Actualment el castellà és omnipresent. El sentim i el llegim contínuament: en la ràdio, en la televisió, en el cinema, en les cançons, en els diaris, en les tanques publicitàries, en converses pel carrer. A tota hora, a tota hora. Antigament això no passava. Fins ben entrada la dècada dels seixanta del segle xx, una persona que visquera en un poble valencianoparlant podia passar-se tota la vida sense sentir ni un sol mot de castellà, sobretot les dones, ja que els hòmens el sentien, com a mínim, quan feien el servici militar. Avui en dia podem dir, sense por a equivocar-nos, que en totes les llars del nostre domini lingüístic hi ha un televisor (o més d'un) i diversos aparells de ràdio. I la major part de cadenes de televisió o d'emissores de ràdio parlen castellà. I, com és lògic, cadascú mira o escolta els programes que més li agraden o que més li interessen i en eixos programes, la majoria de les vegades, es parla castellà. Ara és com si tothom tinguérem un parent castellanoparlant vivint a casa. I açò té una influència decisiva en la llengua de tots nosaltres i, de manera molt especial, en la dels més jóvens que encara estan en un estadi d'aprenentatge. Per això, entre altres motius, la nostra llengua es castellanitza més de pressa que en temps passats. El castellà s'infiltra d'una manera subreptícia i subliminar en el nostre subconscient i, lentament, subtilment, canvia en el nostre cervell estructures lingüístiques sense que nosaltres ens n'adonem. Expressions que en la nostra llengua s'han dit des de temps immemorial d'una manera determinada i que nosaltres hem heretat per tradició oral podem, sense ser-ne conscients, dir-les un bon dia d'una manera diferent per influència del castellà. Podem passar-nos tota la vida dient “he caigut un bac”, “hui tenim paella per a dinar”, “d'ací a un moment”, “divendres de matí” o “ara mateix” i un mal dia, de bursada, començar a dir “m'he caigut un bac”, “hui dinem paella”, “en breus instants”, “el matí de divendres” o “en estos moments” i creure que és així com ho hem dit sempre. El castellà causa estralls en el nostre lèxic, en la nostra sintaxi i en la nostra fonètica. La major part d'eixos canvis produïts per influència de la llengua veïna ens colpegen d'una manera brutal quan els sentim i ens produeixen immediatament un sentiment de rebuig. Són fàcilment identificables i, per tant, fàcilment corregibles. Però els castellanismes més traïdors de tots són aquells que no ho semblen pas, que no criden l'atenció. Es tracta de vocables, expressions, construccions sintàctiques, que tenen tota l'aparença de ser genuïnes i, fins i tot, en molts casos ho són. El castellanisme perillosíssim per a la nostra llengua en eixos casos no es troba en la paraula, expressió o construcció que substitueix a la que des de temps immemorials s'ha usat en català sinó en el fet que es produïsca la substitució. Si substituïm paraules com ara balafiar, baratar, batafaluga, endenyar o enfitar per dilapidar, canviar, anís, infectar o empatxar el problema no es troba en les paraules substituïdores en sí, que són ben nostres i ben legítimes, el problema és que, si usem sempre les segones, condemnem a mort les primeres que han arribat vives i ben vives als nostres dies a través de segles i segles de passar de pares a fills. El castellanisme subtil és substituir determinades paraules, expressions o construccions per altres –que són correctes o que, almenys, ho semblen– i, per consegüent, deixar d'usar les de sempre i condemnar-les a mort.

Sindicats de l'ensenyament del país exigeixen que el català sigui la llengua vehicular a l'escola

Es mostren preocupats pels atacs que ha sofert la llengua

Els sindicats majoritaris de l'ensenyament al nostre país han reclamat avui a les administracions que el català, amb les respectives varietats dialectals, sigui la llengua vehicular a les escoles del territori. USTEC·STEs, STEPV i STEI-I han exigit que es valorin els programes d'immersió lingüística i que l'executiu espanyol treballi per a conservar el català a l'escola. N'han fet una especial reivindicació des del País Valencià i les Balears.

A les Illes asseguren que volen promoure que la legislació permeti als estudiants saber català`. En aquest sentit, proposen que el 100% d eles matèries s'imparteixin en balear, car ara són la meitat i el castellà 'ja està garantit'. Afegeixen que ningú no ha de veure com una agressió, car només volen que el català sigui obligatori com ho és la llengua castellana.

Des del País Valencià, el STEPV creu que cal donar resposta al procés d'imposició del castellà, ja que el 25% dels alumnes rep ensenyament en català i només en l'assignatura de valencià. Afegiren que cal més implicació del sector públic, car a les scoles privades el 100% de l'ensenyament és en castellà.

Des de Catalunya, USTEC-STEs denuncia el clima d'animadversió que hi ha contra els petits avenços que fa la llengua catalana.

Un manifest comú

Per aconseguir els objectius, han fet un manifest contrari a les agressions a la llengua i demanen que s'hi sumin altres sectors socials. Denuncien que el català és una llengua minortizada i es mostren preocupats pels manifestos i inicatives que han sorgit contra la nostra llengua.

=====================================================================