InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1236 (dijous 24/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
InfoMigjorn us desitja un bon Nadal i un bon 2016.
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Bona educació entre cometes.
 
 
3) J. Leonardo Giménez - Tastar i tasta
 
4) Rudolf Ortega - Una dona assassinada
 
 
6) David Paloma - Qüestió de classe
 
7) Nuria Puyuelo - Accents amb mala bava
 
 
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Bona educació entre cometes

 

Exemple d’Ús: «Bon dia, encantat.»

Ús correcte: «Bon dia, molt de gust

Explicació: Un encantat està distret, amb el cap a tres quarts de quinze o a la lluna de València perquè li han fet un encanteri. És com si et diguessin: «Bon dia, badoc.»

 
 
2)
 
Entrevista al professor Joan Veny que van retransmetre dimecres 9 de desembre del 2015 en el programa Savis del Canal 33
Article publicat en el Levante-EMV divendres 11 de desembre del 2015
 
Tastar i tasta
 
 
J. Leonardo Giménez
 
Ja no tastem tant com tastàvem. Ara n’hi ha qui, de mitjana edat en avall tot (o quasi tot) ho prova, siga el gust del caldo del putxero, un glopet de vi, un ensaig de meló o posar a prova la força i l’agilitat pròpia o d’algú o quan es posa una peça de vestir per a vore si li para bé. Però el vi, el caldo i la porció de meló quan l’ensagem per apreciar-ne el gust o el sabor els tastem primer i després ja podem passar a l’altra fase (beure, menjar i escudellar). Provar és intentar, assajar, confirmar, comprovar, experimentar, parar bé, etc., de manera que provem a entrar a algun lloc, podem provar la força o la resistència, ens provem (o emprovem) la roba per comprovar com ens para, etc., però quan fem la prova d’una beguda o menjar per verificar sabor o gust, ho tastem. Tastar també té un sentit figurat quan experimentem o sentim l'efecte d'una cosa, com alguns corruptes que ja han tastat l’amargor de la presó. Igualment, dos persones (d’adolescents en amunt) es tasten quan es coneixen, en sentit bíblic, per primera vegada. Ja m’havia referit en una columneta d’estes al matís diferencial dels dos verbs esmentats hui també, però hi torne per contribuir, amb el que puga, a evitar l’extinció d’un verb tan gustós i saborós com tastar.
 

L’equivalent, més exacte, castellà d’este últim verb és “catar”, que té el postverbal “cata”; nosaltres tenim el “tast”, com a ‘acció de tastar’ ben genuí, històric i arreplegat per tots els diccionaris de referència i usat literàriament, però popularment, a hores d’ara, està escassament assumit i s’usa poc. Diumenge passat el meu company Aurelià Lairón, arxiver i cronista municipal d’Alzira, i columnista dominical en l’edició de la Ribera de Levante-EMV, va usar “tasta”, crec que molt encertadament, en la seua crònica setmanal, en la notícia d’un concurs de vins. Deia “…s’ha adjudicat el premi de tasta de les bodegues valencianes”. Ja havia passat en un certamen d’estos en què l'organitzador/divulgador no veia massa comunicatiu usar “tast”. Em va consultar la possibilitat de posar “Concurs de tasta de vins”; a mi em va semblar una bona gossadia, dins de la mateixa lògica derivativa de la llengua, i així ho posà. No és una paraula que se senta dir massa, però col·loquialment sí que l’hem poguda sentir alguna vegada. Seria un postverbal, com puguen ser “busca/buscar”, “cerca/cercar”, “crida/cridar”, “paga/pagar”, “parla/parlar”, “proclama/proclamar” i moltes altres d’eixa índole.

