I
ara, damunt, l’anglicització
Els
valencians estem patint la castellanització de la nostra llengua des dels
Decrets de Nova Planta, ja fa més de tres-cents anys. Des dels anys seixanta del
segle xx, amb el naixement de la
televisió, el problema s’ha agreujat. I per si no en teníem prou amb les
deformacions que patix el valencià a causa de la influència del castellà, ara
hem de suportar també les que ens vénen de la banda de l’anglés. Cal aclarir que
la major part dels problemes lingüístics que es produïxen en el valencià a causa
de la llengua anglesa ens arriben a través del castellà, no directament. Els que
traduïxen un text de l’anglés al valencià són –m’atrevisc a dir que en tots els
casos– uns bons professionals que coneixen perfectament tant la llengua de
partida com la d’arribada i, per això mateix, les seues traduccions són sempre
bones, acurades, redactades en un valencià normatiu. Però en el cas del castellà
no és ben bé la mateixa cosa. El castellà és una llengua parlada per molts
milions de persones, la majoria en el continent americà. En anglés es fa una
quantitat immensa d’escrits: llibres, revistes, prospectes de propaganda,
fullets d’instruccions, pàgines web, etc. Molta d’eixa informació ingent cal
traduir-la al castellà amb urgència. La quantitat de gent que fa traduccions de
l’anglés al castellà és molt gran, enorme, i, com sempre passa en un col·lectiu
humà molt nombrós, n’hi ha de bons, de molt bons, de no tan bons, de mediocres,
de roïns i de molt roïns. N’hi ha de tot. I, per desgràcia, els mediocres, en
són legió. Saben anglés i saben castellà, evidentment, però no saben tot el
castellà que haurien de saber per a poder redactar un text ben escrit en eixa
llengua. A més, moltes voltes han de fer les traduccions a corre-cuita perquè
els donen molt poc de temps per a lliurar-les i, damunt, en no pocs casos, estan
francament mal pagats. Hi han traduccions de l’anglés al castellà que fan
plorar. Jo, personalment, alguns llibres de divulgació científica traduïts de
l’anglés no els he pogut acabar de llegir perquè estaven escrits en un castellà
llastimós, deplorable, indigne. ¿Qui no ha llegit alguna volta un llibre
d’instruccions d’un electrodomèstic i s’ha quedat totalment frustrat perquè no
ha aconseguit entendre res? Per culpa d’eixes traduccions deficients s’infiltren
en la llengua espanyola una quantitat considerable de trets propis de l’anglés
que no són gens adequats per al castellà –ni per cap altra llengua llatina– i,
subreptíciament, van produint deformacions que els periodistes s’encarreguen de
difondre i que, a poc a poc, van consolidant-se. I el castellà ens les contagia
a nosaltres i ja tenim el problema en casa. La quantitat d’anglicismes lèxics i
sintàctics que tenim en la nostra llengua no és gens menyspreable i el fet que
augmenten contínuament és, francament, molt preocupant.
Sovint, l’efecte perniciós de l’anglés és
subtil i traïdor. Les traduccions claudicants assignen a determinades paraules
de la nostra llengua significats que no han tingut mai i ja tenim el problema
escudellat. I, tant si volem com si no volem, ens l’hem de menjar a la
força.
Relacione a continuació alguns exemples de valencià anglicitzat que els
mitjans de comunicació ens embotixen a la força cada dia. Pose en primer lloc el
significat que la paraula ha tingut sempre en valencià –i que continua tenint– i
en segon lloc el que ha pres últimament per influència de l’anglés. Aquest
darrer hauríem d’eradicar-lo si volem conservar una llengua genuïna i
digna.
AGRESSIU. Significa 'violent, que agredix, que ataca, que provoca'. No
significa 'emprenedor, audaç, dinàmic, actiu'.
CONFRONTAR. Significa 'posar dues coses, una al costat de l’altra, per a
comparar-les'. No significa 'enfrontar'.
CONTEMPLAR. Significa 'esguardar atentament alguna cosa quedant-se
absort en la vista d’allò que es mira', 'recrear-se la vista mirant alguna
cosa'. No significa 'considerar'.
CONVENCIONAL. Significa 'establit per un acord'. No significa
'tradicional'.
CORPORACIÓ. Significa 'grup organitzat o associació de persones'
(corporació professional –d’advocats, de jutges, de metges, etc.– o corporació
religiosa) i també 'organisme públic format per diversos membres' (corporació
municipal, ajuntament). No significa 'empresa gran, empresa important'. Dada
volta que encenem l’ordinador, molts de nosaltres llegim allò de Microsoft
Corporation, però això no s’ha de traduir per Corporació Microsoft sinó per
Empresa Microsoft.
CRIM.
Significa 'delicte molt greu, molt important' (en llenguatge popular, és sinònim
d’assassinat). No significa ni ha significat mai 'delicte' en
general.
DOMÈSTIC. Significa 'relatiu o pertanyent a la casa en
tant que és seu de la família'. No significa 'local' ni 'nacional' ni 'en
l’interior del país de què parlem'. Cal explicar a les companyies aèries –i als
periodistes també– que és impossible que hi hagen vols domèstics, a no ser que
tinguem la casa plena de mosques.
EN
PROFUNDITAT. Significa 'en un lloc profund'. No significa 'de manera minuciosa,
detallada, detinguda'.
EN
VIU. Forma part de l’expressió “menjar-se algú de viu en viu” que significa
'consumir-ne les forces, la salut, el patrimoni'. La locució en viu no
significa 'en directe' ni tampoc 'en persona'. El significat 'en directe'
–anglicisme superflu– ha estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja
l’arreplega el DIEC.
ENCONTRE. Significa 'acte i efecte d’encontrar o encontrar-se', és a
dir, fa referència a persones, animals o coses que es mouen i que se’n troben
d’altres que es mouen en sentit contrari. No significa en absolut 'aplec,
reunió, trobada, tertúlia o conversa de diverses persones al voltant d’una
taula'.
EVIDÈNCIA. Significa 'qualitat d’evident'. Evident és allò que és
perfectament clar a l’enteniment, que no deixa lloc a cap tipus de dubte.
Evidència no significa en absolut 'allò que serveix per a provar o
establir la veritat d’una cosa'. Açò darrer, en la nostra llengua s’anomena
'prova', encara que en anglés en diuen 'evidence'.
FIRMA. Significa 'signatura'. No significa
'empresa'.
HONEST. Significa 'conforme a la decència; no oposat als bons costums i
més particularment a la bona conducta sexual'. No significa 'honrat'. Es diu que
u és honest només de cintura cap avall. De cintura cap amunt s’és
honrat.
IGNORAR. Significa 'no saber (alguna cosa)'. No significa 'no tindre en
compte', 'fer cas omís'. Aquest darrer significat –totalment innecessari– ha
estat acceptat per l’Institut d’Estudis Catalans i ja l’arreplega el
DIEC.
INFORMAL. Significa 'mancat de formalitat, que no té formalitat'. No
significa 'que no actua, que no es comporta, que no es vist d’acord amb les
regles socials en ús'.
NOMINAR. Significa 'nomenar'. No significa 'designar com a
candidat'.
NOMINAT. Significa 'nomenat'. No significa
'candidat'.
SANTUARI. Significa 'lloc sagrat, església o capella a on es venera la
imatge o relíquia d’un sant i que ha esdevingut centre de devoció i
pelegrinatge'. No significa 'lloc a on u es pot amagar impunement de la
justícia'.
SEVER. Significa 'no gens indulgent amb les faltes, les febleses' i
també 'estricte, rígid, en l’observança d'una llei, d’un precepte, d’una regla'.
No significa en absolut 'greu, molt important, perillós, difícil de superar o de
resoldre'. No hi han malalties severes ni perills severs ni problemes severs, hi
han malalties greus, perills importants i problemes difícils de
resoldre.
SOFISTICAR. Sempre ha significat 'adulterar, falsificar; fer semblar
allò que no és' (mireu l’entrada sofisticar del DCVB). Ara
significa també –per influència de l’anglés– 'aportar avenços notables (a una
cosa o a una disciplina), millorar-la, perfeccionar-la' (mireu la segona
accepció de l’entrada sofisticar del DIEC).
Considere que és important que meditem tots una miqueta sobre aquesta
qüestió.
València, 18 de juny del 2010
. . . .