InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1225 (dilluns 07/12/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. La dignitat és l'últim que es perd.
 
2) El procés de renovació de l'AVL deixa fora de la institució els professors Alemany i Pérez Saldanya
 
3) Màrius Pont Fandos - Artur Quintana, passió per la Franja
 
4) Xavier Macià guanya l'Ausiàs March de poesia i Lucia Pietrelli el Joanot Martorell de narrativa
 
5)
 
6) EUPV reobri a Europa el debat sobre discriminació lingüística arran del cas de M. Gironés
 
7) Josep Daniel Climent - «Parlem bé», a la ràdio (II)
 
8) Premi de Narrativa «Antoni Bru», un premi recuperat per aclamació popular
 
9) Josep Enric Escribano - Som el ‘sud del sud' i vosaltres sou el nostre nord
 
10) Softcatalà presenta la traducció al català del programa de retoc fotogràfic GIMP 2.8.16
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
La dignitat és l'últim que es perd
 
Exemple d'Ús: «L'important és mantenir el tipus fins al final.»
Ús correcte: «L'important és no defallir / no afluixar fins al final.»
 
 
2)
 
Comunicat de premsa de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

El procés de renovació de l'AVL deixa fora de la institució els professors Alemany i Pérez Saldanya

El catedràtic de la Universitat d'Alacant, Rafael Alemany, i Manuel Pérez Saldanya, catedràtic de la Universitat de València, hauran d'abandonar la institució normativa abans del mes de juny del 2016,

després del sorteig celebrat hui per a renovar un terç dels membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El sorteig ha fet que els dos acadèmics, considerats com a dos pesos pesats dins de l'organigrama de la institució, hagen de deixar l'Acadèmia quan finalitze el procediment iniciat hui en el transcurs

d'una sessió plenària. El mateix president, Ramon Ferrer, ha lamentat profundament el resultat del procés d'insaculació.

Rafael Alemany forma part de l'AVL des de la seua constitució, i fins i tot, com ha explicat ell mateix, va participar activament en la gestació de la institució normativa. També està considerat com un dels

pares del Diccionari normatiu valencià, obra que ja ha rebut quasi set milions de consultes en internet i que en breu serà editat en paper.

Manuel Pérez Saldanya, que va ser president en funcions després de la renúncia al càrrec d'Ascensió Figueres l'any 2011, és un dels gramàtics més reconeguts dins de l'àmbit lingüístic. Membre

també de l'Institut d'Estudis Catalans, la seua contribució ha sigut fonamental en l'elaboració  de la Gramàtica normativa valenciana.

La llista d'acadèmics que hauran d'abandonar la institució es completa amb el dramaturg Joan Alfons Gil Alborts i el teòleg Miquel Navarro, que hui, abans de produir-se el sorteig, han presentat

la seua renúncia al càrrec per motius personals i de treball, afavorint així la continuïtat d'altres companys.

Tant estos últims com Alemany i Pérez Saldanya han rebut paraules d'estima i d'agraïment per part de la resta de companys, alguns sensiblement emocionats en un Ple que no ha deixat indiferent

a cap membre de la institució. Com s'ha dit en la sessió, ara s'inicia un minuciós treball per a trobar els substituts més qualificats.

La setmana passada la filòloga Maria Soledat González ja havia renunciat per motius personals al seu càrrec d'acadèmica. A esta vacant s'unien també els places deixades per Ascensió Figueres

per a dedicar-se a la vida política, i per l'erudit Pere Maria Orts, desaparegut el passat mes de març.

No obstant això, els membres afectats continuaran pertanyent a la institució mentre dure tot el procés de renovació, la qual cosa implica que estos acadèmics formaran part de l'elecció dels successors

donant suport amb el seu aval a les candidatures dels futurs acadèmics.

El període de presentació de candidatures s'iniciarà el pròxim 15 de febrer i finalitzarà l'últim dia del mateix mes. Els possibles candidats hauran de comptar amb un mínim de set avals i acreditar

la seua competència científica i acadèmica en el camp del valencià.

La data per a la proclamació de les candidatures per part de la Junta de Govern serà el dia 2 de març. Eixe mateix mes tindrà lloc el Ple d'elecció dels set nous acadèmics, si bé el Reglament

preveu un període més llarg si no es cobrixen totes les vacants.

