de defensar el ple ús del català en el territori que li és propi. Aquests
aforismes, senzills i precisos, tenen la virtut de desvetllar, amb el seu esclat
lluminós, les consciències adormides i manipulades per anys i panys de silenci
interessat i de tenebra imposada. Heus-ne aquí alguns exemples: “El futur de la
llengua catalana no està escrit enlloc: l'escrivim cada dia entre tots.” “Viure
en català al nostre territori és la nostra manera de contribuir al manteniment
de la diversitat lingüística del planeta.” “En tot el món, només nosaltres
parlem català: és la nostra contribució a la diversitat lingüística de la
humanitat.” “La llengua catalana és un tresor construït al llarg de més d'un
mil·lenni; en som hereus i no el podem dilapidar.” “La gent de Catalunya som un
sol poble i la nostra llengua comuna és el català.” “Per a la gent de Catalunya,
parlar català és la nostra manera de parlar valencià.” “El català no és ni ha
estat mai una llengua d'imposició: mai cap dictadura no ha imposat el català.”
“Deixar de parlar en català als que l'estan aprenent és fer-los una mala
passada.” “De la vitalitat de la llengua d'aquí, tots en som responsables.” “A
Catalunya, hem de ser exemplars en el tracte que donem a l'occità que es parla a
la Val d'Aran, és a dir, l'aranès.” “La immersió escolar en català està molt bé;
però és encara millor la immersió social en català.”
En definitiva, una obra pràctica, directa i intel·ligent que,
d'una manera clara i senzilla, pot ser de gran utilitat i eficàcia de cara a
aconseguir acostar-nos una mica més a la normalització lingüística del món
laboral i, per tant, del conjunt de la llengua. Una eina, doncs, que, servint la
llengua del territori, defensa el patrimoni lingüístic de la humanitat, perquè,
com diu el mateix Tudela: “Com més fem servir el català, més contribuïm a
mantenir la diversitat lingüística del planeta.”
Marcel Fité
=====================================================================
6) El lingüista alemany Til Stegmann creu que no cal
impartir classes de castellà a Catalunya i ha defensat que es pugui viure
íntegrament en català.
=====================================================================
7) Carta d'un lector d'InfoMigjorn
Un any més passem les vacances d'agost a la Vila
Joiosa. Dimecres 13, i després d'agafar cita prèvia, em presente al centre de
salut a la consulta de desplaçats per a demanar les receptes per continuar el
meu tractament. Allí em trobe amb un suposat metge, li demane el que necessite
parlant-li en valencià. L'home es mostra molt molest per parlar-li en una
llengua que diu que no coneix i de mala manera em diu que parle castellà. Jo li
conteste que si no m´entén, que se'n vaja a Múrcia, Albacete o Madrid. Es posa
totalment histèric i em demana que me'n vaja, jo li demane el seu nom. Diu que
no me'l dóna, insisteix perquè me'n vaja i jo en demanar-li el seu nom. Acaba
per cridar a un home encarregat de la seguretat perquè em despatxe de la
consulta. Ve darrere meu acusant-me de racista i discriminador i m'amenaça a
denunciar-me. Una vegada fora de la consulta, pregunte pel nom d'aquesta persona
a l'administratiu del centre i fulls de reclamació. Tot seguit els òmplic
sintetitzant el que havia passat, demanant que tot aquell professional que
treballe en la nostra terra com a mínim entenga la nostra llengua.
En última
instància, considere que el culpable de tot açò és la Generalitat que contracta
al primer que es posa per davant sense exigir-li, ni tant sols oferir-li, la
possibilitat de fer un curs per a entendre el valencià.
Vicent Fuentes i Parra
Alcoi
(L'Alcoià)
=====================================================================
8) La Fundació puntCAT abarateix el registre de dominis .cat
pel tercer aniversari de la seua aprovació
====================================================================