I ara, damunt, l’anglicització

 

Eugeni S. Reig

 

Els valencians estem patint la castellanització de la nostra llengua des dels Decrets de Nova Planta, ja fa més de tres-cents anys. Des dels anys seixanta del segle xx, amb el naixement de la televisió, el problema s’ha agreujat. I per si no en teníem prou amb les deformacions que patix el valencià a causa de la influència del castellà, ara hem de suportar també les que ens vénen de la banda de l’anglés. Cal aclarir que la major part dels problemes lingüístics que es produïxen en el valencià a causa de la llengua anglesa ens arriben a través del castellà, no directament. Els que traduïxen un text de l’anglés al valencià són –m’atrevisc a dir que en tots els casos– uns bons professionals que coneixen perfectament tant la llengua de partida com la d’arribada i, per això mateix, les seues traduccions són sempre bones, acurades, redactades en un valencià normatiu. Però en el cas del castellà no és ben bé la mateixa cosa. El castellà és una llengua parlada per molts milions de persones, la majoria en el continent americà. En anglés es fa una quantitat immensa d’escrits: llibres, revistes, prospectes de propaganda, fullets d’instruccions, pàgines web, etc. Molta d’eixa informació ingent cal traduir-la al castellà amb urgència. La quantitat de gent que fa traduccions de l’anglés al castellà és molt gran, enorme, i, com sempre passa en un col·lectiu humà molt nombrós, n’hi ha de bons, de molt bons, de no tan bons, de mediocres, de roïns i de molt roïns. N’hi ha de tot. I, per desgràcia, els mediocres, en són legió. Saben anglés i saben castellà, evidentment, però no saben tot el castellà que haurien de saber per a poder redactar un text ben escrit en eixa llengua. A més, moltes voltes han de fer les traduccions a corre-cuita perquè els donen molt poc de temps per a lliurar-les i, damunt, en no pocs casos, estan francament mal pagats. Hi han traduccions de l’anglés al castellà que fan plorar. Jo, personalment, alguns llibres de divulgació científica traduïts de l’anglés no els he pogut acabar de llegir perquè estaven escrits en un castellà llastimós, deplorable, indigne. ¿Qui no ha llegit alguna volta un llibre d’instruccions d’un electrodomèstic i s’ha quedat totalment frustrat perquè no ha aconseguit entendre res? Per culpa d’eixes traduccions deficients s’infiltren en la llengua espanyola una quantitat considerable de trets propis de l’anglés que no són gens adequats per al castellà –ni per cap altra llengua llatina– i, subreptíciament, van produint deformacions que els periodistes s’encarreguen de difondre i que, a poc a poc, van consolidant-se. I el castellà ens les contagia a nosaltres i ja tenim el problema en casa. La quantitat d’anglicismes lèxics i sintàctics que tenim en la nostra llengua no és gens menyspreable i el fet que augmenten contínuament és, francament, molt preocupant.

 Sovint, l’efecte perniciós de l’anglés és subtil i traïdor. Les traduccions claudicants assignen a determinades paraules de la nostra llengua significats que no han tingut mai i ja tenim el problema escudellat. I, tant si volem com si no volem, ens l’hem de menjar a la força.

Relacione a continuació alguns exemples de valencià anglicitzat que els mitjans de comunicació ens embotixen a la força cada dia. Pose en primer lloc el significat que la paraula ha tingut sempre en valencià –i que continua tenint– i en segon lloc el que ha pres últimament per influència de l’anglés. Aquest darrer hauríem d’eradicar-lo si volem conservar una llengua genuïna i digna.

AGRESSIU. Significa 'violent, que agredix, que ataca, que provoca'. No significa 'emprenedor, audaç, dinàmic, actiu'.

CONFRONTAR. Significa 'posar dues coses, una al costat de l’altra, per a comparar-les'. No significa 'enfrontar'.

CONTEMPLAR. Significa 'esguardar atentament alguna cosa quedant-se absort en la vista d’allò que es mira', 'recrear-se la vista mirant alguna cosa'. No significa 'considerar'.

CONVENCIONAL. Significa 'establit per un acord'. No significa 'tradicional'.

CORPORACIÓ. Significa 'grup organitzat o associació de persones' (corporació professional –d’advocats, de jutges, de metges, etc.– o corporació religiosa) i també 'organisme públic format per diversos membres' (corporació municipal, ajuntament). No significa 'empresa gran, empresa important'. Dada volta que encenem l’ordinador, molts de nosaltres llegim allò de Microsoft Corporation, però això no s’ha de traduir per Corporació Microsoft sinó per Empresa Microsoft.

CRIM. Significa 'delicte molt greu, molt important' (en llenguatge popular, és sinònim d’assassinat). No significa ni ha significat mai 'delicte' en general.

DOMÈSTIC. Significa 'relatiu o pertanyent a la casa en tant que és seu de la família'. No significa 'local' ni 'nacional' ni 'en l’interior del país de què parlem'. Cal explicar a les companyies aèries –i als periodistes també– que és impossible que hi hagen vols domèstics, a no ser que tinguem la casa plena de mosques.

EN PROFUNDITAT. Significa 'en un lloc profund'. No significa 'de manera minuciosa, detallada, detinguda'.

EN VIU. Forma part de l’expressió “menjar-se algú de viu en viu” que significa 'consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni'. La locució en viu no significa 'en directe' ni tampoc 'en persona'. El significat 'en directe' –anglicisme superflu– ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja l’arreplega el DIEC.

ENCONTRE. Significa 'acte i efecte d’encontrar o encontrar-se', és a dir, fa referència a persones, animals o coses que es mouen i que se’n troben d’altres que es mouen en sentit contrari. No significa en absolut 'aplec, reunió, trobada, tertúlia o conversa de diverses persones al voltant d’una taula'.

EVIDÈNCIA. Significa 'qualitat d’evident'. Evident és allò que és perfectament clar a l’enteniment, que no deixa lloc a cap tipus de dubte. Evidència no significa en absolut 'allò que serveix per a provar o establir la veritat d’una cosa'. Açò darrer, en la nostra llengua s’anomena 'prova', encara que en anglés en diuen 'evidence'.

FIRMA. Significa 'signatura'. No significa 'empresa'.

HONEST. Significa 'conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual'. No significa 'honrat'. Es diu que u és honest només de cintura cap avall. De cintura cap amunt s’és honrat.

IGNORAR. Significa 'no saber (alguna cosa)'. No significa 'no tindre en compte', 'fer cas omís'. Aquest darrer significat –totalment innecessari– ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja l’arreplega el DIEC.

INFORMAL. Significa 'mancat de formalitat, que no té formalitat'. No significa 'que no actua, que no es comporta, que no es vist d’acord amb les regles socials en ús'.

NOMINAR. Significa 'nomenar'. No significa 'designar com a candidat'.

NOMINAT. Significa 'nomenat'. No significa 'candidat'.

SANTUARI. Significa 'lloc sagrat, església o capella a on es venera la imatge o relíquia d’un sant i que ha esdevingut centre de devoció i pelegrinatge'. No significa 'lloc a on u es pot amagar impunement de la justícia'.

SEVER. Significa 'no gens indulgent amb les faltes, les febleses' i també 'estricte, rígid, en l’observança d'una llei, d’un precepte, d’una regla'. No significa en absolut 'greu, molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre'. No hi han malalties severes ni perills severs ni problemes severs, hi han malalties greus, perills importants i problemes difícils de resoldre.

SOFISTICAR. Sempre ha significat 'adulterar, falsificar; fer semblar allò que no és' (mireu l’entrada sofisticar del DCVB). Ara significa també –per influència de l’anglés– 'aportar avenços notables (a una cosa o a una disciplina), millorar-la, perfeccionar-la' (mireu la segona accepció de l’entrada sofisticar del DIEC).

Considere que és important que meditem tots una miqueta sobre aquesta qüestió.

 

 

València, 18 de juny del 2010

 

 

 

 

. . . .