Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(LIV)
Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra
S)
1. Comentaris diversos
● L’entrada sabacada del DNV remet a
caiguda 1.
La paraula sabacada significa 'sotragada forta',
tant en sentit literal com en
sentit figurat.
● En el DNV trobem:
saber el dimoni on
s'ajoca loc. verb. Saber
molt, ser molt espavilat.
Jo sempre he sentit dir saber a on s’ajoca el
dimoni.
● En el DNV falta l’expressió saber-ne un
fum que significa 'saber molt sobre una
qüestió determinada'.
● La primera accepció de sacre2 del
DNV remet a escurçó 1. Els redactors del DNV s’han limitat
a copiar el que diu el DIEC –que també és el que diu el GDLC–
però que és completament fals. El costum de copiar uns diccionaris d’altres té el
problema que els errors es perpetuen. La paraula escurçó s’usa per a
denominar diversos ofidis de la família dels vipèrids, tots ells molt verinosos.
El sacre és l’ofidi de l’espècie Elaphe
scalaris i no és verinós, malgrat que, entre els llauradors valencians, té fama
de ser-ho. S’anomena també serp
d’escala i
colobra
escalonada, denominacions que
no arreplega el DNV.
Suggerisc que es consulte
l’entrada sacre en:
- Diccionario general valenciano-castellano de Joaquim Martí i Gadea
- Diccionari Català-Valencià-Balear
-
Una cruïlla lingüística: caracterització del parlar del Baix
Vinalopó
-
Valencià en perill d’extinció (2a edició)
-
El Valencià de sempre
● En el DNV falta la paraula safer que
significa 'moble de fusta que antigament hi havia en els dormitoris de les cases,
que tenia uns penjadors per a les tovalloles, un espill i una safa, i que
s’usava per a llavar-se la cara i endreçar-se'.
● En el DNV falta l’exclamació ¡sant
Blai gloriós! invocació que es pronuncia quan algú tus, sobretot si ho fa durant
molta estona o d’una manera violenta.
● En el DNV falta ¿saps
com és?, expressió que s’usa per a demanar al nostre interlocutor si ha comprés bé
el que li diem. Habitualment és només una falqueta que usem de manera
inconscient i rutinària.
● En l’entrada sardina del DNV falta
l’accepció 'cadàver d’una persona'.
● En el DNV falta la paraula secanet
que, en llenguatge col·loquial, equival a
cementeri.
● En el DNV falta l’expressió sense botiges
ni barrals que significa 'amb tota claredat, sense titubeigs'.
● En el DNV falta l’expressió sense soltar mos que
significa 'sense
dir res en absolut sobre allò que es vol que es diga, sobre allò que es
considera vertaderament important. Sense comprometre’s, guardant-se la
informació per a ell'.
● En el DNV falta la paraula senyalets
que significa 'menja elaborada amb
testicles de bou o de corder tallats en làmines fines, rostits a la planxa i
amanits amb oli verge d’oliva, all tallat a trossets molt xicotius, pebre negre
i jolivert'.
● En el DNV falta l’expressió ser blat de
bona lluna que significa 'tindre una persona molt
bones qualitats, ser llest, treballador, intel·ligent, bona persona, generós,
etc.'
● En el DNV falta l’expressió ser cap de
caps que significa 'ser impossible de superar'.
● En el DNV falta l’expressió ser carrera
de món que significa 'ser coses que passen en la vida i que no es poden evitar'.
● En el DNV falta l’expressió ser de l’any
del batecul que significa 'ser, alguna cosa, molt
antiga'.
● En el DNV falta l’expressió ser del
ciriet que significa 'ser molt catòlic, tindre
una devoció molt estreta i minuciosa, assistir freqüentment a llocs i actes
religiosos'.
● En el DNV falten les expressions ser del
puny tancat i ser del puny apretat que signifiquen 'ser molt avar,
agarrat, mesquí, gasiu, ronyós, garrepa'.
● En el DNV falta l’expressió ser igual dos
que vint-i-dos que significa 'ser igual una cosa
que una altra'.
● En el DNV falta l’expressió ser mel de
catem que significa 'ser alguna cosa de menjar molt bona, exquisida, d’excel·lent
qualitat'.
● En el DNV falta l’expressió ser tro i
llamp que significa 'ser molt ràpid'.
● En el DNV falta l’expressió ser un
queixal foradat que significa 'ser, algú o alguna cosa, un turment, un suplici,
una tortura, un martiri'.
● En el DNV falta l’expressió ser una
gràcia que significa 'tindre bones qualitats'.
● En l’entrada serralla del DNV
diu:
f. BOT. Planta
herbàcia lleugerament amarga de fulles runcinades.
Cal especificar que és l’espècie Sonchus
oleraceus.
● En el DNV falta l’expressió si a mà
ve que significa 'si es presenta una circumstància favorable per a fer allò que volem
fer'.
● En el DNV falta si d’ací a un any tornem a enjuntar-nos, bon
senyal serà, frase que s’acostuma
a dir quan familiars i amics es reunixen per a celebrar algun esdeveniment que
es commemora una vegada cada any, com ara l’onomàstica o l’aniversari de
naixement d’algú.
● En el DNV falta si tinc un pollastre, em pon, frase que es diu
quan a algú li passen diverses coses inusuals en un espai curt de temps,
especialment si li són favorables.
● En el DNV falta si toquen les campanes es senyal de
festa, frase amb la qual es
posa de manifest que hem de prestar atenció a determinades coses i no hem
d’ignorar-les perquè poden ser un avís de quelcom important, perillós,
transcendent, que passa, ha passat o passarà.
● L’entrada sió2 del DNV
remet a xo i en l’entrada xo diu:
interj. S'usa
per a fer parar un animal de càrrega, especialment una
cavalleria.
Vull deixar constància que el
crit ¡siò! que s’empra per a fer que s’aturen les cavalleries sempre l’he
oïda pronunciat com a vocable bisíl·lab, oxíton i amb o oberta. Per tant, considere que ha de
dur accent greu, no agut.
● En el DNV falta la paraula
sobresequier que ha de remetre a sequier 1.
● En el DNV falta l’expressió sopar amb
ulleres que significa 'fixar-se molt bé en tots els detalls, actuar de manera meticulosa –fins i
tot exageradament meticulosa– en totes les coses, mirar-ho tot amb lupa, ser un
perfeccionista'.
● En el DNV falta l’expressió sort meua
que. Ha de remetre a sort que.
● En el DNV falta la paraula sugranyós
que significa 'que
porta els cabells llargs però d’una manera desarreglada, desordenada, penjant-li
blens greixosos per totes parts'.
● En el DNV falta la paraula sunyo que
té els significats següents:
1) Gest de disgust i d’enuig que es fa arrufant la
pell del front i les celles.
2) Carregament de cap més aïna lleuger, especialment
al front i als ulls.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
safer
secanet
senyalets
¡siò! (apareix “¡sió!”)
sobresequier
sugranyós
sunyo
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
colobra
escalonada
saber a on s’ajoca el dimoni (apareix “saber el
dimoni on s’ajoca”)
saber-ne un fum (d’alguna cosa)
¡sant Blai gloriós!
¿saps com és?
sense botiges ni barrals
sense soltar mos
ser blat de bona lluna
ser cap de caps
ser carrera de món
ser de l’any del batecul
ser del ciriet
ser del puny apretat
ser del puny tancat
ser igual dos que vint-i-dos
ser mel de catem
ser tro i llamp
ser un queixal foradat
serp d’escala
si a mà ve
si d’ací a un any tornem a enjuntar-nos, bon senyal
serà
si tinc un
pollastre, em pon
si toquen les campanes es senyal de
festa
sopar amb ulleres
sort meua que
4. Bibliografia
Alcover, Antoni
Maria
& Moll, Francesc de Borja (amb la
col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10
volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [=
DCVB]
Martí i Gadea, Joaquim; (1891) Diccionario general
valenciano-castellano.
(Edició facsímil: Librerías
“París-Valencia”, 2 volums, València, 1992)
Reig, Eugeni S.: Valencià en perill
d’extinció (2a edició) (Edició de l’autor,
València, 2005)
Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera,
Alzira, 2015)
Segura i Llopes, Carles; Una cruïlla
lingüística: caracterització del parlar del Baix Vinalopó. (Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana /
Institut Municipal de Cultura de l’Ajuntament d’Elx, Alacant /Elx,
2003)
5. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 31 de maig del 2015