InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1240 (dijous 31/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Entrevista a l'entrenador.
 
2) Eugeni S. Reig - Carta oberta a l'alcalde de València: Les parades del Mercat Central
 
3) Eugeni S. Reig - Fraseologia lèxica valenciana: Com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes
 
4) Màrius Serra - Nau
 
5) J. Leonardo Giménez - Terminologia nadalenca (de bell nou)
 
 
7) Rudolf Ortega - L'invisible amic ortoèpic
 
8) Núria Puyuelo - Un verb d'entesa
 
9) David Paloma - A favor del corrector
 
10) Teresa Tort - Orgillesa
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal

Entrevista a l'entrenador

 

 

Exemple d'Ús: «Per saber si un jugador és bona gent només cal preguntar-ho als companys.»

Ús correcte: Per saber si un jugador és bona persona només cal preguntar-ho als companys.»

Explicació: Col·loquialment, també bon/a noi/a, bon/a nano/a, bon/a element/a, i en segons quins casos bon/a minyó/ona. En plural, sí: «A mi sempre m'havien semblat bona gent,

tots aquells nois peluts i plens de gossos.»

 
 
2)
 
Carta publicada en el diari Levante-EMV
 

Carta oberta a l'alcalde de València

 

Les parades del Mercat Central

 

Respectat senyor alcalde de la ciutat de València,

En valencià, per a expressar la idea que alguna cosa està llesta, disposada, preparada, a punt, emprem el verb parar. Així, quan diem que “la teula està parada”, volem dir que està disposada per a seure a menjar, amb tot el que cal per a poder-ho fer (tovalla, tovallons, plats, gots, culleres, forquetes, ganivets, etc.). Quan, antigament, un mestre d'escola li deia a un alumne “para la mà”, el que volia dir és que el xiquet allargara la mà amb el palmell cap amunt a fi de poder-li pegar un colp amb un regle per a castigar-lo. Escara és habitual parlar de “parar la mà” amb la idea d'allargar-la amb el palmell cap amunt amb la finalitat d'arreplegar diners o alguna altra cosa. I, de la mateixa manera, quan una dependència destinada a vendre determinats productes està preparada per a la venda, amb tota la mercaderia disponible i a la vista, diem que la citada dependència està parada. Aquest és l'origen del substantiu parada per a denominar els llocs a on es venen en un mercat aliments i altres productes exposats a la vista del públic.

El castellà, per al concepte definit anteriorment, empra el verb poner i, per tant, diu “la mesa está puesta” i “poner la mano”. I, en eixa llengua, el lloc de venda d'un mercat s'anomena puesto. La substitució de la paraula castellana puesto per la valenciana lloc que he vist en una parada del Mercat Central i en algunes parades d'altres mercats, és aberrant. L'única denominació valenciana per a aquest concepte és parada.

En el Mercat Central de València he vist les denominacions palco, puesto, bajo i caseta, però no he vist la paraula parada, que és l'adequada. Paradoxalment, tots els valencians quan parlem, tant si ho fem en valencià com si ho fem en castellà, diem únicament i exclusivament parada. Sovint he sentit avisos per megafonia en el Mercat Central en els quals s'usava la paraula parada, però no n'he sentit mai cap en què es diguera palco, puesto, bajo o caseta.

Considere que seria molt adequat i molt convenient que totes les parades del Mercat Central lluïren la denominació parada en els seus rètols. Si les denominacions actuals (palco, puesto, bajo i caseta) corresponen a diferents categories de parada, el problema es pot resoldre molt fàcilment amb una mica d'imaginació.

Espere, senyor alcalde que, per la dignitat de la nostra llengua i per coherència, prompte totes les parades del Mercat Central s'anomenaran oficialment parades, que és el que són.

