InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1196 (dijous 25/06/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
InfoMigjorn se'n va de vacances

Durant els mesos d'estiu no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.

Oportunament se us avisarà de quan es reprenenen els enviaments.

Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.

Bon estiu a tothom.

 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. La indignació nostra de cada dia.
 
2) Isabel-Clara Simó - Bones notícies
 
3) Màrius Serra - Sugranyós
 
4) J. Leonardo Giménez - Detinguts (i no detesos) i presos
 
5) Salvador Pardo - El DNV (XXIV)
 
 
7) Texts del llibre 100 llatinismes més vius que mai
 
8) Texts del llibre Personatges convertits en paraules
 
 
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
La indignació nostra de cada dia

 

Exemple d'Ús: «Això és un catxondeig

Ús correcte: «Això és una presa de pèl / burla / befa / ensarronada

Explicació: I, per tant, catxondejar-se (d'algú) fóra fotre-se'n, cardar-se'n o prendre-li el pèl (o el número). Ara, quan al·ludeix a una situació divertida («Van estar fent catxondeig tota

la nit», aleshores ho canviem per conya, broma.

 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimarts 9 de juny del 2015

Bones notícies

Escric aquest article submergida en diverses eufòries: l'esclat al País Valencià i a les Illes d'una recuperació que des de Madrid creien impossible (“los levantinos son de los nuestros”), el triplet del Barça i la decadència imparable, arreu de l'Estat espanyol, del Partit Popular, que ha protagonitzat episodis vergonyosos i ha combatut contra la nostra llengua com no es veia des del franquisme.

També és una notícia esplèndida l'aparició d'un nou diccionari: El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig, que és una ampliació del seu anterior diccionari Valencià en perill d'extinció. La feina que ha fet el lingüista alcoià és digna d'aquella nissaga que avui semblava perduda de lingüistes que es deixen el fetge, mot a mot, en obres que transcendiran el temps.

Que consti que crec en l'evolució de les llengües, que els neologismes i fins i tot els préstecs formen part de la necessària renovació de qualsevol llengua activa. Però és que en el nostre cas, els mots (“heu viscut per salvar-nos els mots”, que deia Espriu) havien estat prohibits, usurpats, ridiculitzats. Recordo que, essent molt joveneta, vaig començar la carrera, a València, procedent d'Alcoi, i vaig anar a parar a una residència d'estudiants. Crec que era l'única que parlava (amb la meva veuarra!) en valencià. Un dia una companya em va dir, Isabel, no facis això, no veus que sembles de poble? Autèntic.

Obro a l'atzar el nutritiu diccionari de Reig i ensopego amb la paraula bolantí, i jo que em dic, caram, fer volantines no s'escriu amb v? i vet aquí que, rere explicar què és, amb el rigor acostumat, Reig aporta tres raons per defensar la b enfront de la v. I a més, com sol fer, ho il·lustra amb fragments d'autors valencians.

Us el recomano també com a això: com a eina d'aprenentage. S'hi descobreixen les bases, les arrels, de la llengua comuna. És d'aquells llibres que has de tenir sempre a l'abast de la mà. De debò: mel de catem.

 
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 21 de juny del 2015
 
Motacions
 

Sugranyós

 
per Màrius Serra

 

Fa quinze dies em vaig referir als cardelussos i cardelusses, un insult local de baixa intensitat que a Peralada equival a titllar algú de babau, tòtil o curt de gambals. Com que Cardelús és un cognom, l'origen d'aquest ús peraladenc segurament ens remetria a algun vilatà que es deia Cardelús i era poc espavilat. El fenomen no és nou. Alguns cognoms fan fortuna i es lexicalitzen. Els més estudiats són els epònims, que parteixen d'un personatge famós (el pilot Emerson Fittipaldi, per exemple) i acaben designant tots els conductors que van de pressa (ser un fittipaldi). Però també hi ha epònims originats en desconeguts, com el tal Cardelús. Al seu interessantíssim diccionari El valencià de sempre (Bromera), Eugeni S. Reig recull el terme sugranyós, definit com “Que porta els cabells llargs però d'una manera desarreglada, desordenada, penjant-li blens greixosos per totes parts”. Una imatge rasta-fàrica que Reig encara matisa més quan diferencia sugranyós de descabellonat. El segon apel·latiu significa “portar els cabells rebolicats perquè no s'han pentinat, però poden estar nets i ben tallats”. Sugranyós, o la seva variant sucranyós, implica manca d'higiene. Si els cardelussos són privatius de Peralada, Reig afirma que els sugranyosos ho són del seu Alcoi natal (“no l'he oït a cap altre lloc”) i aventura que potser “l'origen de la paraula deu estar en algú a qui deien Sugranyes de cognom i que ara tothom ha oblidat”. És probable que, igual com rere Cardelús hi planava l'ombra motivacional del mot cardat, la motivació de lexicalitzar Sugranyes guardi alguna relació amb les grenyes.

 

4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres x de x del 2015
 
Detinguts (i no detesos) i presos
 
J. Leonardo Giménez
 
Divendres de la setmana passada, poques hores després d'haver sigut detingut el delegat del Govern en la Comunitat Valenciana, Serafín Castellano, vaig llegir en una pàgina digital que l'esmentat càrrec governamental “Ha sigut detés per la policia”. Notícia certíssima, que informava d'una operació, probablement, higiènica i profilàctica, de la justícia i policial, però incorrectament usada la forma del participi del verb capital en esta classe d'operacions, “detindre”. La notíca hauria d'haver dit que “Ha sigut detingut” i no “detés”, forma verbal anòmala, que va colant-se en la parla de molts jóvens, fins a interferir-se en alguns escrits públics. Per cert, ja és massa per a la carabassa que al cap dels guàrdies se l'enduguen, el lliguen o emmanillen… els guàrdies. No sé si a Berlanga se li havia acudit això mai: que a un governador (més que governador, en l'antiga terminologia), en exercici, guardador de l'orde, de les propietats (públiques i privades) i perseguidor dels delinqüents, vaja a parar, encara que siga per unes poques hores, a un calabós o una estança de delinqüents (perseguits pels guàrdies). D'un temps ençà abunden les detencions de corruptes (o presumptes corruptes), que són detinguts i detingudes i no “detesos” ni “deteses”. Igual ocorre amb altres verbs com “mantindre”, “abstindre's”, “obtindre”, que tenen com a participi “mantingut”, abstingut”, “obtingut” i no “mantés”, “abstés”, “obtés”. És una anomalia que, en estos casos, no procedix del castellà, sinó de la influència del participi d'altres verbs que sí que fan el participi en –és, com “defendre/defés”, “encendre/encés”, “reprendre/représ”, “admetre/admés”, “sotmetre/sotmés”, “prendre/pres” i molts altres. Això sí, Serafín Castellano va ser pres (detingut i pres), acabat, ahí sí, amb –es, encara que per poques hores (de moment), igual que va ocórrer ja fa alguns anys amb un altre guardià de l'orde, de la llei i dels béns, privats i públics, com era Roldán, per a qui la diferència entre la “res” pública i la “cosa” privada no era rellevant (mentres s'omplia la butxaca). També va ser detingut, empresonat i pres.
 
Una altra “anomalia” que es produïx normativament és quan, d'una manera massa generalitzada, es fan com si foren de la tercera conjugació molts verbs com “admetre”, “concórrer”, “corrompre”, “discórrer”, “incórrer”, “interrompre ”, “irrompre”, “transcórrer”. “transmetre”, etc.,  que són de la segona, com els he posat, però que “anòmalament” els fan/fem de la tercera, i així sentim les formes espúries “*admitir, concurrir, corrumpir, discurrir, incurrir, interrumpir, irrumpir, transcurrir o transmitir”.
 
Per tant, no incorrem mai en cap delicte (ni real ni presumpte) i no serem detinguts ni presos.
 

 5)

 

El DNV (XXIV)
 
Salvador Pardo

 

 

No hi ha revolló, que és la forma viva, més que rovelló.

 

No hi ha constructe: entitat mental creada per a explicar certs fenòmens o processos.

 

No hi ha stakhanovisme: mètode d'intensificació del treball aplicat a l'URSS.

 

No hi ha arkhé: principi de tot, segons els filòsofs presocràtics.

 

Accepta l'adjectiu major (i implícitament menor) per a comparar: mon pare és tan major com el teu.

 

Accepta mitxelí com a sacsó, molla: plec de carn de les persones grasses.

 

En l'entrada mirar, no hi ha la loc. mirar els bous des de la barrera.

 

No hi ha mise en scène (escenificació).

 

En còlic hi ha el miserere, però no el nom popular: còlic tancat.

 

Amb bon criteri accepta misericorde, com a forma secundària de misericordiós.

 

No hi ha mistaire: qui es dedicava a la revenda ambulant de mistos.

 

Accepta míting, però no mitinguer -a.

 

Accepta la loc. a mitjan de, però no a mitjans de.

 

Accepta moobing (assetjament psicològic), però no mòbing que és la forma adaptada.

 

No accepta moleta com a clau de pas que talla el subministrament de l'aigua des del carrer.

 

En molí no hi ha de molí canviaràs però de lladre no t'escaparàs.

 

No hi ha monoargumental ni monodosi.

 

Hi ha morta la cuca, mort el verí, però no mort el gos s'acabà la ràbia.

 

Hi ha bocafí (que té bon paladar), però no llavifí.

 

No hi ha mortis causa (successió).

 

No hi ha mosca vironera o collonera.

 

Hi ha bergansí, però no el sinònim anell de dentició.

 

No hi ha motar (dir un mot) en frases negatives: s'estaven quiets en un racó sense motar.

 

No hi ha la "movida", que és un xenisme que no s'hauria de traduir.

 

No hi ha muíxing o mushing (tir de trineu de gossos), ni muíxer (conductor de trineus).

 

No hi ha multilocalització, multinutrient, multiorgànic, multireincident i multireincidència.

 

No hi ha el refrany per Nadal un pas de pardal.

 

Hi ha nard,  però no el sinònim vara de Jessé.

 

No hi ha la loc. de nassos (molt ben fet)). Hi trobem estar fins a la coroneta, el caramull, el coll, els collons, però no fins als nassos. També hi trobem tindre nas (ser perspicaç), però no tindre nassos equivalent a tindre barra (desvergonyiment).

 

En nat -nada, hi ha tres exemples de nat i cap de nada, p.ex. Enric Valor se'ns revelà amb una disposició nada per a l'observació del lèxic.

 

Hi ha natura, però no la distinció clàssica entre natura naturans ( que crea) i natura naturata (la creada).

 

No hi ha navajo o navaho: pertanyent a una tribu pellroja.

 

No hi ha nicab: mocador amb què algunes dones musulmanes del golf de Pèrsia es cobrixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.

 

No hi ha nidoparasitisme o parentisme de cria: fer criar la descendència pròpia en altre niu, com fa el cucut.

 

No hi ha el superlatiu de noble: nobilíssim -a.

 

No hi ha nocicepció: sentit de la percepció del dolor.

 

No hi ha noli me tangere: 1) text de la Vulgata (no em toques). 2) balsàmia salvatge. 3)  malaltia cutànea ulcerosa.

 

No recull el concepte de nombres amigables: parelles de nombres en què cadascun equival a la suma dels divisors de l'altre (p. e. 220 i 284).

 

En nomenar (accepció 2), sorprenentment,  remet a anomenar: li agrada molt que el nomenen.

 

No hi ha nosce te ipsum.

 

Accepta l'adj. noticiós (noticiable).

 

Accepta novatada (quintada, broma pesada).

 

En novembre, podria dir-se: pel novembre qui no ha sembrat que no sembre.

 

No hi ha novopan.

 

Accepta casc antic (nucli antic, nucli històric, ciutat vella).

 

Hi inclou numerus clausus, però no l'antònim numerus apertus.

 

En l'entrada número no hi inclou l'accepció de membre d'un cos organitzat (p.e. un número de la guàrdia  civil).

 

No hi ha per a o per b (per una cosa o per l'altra).

 

No hi ha O tempora, o mores (Ciceró, o temps, o costums)

 

No hi ha pa d'àngel (hòstia, neula).

 

No hi ha obstinació terapèutica (distanàsia) en una malaltia irreversible.

 

Accepta octaveta i octavilla, amb el significat de full volant o de mà.

 

No hi ha nintendo (la consola)

 

SINONÍMIA (per ordre decreixent de preferència):

 

Hiat / hiatus; iperita / yperita; maular / miolar; miracle / milacre; encenedor / mistera; modernitat / modernor; moldre / molinar; monjo / monge; punyet (joc) / morra; mostreig / mostratge; mudèjar / tagarí; mulat-ata / mulato-a; emmurallar / murallar, murar; murta / murtra; remugar, murmurar / marmolar; mussol, furóncol / floronco, ordèol;  marcir / mustiar, mustigar; nadar / nedar; natiu -iva (l'admet també com a nom) / nadiu -iva; llaga, ferida / nafra; naixement / naiximent, naixença; nariu (forats del nas que s'usa en pl.) / badiu; aguilenc / aquilí (referit al nas); naturalesa / natura; nàufreg -a / nàufrag -a; niuada / niada; niuar / niar; niu / niera; nicaragüenc -a / nicaragüeny -a; neciesa / niciesa; pupil·la / nina o nineta de l'ull, animeta; polo / niqui; nitrogen/ azot; anivellar / nivellar; nòdul / node, nodus; mare de llet / nodrissa, ama, dida; anouer / nouera, nouer, noguera, noguer; nombre / número (en matemàtiques); miosotis / nomoblides (en botànica); danyar / noure; paixarell / passarell; nu -a / nuet -a; nuc / nus; nugar / nuar; bescoll / clotell, clatell; ennuvolar-se / nuvolar-se; bony / nyanyo; ombria / obaga; obrillaunes / obrellaunes; llevataps / tirabuixó; foscor / foscúria, fosca; obsessionar / obsedir; obsessiu / obsessionant; tocòleg, tocòloga / obstetre -a; matar / occir.

 

6)
 
 
 
 
7)
Texts del llibre 100 llatinismes més vius que mai
 
 
 
Enllaços a la web de RodaMots de diversos texts d'interés lingüístic trets del llibre 100 llatinismes més vius que mai, de Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (Valls: Cossetània, 2014):

100 llatinismes 1/5: festina lente
http://rodamots.cat/escreix/100-llatinismes-festina-lente/

100 llatinismes 2/5: nihil novum sub sole
http://rodamots.cat/escreix/100-llatinismes-nihil-novum-sub-sole/

100 llatinismes 3/5: verba volant, scripta manent
http://rodamots.cat/escreix/100-llatinismes-verba-volant-scripta-manent/

100 llatinismes 4/5: nulla dies sine linea
http://rodamots.cat/escreix/100-llatinismes-nulla-dies-sine-linea/

100 llatinismes 5/5: si vis pacem, para bellum
http://rodamots.cat/escreix/100-llatinismes-si-vis-pacem-para-bellum/

 
8)
Texts del llibre Personatges convertits en paraules
 
 
Enllaços a la web de RodaMots de diversos texts d'interés lingüístic trets del llibre Personatges convertits en paraules, de David Paloma (Barcanova, 2015):

Filípica
http://rodamots.cat/escreix/david-paloma-filipica/

Canyardo
http://rodamots.cat/escreix/david-paloma-canyardo/

Condó
http://rodamots.cat/escreix/david-paloma-condo/
 
 
9)
 
Publicat en EL PUNT AVUI divendres 19 de juny del 2015
 
 
 
10)
 
 

El portal UBTERM acaba d'incorporar el Diccionari de fiscalitat, elaborat pel Grup d'Innovació Docent en Economia dels Impostos (GIDEI) amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics, que s'han encarregat de la aplicació de la metodologia terminològica (compleció i revisió de termes) i l'edició en línia.  

Aquest diccionari recull 244 conceptes sobre fiscalitat que formen part de la docència d'aquesta matèria i pretén ser una eina de suport i acompanyament per a alumnes i estudiosos d'aquest camp.

Els termes estan entrats en català, castellà i anglès i les definicions es poden consultar en català o en castellà, segons la visualització seleccionada.

 
 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - casar-se, mas que siga amb una granera vestida
 
2) Eugeni S. Reig - castellut
 
3) Antoni Llull Martí - La tina i el tinell
 
4) Albert Pla Nualart - Un cas curiós i encara mal resolt de catàfora
 
5) Rudolf Ortega - Les ampes al poder
 
6) Toni Mollà - País Valencià
 
7) Josep Murgades - La llengua del país: d'un passat cert a un futur incert
 
8) Neus Nogué Serrano - El vocatiu (deu anys sense Jesús Moncada)
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací