costar
més el mànec que l'estral
Costar més de reparar una cosa que compra-la
nova, valdre més els ports que la mercaderia enviada, etc.
|
–Li he comprat un llibre al meu cosí, el
que viu a l'Argentina. –¿I com li l'has
d'enviar? –Per una empresa de missatgers que m'han
dit que és ràpida i segura. –Et costarà més el mànec que l'estral, ja
ho voràs. És millor que li l'envies per correu
ordinari. |
En valencià també es diu:
costar (o pujar, o valdre) més el fregall (o l'espart) que
l'escurada
La llengua estàndard sol
emprar: costar més el mall que l'enclusa, pujar (o valer) més el suc que la
perdiu, pujar (o valer) més el farciment que el gall, pujar (o valer) més la
salsa que el peix
En castellà es diu: costar más el caldo que la carne (o que las albóndigas), costar más el collar que el galgo (o que el perro), costar más la salsa que los caracoles, valer más el entierro que la abuela
costar
un argue
Costar
molt.
|
Caram, eixe collar deu haver-te costat un argue,
¿no? |
En la rondalla La mare dels peixos d'Enric Valor
trobem:
|
Jordina, segons ell li havia dit, provà de despertar-lo a les cinc
del matí (ell volia anar a córrer tota la costa de Xàbia) i li costà un
argue de fer-li obrir els
ulls. |
En la rondalla El Castell del Sol d'Enric Valor podem
llegir:
|
Es va agenollar en terra, i Muhammad la va
imitar. (Ell pensava que eixir d'aquell destret costaria un
argue). |
I en la rondalla Esclafamuntanyes, també d'Enric Valor,
trobem:
|
Hala! Havia costat un argue, però ja tenim Esclafamuntanyes
vencedor. |
L'amo i sa madona
Antoni Llull Martí
Del treball EUGENI S. REIG,
L'AMIC DE LES PARAULES,
premi Recull de retrat literari del 2014
presentació
Joan Tudela
Jo no necessito presentació: col·laboro aquí des del març del 2007 i, si
sumem els continguts que he publicat a
El que sí que val la pena de presentar és la petita història del treball
Es tracta d'un retrat literari que vaig escriure amb molt de gust i que
va guanyar un dels premis Recull del 2014. El nom complet és premi Recull de
retrat literari Rafel Cornellà – Joaquim Abril.
La festa dels premis Recull, el dissabte 8 de març del 2014, va ser
rodona. L'assistència, alta. L'ambient, magnífic. El ressò als mitjans
d'informació, notable: una vintena en van parlar de forma destacada. A més a
més, el 2014 els premis Recull van celebrar les noces d'or; aviat és dit:
cinquanta anys seguits!
A mi m'agrada molt l'esperit d'aquests premis, perquè és alhora molt
local, és a dir, molt arrelat a Blanes, i molt nacional, o sigui, amb una visió
completa dels Països Catalans. També m'agrada el tarannà de la gent que hi
assisteix, que és una barreja del que es troba als actes culturals i del que es
respira a les festes majors de la Catalunya comarcal; o sigui, culte i popular
alhora.
El meu retrat del lexicòleg valencià
Aquest treball va ser publicat al diari El Punt Avui el dia 2 de maig del 2014.
Després, el va publicar la mateixa revista Recull de Blanes al número de desembre
del mateix any. A l'abril del 2015, el va publicar la revista ugetista Les Notícies de llengua i treball.
Finalment, l'han publicat dues tribunes del gremi de la llengua: les revistes Llengua Nacional, el passat mes de
juny, i
Alguna cosa providencial deuen tenir les tempestes postcaniculars que, quan arriben, diem: “Cau aigua per l'amor de Déu”. Ho pot explicar que, com que Déu ens estima, després de molts dies de calor i sequera, fa ploure a bots i barrals. Tant que sovint se li'n va la mà. Però el cert és, i ho revela l'obertura de la o en aquesta frase, que alguns més aviat diem “Cau aigua per la mort de Déu”, i tampoc seria un disbarat si tenim en compte com s'estén la foscor, a ple migdia, quan mor Jesús. En tot cas, els diccionaris deixen clar que invoquem l'amor diví igual que quan donem ordres: “Calla, per l'amor de Déu!”
També és cert que, de vegades, esperes un diluvi i acaben caient quatre gotes. Notes el xim-xim a la pell i la cosa queda aquí. “Això només és calor”, diuen els més vells. Per a la pluja menuda de noms no ens en falten: roina, brusquina, plugim, repix. Són paraules que connoten un caràcter fi i persistent. Ara, quan es tracta de ploure poc, l'estiu prefereix la gotellada, de gotes grosses i espaiades que xopen molt en poc temps. Però la pluja escassa que té un nom més bonic és la tamborinada, encara que no doni el que promet i sigui més tro i vent que no pas aigua. Li passa una mica com als gossos petaners, que com més borden més inofensius són, i en això qui sap si hi té alguna cosa a veure que no vingui del tambor sinó del tamborí.
¿Això vol dir que ja trobarem aquest po lo al diccionari normatiu? No corregueu tant! Com voleu que el DIEC2 incorpori un polo que, com aquell qui diu, acaba de sortir del congelador. De fet, l'únic polo que per ara hi trobareu és l'esport elitista que es practica a cavall. ¿I el polo de roba de punt, tan estiuenc com el que du un pal clavat? No corregueu tant!, torno a dir. No correm, em direu, el va posar de moda el tenista René Lacoste el 1929. Cert, i el fet és que el Termcat i els altres diccionaris ja fa temps que l'accepten. Què fa que l'IEC no el posi al DIEC2, malgrat que aquest mateix juliol hi ha afegit 51 entrades i n'ha modificat unes 300? Fa de mal dir. Costa pensar que hi vegi una moda passatgera.
L'etimologia dels dos polos no té punts de connexió. El de gelat prové d'una marcaregistrada (i això la Filològica ho paeix moltlentament) i l'altre ve de l'esport i en origen del balti, una llengua del Caixmir en què polo vol dir pilota. Però tornem al cucurutxo, que el teníem oblidat. Encara que tothom reconeix sense embuts que ve del castellà cu curucho i que vol dir cucurull (per tant, en teoria no ens feia cap falta), ningú l'ha qüestionat mai. Si és l'ús el que el legitima,¿no seria un criteri per entrar desenes de paraules acabades en o àtona? Per a Fabra devia ser encara una paperina per posar-hi confits, i potser per aquesta associació amb el seu llenguatge familiar més íntim no va poder rebutjar-lo. Sigui com sigui, el nostre ultra del pol·lo sempre podrà anar a la gelateria i demanar un cucurull.
Hi ha un col·lega de professió, lingüista també, que darrerament, cada cop que em veu, em diu amb sornegueria que jo sóc un optimista. No m'ho prenc malament, almenys de moment. En la vida general, ser optimista està molt ben vist, hi ha tot de bibliografia de l'autoajuda que ho té com a propòsit i entre els consells que et poden donar els bons amics sempre hi haurà aquell que diu que provis de veure les coses pel costat bo. Potser no en tenen, de costat bo, però tu insisteix-hi, perquè dels entrebancs en sortiràs enfortit.
Això no passa amb la llengua catalana, en què hi ha un pessimisme mainstream que dificulta trencar el discurs més assentat des de la Transició i el conegut com Manifest d'Els Marges: la llengua catalana té un peu al calaix, i qualsevol missatge encoratjador és fruit de la ingenuïtat i d'una ceguesa que t'impedeix veure l'evidència més conspícua. I si per ventura hi ha indicis palpables i quantificables de millora, és que les autoritats ens volen fer creure coses que no són amb estadístiques precuinades per fer-los dir el que interessa que diguin.
Hi ha però fenòmens terriblement seductors, amb relació a l'ús de la llengua, que ens estan mostrant noves tendències i que tenen en els joves sospitosos habituals de ser els pitjors usuaris de la llengua, no sé per què uns protagonistes destacats. Sense anar més lluny, fa molt pocs dies el diari Ara va titular amb esplendidesa una notícia que rebla aquestes dinàmiques: “Flaixbac fa història per a la ràdio musical en català i supera Los 40 com a emissora més escoltada”; si donem per descomptat que és sobretot el jovent qui consumeix aquesta mena d'emissores, ja podem anar revisant alguns tòpics.
De fet, està essent la música l'àmbit més destacat de l'avenç de l'idioma: així com en èpoques passades les modes van fer emergir corrents com el rock laietà als setanta o el rock català als noranta, avui tothom coincideix a dir que el consum de música en català obeeix a la normalitat. El nombre de grups, la transversalitat de gèneres i l'edat dels oïdors (majoritàriament ja alfabetitzats en català) fan que la tria musical sigui espontània, motivada sobretot per la qualitat i els gustos i no tant per una militància idiomàtica explícita. I el mateix passa amb la presència del català a internet. Qui, si no els joves, ha situat la llengua catalana amb cara i ulls a la xarxa i a les xarxes socials? Aneu a un quiosc, aquests tanatoris del paper, i veureu tot de castellà; aneu a internet i veureu que la premsa digital feta a Catalunya és, amb singulars excepcions, en llengua catalana.
El món del llibre no s'escapa tampoc dels indicis de millora. Ja són dos els Sant Jordis en què s'han venut més llibres en català que en castellà (una utopia fins ara), cosa que no seria gens extraordinària si els dos idiomes es repartissin el mercat al 50%. Però no és així: avui la diferència és encara de 3 a 1 a favor del castellà, un desnivell que equival a guanyar una cursa descalços i amb un peu coix. I alguna cosa deu passar si, en qüestió de dies, una editorial com Anagrama ha fet pública la convocatòria del seu propi premi literari en català i Edicions 62 ha ratificat el seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes, després de la deriva per l'absorció de Planeta. Potser és que els joves que fa set o vuit anys es van posar a escoltar música en català ara tenen prou poder adquisitiu com per comprar-se llibres.
Estem però en el terreny de les intuïcions. Anem ara als números. Els resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics 2013 van llegar-nos unes dades que el pessimisme mainstream va córrer a interpretar com a negatives, en tant que revelaven la paràlisi en l'avenç de la llengua: a grans trets, l'enquesta repetia els resultats del 2008, amb el greuge afegit de perdre parlants a causa de l'emigració provocada per la crisi. Però l'anàlisi per franges d'edat no enganya: l'any 2008, en l'edat de 15 a 29 anys (els més joves que toca l'enquesta) l'avantatge per al castellà com a llengua d'identificació era d'11,6 punts (45%-33,4%), mentre que el 2013 és només (!) de 2 punts (41,2%-39,2%). Si es manté la progressió, a la propera enquesta (el 2018) tindrem la primera generació de joves majoritàriament catalanoparlants des de la postguerra.
I el futur? El futur dependrà de la transmissió de la llengua d'una generació a la següent. I els nascuts a partir de 1980 ja estan en l'edat de tenir el primer fill.
DECOMÍS, confiscació, segrest. De(comissar). Han comissat cent
quilos de tabac.
COMISSORI -ÒRIA: vàlid per a un cert temps o ajornat a una data
determinada.
COMODAT: préstec gratuït i temporal que s'ha de tornar. Comodant.
Comodatari - ària.
COMPARÉIXER, o personar-se davant la justícia, i presentar-se
davant algú: la diputada compareix davant la premsa. Compareixent. Compareixença
(sense data fixa). Citació a dia cert (no
"compareixença").
COMPLEMENT O PLUS.
COMPETÈNCIA. Competent. Competir.
CÒMPLICE. Complicitat.
COMPENSACIÒ.
COMPLIR (amb CD): complir el vostre deute, o amb complement
introduït per amb: compliu amb el vostre deute.
"COMPONENDA". Avinença, conxorxa, maquinació. Compondre: es
compon de ...
COMPRAVENDA.
COMPROVAR: consultar i veure l'estat de les finances. Comprovant:
una memòria de gestió amb tots els comprovants.
COMPROMETRE. Compromés -esa: difícil, delicat de
fer.
COMPROMISSARI -ÀRIA: que té poders delegats per a decidir.
Compromisos.
COMPULSAR, confrontar, validar, autenticar, autentificar. Una còpia
compulsada. Compulsa o confrontació. Compulsori: manament de traure compulsa
d'un instrument autèntic.
COMUNICAT DE RÈGIM INTERN.
CONCEBRE. Concebut, nasciturus.
"CONCEJAL". Regidor - a, edil. Regidoria.
CONCESSIÓ. Concessionari -ària.
CONCILIACIÓ, avinença. Acte de
conciliació.
CONCLOURE. Conclusió. Conclús -usa, vist -a per a sentència. Un
argument concloent.
"CONCIENZUDO". Conscienciós -osa.
Conscienciosament.
CONCORDANÇA. Concordant, conforme,
coincident.
CONCULCAR, vulnerar (la llei, els drets d'altri). Conculcació i
vulneració.
1. CONCURS. Concursal (adj.). Concursat -ada: deutor sotmés a un
concurs de creditors.
2. CONCURS: sistema d'adjudicació dels contractes
públics.
CONCUSSIÓ: guany no permés per la llei fet per un magistrat, un
funcionari, abusant del poder que li dóna el càrrec.
CONDEMNAR. Pot tindre diversos complements preposicionals (optatius
o obligatoris) i també un CD (optatiu o obligatori). Condemnaren el reu (CD). El condemnaren per evasiò
fiscal. Condemna a (les) costes, a
pagar les costes, al pagament de les costes. L'han condemnat a cadena perpètua,
a deu anys.
CONDONAR. Perdonar. Condonació. Condonador -a. Condonant: que
condona (p.e. condonar una sanció).
COPROPIETARI -ÀRIA. "Condueño". Copropietat.
CONDUENT. Arguments conduents a rebutjar la tesi.
Conduir.
CONFISCAR: quedar-se el fisc béns propietat d'algú. Confiscació.
Els béns passen a ser del fisc com a pena, i (de)comissar, quan els béns són
fruit d'una activitat contrària a la llei. Li van confiscar les terres perquè no
va pagar els imposts.
CONFONDRE. Un text confós (equivocat, que apareix en lloc d'un
altre). Un text confús (poc clar, enrevessat).
CONFORMAR-SE. Admetre ser culpable abans del judici per tal
d'acceptar així una pena reduïda. Conformació.
CONJECTURA, suposició. Tot això ės una mera conjectura.
Conjecturar.
CONÉIXER (intransitiu): conéixer d'un assumpte, d'un afer (haver-lo
de jutjar), o entendre en un plet (entendre-hi). Com a transitiu: examinar una
causa per tal de jutjar-la. Conéixer una causa.
CONSEQÜÈNCIA. En conseqüència. Procedir en conseqüència. Com a
conseqüència de, a conseqüència de. Ha mort a conseqüència d'una caiguda, com a
conseqüència d'una caiguda.
ACONSEGUIR. Un film reeixit, ben fet (no "aconseguit"). Però sí com
a participi: ho ha aconseguit.
CONSELLER -A. Consell (de guerra, escolar, de família,
etc.)
CONSERGE. Consergeria.
CONSIDERANT. Motivació d'una sentència, d'una
resolució.
CONSORT: company d'altre en la mateixa sort. Cònjuge. La seua
consort.
CONSTAR, figurar, haver-hi (el NIF de l'empresa
p.e.)
CONSTRÉNYER. Admet dos complements: mitjançant l'astricció, el
tribunal constreny el deutor (CD) a pagar pel retard en el compliment d'un
contracte (C preposicional). Constrenyiment: procediment administratiu
d'execució.
COMMORIÈNCIA. Mort o presumpció de mort simultània de dues o més
persones que comporta l'exclusió de la transmissiò de drets entre
elles.
COMMINAR. Amenaçar amb una pena. Comminatori
-òria.
COMMUTAR. Canviar una pena per una altra pena. La jutgessa va
commutar la pena de presó per serveis a la comunitat.
Commutació.
CONSUMACIÓ. Acció de consumir (la llàntia gas) o consumir-se
(esperant). En un bar: consumició.
COMPTABILITZAR. Comptable (adj. i nom): un rebut comptable i la
persona que porta la comptabilitat, també comptador -a. Trenta dies comptadors
des d'ara. Comptadoria (l'oficina). Comptedant o comptedonant. Comptar:
determinar una quantitat. Però, el Parlament té X diputats i el rei va assistir
a l'acte (no "va comptar" amb l'assistència del rei).
CONTAR, explicar, narrar.
CONTEMPLAR. Només vol dir mirar, actividad visual. En altre cas,
expressar, preveure, considerar, tractar de, regular, acreditar, recollir,
tindre en compte, indicar, establir, preceptuar, incloure, contindre,
reconéixer. El certificat acredita el període de temps treballat en
l'Ajuntament. Observar la llei.
CONTENIDOR. Recipient (n0m); que conté (adj.). Contingut. El
continent i el contingut.
CONTESTACIÓ, resposta, contesta. Una forta contestació social.
Resposta a una pregunta. Contestataire o contestatari.
CONTINUÏTAT. Solució de continuïtat (interrupció de l'activitat).
Continu -ínua. Un soroll continu. Una pluja contínua. De continu: sense
interrupció.
CONTIGU -A, adjacent, limítrof.
CONSUETUD, usos i costums. Consuetudinari
-ària.
CONTRAURE. 1) Establir un lligam. Contraure obligacions, matrimoni,
mals costums. Els termes a què "es contrau" l'acord: a què fa referència. 2)
Reduir a un volum menor: contraure un múscul, l'article el amb la preposició per
= pel.
CONTRAFUR. Acte contra la llei.