InfoMigjorn, revista virtual sobre
llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 4
1) Joan Solà - Corominiada (i 2)
2) Joan Tudela - La nació és la llengua
3) Eugeni S. Reig - Barbaritats lingüístiques
4) Jaume Corbera - A l'acadèmia francesa
5) Curs de Llengua i Cultura Occitanes
==================================================================
1) Joan Solà - Corominiada (i
2)
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI
Corominiada (i 2)
Comentaré una mica les obres esmentades
dissabte passat. Qui en vulgui saber més detalls pot assistir a un acte solemne
de presentació a l'IEC el dia 3 de juliol a les set de la
tarda.
Joan Coromines. Premio Nacional de las Letras Españolas 1989
(1990) conté el que deu ser el primer perfil
biogràfic de l'autor (Carles Duarte i Albert Coromines), un estudi del
diccionari castellà (M. Teresa Echenique) i un altre de l'Onomasticon (Emili Casanova). Joan Coromines, 90 anys (1995) conté les
primeres versions de la biografia (Joan Pujadas) i de la bibliografia de
Coromines (Josep Ferrer), que després es perfeccionaran, un àlbum de fotografies
i diversos articles de deixebles i col.laboradors (Gulsoy, Cahner, Joan Ferrer,
Duarte, Terrado, etc.) i de filòlegs i amics (Perejaume, Garolera, Ferrando,
Albert Manent, etc.), i acaba amb un homenatge gràfic d'artistes (Ballester,
Comadira, Fita, Tharrats, etc.). L'Àlbum
Joan Coromines (1997) conté un àlbum fotogràfic i «La llarga llista de les
mil excursions» del nostre infatigable lingüista (Àlvar
Maduell).
L'obra de Joan Coromines. Cicle d'estudi i
homenatge (1999) i Homenatge de l'IEC a Joan Coromines, en el
centenari de la seva naixença (2006) recullen els dos primers intents de
valoració tècnica de l'obra del lingüista (com a romanista, arabista, basquista,
onomasiòleg, editor de textos, escriptor, etc.). El segon conté un estudi
espectacular de les aportacions de Coromines a la llengua romanesa (Éva Buchi) i
al primer hi ha uns índexs de persones, paraules i llengües. Studia in honorem Joan Coromines (2007)
recull les conferències d'una Jornada d'estudi que dedicà al lingüista
la
Universitat de València i divuit col.laboracions més. Volum
extens acabat amb uns «Índexs lexemàtic i onomàstic». Joan Coromines i la filologia romànica
(2008) recull el col.loqui fet a la Universitat
Autònoma de Barcelona l'any 2005, amb aportacions importants
sobretot de Gulsoy, Veny, Cahner, Joan Ferrer, Colón, Moran i Claveria. Joan Coromines, vida y obra (2008) vol
ser una obra de referència de la vida i l'obra del personatge per a un públic
culte i d'especialistes. Reprodueix diversos treballs de les obres esmentades
aquí damunt (Gulsoy, Buchi, Corriente, Pascual Veny, Várvaro, Villar, Barceló,
Echenique, etc.) i n'incorporar de propis (Aitor Carrera: toponímia aranesa;
Philip Rasico: enquestes; Xavier Terrado: onomàstica hispànica; Carles Miralles:
la dedicatòria en grec del diccionari castellà); conté la primera bibliografia
extensa sobre Coromines (Josep
Ferrer), i la segona part del volum és una extensa antologia de textos de
l'autor.
L'Epistolario Joan Coromines & Ramón
Menéndez Pidal (2006) és un document excepcional sobre la confecció del
diccionari castellà; i l'Epistolari Joan
Coromines & Lluís Nicolau d'Olwer (2008) ho és per al dia a dia de l'IEC
i de la cultura catalana de l'exili. El llibre de Sergi Sol és la primera
aproximació a Coromines feta des de fora de la filologia.
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que
Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a
la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre
aquest text i el publicat en el diari.
====================================================================
2) Joan Tudela - La nació és la llengua
Publicat en el diari AVUI dilluns 14 de
juliol del 2008
La
nació és la llengua
Joan Tudela
La frase que
encapçala aquest article és de Joan Maragall i és, alhora, el títol del llibre
que Jaume Comellas acaba de publicar sobre el pensament lingüístic del nostre
gran poeta, que també va ser a la seva època un periodista notable. A través del
recull i l'anàlisi d'articles i altres escrits, Jaume Comellas ens explica bé
l'ideari lingüístic de l'home de lletres que és avi del nostre alcalde olímpic i
que ha donat nom a un passeig, una plaça i una estació de metro a Barcelona.
De les idees
lingüístiques de Joan Maragall, a mi m'ha cridat molt l'atenció la que exposa
els fonaments del català literari del poeta. La va fer pública des de les
pàgines del Diario de Barcelona en
castellà: què hi farem! La nostra història idiomàtica és així de contradictòria.
Vet aquí la idea:
Si me preguntáis donde
está mi academia diré: “En las montañas, en los valles, en las costas del mar,
en los arrabales de las grandes poblaciones: allí están los pastores que todo lo
nombran a su manera hablando con sus rebaños, allí los labradores que escuchan
atentamente la tierra, allí los marineros que oyen voces en los vientos y en las
olas que vienen de todas partes, allí los obreros que todo lo dicen con humor
variable; y vagando palpitantes entre todos ellos, los poetas.” Tales son los
académicos de mi lengua. Ved si la lengua es grande y
pura.
Han passat poc
més de cent anys i ara aquesta idea és impensable. Els pastors, els pagesos, els
mariners i els obrers del nostre país que parlaven una llengua rica i plena són
ara al cementiri. Aquella llengua alhora viva i genuïna i popular és morta i
enterrada.
===================================================================
3) Eugeni S. Reig - Barbaritats lingüístiques
Publicat en el setmanari EL PUNT (Edició del País
Valencià)
Barbaritats lingüístiques
En un capítol de L'alqueria Blanca –la telenovel·la que
cada nit de diumenge s'emet per Canal 9– hi ha un moment en què el capellà diu
“el campanar es cau”. Volia dir que el campanar de l'església és tan vell i es
troba en tan mal estat que està a punt de caure. No és l'única volta que en
Canal 9 sentim que el verb “caure” s'usa com a pronominal. Això és un
castellanisme vergonyós. En valencià no hem de dir mai “es cau”, hem de dir
sempre “cau”.
Però no som només els valencians
el que cometem barbaritats lingüístiques. Aquest matí mateix he sentit un anunci
en Catalunya Ràdio que deia “dóna't molta, molta pressa”. Això és una bestiesa
impressionant. Tant els catalans com els valencians, per a expressar que cal fer
una cosa amb rapidesa, sense perdre temps, usem, des del segle xiii, el verb afanyar-se. Això de donar-se pressa és un calc del castellà
aberrant i innecessari.
Davant de l'edifici de
la Facultat
de Filologia de la
Universitat de València hi ha, des de fa uns quants mesos, un
cartell que anuncia la reforma de l'aula magna d'eixa facultat. En el cartell
podem llegir la paraula “enginèria”, paraula que no existeix. Supose que volien
escriure “enginyeria”.
Si organismes com Canal 9 i Catalunya Ràdio usen sistemàticament
castellanismes deplorables i una Facultat de Filologia permet que, durant mesos
i mesos, hi haja un cartell amb una paraula inexistent davant mateix de la porta
principal ¿quina força moral podem tindre per a dir als nostres jóvens que han
d'emprar una llengua normativa tant quan parlen com quan
escriuen?
===================================================================
4) Jaume Corbera - A l'acadèmia
francesa
Publicat en el Diari de Balears divendres 8 d'agost del
2008
A l'acadèmia francesa
Senyors, Senyores, de l'Acadèmia
Francesa,
Tot d'una que l'Assemblea Nacional Francesa hagué aprovat una
esmena a la Constitució que reconeixia les llengües dites "regionals" com a
patrimoni de la República, marcant així una fita històrica després de segles de
persecució d'aquestes llengües, no tenguéreu altre acudit que córrer a fer un
comunicat criticant aquesta decisió que, segons vosaltres, atempta contra la
"identitat nacional".
Fent-vos cas (sé cert que el vostre comunicat ha pesat molt en
la votació), el Senat ha decidit suprimir aquest reconeixement. Sí, Senyors,
Senyores, us heu cobert de glòria! Heu salvat la pàtria d'una espantosa
calamitat que era a punt de sobrevenir-li! En podeu estar orgullosos!
Però... ¿I què pensaríeu si el Govern del Canadà decidia
proclamar l'anglès única llengua oficial de l'estat i prohibir el francès de
l'ús públic? És ben segur que denunciaríeu aquesta actuació com un atemptat als
drets dels francòfons i una arbitrarietat contra una llengua que ha de gaudir
dels mateixos privilegis que les altres llengües... Perquè totes les llengües
tenen la mateixa dignitat, o no? Si estau contra la supremacia de l'anglès
damunt el francès, ¿per què predicau la supremacia del francès damunt el català,
l'occità, el bretó i les altres llengües de França? ¿Per què estau contra el
reconeixement d'aquestes llengües com a patrimoni de França? Vosaltres, homes i
dones de lletres, que sabeu bé el valor de la llengua, ¿com us podeu oposar a la
salvaguarda de les llengües de França? ¿Què voleu? ¿La desaparició d'aquestes
llengües i de la cultura que representen? ¿Sou uns lingüicides? Segurament estau
contra la imposició del xinès al Tibet, com tots els francesos, però defensau la
imposició del francès a Occitània, a Bretanya, a la Catalunya del
Nord...
Això es diu hipocresia, cinisme o, potser, esquizofrènia? Totes
les llengües del món són patrimoni de la humanitat i és el deure de les
institucions públiques actuar per a protegir-les, igual que hom protegeix les
espècies animals o vegetals en perill... Vosaltres, Senyors i Senyores de
l'Acadèmia, representau l'època obscura de l'absolutisme, abans de la declaració
dels drets de l'home, l'època dels privilegis d'una classe damunt les altres,
d'una llengua damunt les altres... Segur que estau d'acord amb aquells cartells
antics que advertien "es prohibeix parlar patois i escopir en terra".
¿Us imaginau al Quebec cartells amb "es prohibeix parlar francès
i escopir en terra"? Senyors, Senyores, no agiteu pus el fantasme del perill de
la identitat nacional, això fa riure! No vulgueu per als altres allò que no
voleu per a vosaltres! Feis una acció de dignitat i reclamau per a les llengües
regionals de França la igualtat, la llibertat i la fraternitat que són la divisa
de la República!
===================================================================
5) Curs de Llengua i Cultura
Occitanes
|
Curs de
Llengua i
Cultura Occitanes I
Octubre 2008 / Maig
2009
Organitzat per:
CERCLE D'AGERMANAMENT OCCITANO-CATALÀ
Hotel Entitats. Providència, 42. 08024
BARCELONA
Tel: 93 284 36 34
Fax: 93 213 76 48
e-mail: caoc@caoc.cat
web: www.caoc.cat
Subvencionat per:
GENERALITAT DE
CATALUNYA
Departament de la Vicepresidència
Secretaria de
Política Lingüística
Programa per a la creació de l'Oficina “Occitan en Catalonha (OC)”
_____________________________________________________
CURS DE LLENGUA I CULTURA OCCITANES I
(Nivell A2 europeu)
Octubre 2008 — maig 2009
El CAOC, conjuntament amb l'Oficina de l'Occitan a
Catalonha, organitzen un curs de Llengua i Cultura Occitanes a Barcelona,
per al curs acadèmic 2008—2009.
Es durà a terme cada dimarts,
de 19 a 21 hores de la tarda, a la ciutat de Barcelona,* des del 7
d'octubre de 2008 fins al maig (30 sessions).
És una oportunitat única d'aprendre la llengua occitana,
oficial a Catalunya des de l'Estatut d'Autonomia de 2006:
ARTICLE 6. LA LLENGUA PRÒPIA I LES
LLENGÜES OFICIALS
5. La llengua occitana, denominada aranès
a l'Aran, és la llengua pròpia
d'aquest territori i és oficial a
Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les
lleis de normalització lingüística.
INSCRIPCIONS i INFORMACIÓ al CAOC:
Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC)
Providència, 42, 08024 Barcelona
Tel. 93 284 36 34
E-mail: caoc@caoc.cat
|
===================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als
vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
====================================================================