Finalment, els nous membres prendran possessió del càrrec el 15 de juny del 2016 en el transcurs d'un Ple extraordinari, amb el qual s'obrirà una nova etapa de la institució normativa. Posteriorment,

una vegada completada la renovació, es procedirà a l'elecció de l'òrgan de direcció de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

 

València, 4 de desembre del 2015

 

3)
 
Publicat en el Setmanari L'EBRE Levante-EMV divendres 20 de novembre del 2015
http://www.setmanarilebre.cat/opinio/artur-quintana-passio-per-la-franja/?id=4428

Artur Quintana, passió per la Franja

Màrius Pont Fandos

Artur Quintana ha estat reconegut amb el premi honorífic "Lo Grifonet", que anualment atorga Òmnium Cultural Terres de l'Ebre a persones que, per la seua trajectòria cultural o científica, i per la importància de la seua tasca intel·lectual, social i humana, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural, social o científica de les Terres de l'Ebre o de les comarques que hi estan relacionades geogràficament i culturalment, com són el Priorat, el Matarranya, el Baix Cinca, els Ports i el Maestrat. Només que hom conega o es documente una mica sobre la trajectòria humana i professional d'Artur Quintana arribarà fàcilment a la conclusió que ens trobem davant d'un d'aquells casos en què la consideració és recíproca, i si el premi pretén honorar la persona, no és menys cert que la persona honora el premi.
 
Va nàixer a Barcelona i ha passat la major part de la seua vida a Alemanya, on ha sigut professor de la Universitat de Heidelberg. Tanmateix, un dia ja llunyà va fer cap a la Codonyera, a la comarca del Matarranya, arran de l'elaboració de la seua tesi doctoral sobre el parlar característic d'aquella població, i s'hi va sentir tan atret que ja mai més ha deixat de ser codonyerà i d'estar vitalment vinculat a la Franja de Ponent.
 
És membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha traduït de l'anglès i de l'occità, però sobretot de l'alemany. Ha publicat nombrosos estudis. Mai ha deixat de ser investigador i divulgador de la llengua catalana de la Franja i de l'aragonès. Ha participat en els reculls de literatura popular catalana a l'Aragó i s'ha implicat en els moviments culturals d'aquell territori. També és estudiós i difusor capdavanter de la literatura de la Franja, i a hores d'ara resulta especialment emotiu recordar la seua relació amb Jesús Moncada, mequinensà, i amb Desideri Lombarte, pena-rogenc. No és gens arriscat afirmar que els treballs d'Artur Quintana han suposat una injecció a la tan necessitada autoestima de la gent de la Franja i un impuls en el camí que s'ha anat fent des d'associacions, llibreries, editorials, grups musicals o actituds i accions personals, que mereixen tot el nostre respecte i tota la nostra admiració.
 
Em prenc la llicència d'apuntar que, igual com Artur Quintana es va enamorar del Matarranya i la passió per aquelles terres s'ha intensificat i ha donat un fruit abundós, ens cal sortir de l'oblit en què sovint tenim al territori cataloparlant de l'Aragó, conèixer-lo i apassionar-nos-hi. No podem diluir la llarga trajectòria comuna dins de la Corona Catalanoaragonesa (ai, sempre el problema de les denominacions!) ni tampoc podem arraconar els segles, fins a èpoques ben recents, en què vam compartir bisbats amb molts dels seus pobles. És ben cert que ja existixen iniciatives i realitats de coordinació cultural més enllà de les divisions administratives. Però no és suficient, i la gent de les Terres de l'Ebre, a la cruïlla dels Països Catalans, tenim el deure (i el dret i el joiós repte) de mirar al sud, però també de mirar a ponent, i de forma molt especial a les comarques veïnes del Matarranya i del Baix Cinca. Cal anar més enllà dels Ports de Tortosa-Beseit i de l'Ebre, la serralada i el riu que compartim. Ens cal recórrer els seus paisatges naturals, passejar pels seus pobles, relacionar-nos amb la seua gent, estar atents a les peculiaritats lingüístiques de la seua forma de parlar, impregnar-nos de les seues històries, escoltar les seues cançons, llegir els seus escriptors i escriptores... que són, en definitiva, els nostres paisatges, els nostres pobles, la nostra gent, la nostra llengua, les nostres històries, les nostres cançons, els nostres escriptors i escriptores.
 
Segur que Artur Quintana se sentirà cofoi que, amb ell, homenatgem tota aquella gent que al Matarranya (i també al Baix Cinca, a la Llitera i a la Ribagorça) fan del dia a dia una manifestació i una defensa de la seua identitat lingüística i cultural, sovint contra corrent en un context advers. Perquè, com deia Bertolt Brecht, autor traduït per Quintana, "quin temps aquest que vivim en què encara hem de defensar el que és obvi!".
 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 21 de novembre del 2015
 
Xavier Macià guanya l'Ausiàs March de poesia i Lucia Pietrelli el Joanot Martorell de narrativa

El poeta presenta amb “Obre les mans” el seu itinerari humà a través d'una profunda crisi personal, existencial i artística

“Cadenes” és una obra narrativa que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica

El professor i poeta Xavier Macià (Tremp, 1961) ha resultat el guanyador del LIII Premi Ausiàs March de poesia amb l'obra “Obre les mans” que es distribuirà a les llibreries el 25 de novembre. Jordi Cornudella, Jaume Pont, Maria Josep Escrivà, i Marc Granell que formaven el jurat han triat l'original de Macià entre els 50 que s'havien presentat. Amb “Obre les mans”, Macià impacta per la seva sensibilitat i veritat. Poema rere poema, amb una veu propera i humana, sedueix i atrau al lector poderosament. Tal com explica Sam Abrams al pròleg: “La poesia ha estat l'instrument que ha fet possible la vertebració, la formalització i la universalització del discurs de Macià”.

De la seua banda, Lucia Pietrelli (Candelara, Itàlia, 1984) ha sigut la guanyadora del XXXVII Premi Joanot Martorell de narrativa després que el jurat format per Ignasi Móra, Pilar Beltrán, Miquel de Palol i Adolf Beltrán hagen destacat “Cadenes” per damunt de les altres 18 obres presentades als en aquesta ocasió als Premis Ciutat de Gandia. “Cadenes” es distribuirà a llibreries el proper 25 de novembre.

Amb el text guardonat, Pietrelli ha aconseguit fer una obra narrativa que viu als llimbs, entre el realisme i el surrealisme, entre el gènere de la novel·la negra i el de la novel·la psicològica. Una composició polifònica que explora els límits tèrbols i fràgils entre veritat i mentida. La sinopsi del llibre ens relata que Andrea, Joan i Sergi són amics. La seva manera extrema d'estimar els porta a jugar-se la vida. En el triangle també hi entra Miquel i, d'alguna manera, Albert.

La mort d'Andrea en circumstàncies sospitoses engendra una espiral de dubtes en tots els personatges i fa que qualsevol gest o paraula tingui tentacles. Tots cerquen la veritat, junts i per separat, però les cadenes que els ancoren a la realitat diària els impedeixen descobrir allò que Andrea servava a dins. Allò que no es pot arribar a tocar mai, però que, justament per això, és pur i fonamental.

Pietrelli va estudiar literatura entre Pisa, Madrid i Barcelona i fa tres anys que resideix a Mallorca. Ha publicat diversos poemaris.

Els premis han estat convocats i gestionats per l'IMAB (Institut Municipal d'Arxius i Biblioteques), organisme autònom de l'Ajuntament de Gandia.

 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 20 de novembre del 2015
http://www.levante-emv.com/opinion/2015/11/20/xines-fala-i-valencia-lesglesia/1343862.html

El xinès, la fala i el valencià a l´Església

De tots és sabut que l´Església, per mitjà de la Constitució Sacrosanctum Concilium, recomanava la introducció de les llengües vernacles a la litúrgia. I això s´ha anat fent progressivament al llarg dels 50 anys que van de la clausura del Vaticà II, el 1965, fins als nostres dies. S´ha fet així a totes les Esglésies i a tots els països llevat del nostre, on la nostra llengua continua absent dels nostres temples i dels Seminaris, i marginada per l´església valenciana, amb algunes excepcions, i degut a la bona predisposició d´alguns preveres. I això que passa al nostre País, no passa en cap altre país més del món.
El 7 d´aquest mes, la comunitat catòlica xinesa de la ciutat de València va fer la ruta del Sant Calze, des dels Jardins del Real fins a la catedral, on a la capella del Sant Calze, celebraren una missa en xinès, cosa que m´alegra. I per això felicite els cristians d´origens xinès que viuen a València i el capellà que celebra la missa en xinès!

També fa uns mesos, el bisbe de Còria-Càceres, Francisco Cerro, presentà la traducció del Nou Testament en fala, la llengua que parlen 6000 extremenys , a la vall de Xàlima, al nord de Càceres. Després de deu anys de treball, el bisbe Cerro beneïa el Nuevu Evangeliu, on per primera vegada es va proclamar la Paraula de Déu en «mañegu», que és el nom que rep la fala en San Martín de Trevejo. Per això el bisbe Francisco Cerro, en la celebració de l´Eucaristia, deia: «Si els veïns de San Martín, Eljas i Valverde s´adrecen als seus pares en fala, de manera familiar i afectuosa, ¿per què no fer el mateix amb Déu?». I el bisbe Cerro acabava així: «L´Església vol que ens acostem a Déu des de la nostra cultura, des dels nostres sentiments més íntims».

En una entrevista recent al teòleg africà Cyprien Melibi, aquest prevere camerunès deia: «Els bisbes africans són negres romanitzats. No defenen la seua cultura i les seues arrels». I per això, comentant la visita que va fer Benet XVI al Camerun, on es va proposar per part dels camerunesos la conveniència que el papa Ratzinger diguera algunes frases en les llengües natives (cosa que no va passar) Melibi deia: «Estem fora de lloc, si no som capaços d´entendre que al poble li va bé que un papa diga algunes frases en l´idioma del poble que visita».

El papa Francesc també ha defensat reiteradament la importància de la inculturació de l´Església, i més concretament, en el missatge que el papa ens adreçà amb motiu del diumenge de les Missions el passat 18 d´octubre, Francesc ens deia que s´han de «respectar tots els pobles a partir de les seues pròpies arrels», per així «salvaguardar els valors de les respectives cultures».
Sembla que això que recomana el papa Francesc val per a totes les llengües, des del fala al xinès, passant pel nàmbia, el castellà, el japonès o l´escocès, però no per al valencià, que encara hui, 50 anys després del Vaticà II, continua marginat a l´església Valenciana.
 
6)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ dimarts 24 de novembre del 2015
http://www.laveupv.com/noticia/17048/%20eupv-reobri-a-europa-el-debat-sobre-discriminacio-linguistica-arran-del-cas-de-m-girones

EUPV reobri a Europa el debat sobre discriminació lingüística arran del cas de M. Gironés

Marina Albiol: ‘Denunciarem en el Parlament Europeu la discriminació lingüística que patim'

Ahir, a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior, els coordinadors van decidir, a proposta de la portaveu d'Esquerra Unida al Parlament Europeu Marina Albiol, celebrar al gener un debat sobre discriminació lingüística amb motiu dels diferents casos que s'han repetit en nombrosos territoris d'Europa, inclòs el País Valencià, de discriminació per part d'institucions públiques i inclús violència per part de les forces de seguretat de l'Estat per utilitzar el valencià, com el cas del dolçainer d'Obrint Pas, Miquel Gironés.

En declaracions posteriors, Albiol va afirmar que “denunciarem en el Parlament Europeu la discriminació lingüística que patim molts parlants de valencià/català al nostre país, discriminació per part de les administracions, de les forces de seguretat o de la justícia. Hem aconseguit des d'EUPV que hi haja un debat a la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior del Parlament Europeu perquè puga haver-hi una posició del Parlament al respecte i comptarem amb la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística. Són molts parlants, ciutadans i ciutadanes europees els qui estan exposats a aquesta discriminació, a abusos per part de les institucions de l'Estat i entenem que estem davant de vulneració de drets i, per tant, des del Parlament Europeu s'ha d'abordar aquesta situació".
 
7)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians dissabte 22 de novembre del 2015
«Parlem bé», a la ràdio (II)
 
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
Publicat en la web de la revista SAÓ dimarts 17 de novembre del 2015
http://www.saoedicions.com/premi-antoni-bru/
 
Premi de Narrativa «Antoni Bru», un premi recuperat per aclamació popular
 
 
9)
 
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ diumenge 20 de novembre del 2015
 
Som el ‘sud del sud' i vosaltres sou el nostre nord
 
Josep Enric Escribano
 
Discurs pronunciat al lliurament de la 28a edició dels Premis Miquelet. 28-92015
 
Si ens demaneu què sentim hui aquí, us puc dir que en nom de la Junta Directiva d'El Tempir sentim una immensa alegria, alegria gran per aquest Premi Micalet, però sobretot alegria descomunal perquè el sud entra a València, el sud es fa present hui i ara a València. La concessió d'aquest guardó per part de la Societat Coral El Micalet representa una cosa ben important per a nosaltres: que sí que es pot esquerdar la línia Biar-Busot, sobretot entre totes les persones i les entitats que al nord i al sud treballem per allò que tantes vegades s'ha conegut com “fer país”.

I sí, dic nord, ho heu escoltat bé. Els valencians sempre ens hem considerat el sud geogràfic respecte al conjunt dels “Països Valencians”. Bé, doncs arriba l'hora de dir-vos que nosaltres som el “sud del sud” i vosaltres sou el nostre nord. Lemes del passat com “Alacant és important” (que continua sent plenament vigent i vàlid), al qual afegiria per raons òbvies “Elx és important” i, també, “Oriola és important”, han de quedar subsumits per l'eslògan que hem vingut reivindicant aquests darrers anys amb orgull: “som sud, som valencians”. O en altres paraules, tal com cantava Natxo Gironés al vídeo, “Sense el sud (del sud) ni som ni serem”, si no tenim en compte que quatre de les sis ciutats més poblades del PV es troben al migjorn.

Aquest lema “som sud, som valencians” naix de la nostra campanya “M'agrada el valencià”, que ha recorregut tot el territori que comprén des de Benidorm a Torrevella i des de Biar fins a Alacant. El “M'agrada el valencià” ha demostrat que es pot viure la valencianitat lingüística i cultural d'una altra manera, sense complexos, sense amagar el que som, amb autoestima, amb voluntat de construir i d'integrar, de ser inclusius, que passa per comprendre i entendre l'altre, que passa per respectar els trets lingüístics de comarques com el Baix Segura, però també els barris castellanòfons de les nostres grans ciutats. Sí, el Baix Segura, comarca desnostrada per la seua particularitat identitària i sobretot lingüística, a la qual cosa El Tempir sempre ha respost amb la reflexió següent: “Quants “Baix Segura” tenim a les grans ciutats del nostre país?”.

Des d'El Tempir aspirem a homogeneïtzar l'heterogeneïtat del sud en una consciència única de valencianitat on el valencià siga llengua de cohesió social i també patrimoni dels qui no la tenen com a llengua materna o territorial. No ens cansarem de dir que “ser valencià” és la nostra estació de destinació, no la d'origen, independentment dels orígens familiars, de l'equip de futbol que seguisques o de la tradició cultural de la qual procedisques. Ser valencià no exclou altres identitats. Les fa compatibles. A l'inrevés, se'n nodreix… o és que la nostra societat no és una realitat plural, rica, diversa i complexa?

I tot ho fem perquè el sud deixe de ser un element boirós, inconcret, indefinit fins i tot a ulls de la resta dels valencians, els del nord. Les xarxes socials ens permeten saber què fem cadascú ara, però no deixen de reflectir una part de la nostra realitat. A vegades, molt esbiaixada. Per això, us convidem a vindre al sud. Veniu. Conegueu-lo. Enamoreu-vos dels nostres paisatges, de les nostres llegendes, de la nostra cuina, de la gent que viu cada dia la seua valencianitat calladament i silenciosament, però amb orgull a Novelda, Monòver, Crevillent, el Pinós, Guardamar… però també a Elx i a Alacant. I a Oriola o Torrevella, perquè n'hi ha. És l'única manera d'enterrar tòpics i tipisme folklòric, d'afonar l'aldeanisme a què ens volen recloure. Però això sí, si hi veniu, exerciu la vostra valencianitat amb normalitat, sense amagar la llengua. I no sigueu sociolingüistes de cap de setmana que certifiquen el mal estat de salut de la llengua al migjorn, perquè de certificacions nosaltres podem donar-ne a la resta del país. “Vosaltres siau benvinguts, parents e amics de grans virtuts”, com es canta a la Festa o Misteri d'Elx.

El Tempir naix a Elx, la tercera ciutat valenciana més important demogràficament i la segona des del punt de vista industrial. Elx sempre ha estat un focus d'irradiació de valencianitat cap al Vinalopó i cap al Segura. Elx, en paraules de Joan Coromines, és la gran ciutat valenciana del sud. N'estem orgullosos de ser. Però estarem més orgullosos si Alacant i Elx cooperen per reestructurar el sud i són models de valencianitat per a totes les terres que banyen els nostres dos rius. I al mateix temps, l'eix Elx-Alacant ha de servir de contrapés a la ciutat de València en el gran tauler d'escacs valencià. El Tempir té com un dels seus tres objectius fer que el sud ajude colze a colze a reconstruir aquest país després d'aquesta etapa ignominiosa de quasi vint anys. Sí, reconstruir-lo, però de tu a tu. De tu a tu, d'Elx amb Alacant. De tu a tu, de l'eix Elx-Alacant amb València. No volem ser moneda de canvi de res ni políticament, ni econòmicament, ni lingüísticament ni culturalment. Per tant, en aquest projecte no esteu sols, malgrat el que reflecteixen els mitjans de comunicació que tenim i el que ens volen vendre. Ai, quanta falta ens fan ja RTVV i TV3, les finestres de contacte amb el valencià al Baix Segura! Ai, quanta falta ens fa posar fi a l'exempció del valencià al Baix Segura si volem que el valencià siga llengua de cohesió social, si volem igualtat lingüística, si volem universalitzar el coneixement del valencià com a pas previ a l'ús social. Ai, quanta urgència nacional en aquest “ara o mai” que vivim.

Per acabar, dues coses. La primera, agrair a la Societat Coral El Micalet el Premi que ens ha concedit. Gràcies per mirar el sud d'una altra manera amb aquest Premi, sense la condescendència a què estem acostumats. La segona, volem compartir-lo amb totes les persones i col·lectius de les nostres terres migjornenques que treballen amb una voluntat de permanència i solidesa de futur per recuperar la dignitat d'aquestes terres i continuar sent el que hem estat, som i serem: som sud i som valencians. El Premi també és d'ells. Moltes gràcies.
 
10)

Softcatalà presenta la traducció al català del programa de retoc fotogràfic GIMP 2.8.16

 

Softcatalà presenta la traducció al català de la versió 2.8.16 del GIMP, el popular programa de codi lliure i multiplataforma de retoc fotogràfic i composició artística professional desenvolupat per la comunitat gimp.org.

Característiques

El GIMP és ideal per a fotògrafs, dissenyadors de web i en general per a qualsevol persona que vulgui editar o compondre imatges digitals, ja que el GIMP permet treballar en tècniques avançades de disseny gràfic: canals, capes, màscares, eines de selecció intel·ligents i eines per fer correccions de nivells i corbes de color.

Entre d'altres, hi trobem aquestes funcionalitats:

  • Joc complet d'eines de dibuix, incloent-hi Pinzell, Llapis, Aerògraf, Clonador, etc.
  • Eines de selecció simples, per forma o per color, i eines de selecció avançada del primer pla.
  • Disseny per capes i per canals.
  • Imatges animades I Imatges vectorials SVG.
  • Fractals.
  • Eines per a crear imatges per a pàgines web.
  • Joc complet de filtres i efectes.
  • Compatible amb la majoria de formats d'imatge propietaris i lliures. Fins i tot SVG, PDF i PS.
  • Permet incorporar diversos connectors, filtres i extensions. Per exemple, per al tractament d'imatges RAW.

Novetats versió 2.8.16

Aquests són les principals novetats de la versió 2.8.16:

  • Compatibilitat amb grups de capes per fitxers OpenRaster
  • Millor compatibilitat amb les capes per fitxers PSD
  • Millores en l'estabilitat de l'aplicació

20è aniversari

El passat 21 de novembre el projecte GIMP va fer el seu 20è aniversari. Durant aquests anys s'ha consolidat com una opció lliure de retoc fotogràfic per a tot tipus d'usuaris i usat extensivament per usuaris particulars, en el món educació i l'àmbit professional.

Baixada

Podeu baixar-vos el GIMP en català del rebost de programes de Softcatalà on trobareu les diferents versions.

Crida a la participació

El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del GIMP i esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del GIMP a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací