migjorn.cat

Llista de debat sobre llengua catalana

Un grup de persones a les quals ens uneix un amor pregon per la llengua catalana i un gran interès per la seva problemàtica actual vam obrir, el 18 d’agost del 2002, la llista de distribució Migjorn. En les Normes de funcionament intern es diu: «La llista electrònica neix amb la voluntat de ser un espai d'intercanvi intel·lectual sobre qüestions relacionades amb la llengua catalana en totes les seves vessants, tant lingüístiques, com literàries i sociolingüístiques.» L’objectiu de la llista és, doncs, l'estudi de la llengua catalana.

Migjorn s’adreça tant a professionals i estudiosos del català com a persones que estiguin compromeses en la tasca cívica de defensa i difusió de la nostra llengua i literatura.

D'ençà que es va obrir la llista s’hi han enviat més de 60.000 missatges i el nombre de subscriptors ha superat els 500. La temàtica, l’estil i l’enfocament dels missatges venen marcats, òbviament, pels diferents interessos dels seus membres. En aquest sentit, els collistaires han volgut fins ara que Migjorn sigui alguna cosa més que una eina de correctors i traductors preocupats per trobar una solució urgent a problemes puntuals relacionats amb la seva tasca professional. Així doncs, d'ençà que es va obrir la llista, el citat espai d'intercanvi intel·lectual ha acollit el debat i el contrast de dades i opinions sobre sociolingüística, normativa i estandardització, lèxic i fraseologia, dialectologia, fonètica, morfosintaxi, història de la llengua, toponímia, etimologia i gramàtica històrica.

L’interès de les discussions d’una llista de correu, el nivell dels missatges, es deu tant a la preparació dels seus membres com a l’interès que tinguin per a aportar-hi dades i elements de debat. En eixe sentit, ens mostrem fins ara àmpliament satisfets: alguns membres hi han difós articles i comunicacions científiques i hi han aportat dades interessants sobre toponímia i llengua antiga; el contrast sobre dades dialectològiques i etimològiques és constant, s’ha aportat interessant informació gramatològica, s’han difós dades bibliogràfiques de difícil consulta, etc.

Les discussions estrictament lingüístiques han versat bàsicament sobre diferents aspectes de descripció lingüística i sobre la nostra normativa. Generalment, la motivació de molts d’aquests missatges ha sigut contrastar l’extensió dialectal de diferents fenòmens lingüístics, discutir-ne l’explicació lingüística o debatre’n la viabilitat normativa. Pel que fa a la fonètica, s’han tractat temes com l’origen i extensió del betacisme, la pronúncia dels fonemes palatals africats i fricatius en alguns parlars, l’extensió del ieisme no etimològic, l’apitxament, etc. En morfosintaxi s’han debatut, entre altres, temes com ara l’origen, distribució dialectal i solucions normatives dels increments incoatius, els plurals -scs, -sts, la concordança del participi amb els pronoms febles objectius, els pronoms en i hi en valencià, la vigència de l’estructura en + infinitiu, les preposicions per i per a, etc. Un dels motius més freqüents de consulta és el lèxic i la fraseologia dialectal: Migjorn té la sort de comptar amb experts i profunds coneixedors de la llengua popular procedents de gairebé totes les zones de l’àrea idiomàtica, la qual cosa converteix la llista en una potent eina per a conèixer les formes dialectals vives o en perill d’extinció.

La motivació dels escrits lingüístics ha estat bàsicament la curiositat o el suport a estudis que els collistaires estan elaborant. Aquest interès de recerca s’ha complementat perfectament amb les qüestions que demanaven una solució puntual a algun dubte de normativa, d’adaptació d’estrangerismes, etc.

En l’àmbit sociolingüístic cal destacar que, cada dimarts, els collistaires de Migjorn que hi estan subscrits reben, a través del butlletí informatiu InfoMigjorn, un resum de les principals notícies o articles d’opinió apareguts en la premsa i relacionats amb la nostra llengua i literatura, la qual cosa facilita que puguin estar al dia en tot tipus de notícies referents a la llengua catalana. Els temes sociolingüístics s’han centrat sobretot en el model de la llengua a l’escola a les Illes, en el nord del País Valencià i en el sud de Catalunya, la llengua dels mitjans de comunicació, la situació sociolingüística del sud del País Valencià o les Illes, etc. Un dels que s’han debatut amb més interès ha estat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la qüestió de l’estàndard i la problemàtica que implica l’acceptació d’un estàndard valencià amb característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques genuïnes que l’acosta al valencià popular, però que presenta certes diferències amb l’estàndard emprat a Catalunya i a les Illes. S’han discutit els avantatges i els inconvenients d’usar aquest estàndard, i el debat, sempre assenyat, no ha estat exempt d’apassionament. S’ha parlat també sobre la situació sociolingüística a les Illes Balears, al sud del País Valencià, a la Franja de Ponent, etc. S’han enviat molts missatges en els quals s’ha debatut sobre les incorporacions lèxiques al nou Diccionari normatiu valencià de l’AVL i sobre els canvis incorporats a la nova Gramàtica de la llengua catalana i a la nova Ortografia catalana de l’IEC.

Podríem dir que Migjorn, en els més de 15 anys que té de vida, s’ha convertit en un espai de qualitat obert al debat i intercanvi d’informació sobre qualsevol tema relacionat amb la llengua catalana. Les noves tecnologies ens ofereixen la possibilitat d’entrar en contacte amb persones d’arreu de l’àrea lingüística interessades en la llengua i desitjoses d’establir uns lligams que d’altra manera hauria estat molt difícil que s’haguessin arribat a produir. Des del to distès al rigor intel·lectual, des del denominador comú de l’amor a la llengua catalana a la discrepància en les estratègies de normativització i estandardització, Migjorn serà allò que els actuals i futurs subscriptors desitgin que sigui.

La llista Migjorn té un Consell Directiu format per un mínim de dotze membres i un màxim de vint, renovable periòdicament a fi de no fer recaure en una sola persona la responsabilitat de prendre les decisions que es deriven del funcionament d’una llista en la qual intervenen moltes persones de procedència i opinions diverses. La llista és tancada, és a dir, els missatges que s’hi envien només poden ser llegits pels membres de la llista. No és permès de divulgar-los a no ser que sigui amb el permís explícit de l’autor del missatge. Per tant, per a poder llegir els missatges que s’envien a Migjorn, cal ser de Migjorn; no poden trobar-se en internet fent ús d’un cercador.

Qui estigui interessat a pertànyer a aquesta llista de distribució, ha d’omplir la Sol·licitud de subscripció i, després, pitjar el botó envia. La sol·licitud ha de ser aprovada pel Consell Directiu de Migjorn.

Signat: el Consell Directiu de la llista Migjorn.

powered by bit-Xo