InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 251 (divendres 03/07/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - catalana
 
2) Eugeni S. Reig - caure el món damunt
 
3) Antoni Llull Martí - Coques per a navegar i per a altres coses
 
4) Albert Pla Nualart - Ja era molt gran abans d'acabar la marató
 
5) Rudolf Ortega - Un ‘ironman' de Joyce, Proust i Kafka
 
6) Salvador Pardo - Llenguatge administratiu
 
7) Roser Latorre i Gaia - "El castellà s'encomana" ... i tant!
 
8) Joan Sans Urgell - Andorra
 
 
 
1)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

catalana

Recipient de vidre de forma cònica o troncocònica, que té a un costat un broc llarg, de forma cònica, amb la base prop del fons i que en el vèrtex té un foradet del qual brolla un rajolí de líquid quan es decanta de manera adequada el recipient, i a l'altre costat un broc gros, de forma troncocònica invertida, que aprofita per a omplir-lo de líquid i per a la necessària entrada d'aire.

Caram, el xicot este s'empina la catalana i no para. ¡Quina barbaritat!

En la narració Viatge de Nadal d'Enric Valor podem llegir:

Feia fred... Allà a l'hostal –ja s'ho imaginava–, hi hauria una rica foguera, xiquets que cantarien alegres cançons amb molta o poca traça, gent vermella de les flames, catalana de vi negre en mà, que parlarien animadament: tot plegat, rebombori dolç i casolà que li llevaria el cansament de l'ànima i el cos.

En la novel·la Temps de batuda, també d'Enric Valor, trobem:

Amèlia, després de servir taula, se'n baixà a donar de sopar a l'home i als fills. Llorenç se'n davallà amb ella per acompanyar-los-hi, però gastant de la seua pròpia berena. Allò era el costum. És clar, tanmateix, que bevia de la catalana dels camperols, cosa que no es negava mai ni als desconeguts.

I en la mateixa novel·la, una mica més avant, podem llegir:

En acabant, es va asseure i li tragueren la catalana perquè es reforçàs amb el vi de la terra.

En la rondalla L'albarder de Cocentaina d'Enric Valor trobem:

[...] d'altres treien vi dels tonells i n'omplien botelles, petricons i catalanes.

I en la mateixa novel·la, una mica més avant, podem llegir:

Aquells esbojarrats s'amorraven a botelles i catalanes, i el deliciós líquid els regallava pels queixos i pels costellams.

En el DCVB, en l'entrada catalana, diu: «Porró; recipient de vidre amb coll i berquelló llarg que serveix per a beure a gallet (val.); cast. porrón

 

En valencià també es diu: porró
La llengua estàndard sol emprar: porró
En castellà es diu: porrón
 
NOTA:
- Valor i Vives, Enric; (Obra literària completa, Volum III, Fernando Torres, València, 1982, pàg. 394)
- Valor i Vives, Enric; Temps de batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàgs. 81 i 148)
- Valor i Vives, Enric; L'albarder de Cocentaina dins Rondalles valencianes (5é volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàgs. 142 i 145)
 
 
 
2)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

caure el món damunt

Restar (algú) fortament abatut, desanimat, decebut, desenganyat, desil·lusionat, desmoralitzat, contrariat, pel fet de comprovar que la realitat no correspon a allò que ell creia, pensava o esperava.

Quan va saber que son pare tenia càncer i li quedaven dos mesos de vida, li va caure el món damunt.

Aquesta expressió la conec del parlar d'Alcoi.

 

En valencià també es diu: caure l'ànima als peus
La llengua estàndard sol emprar: caure l'ànima als peus, rebre una galleda d'aigua freda
En castellà es diu: caer el alma a los pies
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 159)
 
 

Coques per a navegar i per a altres coses

 
Antoni Llull Martí
 
Entre els segles XIII i XV el transport marítim rebé un gran impuls per l'invent d'una embarcació que a més de tenir un timó fix a la popa podia navegar, tot i que amb dificultats, contra el vent, cosa fins aleshores mai vista. Aquesta nau, curta i de casc ample i alt, era una coca (pronunciau kòka, amb o oberta), i fou predecessora de la caravel·la, que finalment la substituí perquè presentava alguns avanços tècnics que la feren apta per a la navegació d'altura, per a creuar l'Atlàntic i navegar onsevulla. Coca sembla que prové d'un mot llatí que designava un tipus de barca.
 

Pronunciada amb o tancada, coca pot tenir diverses significacions, i totes ben conegudes. Comencem pel pastís del que se'n poden fer tantes varietats (amb la variant cóc). Hi ha una semblança molt grossa entre coca i el nom que donen a pastissos semblants en llengües acostades a la nostra, com l'occità còca (i també coco), el romanès coca( (pronunciat quasi igual que en català), i el sard cocca, però encara és més curiós que en les llengües germàniques tenguin per als pastissos semblants noms que ens fan recordar el nostre, com és l'anglès cake, l'alemany Kuche, el suec i islandès kaka, i el danès kage, però molt possiblement no hi tenen res a veure, puix que podrien provenir de formes paral·leles del llenguatge infantil (recordem que un ou, a diversos pobles de Mallorca, per als infants petits és un còco).

 

El nom de l'herba americana que tant dóna que xerrar per la droga que se n'extreu, la cocaïna, no té la mateixa procedència lingüística que cap dels dos que acabam de veure, puix que es tracta d'un nom procedent del quítxua, llengua indígena del Perú.

 

Un altre mot semblant als que he comentat, i que aparentment ha passat del castellà (o, potser, del portuguès) a moltes altres llengües europees és coco, referit al fruit tropical. Coromines opina que els primers navegants, espanyols o portuguesos, que veieren per primera vegada un d'aqueixos fruits, en forma de bolla peluda i amb tres forats que semblen una boca i dos ulls els feu recordar el fantasma infantil al qual en un i altre país deien coco, i a l'arbre que el feia li posaren cocotero, que hem adaptat al català amb la forma cocoter.

 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 19 de juny del 2015
 
No fa gaires anys una persona gran era una persona de certa edat i era la manera més elegant (menys ofensiva) de dir-li vell a algú. Les llengües poden tenir (solen tenir) un adjectiu que expressa la idea més edat sense que això impliqui senectut. En anglès és old, en castellà mayor i en català gran. “ Your older brother” no vol dir “El teu germà (més) vell” (pot ser que tingui 3 anys) sinó “El teu germà gran”, “ Tu hermano mayor”.

Socialment, una paraula que expressi més edat o més antigor en termes relatius —és a dir, respecte a algú o alguna cosa— no té connotacions pejoratives, perquè la nostra societat no menysprea i margina qui té més anys que un altre sinó qui és vell, un adjectiu (gens relatiu) que connota decadència.

Potser per aquest motiu, encara que l'equivalent de vell en anglès sigui old, aquest adjectiu provoca tan poc rebuig com gran o mayor. The old man —penso en la famosa narració de Hemingway— no és exactament el vell, tot i que el vell n'és en aquest cas la millor traducció.

Ara bé, quan el titular anglès diu “Cancer survivor becomes the oldest woman to finish the marathon”, ja no és tan evident que puguis titular —malalts com estem de correcció política— “Una supervivent de càncer es converteix en la dona més vella que acaba una marató”, i és llavors quan voldries dir “la dona més gran” per estalviar-te els eufemístics o massa formals “de més edat”, “més anciana” o “més longeva”.

Però ho pots dir? Cada dia menys, perquè cada dia més, en català —i per efecte d'un calc servil—, dir-li a algú “Ets (molt) gran” és una lloança, dita amb ironia i en un clima d'humor poca-solta. La clara distinció entre el gran prenominal (subjectiu i valoratiu) d'una gran persona i el gran postnominal (objectiu i analític) d'una persona gran s'està esvaint.

Si a això hi afegim que —també per pressió del castellà— ja no diem que algú és gros sinó gran quan ens referim al seu volum corporal, convindreu amb mi que amb l'ús de gran tenim un problema ben gros.

 
5)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 26 d'abril del 2015
Els missatges que avui ens conviden a la superació personal negligeixen del tot les capacitats lingüístiques
 
Ja no és només pel fet que es faci un programa de televisió dedicat a gent que es prepara per atènyer un objectiu d'entrada impensable (El mur, a TV-3). És per tot. Hem identificat l'assoliment de fites o el trencament dels propis límits exclusivament amb tot allò físic, en qualsevol dels seus vessants (la pèrdua de pes, la finalització d'una cursa, l'encimbellament muntanyenc), en una entronització del factor corpori que ha generat el seu propi star system de la suor. Fins i tot un dels més venuts per Sant Jordi, algú com l'intel·lectual i filòsof Francesc Torralba, sembla ara preferir els beneficis de la cursa a la lectura de Kierkegaard.

És decebedor, però, veure com la prevalença de l'esforç físic com a mètode per “trencar els teus propis límits” ha eradicat qualsevol possibilitat d'identificar aquest mateix objectiu amb l'esforç intel·lectual. Plantejar-se un repte en el qual intervingui la ment com a via per “superar-se un mateix” sembla ben poc engrescador, una futilitat impermeable a la trempera que, en canvi, sí que et garanteix la conquesta d'aquella meta inabastable que t'ha clivellat a cruiximents. D'un temps ençà, l'abundor de propostes per “estar bé amb un mateix” bandeja sempre la connexió neuronal en favor del xut d'adrenalina.

El desprestigi de l'esforç intel·lectual queda palès en el maremàgnum de soroll visual que ens envolta. No sé si dir-ne soroll visual, de l'abundància d'imatges, pròpies i alienes, que il·lustren la nostra vida diària. La pràctica del selfie (divertida, simpàtica, sensacional) s'associa sempre a activitats vistoses, arriscades, com ara participar en una festa multitudinària, nedar entre taurons o abocar-se al cràter d'un volcà actiu. I en canvi, ningú es fa un selfie llegint un llibre, ni consultant un diccionari, ni remenant en una biblioteca. ¿Fer-te una foto mentre passes la pàgina d'un llibre? ¿Posar morrets a la secció de novel·la amb un comentari de l'estil “Buscant llibres de Jesús Moncada”? Sisplau, no fem riure. Tampoc ningú es fa un selfie quan està trist. L'avorriment i el tedi no són coses de compartir.

La cultura de la superació personal s'associa doncs a l'establiment de fetes físiques, evidentment cadascú amb el repte que li és més adequat. Et pots plantejar nedar 1.000 metres d'una tirada, pujar el Turó de l'Home o córrer la cursa dels bombers, perquè en qualsevol cas t'estaràs superant a tu mateix i, per tant, seràs una persona millor. Però és trist que l'afany perpetu pel corpore sano estigui obviant sistemàticament la mens sana. Els antics grecs no negligien l'educació retòrica dels seus més fornits atletes, al contrari, aquests havien de ser tan destres en llançament de disc com en les glosses als déus; ara, en canvi, no hi ha ningú que plantegi reptes que comportin esforços intel·lectuals i ningú pontifica sobre la possibilitat que aquests reptes redundin —com els altres— en el benefici en un mateix. Un triatló de Pla, Segarra i Carner. Un ironman de Joyce, Proust i Kafka.

Es poden trencar els límits de moltes maneres físicament innòcues, com ara llegint un llibre a la setmana, proposant-se d'escriure un parell o tres de contes amb presentació, nus i desenllaç, o provant de deixar de fer faltes d'ortografia quan escrius el comentari que acompanya el selfie més impactant del món. Però és evident que l'imperi de la imatge i del medi televisiu condicionen el missatge que estem llançant: treure uns paios suant i perdent pes és comunicativament un material deliciós, i en cap cas ho és algú amb un llibre de Joan Margarit a les mans, o amb la gramàtica de Fabra provant d'entendre la dièresi. L'emoció externa, visible, commou i genera simpatia; la interna, en la majoria dels casos, genera indiferència.

I no obstant això no podem oblidar que, enmig de la carretada d'imatges que ens plouen cada dia al damunt, continuem sent éssers eminentment lingüístics. I que el domini de l'eina amb què s'expressa la capacitat del llenguatge —és a dir la llengua, cadascú la seva— incideix directament en les nostres possibilitats d'eixamplar la comprensió del que ens envolta. Ens podem proposar de llegir més, escriure més, aprendre mots que no sabíem, anar al diccionari quan dubtem, provar d'expressar-nos millor, escriure sense errors, millorar les nostres competències, i entendre aquestes accions, per què no, com mesures de millorament personal com ho són els reptes físics. I sense posar-nos a suar.

Entre totes les coses que som, també som llenguatge, som paraules enllaçades que ens ajuden, fins i tot, a parlar amb nosaltres mateixos mentre correm.

 
6)
 
Llenguatge administratiu
 
Salvador Pardo
 
Capçalera impresa ("membrete").

 

Cadena o presó perpètua.

 

Qualificar. Qualificació. El va qualificar de (no "com a").

 

Canviar, baratar, bescanviar, permutar. Donar (una cosa) per rebre'n una altra. L'euro s'ha canviat a 1,30 dòlars. Bescanviar un objecte per un altre; bescanviar euros per dòlars. En canvi de. Barata ès una preposició (a canvi de). Donar una cosa barata una altra. Obtindre guanys barata cap perjudici.  S'ha disgustat barata res. El forner es queda la llenya barata arrancar-li els arbres.

 

Cancel·lar. Cancel·lació. Deixar sense efecte. Abandonar l'execució.

 

Camí ramader, assagador.

 

"Canjear". Canviar, bescanviar. "Canje": bescanvi (d'instruments diplomàtics, de presoners).

 

Capacitat d'obrar, d'actuar.

 

Cabdal, principal. L'aprenentatge de la lectoescriptura (competència de saber llegir i escriure) és un factor cabdal en els primers anys d'escolaritat. Les figures cabdals de la nostra literatura.

 

Cabal, capital, béns, riqueses. Cabal no és adjectiu: un home just, com cal. Cabal hereditari. Cabalós, osa.

 

"Cauce". Via. Llit, caixer (d'un riu, d'una séquia).

 

Capítols matrimonials: negoci jurídic que permet als cònjuges pactar el règim econòmic matrimonial. També hi ha l'assemblea monàstica deliberativa, el capítol cardenalici. Capitulació és l'acta en què consten les condicions d'una rendiciò.

 

Cartell. Prohibit d'afixar cartells.

 

Campus. m. inv. Espai obert. En les universitats, hi inclou els edificis.

 

Canceller, a. Actual cap de govern d'Alemanya i Àustria. Etimològicament: uixer, porter d'oficina.

 

Cànon, regla, norma, llei de l'Església. Cànon de sanejament, cànon de vessaments.

 

Capatàs, assa. Cap d'una colla de treballadors, cap de colla, d'equip.

 

Casella. Caseller (d'un tauler d'escacs, d'un paper quadriculat, d'una cabina electoral).

 

Cap de família o cap de (la) casa.

 

Càrcer, centre penitenciari, presó,  presidi. Carcerari, ària (adj.)

 

"Carecer". No tindre, mancar, faltar. Un pintor faltat de talent. Unes cançons faltades de qualitat. Carència de béns, afectiva; malaltia per carència;  període de carència (en economia). Es queixa de falta de temps. La sang freda és la mancança de nerviositat.

 

"Carear". Acarar, encarar, confrontar. Acarar dos testimonis. "Careo": acarament, confrontació, encarament.

 

Càrrec i descàrrec (en comptabilitat). Retirar els càrrecs. Acusat de diversos càrrecs. Presentar càrrecs (contra algú). Funció de què algú té la responsabilitat.

 

"Carga". Càrrega, gravamen. Un solar lliure de càrregues. La càrrega de la prova.

 

"Carrera". Correguda (acte de córrer), cursa. Carrera universitària.

 

Carta o permís de treball. Carta de residència. Carta de poblament o de població ("carta puebla").

 

Casar. 1) Unir en matrimoni. 2) Combinar: aquests dos colors no casen. 3) Cassar, anul·lar. Recórrer en cassació. El TS ha cassat la sentència. Un tribunal superior anul·lar la sentència dictada per un tribunal ordinari.

 

"Casco antic" (el DNV l'admet). Nucli antic, nucli històric, ciutat vella.

 

Catàleg o inventari de llocs de treball.

 

Cadastre: documentació relativa a la identificació de les propietats immobles. Registre de finques fet per l'Estat. Cadastral (adj.). Encadastrar.

 

Causa o procés penal.

"Causa de pedir": raó petitòria.

"Causa de tacha": causa d'invalidació, d'anul·lació.

"Causa bastante": causa suficient.

 

Causar estat: una resolució, esdevindre definitiva, de manera que no pot ser objecte de recurs.

 

"Causahabiente". Drethavent, causahavent: persona que té un dret que pot exercir judicialment a la mort d'una altra.

 

Càrtel: pacte entre empreses per evitar o disminuir la competência. El càrtel petrolier.

 

Caució, garantia, fiança. Caucionar, avalar. Mesures cautelars (preventives). Suspensió cautelar. Procediment cautelar.

 

Zelador, a: encarregat de zelar o vigilar.

 

Celebrar. Implica diverses persones i un ritual, actes commemoratius, festius, solemnes, un succés, un àpat, un funeral, el sant, l'aniversari, l'arribada (d'algú), la millora d'un malalt, la missa, les eleccions. Commemorar la purificació de la Mare de Déu. La columna de Trajà commemora les seues victòries militars. Però una sessió municipal (o d'un òrgan administratiu) no se celebra, sinó que té lloc, es du a terme, es fa (com un dinar). I un comtracte se subscriu.

 

"Cercanías". Rodalia (en sing.). Tren de rodalia. Els voltants, els encontorns.

 

"Certidumbre". Certesa, certitud.

 

Certificació només és l'acte de certificar, la competència. El document és el certificat (d'obra, p.e.). Una còpia certificada. Certificar, adverar.

 

Cessar. El mateix funcionari, el que fa és dimitir, ningú el cessa. Cessar és intransitiu, deixar un càrrec ho fa un mateix. Cal usar- lo en sentit absolut o acompanyant un complement introduït per en, de o com a seguit del càrrec. Cessa en la gerència. Cessa com a gerent. Cessa d'alcalde. Per al sentit de fer plegar, cal dir destituir, rellevar, revocar, remoure o fer cessar, separar. La presidenta va fer cessar el gerent. L'alcalde ha disposat / demanat el cessament, ha destituït, despatxat el tresorer.

Cessament, destitució, separació, comiat, rellevament, dimissió.

 

Cessió. Cedir. Cedent, cessionari, ària.

 

Circular: disposició administrativa de règim interior.

 

Circumscriure. Circumscripció. Paraules amb el prefix circum: circumcidar, circumcisió, circumdant, circumferència,  circumflex, circumloqui, circumspecció, circumspecte, circumstància, circumval.lació, circumvolució.

 

Circumstància agreujant, atenuant, eximent de la responsabilitat criminal.

 

Citació a compareixència. Citació bibliogràfica. Cita (amb una persona), citar-se. Citar a execució ("de remate"). Citació a dia cert, a dia adiat, a dia sabut. "Citación con apercibimiento": intimació a compareixença. Citació a termini. Citatori, òria.

 

Coartada: prova d'absència del lloc d'un delicte en el moment, d'haver sigut comés. Coartar: restringir la llibertat.

 

Cobrament,  cobrança. Cobrament a destinació a càrrec del destinatari.

 

Codi civil, canònic, penal, de la circulació, processal, de comerç, postal, genètic.

 

Còdex: tauleta per a escriure, llibre antic escrit a mà ("códice"). Codicil: clàusula addicional d'un testament.

 

Coercir: obligar en contra de la voluntat. El van coercir a renunciar. Coerció. Coercitiu, iva.

 

"Cohecho". Suborn (de funcionari); delicte a canvi de regals, oferiments o promeses, i de qui induïx el funcionari a fer-ho.

 

Cohereu, eva o cohereua.

 

Col·lació. Portar a col·lació una cosa, adduir-la, traure-la a relluir, a rotlle. Acció de conferir un títol, un privilegi, un grau universitari. Acció de comparar dues o més reproduccions d'un text.

 

Col·lateral: parent que no ho ès per línia directa.

 

Col·legatari, ària: legatari conjuntament amb altres.

 

Col·lecció. Col·leccionar. Col·lecta.

 

Col·legi. Col·legiat,ada.

 

Col·lectiu. Se n'abusa en lloc de grups, associacions, sector social, col·lectivitat. El "col·lectiu" dels immigrants: els immigrants.

 

Col·ligació. Col·ligar: entrar en una lliga, aliança.

 

"Colindante". Contigu, adjacent, limítrof, confrontant.

 

Col·lisió.  El DNV admet col·lisionar: col·lidir, xocar, topar.

 

Col·litigant: litigant que pledeja juntament amb altre o altres.

 

Col·locació. Col·locar.

 

Col·lusió: intel·ligència secreta fraudulenta entre dues o més persones en perjudici d'algú. Col·ludir, conspirar.

 

Comarcalització. Comarcal. Comarca.

 

"Cometido". Comesa, finalitat, missió, encàrrec. Cometre: incórrer en, perpetrar un crim. Incórrer en una falta, en un dèficit comptable. Cometre perjuri.

 

Començament, inici. Començar, iniciar.

 

7)
 
Article publicat en el núm. 90 de la revista Llengua Nacional (I trimestre del 2015) pàg. 17
 

"El castellà s'encomana" ... i tant!

Roser Latorre i Gaia

 

És el que va respondre la velleta que feia de conserge al centre que la Unió Catalanista tenia al carrer de la Canuda; abans, és clar, de la guerra del trenta-sis. Sembla que en una ocasió s'hi va presentar la policia per tal de fer un escorcoll al local; com que la conserge anava responent en català a totes les preguntes que li feien, la van amonestar dient-li: "Usted tendría que aprender el castellano." I ella va respondre: "Mirin, el castellà no cal aprendre'l, perquè s'encomana..."

 

Una vegada més, detallarem uns quants d'aquests mots i d'aquestes expressions que proliferen en els mitjans de comunicació, en les tertúlies radiofòniques o televisives, etc., per aquella tendència encomanadissa.

 

Vet aquí, doncs, que hem sentit, més d'un cop, parlar de «honestitat», de «coiuntura», de «gelos» i de «sutileses», en comptes de honestedat, conjuntura, gelosia i subtileses. En certa ocasió, referint-se una locutora a Felip V —i considerant que era un individu més aviat escanyolit i de poca estatura—, es va expressar així: «Perquè, quan va tenir el poder a les mans, aquell “nano”...» Un mot que, independentment de ser una forma popular, en certa manera castellanitzada, i derivada de la genuïna nan, pot tenir un to afectuós i, per tant, no gaire adequat si parlem d'un dictador. Potser la locutora hauria estat més encertada dient, per exemple, «aquell milhomes».

 

Sembla que al País Valencià van posar de cap per avall un retrat d'aquell rei. Si s'hagués tractat d'una estàtua, segurament que no l'haurien posada de cap per avall, perquè això els hauria donat molta feina; més aviat l'haurien feta caure, l'haurien tirada a terra, però no l'haurien pas tombada (traduint el castellà tumbar), perquè podria semblar que l'havien girada cap a un altre costat. És clar que podem dir: «Una ventada ha tombat alguns arbres», significant que els ha inclinat fins a ajeure'ls, però ja veiem que es tracta d'una altra accepció del verb tombar.

 

Hem sentit dir, encara, parlant d'un historiador o d'un cronista molt documentat, que «hi entenia un niu». Una altra expressió desfigurada que vol substituir la popular saber-ne un niu (de coses). De fet, n'hi hauria hagut prou dient que el cronista hi entenia molt, o d'allò més, o una cosa de no dir, etc.

 

Si som amatents —sense un excés de zel (no pas de “cel", com hem sentit pronunciar aquell mot darrerament)—, anirem corregint el llenguatge de mica en mica, o a poc a poc, un pas rere l'altre. I recordem que convé sempre parar compte en els mots i les expressions que emprem, com dirien en terres lleidatanes.

 
 
8)
 
Publicat en el núm. 7 de la revista divÈrsia (juny 2015)
 
 
Joan Sans Urgell
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net