Li envia una salutació molt cordial,

Eugeni S. Reig

 

3)

 

Fraseologia lèxica valenciana

 

Com s'ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes

Eugeni S. Reig

 

Aquesta dita recorde haver-li-la sentida dir a un oncle polític de mon pare –casat amb una germana del meu avi patern– que per a mi sempre va ser el tio Micalet. Era un teixidor alcoià, de nom Miquel Moltó que, quan jo vaig nàixer l'any 1942, era ja un home d'edat. Parlava un alcoià xeu que hui ja és impossible de sentir. Sempre em va xocar molt que, en lloc de dir tren –que és el deia tothom– ell sempre deia ferrocarril, però amb una e ben oberta i separant una mica les paraules ferro i carril.

La dita en qüestió fa anys que no la sent, però considere que ara és un moment adequat per a revifar-la. S'usa quan es vol posar de manifest que algú fa alguna cosa –cosa que vol fer, que té molt d'interés a fer, que és beneficiosa per a ell– aprofitant que s'ha produït un esdeveniment que, malgrat que no té cap relació amb la cosa en qüestió, l'empra com a excusa per a fer allò que no s'havia atrevit mai a fer. Equival, aproximadament, a allò que es diu en castellà de “aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid...”

Actualment, aprofitant la crisi econòmica, molts espavilats planten carxofes. Aneu en l'erta i no us deixeu enganyar.

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 20 de desembre del 2015
 
Motacions
 

Nau

 
per Màrius Serra

 

La variació dialectal és molt evident en alguns àmbits verbals d'ús quotidià. Els noms dels aliments bàsics, per exemple. La pastanaga, que pot ser carrota, carlota, safranòria o estefanòria; la patata, que esdevé trumfa, pataca o creïlla; l'únivers de la mongeta, seca o tendra, fesol o bajoca; el bacallà i l'abadejo; l'oscil·lació entre botifarra i llangonissa… En tots aquests casos el parlant acostuma a prendre consciència de la seva peculiaritat lèxica per oposició a d'altres parlants que fan anar una opció diferent. Però les peculiaritats fonètiques són una mica més difícils de detectar. Un gironí tanca la o de flor sense gaire consciència de variació, per entendre'ns. És el que succeeix entre els agramuntins amb el número 9. El pronuncien nau, com una nau extraterrestre, però si vols constatar-ho has de preparar alguna estratègia per no induir-los a tornar a la pronúncia estàndard. Recordo haver llegit un article del poeta (i apotecari) agramuntí Guillem Viladot que explicava un episodi hilarant sobre la pronúncia del 9 a Agramunt. Viladot feia d'amfitrió d'un grup de forasters lletraferits. Entre altres peculiaritats locals, el poeta els va dir que el nom del producte gastronòmic més típic de la vila, els torrons, rep una pronúncia diferenciada: tarrons. Després els parlà de los Reixos, que és la denominació que reben els Reis d'Orient a tot Ponent, i finalment els convidà a comprovar com pronuncien el número 9. Per fer-ho, va cridar un conegut i se les va enginyar perquè el pagès agramuntí no notés que la cosa era una prova lingüística. “A quina hora sopes?” li va demanar el poeta. “A les vuit”, va respondre el pagès.

 

5)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 18 de desembre del 2015
 
Terminologia nadalenca (de bell nou)
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Com que estem a punt d'entrar en les festes nadalenques, tractem, de nou, eixa terminologia tan assenyalada. D'ací a quatre dies serà el sorteig de la loteria de Nadal. I a qui li isca el primer premi li haurà tocat la grossa. Així és com jo ho sentia de menut, i com ho llegim i ho hem d'escriure, perquè és la forma tradicional valenciana i normativa. En castellà diuen el “gordo”, però en la nostra llengua la sort del premi de la loto nadalenca la femenitzem normativament, com ho feien els nostres avis. Serà perquè la sort i la fortuna són termes femenins? A saber!
 
Després tenim el Nadal, paraula vàlida per al dia 25 de desembre i per a tot el període, des del dia de la grossa, i començament de les vacances escolars, fins al 6 de gener. En la llengua veïna ho diuen tant en sigular com en plural, “Navidades”, però la nostra, amb un Nadal, però llarg, ja anem bé. La nit del 24 al 25 (de desembre) devem anomenar-la “Nit de Nadal”. I no cal dir, en valencià, “Nitbona”, i menys encara “Nochebuena”. Una setmana després tenim el dia de Cap d'Any, precedit per la Nit de Cap d'Any, i bandejarem això de “Nitvella”, que, com a nom, és un poc depriment. Després vindrà el dia dels Reis, també col·loquialment anomenats Reixos, a continuació de la visita d'eixos cavallers, que diuen que venien d'Orient. Per cert, el rei Baltasar, tan morenet, ¿també venia de les terres orientals, on sembla que són d'un color més claret?
 

Per eixes dates hi torna a haver una altra loteria, que du el nom del xiquet que diuen que va nàixer en el portal de Betlem. A tan diví personatge, les meues iaies li deien el Jesuset, i mai el calc de Xiquet, com veiem en alguna papereta de loteria. A Catalunya solen denominar-lo Infant, però ací, tradicionalment, el Jesuset. I a la ‘representació en figures plàstiques del naixement de Jesús que se sol fer en les esglésies i en les cases, durant el temps de Nadal', com definix el DNV, li devem dir el “betlem” i no el “pesebre”, calc del castellà, encara que, tant el referit diccionari, com el DIEC2, donen eixe terme com a bo, com a equivalent al betlem de tota la vida. Per al valencià tradicional, un pesebre és una ‘menjadora d'animals'. Ah, i la mare del Jesuset és la Mare de Déu. Podem prescindir del nom (o de la condició) de Verge.

 

 
6)
 
Article publicat en el Levante-EMV dimarts 15 de desembre del 2015
Els situe. Es presenta a València el lema electoral del PP ´Espanya en "sério"´. No es riguen que això és molt seriós, fins que deixa de ser-ho quan José Maria Chiquillo presumeix de valenciania i, com en un judici, remet a les proves: en ´sério´ perquè en el PP parlem com parla la gent. Supose que el PP malagueny, que també parlarà com la gent, haurà triat com eslògan ´España no se escojona´. Cap novetat. Ja fa temps que el PP treballa per castellanitzar el valencià i fer dels valencianoparlants uns bilingües tan peculiars que acabem parlant castellà i valencià al mateix temps. Per això Espanya en ´sério´, i no de debò, amb trellat, amb seny o qualsevol expressió equivalent.

Si el mot ´sério´ figura en l´eslògan del PP, no és per la vitalitat d´aquest vocable en la nostra parla (cosa indiscutible), sinó per fragmentar la unitat lingüística (cosa detestable). Ho confessa el mateix Chiquillo; i a confessió de part, rellevament de prova, com diuen els advocats. Vaja, que amb Espanya van en ´sério´, però amb el valencià van de conya.

Tot i que comparar Chiquillo amb Chiquito (de la Calzada) pot resultar injust per a aquest últim, és evident que el secessionisme lingüístic inventant mots ex nihilo, del que sol fer gala el polític popular, té la mateixa serietat que s´atribuïa l´humorista malagueny quan injectava en la memòria dels televidents paraules com ´fistro´. Res, doncs, de buscar un punt d´equilibri entre l´estàndard de la llengua i la fidelitat a la parla del poble. I ara dic jo, per exemple: si fònicament és pràctica habitual emmudir la ´d´ intervocàlica i dir ´hablao´ en castellà i ´llauraor´ en valencià, no seria absurd reflectir gràficament l´elisió de la ´d´ intervocàlica, simplement perquè el parlant l´omet? Escriure ´hablado´ i ´llaurador´ no suposa trair la parla de la gent. Tan difícil era que l´eslògan electoral del PP, a més d´intel·ligible, fóra gramaticalment correcte? Si Espanya és un país seriós, per què no ho són els que governen?

 
 
7)
 

 

Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 6 de desembre del 2015

Com l'ortografia, la pronúncia també té unes normes que haurien de ser imperatives

 

Vagarejo ociós per les tecles del comandament a distància, fer zàping fa temps que se'n diu. És dissabte a la nit, i ensopego amb la final del concurs de cant coral Oh Happy Day, del qual celebro la inclusió en el jurat de la cantant Chenoa, parlant de la varietat balear de la llengua. De seguida em vénen al cap les crítiques que ha rebut, precisament, per la qualitat del seu català, que es veu que està interferit sobre manera per la llengua castellana, més habitual en ella, crec. Tenen raó, té un català fortament interferit pel castellà, però no pas per la varietat central de la llengua, com sempre passava amb els locutors balears de La Teva, que acabaven parlant un entremig inidentificable. Les interferències del castellà són més reconeixibles i s'hi pot garbellar.

El presentador del xou connecta amb la rebotiga on hi ha tots els participants fent festa, i em quedo garratibat. Allà Marc Giró, col·laborador habitual de la casa, curosament abillat amb una americana de flors triadíssima i un estilisme immaculat, perpetra una coça rere l'altra a la fonètica més o menys estàndard de la llengua catalana, tot demostrant que, efectivament, és possible convertir totes les vocals neutres en as. No n'estava del tot segur, que es pogués fer amb totes. Per sort, torna la connexió al plató, on la Chenoa recupera la quota de vocals neutres que l'altre no fa. Sembla que se les hagin repartit.

Intentar parlar bé no hauria de ser un objectiu secundari, o inexistent, dels que treballen en el món de la comunicació. El mateix zel que posem en elements clau de l'aspecte físic (pentinat, maquillatge, vestimenta) s'hauria de traslladar a la manera que parlem, a fi d'equilibrar la pinta que fem amb allò que som capaços d'emetre per la boca. Però això no sempre passa, i sovint qui molt es cuida de la seva imatge no mira les pròpies paraules ni es deixa assessorar pels que hi entenen. “És que jo parlo com la gent normal, com es parla al carrer”, com si ho sentís. Ningú surt per la tele vestit tal com baixa les escombraries, ni es posa davant la càmera amb la cara d'haver-se llevat.

De la pronúncia correcta se'n diu ortoèpia, i vindria a ser l'equivalent oral de l'ortografia. Qui més qui menys, tothom té una certa cura a l'hora d'escriure, amb els límits que marquen el missatge i el registre, perquè mai serà el mateix escriure un correu electrònic a un amic que redactar un currículum, i ningú no n'ha de fer res de com poso sushi, iogurt o remolatxa a la llista de la compra. Però així com no volem quedar com uns aficionats en un text que elaborem amb una certa difusió pública, igualment haurem de servar un cert decòrum de la pronúncia, sobretot si el nostre receptor està format per milers de persones. Altrament, és com si anéssim amb la falta a la boca.

I no, no es tracta d'anar-nos-en a l'altra banda de l'espectre i pretendre que la pronúncia normal s'ha de basar en una prosòdia refistolada, ni pomposa, exagerant les vocals neutres i les eles geminades, tot convertint la pronúncia correcta en un acte paròdic barretinaire. El català té un nombre de lletres limitat i un nombre de fonemes també limitat, i la correspondència ortoèpica de les unes amb els altres és perfectament aprehensible pels que s'hi dediquen.

No és un problema només de professionals de la comunicació, però. Són molts els nens que no semblen tenir cap problema amb la pronúncia de casa però que, invariablement, quan s'acosta el Nadal parlen de l'amic invissible. Deu ser que a l'escola no ho senten d'altra manera.

8)

 

 

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 13 de desembre del 2015
 
 
Núria Puyuelo

 

 

9)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 6 de dembre del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/12/06/001MTTRI.pdf
 
A favor del corrector
 
David Paloma
 
 
10)
 
 
 
Teresa Tort
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací