InfoMigjorn, revista virtual sobre
llengua catalana
_________________________________________
.........................[8.000
membres].........................
Resum número 2
1) Joan Solà - «Siguem més
agressius»
2) Joan Tudela - Plurilingües sí, però
3) Eugeni S. Reig - El valencià canalnouer
4) Vicent Brotons - Està l'administració educativa contra
l'ensenyament en valencià?
==================================================================
1) Joan Solà - «Siguem més
agressius»
Publicat en el suplement de cultura del diari
AVUI
«Siguem més agressius»
Divendres
passat sentíem la recomanació de Pau Gasol després de la derrota del seu equip,
el Lakers, contra el Celtics: «Espero que serem més agresius en el pròxim partit». I una
persona que ha de fer bullir l'olla d'aquesta secció de «Parlem-ne» tot d'una va
veure que valia la pena de parlar d'aquest curiós fenomen, encara que no es
tractés de «solucionar» res. Molt sovint la gent no necessitem solucions sinó
diàleg: quan al banc dels si no fos
el senyor Josep explica al veí de banc, amb la vista clavada a terra o a
l'horitzó o fins i tot amb els ulls clucs, vull dir sense ni mirar-li la cara,
aquell ofec al pit, aquella dificultat de caminar si no fos per aquest bastó que
em van regalar els néts, el senyor Josep, dic, ja en té prou de ser escoltat, i
després tornarà a fer les tentines diàries cap a casa, a dinar, una mica més
consolat. I qui dia passa...
Doncs això és
més vell que l'anar a peu. Ho va descobrir i descriure detalladament ja el Fabra
més primerenc, després d'anys de revisar minuciosament el nostre lèxic. Almenys
ja ho trobo al seu llibret de 1904, el Tractat d'ortografia catalana (títol,
per cert, que ell escriu així però que a la coberta i a la portada apareix amb
la de sense apostrofar, per culpa de
la distribució de les línies); i després en parla força a les converses i ho recull resumit a les
gramàtiques. A partir d'aquí va esdevenir un tema tòpic de gramàtiques i
tractats de barbarismes.
El català
posseeix una s sonora (nosa) i una s sorda (grossa), i això li permet, «en els
manlleus del llatí», diu, de transcriure (i de pronunciar) amb s i ss les corresponents s i ss intervocàliques llatines, igual que
altres llengües que mantenen la distinció (com el francès), i a diferència de
les que no la mantenen (com el castellà). I així tenim adhesió, paràsit o Cèsar (fr. adhésion, parasite, César; cast. adhesión, parásito, César) però missió, possible, premissa (fr. mission, possible, prémisse; cast. misión, posible, premisa). Podem aplicar
això a les altres posicions d'aquestes articulacions i a paraules d'altres
orígens, i distingim entre zel i cel, etc.
L'intens (i
durant segles únic) contacte amb el castellà com a llengua de cultura explica
les vacil.lacions en aquest punt: no vacil.lem en la majoria de mots
patrimonials com casa o cel, però sí en mots d'origen i de
circulació culta i en algun altre. De vegades pronunciem amb s sorda mots o formes que la tenen
sonora, com casos, països, Àsia,
centèsim, presagi, amazona, zodíac. El fenomen contrari és més curiós: ¿per
què diem presió i misió, però no pasió (sinó passió)? En algun cas potser una forma
patrimonial amb s sonora influeix
sobre les cultes, com en presos sobre
pressió (que esdevé presió) o en permisos sobre permissió (que esdevé permisió). En altres casos, com el de
Gasol, hi pot haver influència de les paraules anteriors (presió, etc.) sobre d'altres de terminació anàloga
(-sió: agresió) i sobre les de la mateixa
família (agresiu).
Joan Solà
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que
Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també a
la llista InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre
aquest text i el publicat en el diari.
====================================================================
2) Joan Tudela - Plurilingües sí, però
Publicat en el diari AVUI dilluns 16 de juny del 2008
Plurilingües sí,
però
Joan
Tudela
Després
de publicar
40
números en suport paper, Llengua i ús
ha iniciat una segona vida com a revista digital (www.gencat.cat/llengua/liu).
Al primer número d'aquesta nova etapa, Bernat Joan hi publica un article en què
argumenta i formula aquesta
proposta: hem de ser quadrilingües (català + castellà + dues llengües europees
més). Com a horitzó col·lectiu i personal, hi estic del tot d'acord.”El
plurilingüisme forma part de
l'època històrica en què ens ha tocat viure”, tal com diu el secretari de
Política Lingüística.
Una
altra cosa és la qüestió, que ell no tracta, de quin és el grau de competència
exigible en cada llengua. Tothom ha de parlar perfectament quatre llengües? Això
és impossible i, a més, no cal. El famós nen d'Olot ha de parlar un castellà tan
genuí com un de Valladolid? La meva resposta és que no. “Se le nota por el
acento que es catalán”. I què? Que es noti. Ser català no és cap vergonya!
Nosaltres hem d'aspirar a la màxima qualitat lingüística només en la nostra
llengua pròpia, que és el català. Les altres llengües hem d'arribar a
entendre-les bé, a llegir-les bé i a parlar-les amb prou claredat per ser
entesos: amb això n'hi ha més que prou. De l'escriptura no en parlo, perquè
vivim en una societat alfabetitzada en què la gent mai no escriu res en cap
llengua, tot i que últimament els correus electrònics fan que aquesta situació
comenci a canviar.
Amb
el multilingüisme actual, vivim el perill d'anar cap a una Europa en què tothom
parli malament en diverses llengües i cap llengua no sigui ben parlada enlloc,
cosa que significaria una regressió cultural molt notable.
===================================================================
3) Eugeni S. Reig - El valencià canalnouer
Publicat en el número 499 del setmanari EL PUNT (Edició del País Valencià)
diumenge 27 de juliol del 2008
El valencià canalnouer
En el capítol de la telenovel·la L'Alqueria Blanca emés la nit del
diumenge 13 de juliol del 2008 –darrer capítol de la temporada, per cert– el
capellà, mossén Cipriano, diu “manes a pastar fang”. Una altra vegada el
valencià castellanitzat de Canal 9 comet la bestialitat apoteòsica d'emprar el
verb manar amb el significat de
'trametre'. El verb manar, en
valencià, té únicament i exclusivament el significat de 'donar ordes'. Per al
significat de 'trametre' hem d'usar imprescindiblement el verb enviar.
En el mateix capítol un altre personatge diu
que algú “es cau de tos”. Una altra vegada el verb caure usat com a pronominal, com fa el
castellà. Als responsables de Canal 9 els hauria de caure la cara de vergonya de
permetre aquest valencià fals i degradat.
I també en el mateix capítol –no recorde si
Jaume o Rebert– diu al germà que li “done” un abraç. Ja hem dit massa vegades
que, en valencià, els abraços o abraçades –com els besos o besades– es fan o es peguen, mai es donen. Però, clar, com que en castellà
“se dan”...
¡Ah!, i també vull dir que quan interromperen
el capítol de L'Alqueria Blanca per a
fer anuncis, com que jo no suporte els anuncis me'n vaig passar a Punt 2. Feien
un programa que es deia Mediterrània.
Vaig arribar a temps a sentir com el narrador deia “es posa el sol en el Mediterrani”. ¡Encara
no saben que el sol no es posa
enlloc, el sol es pon!
Un amic m'ha suggerit que faça un vocabulari
canalnouer-valencià a fi de poder-nos aclarir. Estic pensant-m'ho perquè falta
en fa molta, la veritat.
===================================================================
4) Vicent Brotons - Està l'administració educativa contra
l'ensenyament en valencià?
Publicat en el diari Levante-EMT dimarts 10 de juny del 2008
Està l'administració educativa contra l'ensenyament en
valencià?
Vicent Brotons
Director de la Unitat per a l´Educació Multilingüe de la
Universitat d´Alacant (UEM-UA)
Acabe de llegir que Escola Valenciana denuncia amb dades
indiscutibles -serà per falta de dades?- que pràcticament 100.000 escolars
valencians s´han quedat sense oferta de programes plurilingües, és a dir,
Programa d´Immersió Lingüística i Programa d´Ensenyament en Valencià. Això
tirant pel baix. Que més de la meitat dels centres educatius ni tan sols oferten
estos programes (55%) i que en eixe grup de centres cal comptabilitzar
especialment els centres concertats que funcionen amb diners públics, és a dir,
diners de vosté i meus, dels nostres impostos. He entés també que en els centres
públics l´obsessió de la Conselleria d´Educació per mantindre una línia en
castellà (eixa ànima en pena del Programa d´Incorporació Progressiva que serveix
per a ben poca cosa) està frenant el creixement d´uns programes bilingües
potents i enriquidors que beneficiarien tota la comunitat
educativa.
Comptat i debatut, arribe a la conclusió que l´admnistració
educativa valenciana està composta per una colla especialment dotada per a la
ineptitud gestora. Diria més, el grau d´ineptitud gestora creix en proporció
geomètrica al rang del càrrec que ostenten. Dit d´altra manera, el més inepte de
tots, el molt honorable, i seguint-li a una certa distància, però també lluint
notòria ineptitud, el conseller d´Educació.
I tot açò ho dic no per ganes d´emprenyar, no. Ho dic perquè
si ells, com a Conselleria d´Educació, afirmen que, cite textualment,
«l´educació bilingüe garantix un aprenentatge equilibrat dels dos idiomes
oficials i possibilita una millor integració en la realitat cultural i
lingüística valenciana i més eixides professionals; el domini efectiu de més
d´una llengua facilita el coneixement d´altres idiomes; el bilingüisme enriquix
socialment i culturalment les persones, augmenta el rendiment escolar; el fet
que tots els membres d´una societat coneguen i puguen usar les llengües
oficials, afavorix la integració i la concòrdia en una comunitat lingüísticament
i culturalment diversa», com és que després es dediquen a posar obstacle al
desenvolupament d´estos programes?
Com és que no exigixen en els concerts educatius amb els
centres privats que, o oferten PIL o PEV, o no hi ha concert perquè no atenen a
eixos paràmetres de qualitat que diuen defensar? Com és que permeten, per
comissió o per omissió, que les línies en valencià estiguen convertint-se en
ghettos no integradors culturalment i, per tant, contribuint a la descohesió
social? Cóm és que permeten la massificació de les aules d´infantil i primària
que apliquen el programa d´immersió que, com bé saben els experts que els
assessoren, en infantil de 3 o 4 anys, per exemple, no haurien de passar de 15
alumnes? I com és que, i esta és la més inexplicable de totes, no dialoguen
obertament amb l´entitat cívica que amb més fermesa, compromís i generositat
defensa eixos mateixos programes que diuen ells, l´administració -i també
nosaltres, la universitat, els estudis científics-, són els millors de tots?
Segur que d´eixe diàleg eixirien solucions i camins molt profitosos per a la
comunitat educativa.
Tracte de buscar respostes. N´hi ha una que em resistisc a
acceptar: no serà que Camps & Font de Mora en això de l´ensenyament
plurilingüe diuen una cosa però el seu projecte és diametralment contrari al que
diuen? No ho crec, perquè d´eixa classe de polítics se´n diuen mentiders,
estafadors, hipòcrites, manipuladors? I ells, jo crec que no ho són,
no?
Recordat company Marqués -ja sé que no em llegiràs este
paperet- però a mi em passa com aquell país que vas descriure i tractat
d´explicar tu mateix, estic perplex, absolutament i desconsoladament
perplex.
No, la ciutadania valenciana, no ens mereixem açò. Sort que
sempre ens quedarà la voluntat, la intel·ligència i la faena col·lectiva ben
feta d´Escola Valenciana. Entre tots totes ho farem tot, malgrat els de
sempre.
===================================================================
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als
vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
====================================================================