 
4)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 29 de novembre del 2015

No hi ha d’haver lloc per als subterfugis en l’expressió de la violència masclista

Aquesta setmana passada es van convocar actes diversos de denúncia de la violència masclista, que, a banda de recordar-nos quina és la dimensió del problema i quines en són les causes, va posar l’accent en el llenguatge, sobretot en la manera com es tendeix a emmascarar sota subterfugis el que, ras i curt, són assassinats. En aquest sentit, va tenir un ressò destacat una piulada de la periodista Julia Otero (“No mueren, caballeros, las asesinan”), que t’enllaçava amb una entrada del seu blog: “Los medios de comunicación no somos inocentes. Esos colegas que cuando una mujer es asesinada titulan ‘muere de 3 puñaladas o de cuatro tiros una mujer’… que aprendan a usar el verbo que toca. No mueren, caballeros, las asesinan. De paso, no matarán ustedes la verdad”.

Què impedeix avui dia, però, dir les coses pel seu nom? En general, de les quatre causes de mort possibles —malaltia, accident, suïcidi i assassinat—, només la darrera és susceptible de ser notícia per ella mateixa, mentre que les altres ho seran quan hi concorrin altres elements. Si una dona mor de càncer de pulmó, només serà notícia si s’insereix en una informació sobre l’avenç d’aquesta afecció entre les dones, i una suïcida rebrà un titular si pren l’última decisió afectada, per exemple, per un desnonament. Per tant, si una dona assassinada és, en si mateix, un fet noticiable, per què no es pot dir i s’habiliten eufemismes?

Curiosament, la majoria dels periodistes que es dediquen als successos són dones que, per edat i principis, no tindrien cap recança a dir que una dona no mor, sinó que la maten. Però hi ha una línia vermella procedent no tant d’un masclisme atàvic sinó del mateix Estat de dret. En parlo amb Rebeca Carranco, redactora de successos d’EL PAÍS, i coincidim a valorar la manera com el llenguatge jurídic afecta el llenguatge informatiu i com els sentits passen a estar condicionats per legalismes. El Dret necessita delimitar amb precisió els termes, desfer tota ambigüitat possible i establir procediments per determinar que una cosa és provada. Fins al punt que la sospita fundada no és suficient per informar i necessitem sentència ferma. La mateixa Rebeca ens ho confirma: “Ho sabem, que el marit l’ha matada, però no ho podem dir perquè... i si no ha estat ell? I si no ha estat un assassinat sinó un homicidi?”. Per això abunden tant les perífrasis barroeres que tots entenem però que escamotegen els fets: “S’ha trobat el cos d’una dona amb senyals de violència”, o “Una dona ha mort presumptament a mans del seu excompany”. No cal dir que la culpabilització mediàtica pot tenir conseqüències legals per al redactor i el mitjà.

És un error pensar que el sentit de les paraules en la llengua general ha de procedir del llenguatge especialitzat, perquè aquest sempre imposa una cotilla i relega el diccionari a objecte decoratiu. El llenguatge especialitzat pren un terme qualsevol i el perfila per al seu interès, afitant el sentit que li és propi, però hem d’evitar que aquest terme retorni a la llengua general només amb el significat tunejat. O, dit d’altra manera, no podem judicialitzar la llengua normal, ni substituir el codi lingüístic pel codi penal. Un home la mata, sí, la mata; el verb matar no hi entén, entre assassinats i homicidis.

Ara bé, l’Estat de dret garanteix que un assassí no sigui considerat com a tal només fins que hi hagi sentència ferma i obliga a redundar en l’adjectiu presumpte fins a la sacietat. Haurem de decidir, doncs, si preferim faltar a un assassí o faltar a la veritat. I si triem la primera opció, caldrà habilitar noves expressions perquè la informació sigui veraç, secundar el redactor i el mitjà que expressin els fets tal com són, i establir dinàmiques de reparació ràpides en el cas que la notícia generi perjudicis en persones innocents. Altrament, almenys a les notícies, les dones seguiran morint.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA divendres 4 de desembre del 2015

Navegant per internet em trobo l’Hermínia, una senyora de 81 anys de la Segarra que de les papallones sempre n’havia dit volianes, i ara, perquè el nét l’entengui, en diu papallones. Un dialecte, com una llengua, mor quan deixa de ser transmès familiarment, i per això les volianes tenen peu i mig a l’altre barri. Però, mentre que l’agonia d’una llengua sol provocar grans esgarips, els dialectes es fan fonedissos en un dens silenci administratiu, com si la riquesa que aporten fos del tot prescindible.

Deixant de banda l’elegia i centrant-me en la sintaxi, de la frase de l’Hermínia m’interessa aquest n’hi. És un n’hi que podem considerar col·loquial, però el podem trobar també en textos més formals: “Per què n’hi diuen X quan volen dir Y?”

La correcció més habitual en aquests casos és canviar n’hi per en. Una primera anàlisi ens pot portar a concloure que els pronoms en i hi tenen en aquestes frases un mateix i únic antecedent, cosa que aparentment constituiria una anomalia sintàctica. Però, com ja hem dit altres cops, la missió d’una gramàtica no és corregir la parla genuïna, com la de l’Hermínia, sinó explicar-la i integrar-la en el seu marc teòric.

Per exemple, si en bona part del dialecte central diem “Els hi donaré el llibre”, la teoria gramatical no es pot limitar a dir que una única funció sintàctica (el datiu) no es pot representar mai amb dos pronoms febles (els hi ), sinó que ho ha d’acceptar com un fet de llengua i explicar-ho -ja ho han fet lingüistes com Txuss Martín-, encara que després la norma ho exclogui de l’estàndard formal. Si es limita a condemnar-ho, i ara reprenc l’elegia, és la mateixa norma la que empobreix la llengua.

Com podem explicar el n’hi? De la mateixa manera que molts diem “Sempre els hi dic cínics” (encara que la norma ens faci dir “Sempre els dic cínics”), pot ser molt bé que “Sempre li dic cínic” sigui, de fet, “Sempre l’hi dic cínic”. I llavors no resulta tan estrany que de realitats no-personals, com ara les volianes, algú “n’hi digui papallones”.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 22 de novembre del 2015
 
Qüestió de classe
 
David Paloma
 
Un dels apartats del llibre d'estil de TV3, el llibre blau, el de 1995, es va centrar en els "errors freqüents en el llenguatge oral". Entre el centenar de casos hi havia la paraula classe, que es recomanava de pronunciar amb vocal neutra en els parlars orientals. La mateixa recomanació l'havien fet lingüistes referencials com Ruaix i Badia. De fet, aquesta mateixa indicació apareix de manera explícita en el document normatiu publicat el 1990 per l'Institut d'Estudis Catalans, reeditat, revisat i corregit unes quantes vegades: "No és recomanable la pronunciació, en els parlars orientals, d'una e tancada en comptes d'una vocal neutra en la síl·laba final de mots cultes com frase, examen, càncer, classe, etc."

TV3 ha mantingut aquesta indicació durant vint anys, i ben fet que ha fet. En primer lloc perquè és el que indica la normativa i, en segon lloc, perquè el mitjà de comunicació ha fet el paper que se li demanava: ajudar a implantar l'estàndard oral... també pel que fa a la pronunciació de classe, que ja sabem que, en els parlars orientals, "la gent acostuma a pronunciar-los amb una [e] final inconfusible" (Badia). Hi havia dues possibilitats de pronunciació i TV3 ha seguit la que prescriu la normativa. Resultat: als estudiants de Comunicació, si són de parlars orientals, se'ls ensenya a dir classe, amb vocal neutra, i els professionals ja fa anys que han après a dir frase, examen, càncer, barbàrie... amb vocal neutra. I també cine (com apunta Coromines), àlien i tants d'altres.

Fa ben poc, però, TV3 ha canviat el criteri, arran d'una observació present en la Gramàtica del català contemporani (observació no gaire diferent de la de Badia). Ara s'avala la [e], però no en exclusiva: s'accepten, de fet, totes dues pronunciacions, amb vocal neutra i amb [e] (classe i base, per exemple). Entenc que això implica abandonar la correcció: que cadascú ho digui com vulgui, que tot estarà bé. I, de retruc, implica augmentar la confusió ja que l'ésadir continua fent dir amb vocal neutra els cultismes frase, dolmen, castrense....

Destacat

La llengua estàndard ha de continuar fent d'element reconductor de la variació lingüística, i això demana seguir uns criteris concrets, no pas acceptar-los tots.

 

7)

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 29 de novembre del 2015
 

Accents amb mala bava

 
Núria Puyuelo

A dos amics, xerrant xerrant, se’ls ha fet quarts de quinze. L’un li diu a l’altre: “Carai, si que se’ns ha fet tard”. O bé caldria escriure-ho de la manera següent: “Carai, que se’ns ha fet tard”? En català, aquest “si” exclamatiu s’escriu sense accent, tot i que a molts ens pugui semblar que cal accentuar-lo com el afirmatiu, que porta accent diacrític per diferenciar-lo del si condicional o de la nota musical. Així direm: “Si que n’és, de bonic!”, “Si que és divertit”, “Si que han vingut amics!” o “Si que crides!”. Tots ells, sense accent.

Hi ha altres pronúncies i, de retruc, accents que ens fan anar de corcoll, com ara els dels mots aguts elit, ciclop, criquet, futbol, iber, poliglot, xassís o radar, que molts parlants pronuncien com a plans. Com si es tractés del joc dels embolics, també hi ha paraules planes que pronunciem com a agudes o esdrúixoles, com ara aeròstat, libido, acne, atmosfera, intèrfon, míssil, omòplat i policíac. I finalment, mots esdrúixols que els fem com si fossin plans: aurèola, diòptria, rubèola, període, pneumònia, quàdriceps...

Però per a més inri, també hi ha paraules que admeten dos accents. Són aquelles que els estudiants agraeixen, perquè tant si les escriuen amb accent o sense, en la majoria de casos, l’encerten segur. Es tracta de mots com per exemple dòmino, que tant pot ser esdrúixol com agut (dominó), perit o pèrit, reporter o repòrter, saxofon o saxòfon, xòfer o xofer, antílop o antilop i imbecil o imbècil, un insult que té molta més força pronunciat com una paraula plana.

Altres mots que se solen pronunciar malament són les formes del present dels verbs acabats en –iar, tant les d’indicatiu com les de subjuntiu i imperatiu. Per exemple, canvio, estudia, pronuncia, diferenciïn, evidencien, copiï...

Finalment, hi ha un seguit de noms propis que també fan ballar el cap quan ens toca accentuar-los. Els casos més habituals són els dels topònims Munic, el Tibet, Zuric i Marràqueix i els noms Èdip, Espàrtac, Dàmocles, Pèriples, Dídac, entre d’altres.

Sabíeu que...

Hi ha paraules que es pronuncien malament i que, per tant, les acabem accentuant incorrectament. Mots com ara medul·la, torticoli o quàdriceps són paraules que sovint sentim mal pronunciades.

  8)

 
Publicat en el blog FRICOR DE LLENGUA dijous 3 de desembre del 2015
http://fricordellengua.blogspot.com.es/2015/12/per-lo-mati-se-abillaren-lo-millor-que.html
 
Per lo matí se abillaren lo millor que pogueren
 
Albert Gilabert
 
 
9)
 
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/12/12/001MWR0I.pdf
 
Artur Quintana: "El català és il·legal a la Franja"
 
 
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - desduir-se
 
2) Eugeni S. Reig - desentabuixar-se
 
3) Antoni Llull Martí - El suro i el corcho
 
4) Albert Pla Nualart - ¿Desconnexió d’Espanya o desconnexió amb Espanya?
 
5) Albert Pla Nualart - ¿Segur que no es poden immolar, els jihadistes?
 
6) Rudolf Ortega - La correcció de textos, ofici de modernitat
 
7) Rudolf Ortega - Fer la buti
 
8) Salvador Pardo - El DNV (XXXII)
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací