Comentaris al Diccionari normatiu valencià (LV)

 

Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra T)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

    ● En el DNV falta tal és Ale com Pardale que ha de remetre a tal és Ali com Camali.

    ● En el DNV falta l’expressió tancar a pedra i a bac que significa 'tancar fort, ben assegurat, qualsevol lloc susceptible de ser tancat, de manera que siga pràcticament impossible poder obrir-lo o que estiga prohibit fer-ho. Tancar hermèticament un lloc determinat'.

    ● En el DNV falta l’expressió tancar l’ull que significa 'fer un gest que consistix en tancar un ull mentres amb l’altre, que  es manté ben obert, es mira una altra persona a la qual se li vol transmetre un missatge de complicitat'.

    ● El DNV inclou la paraula tap la primera accepció de la qual és:

     m. Peça de suro o d'un altre material, que, introduïda o adaptada a la boca d'un recipient o d'un conducte, intercepta la comunicació del seu contingut amb l'exterior.

    Però, en canvi, no inclou el diminutiu tapó que és el mot que emprem quasi tots els valencians per al concepte definit.

    Curiosament, el DNV inclou la paraula taponada que definix de la manera següent:

     f. Colp pegat amb un tap.

    En bona lògica hauria de dir 'colp pegat amb un tapó'. Un colp pegat amb un tap sembla que hauria de ser un colp de tap o, com a molt i forçant una mica la imaginació, una tapada, però no una taponada.

    ● En l’entrada tara del DNV falta una accepció que remeta a tapa 6.

    ● En el DNV falta la paraula tardet que significa 'període de temps després de la posta del Sol durant el qual encara hi ha claror en el firmament però ja comença a fer-se fosc, és a dir, ja comença a fer-se de nit'.

    ● En el DNV falta la paraula tarrascot que significa 'persona malcarada, lletja, d’aspecte desagradable, que resulta repulsiva, repugnant '.

    ● En l’entrada tassall del DNV diu:

     m. Tros de carn.

    És una definició molt pobra.

    La paraula tassall té els significats següents:

    1) Carn assecada.

    2) Tallada de carn en general.

    3) Tallada de carn assecada.

    4) Guisat que es fa amb carn assecada i que actualment es fa també amb carn tendra.

    5) Cosa feta a trossos.

    ● En el DNV falta ¡tatí que neva! expressió que s’usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no estem disposats a fer allò que ens proposen.

    ● En el DNV falta terrosset de gel que ha de remetre a glaçó.

    ● En l’entrada tes del DNV falta l’accepció 'referit a una cosa de menjar, que costa de mastegar perquè no està prou cuita'.

    ● En el DNV falta tindre bon braó que ha de remetre a tindre bon braç.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre cara de manyà que significa 'tindre una cara que reflectix hostilitat'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre el cap acotompelat que significa 'tindre poca agilitat mental'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre el cap emboiregat que significa 'no tindre claredat mental, no poder pensar amb claredat'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre el melic tallat (amb algú) que significa 'confiar plenament en una persona, no trobar-li cap defecte, estar d’acord amb tot allò que fa, no veure-li res de mal'.

● En el DNV falta l’expressió tindre el pap salat que es diu, en to humorístic, dels que tenen costum de menjar aliments molt salats, que els agrada molt el salat.

    ● En el DNV falten les expressions tindre la barra de i tindre la santa barra de que signifiquen 'tindre la gosadia i la poca vergonya de fer o dir coses que, el respecte cap a les altres persones, la bona educació, la prudència, la decència, l’honestedat, el pudor i el sentit comú, ens diuen que no s’han de fer o no s’han de dir'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre l’orí dolç que significa 'ser diabètic'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre mans de plata que significa 'ser molt hàbil per a una faena o activitat determinada'.

    ● En el DNV falta el modisme comparatiu de superioritat tindre més anys que un corb que significa 'ser molt vell'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre quall que significa 'tindre ànim, valor, coratge, energia moral, fermesa, capacitat d’autodomini. Ser capaç de suportar amb impertorbabilitat situacions difícils'.

    ● En el DNV falten les expressions tindre un ou i estar ouat que signifiquen 'estar molt enfadat, molt enutjat, molt irritat'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre una aigüeta. Diem que una persona té una aigüeta en el cervell o en el cap o simplement que té una aigüeta quan és una persona amb una certa discapacitat intel·lectual, encara que lleugera.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre una eixida de fogueret que significa 'dir una cosa totalment fora de lloc que sorprén i desconcerta a qui la sent'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre una mort com un caputxí que significa 'tindre una mort plàcida i tranquil·la'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre unes coses que anant es menegen que significa 'tindre idees estranyes, desgavellades, estrafolàries, sense trellat, extravagants, excèntriques, estrambòtiques, que no tenen cap ni centener'.

    ● En el DNV falta l’expressió tindre xerecs que significa 'tindre un enfrontament més o menys seriós, barallar-se, discutir'.

    ● En el DNV falta l’expressió tirar de faixa que significa 'traure diners de la butxaca per a pagar alguna cosa'.

    ● En el DNV falta l’expressió tirar la roba al mar que té els significats següents:

1) Capficar-se en un assumpte determinat i despreocupar-se per complet de totes les altres coses.

2) En un assumpte determinat que no ens és favorable, que no ens interessa, que no ens fa el pes, prendre la determinació de desfer-se’n, de desentendre-se’n, d’abandonar-lo, de prescindir-ne.

    ● En el DNV falta tirar-se amb el significat: 'ser afavorit amb un premi en un joc d’atzar'.

    ● En el DNV falta l’expressió tirar-se al mall que significa 'posar-se de valent a la faena o a l’estudi. Posar atenció, esforç, dedicació i entusiasme en allò que s’està fent'.

    ● En el DNV falta l’expressió tirar-se befes que significa 'vanar-se'.

    ● En el DNV falta l’expressió tirar-se del llit que significa 'alçar-se del llit ràpidament'.

    ● En el DNV falta la paraula tissa que significa 'barreta metàl·lica llarga i prima, sobretot la que sosté alguna cosa'.

    ● En el DNV falta la paraula titoràpia que significa, en llenguatge col·loquial, 'constipat fort o grip'. Les paraules equivalents, capuana i xamorrera, tampoc apareixen en el DNV.

    ● En l’entrada toc del DNV falta una accepció que remeta a picaport.

    ● En el DNV falta ¡toca, toca! expressió que usem per a expressar la idea que refusem allò que en acaben de dir, que ho desaprovem, que no ho acceptem, que no ens ho creiem, que no ens sembla adequat. I també per a rebutjar alguna cosa que ens proposen i que no ens sembla bé.

    ● En el DNV falta ¡toca-la! fórmula que s’usa per a incitar l’interlocutor a estrényer-se les mans en senyal d’amistat, de felicitació o de donar per tancat un tracte.

    ● En el DNV falta l’expressió tocar de peus en terra que significa 'ser conscient de la realitat de les coses'.

    ● En el DNV falta l’expressió tocar el violó que significa 'perdre el temps miserablement, sense fer res de profit'.

    ● En el DNV falta l’expressió tocar l’arpa que significa 'apoderar-se, amb ànim de lucre i sense violència, d’allò que no és d’u'.

    ● En el DNV falta l’expressió tocar les batzoles que significa 'importunar'.

    ● En l’entrada tonell del DNV falta una accepció que remeta a catxerulo.

    ● En l’entrada tonyina del DNV falta una accepció amb el significat 'dona exageradament grossa'.

    ● En el DNV falta la paraula topaló que significa 'colp que es dóna en topar'. També falten les variants formals topoló i tupaló.

    ● En el DNV falta l’expressió tornar a les xicotetes que significa 'tornar molt tard per la nit'.

    ● En el DNV falta l’expressió tornar paus que significa 'reconciliar-se'.

    ● En l’entrada torrat del DNV trobem:

     1. m. ALIM. Cigrons torrats. M'he comprat una mesureta de torrat.

     2. adj. [col·loq.] Adormit. Tan bon punt es va deixar caure en el llit, es quedà torrat.

     3. adj. [col·loq.] Embriac 1.

     4. adj. [col·loq.] Trastornat, boig.

    Falten les accepcions següents:

    a) Efecte d’haver sotmés una substància orgànica a l’acció d’una calor intensa fins a separar-ne els ingredients volàtils, canviar-ne el color i la textura i obtindre canvis organolèptics apreciables.

    b) En sentit figurat: molt colrat per l’aire i el sol.

    En la rondalla El castell d’Entorn i no Entorn d’Enric Valor podem llegir:

     «L’alcaid era un homenet torrat pel vent i pel sol, duia un flamant uniforme, i va rebre la fadrina assegut darrere d’una negra taula en una freda habitació de pedra.»

    c) En sentit figurat: molt enfadat, molt enrabiat.

    En la rondalla La mestra i el manyà d’Enric Valor podem llegir:

     «La filla de la mestra també s’havia fet molt fadrina, és clar, puix els anys no passen debades per a ningú, i no estava malament: era atleta, ben conformada i tenia uns ulls grans i expressius... però allò que expressaven era precisament el que més mal li parava, perquè era envejoseta, com sabem, i continuava augmentant el seu malentés orgull i... el seu geni més torrat que una piula.»

    ● En l’entrada torró del DNV falta l’accepció 'importunació, insistència en una qüestió determinada que resulta molesta i pesada a qui l’escolta'.

    ● En l’entrada tossut del DNV falta l’accepció 'ninot de matèria lleugera o buit per dins que porta un pes en la base gràcies al qual, sempre que el desvien de la posició vertical, torna a posar-se dret'.

    ● En el DNV falta l’expressió tot al pes dels diners que significa 'pagant-ho tot amb els diners propis, sense cap mena d’ajuda'.

    ● En el DNV falta l’expressió tot en un missot que significa 'tot alhora'.

    ● En l’entrada trapasser del DNV trobem:

1. adj. Que fa (un xiquet) maleses pròpies de la seua edat.

2. m. i f. Persona que, amb habilitats o falsedats, procura enganyar o enredrar els altres.

    Falten les accepcions següents:

a) Que fa coses que no hauria de fer, que toca coses que no hauria de tocar, que intervé en coses que no hauria d’intervindre.

b) Que fa les coses malament perquè té poca traça.

    ● En el DNV falta l’expressió traure favetes de l’olla que significa 'iniciar-se en algun quefer o activitat i començar a aconseguir alguns èxits'. Equival a l’expressió castellana hacer pinitos. No he trobat en el DNV cap expressió valenciana equivalent a hacer pinitos.

    ● En el DNV falta l’expressió traure l’aclarida que significa 'aconseguir entendre alguna cosa que era fosca, confusa, que estava amagada, que no es podia comprendre. Resoldre un problema, descobrir un secret, desvelar un misteri'.

    ● En el DNV falta l’expressió traure suc a una calavera que ha de remetre a traure suc a les pedres.

    ● En el DNV falta l’expressió treballar per al dimoni que significa 'fer un treball inútil o que no ens reporta cap benefici'.

    ● En l’entrada tremolor del DNV trobem:

     m. (o f.) Acció de tremolar.

    ¿Per quin motiu “m. (o f.)” i no “m. o f.” o, millor encara, “f. o m.”? La immensa majoria de valencians usem el vocable tremolor en femení. ¿Per què la forma majoritàriament usada pels valencians apareix en segon lloc i entre parèntesi en el DNV?

    ● En l’entrada triat del DNV falta l’accepció que, referida a un ésser humà, significa 'pàl·lid, ullerós, demacrat, amb aspecte de no tindre massa bona salut'.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir:   
«Mon pare va morir de sobte. Va tornar de la faena i li va dir a ma mare que anava a gitar-se que es trobava triat i fatigat. I quan ma mare va anar a despertar-lo perquè baixara a sopar, mon pare ja era mort.»

    ● En l’entrada trinxet del DNV falta una accepció que remeta a trinxo.

    ● En el DNV falta trinxet, trinxet, ja s’ha curat el xiquet, fórmula màgica per a sanar que es diu als xiquets que han rebut un colp no gaire gran o s’han fet una ferideta de poca importància, a fi d’aconhortar-los, donar-los seguretat i tranquil·litat i aconseguir que deixen de plorar.

    ● En el DNV falta l’expressió trobar l’enfilador que significa 'trobar la manera de resoldre un problema, un assumpte, una qüestió que es presenta de manera complicada'.

    ● En el DNV falta l’expressió trobar-s’ho tallat i cosit . Es diu que algú es troba tallat i cosit qualsevol assumpte, treball, negoci, etc., quan es capaç de resoldre amb facilitat les dificultats que es puguen presentar, sense gaire esforç.

    ● En el DNV falta ¡tu, compta!, expressió que adrecem al nostre interlocutor abans de relatar-li alguna cosa que ens pareix sorprenent, escandalosa, reprovable, etc. amb la intenció que es fixe bé en allò que anem a dir-li.

    ● En el DNV falta ¿tu què trobes?, pregunta que adrecem al nostre interlocutor després de dir-li alguna cosa que considerem reprovable o amb la qual no estem d’acord, amb la intenció que ens responga donant suport al nostre punt de vista.

    ● En el DNV trobem tufer i tufera, però no tufero.

    ● En l’entrada turbant del DNV falta turbant de formaget, casquet que porten els festers d’algunes filades mores en la festa de Moros i Cristians d’Alcoi.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

    capuana

tapó

tardet

tarrascot

    tissa

    titoràpia

    topaló

    topoló

    tufero

    tupaló

    xamorrera

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

    estar ouat

    tal és Ale com Pardale

    tancar a pedra i a bac

    tancar l’ull

    ¡tatí que neva!

    terrosset de gel

    tindre bon braó (apareix “tindre bon braç”)

    tindre cara de manyà

    tindre el cap acotompelat

    tindre el cap emboiregat

    tindre el melic tallat (amb algú)

    tindre el pap salat

    tindre l’orí dolç

    tindre la barra de

    tindre la santa barra de

    tindre mans de plata

    tindre més anys que un corb

    tindre quall

    tindre un ou

    tindre una aigüeta

    tindre una eixida de fogueret

    tindre una mort com un caputxí

    tindre unes coses que anant es menegen

    tindre xerecs

    tirar de faixa

    tirar la roba al mar

tirar-se

    tirar-se al mall

    tirar-se befes

    tirar-se del llit

    ¡toca, toca!

    ¡toca-la!

    tocar de peus en terra

    tocar el violó

    tocar l’arpa

    tocar les batzoles

    tornar a les xicotetes

    tornar paus

    tot al pes dels diners

    tot en un missot

    traure favetes de l’olla

    traure l’aclarida

    traure suc a una calavera

    treballar per al dimoni

    trinxet, trinxet, ja s’ha curat el xiquet

    trobar l’enfilador

    trobar-s’ho tallat i cosit

    ¿tu què trobes?

    ¡tu, compta!

    turbant de formaget

 

4. Bibliografia

Cucarella, Toni; Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)

Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

Valor i Vives, Enric; El castell d’Entorn i no Entorn dins Rondalles valencianes (4t volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)

Valor i Vives, Enric; La mestra i el manyà dins Rondalles valencianes (4t volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

Eugeni. S. Reig

València, 6 de juny del 2015

 

 

 

 

. . . . .