InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1205 (dilluns 02/11/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Tot s'aprofita
 
2) J. Leonardo Giménez - Tot pla i a peu pla
 
3) Teresa Tort - Alfàbiga
 
4) Plataforma d'entitats en defensa del català a la Paeria
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
Pau Vidal
 

Tot s'aprofita

 

Exemple d'Ús: «És que no té desperdici, tot ell.»

Ús correcte: «És que no té pèrdua, tot ell.»

Explicació: O, en sentit figurat, no en llençaries res, és impagable, n'hi ha per llogar-hi cadires o n'hi ha per sucar-hi pa, segons els contextos.

 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 4 de setembre del 2015
 
Tot pla i a peu pla
 
J. Leonardo Giménez
 

Estant almorzant, Cèlia, l'ama de la cafeteria on esmorze, m'apunta una locució per a esta columneta, “tot pla”. Em sona, però li demane que me la diga en el context que ella ho diria. Ella és madrilenya i benissera d'origen i alzirenya de residència, i li agraden molt les expressions genuïnes i el valencià pla. Em conta que la primera vegada que va sentit eixa expressió a Alzira va ser a un home també de la Ribera, de Benicull. A la preguntà: “Com va això, tio Pere?”, ell li contestà: “Perfecte, tot pla”, és a dir que tot anava molt bé, la faena, la salut, etc. Curiosament, després d'eixe dia, en un bar d'Alzira també, on almorzen llauradors, jornalers i gent de pas cara l'estació, he tornat a sentir eixa locució. Trobe que és una expressió molt pròpia del nervi i la singularitat de la nostra llengua, representativa de la nostra rica fraseologia, que mereix ser catalogada en els nostres reculls normatius. El Diccionari català-valencià-balear inclou l'expressió “trobar-ho tot molt pla”, com a ‘trobar-ho molt fàcil', de significat paregut. Alguns governants, especialment quan gaudien o creien que gaudien de poders duradors i hegemònics, devien trobar-ho tot molt pla, sense obstacles, i robaven a mans plenes, però ja s'ha vist que les planures polítiques també tenen els seus clavills i les seues barreres de seguretat.

Una altra locució molt nostra és “a peu pla” i, més completa, “entrar a peu pla”, és a dir ‘a nivell del lloc pel qual es camina sense haver de pujar ni baixar', ‘al mateix nivell', “En la cova s'entrava a peu pla”, “M'agraden les plantes baixes per a viure, perquè entres i les recorres a peu pla, sense escalons ni rastells”. Això pensaven (i pensen) els i les corruptes, que podien (i poden) entrar a peu pla en tots els lloc i especialment en l'erari públic. Els hòmens i les dones també podem ser plans i planes, però amb dos significats ben diferents: Un “home pla” pot ser un senyor de ‘tracte fàcil, senzill, accessible'. Se sol dir dels que, per la posició social, formació o bagatge cultural o educatiu, podria esperar-se el contrari, “Els Cervelló sempre han tingut una bona posició, però és gent molt plana en el tracte”. Però un “home pla” també es podria dir dels de condició humil, de condició socioeconòmica inferior, però això queda molt antic, millor que ens quedem amb l'accepció d'home tractable, humà, etc., siga de la condició social i econòmica que siga.

 

3)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
4)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 9 d'octubre del 2015
 
Plataforma d'entitats en defensa del català a la Paeria

Les associacions lamenten l'ús partidista “d'un tema tan sensible” com la llengua arran del pacte entre el PSC i C's

Anuncien que es reuniran amb tots els partits i adverteixen que “no es pot fer ni un pas enrere”

El pacte polític al qual van arribar al juliol el PSC i C's a la Paeria encara porta cua. Com ja va avançar aquest diari, algunes de les entitats culturals i socials més importants de la ciutat van decidir impulsar la creació d'una plataforma per evitar que tiri endavant un dels punts més polèmics d'aquest acord: la reforma del reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament.

Ahir, vuit entitats amb gran pes històric i social van escenificar aquest acord amb la lectura d'un manifest davant de la Paeria. L'Associació Amics de la Seu Vella, l'Associació de la Festa Moros i Cristians de Lleida, l'Ateneu Popular de Ponent, el Centre Excursionista de Lleida, el Cercle de Belles Arts, el Grup Cultural Garrigues, la Fundació Orfeó Lleidatà i Òmnium Lleida-Ponent, que representen unes 5.000 persones, van mostrar la seva fermesa en defensa del català. Isabel Sala, secretària del Cercle de Belles Arts, va ser l'encarregada de llegir un text en què es demana als grups polítics municipals que no facin un ús partidista de la llengua i que mantinguin el compromís amb la normalització lingüística que la Paeria té des de fa dinou anys.

Els signants van reclamar que es mantingui la validesa de l'actual reglament per a l'ús de la llengua catalana, tenint en compte que “és incongruent canviar-lo per adequar-lo a la legislació vigent quan s'hi adequa perfectament”, i van recordar que “no ha generat cap conflicte lingüístic”. També van demanar que qualsevol modificació que afecti “un àmbit tan sensible com el de la llengua” es faci sempre “amb el màxim consens i per àmplies majories”. I, en aquest sentit, van recordar que l'actual normativa es va aprovar per 21 vots a favor (PSC, CiU, ICV-EUiA, ERC) i 4 abstencions (PP).

El d'ahir va ser un primer pas per demostrar que la multitudinària concentració de protesta que va generar el pacte no ha quedat en paper mullat. “Ara ens posarem en contacte amb altres entitats perquè estem oberts a rebre més adhesions i, posteriorment, iniciarem una tanda de contactes amb els diversos grups polítics de l'Ajuntament”, va avançar el president d'Òmnium, Xavier Eritja. “No ens podem permetre fer ni un pas enrere”, va advertir el director general de l'Orfeó Lleidatà, Xavier Quinquillà.

El president dels Amics de la Seu Vella, Joan Ramon González, va subratllar que pel caràcter transversal de l'associació que presideix es va decidir que l'entitat es desvincularia de posicions polítiques, com ara el suport a la independència, raó per la qual van decidir no participar en la marxa de torxes del 10 de setembre. “Però això és diferent: la llengua no havia estat mai motiu de conflicte”, va recordar. I les vuit entitats volen que així continuï essent.

 
5)
 
Revista Sapiens (especial 11 de setembre)

La història d'una llengua irreductible

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, la revista Sàpiens ha editat el monogràfic Especial 11 de Setembre, dedicat íntegrament a la llengua catalana. La publicació repassa la història del català, des del naixement fins a l'actualitat, amb la cronologia següent:

- El naixement de la llengua. De l'ocupació franca de la Catalunya Vella (756-801) a la derrota de Muret (1213)

- Expansió territorial i esplendor medieval. Fins a la unió dinàstica amb Castella (1479)

- Crisi identitària, dependència i revolta. Fins al final de la Guerra de Successió (1715)

- (Prohibició) bandejament públic, dinamisme privat. Fins al triomf de l'estat liberal (1833)

- La Renaixença. Fins al sorgiment de la Solidaritat Catalana (1906)

- Una llengua moderna per a la societat de masses. Fins a la fi de la Guerra Civil (1939)

- Persecució i resistència durant el franquisme. Fins a la fi de la dictadura (1975)

- El camí a la normalitat

Aquest últim apartat ha tingut l'assessorament de la Direcció General de Política Lingüística, i dóna a conèixer les diferents accions dutes a terme durant els últims 40 anys per normalitzar la llengua, centrades en tres grans eixos: Administració, escola i mitjans de comunicació.

 
 
6)
 
 
 
 
7)
 
 
 
 
8)
 
 
 
Ja es pot consultar la Memòria 2014 dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que inclou els recursos elaborats i les actuacions més rellevants dels Serveis Lingüístics realitzades durant l'any 2014. Amb un format més accessible i gràfic, la Memòria reflecteix el marc transversal i la col·laboració amb altres unitats de la nostra comunitat universitària, i de la resta d'universitats que formen la Xarxa Vives. Esperem que sigui del vostre interès.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací