InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 1178 (dimarts 26/05/2015) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al
final d'aquest butlletí
SUMARI
1) Pau Vidal - El catanyol es
cura. A cal sastre.
1)
Publicat en el llibre El catanyol
es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial
Barcanova, Barcelona,
2012)
El catanyol es cura
Pau Vidal
A cal sastre
Exemple d'Ús: «Es fan arreglos.»
Ús correcte: «Es fan retocs.»
Explicació: O, canviant l'esquema, «Arreglem roba». Potser fóra més adequat
«Apedacem roba», per bé que actualment els pedaços i les reparacions més
aviat resten punts: fan antiquat.
Publicat en El Punt Avui dijous 14 de maig del
2015
Carles Ribera
3)
Publicat en El Punt Avui dijous 14 de maig del
2015
4)
Publicat en VilaWeb dijous 14 de maig del
2015
Alumnes catalans que arriben a la universitat i diuen que no
saben parlar català perquè no es parla al lloc d'on vénen. Alumnes d'aula
d'acollida que demanen als seus professors per què els ensenyen català si
resulta que les classes es fan en castellà. Alumnes que, el dia que l'inspector
assisteix a l'aula, demanen perplexos al professor com és que els parla en
català. Professors de llengua catalana que són titllats de fonamentalistes quan
demanen als seus companys que facin les classes en català. Famílies que porten
els fills a la concertada perquè volen que rebin l'ensenyament en català.
Professors que diuen que fan les classes en castellà perquè volen que els
alumnes els comprenguin millor. Professors que fan les classes en castellà
perquè diuen que s'adapten a la llengua dels alumnes. Tutors que parlen en
castellà amb famílies que tenen el català com a primera llengua.
Continuem?
Un professor de català que aconsegueix que els alumnes li
parlin en català es queda estupefacte quan sent que la directora del centre li
diu a una alumna que ho fa: '¡Anda, pero si sabes hablar catalán!' Uns pares
convençuts que els seus fills reben l'ensenyament en català a l'institut es
queden bocabadats quan s'assabenten que l'anglès (!) i la tecnologia la fan en
castellà. Els pares d'una nena a qui anomenen 'catalaneta' a l'institut demanen
al germà gran si a ell no li diuen res pel fet de parlar en català; resposta:
'No, jo parlo en castellà i així no tinc problemes.' Una alumna comenta que a
l'institut els únics que parlen català són els marroquins i els romanesos perquè
és la llengua que aprenen a l'aula d'acollida. Un alumne de primària arriba a
casa enfurismat. La seva mestra ha agafat la baixa i la substituta no li agrada
gens: 'És vella, rondinaire i, a sobre, no sap parlar català.' Continuem?
Això que la llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya és
el català si més no, a secundària és un mite o un autoengany col·lectiu. I no
és pas cap fet recent. L'any 2002, al tercer simposi sobre ensenyament del
català a Vic, es va fer pública una enquesta que mostrava que, si es demanava
als directors dels instituts el percentatge de docència en català, era el 67%;
si es demanava als alumnes, en canvi, el percentatge baixava al 33%. En aquell
moment, fins i tot 'La Vanguardia' es va fer ressò d'aquestes dades en un
editorial. Hi va haver cap reacció? Ni una. Com de costum, el departament va
tirar sorra sobre la qüestió i així anem fent. Tampoc no va dir res quan dades
similars apareixien en un estudi de Vanesa Bretxa i Xavier Vila a la Ciutat de
Mataró publicat l'any 2012. I la consellera, Irene Rigau, va revelar que a
Catalunya hi havia 459 escoles i instituts que impartien alguna assignatura no
lingüística, com ara matemàtiques, plàstica o geologia, en castellà. D'aquests
centres, 332 eren escoles de primària i 127, centres de secundària. I ara ens
esquincem les vestidures perquè el tribunal suprem 'imposa' el 25% de
castellà?
És molt fàcil de fer el paper de l'heroi davant l'estat. És
fàcil i ens fa quedar bé. Però no ho és tant exigir que els professionals facin
la seva feina. Si algú declara que imparteix la docència en català, es dóna per
fet. I, tant si se'n comprova la certesa com si no, a les aules tothom fa allò
que vol, sigui quin sigui el compromís que hagi contret. El resultat és que,
massa sovint, des de les aules es transmet el missatge que el català és una
llengua prescindible. I no tan sols perquè no s'assumeix la responsabilitat
contreta amb la llengua declarada, sinó també perquè es menysprea la feina dels
companys, professors de català i d'aula d'acollida. O si no, com s'ha d'entendre
la justificació esgrimida tan sovint que el que es vol, quan es fan les classes
en castellà, és afavorir la comunicació i la comprensió? No ens omplim la boca
amb el coneixement paritari d'ambdues llengües que tenen els alumnes? Una de
dues, o els professors de llengua catalana no fan la seva feina, o, si la fan,
no són tinguts en compte.
I al final, quan ara et vénen amb el 25%, acabes pensant:
'Sí, si us plau, el 25%, però de veritat.' Que puguem portar els nostres fills a
l'escola sabent que tindran un 25% de l'ensenyament en una llengua que ens
imposen, perquè fins ara els hi portem ignorant que, amb sort, la llengua
vehicular que hem triat es fa servir en un 50%.
5)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dimecres 13 de maig del 2015
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Justícia,
Germà Gordó, han renovat avui l'acord marc amb els principals col·legis
professionals del món del dret per donar continuïtat a l'impuls l'ús del català
als àmbits jurídic i judicial. L'acord fixa que les parts signants facilitaran
les eines per aconseguir la capacitació en llengua catalana i llenguatge jurídic
dels professionals col·legiats; facilitar i ampliar la disponibilitat de
recursos en català per a actuacions professionals (normativa, formularis,
terminologia); promoure i difondre els drets lingüístics dels ciutadans en
relació amb l'àmbit jurídic i estendre l'ús del català en l'activitat
professionals.
L'acord incidirà en la pràctica laboral de més de 25.000 professionals:
20.000 professionals de l'advocacia; 1.000 procuradors, 440 notaris; 160
registradors i prop de 4.000 graduats socials.
Nota
de premsa
6)
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya
dimecres 13 de maig del 2015
Voluntariat per la llengua (VxL), el programa impulsat pel
Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la
Normalització Lingüística(CPNL), ha format 10.189 parelles lingüístiques al
llarg de 2014. El programa facilita la pràctica oral del català a aquelles
persones que tenen coneixements bàsics de la llengua i volen començar a
parlar-la en un context real i distès amb altres persones que l'usen
habitualment.
Del total de parelles, 1.331 s'han creat des de diversos àmbits: entitats,
empreses, centres penitenciaris, centres hospitalaris, etc. La resta de parelles
han estat formades des dels diferents centres de normalització lingüística del
territori.
El CPNL ha establert acords de col·laboració amb 820 entitats i associacions
que ofereixen activitats, espais i difusió del VxL i ha organitzat 1.771
activitats complementàries de llengua i cultura i de dinamització del programa
amb la participació de 61.994 persones. També hi han col·laborat 3.867
establiments comercials que es comprometen a parlar en català, ajudar els
participants a practicar-lo i, alguns, ofereixen descomptes amb el carnet
VxL.
Nota
de premsa
Voluntariat per la llengua
7)
Publicat en El Punt Avui divendres 15 de maig del
2015
8)
Publicat en el diari EL PAÍS dilluns 18 de
maig del
2015
El Suprem destaca la necessitat de la "convivència pacífica" de les llengües
cooficials
El Tribunal Suprem (TS) ha avalat l'anul·lació dels articles
del reglament d'usos lingüístics de les diputacions de Girona i Lleida que
establien la preferència del català en les seves comunicacions i ha ressaltat la
necessitat d'articular la "convivència pacífica" de les dues llengües oficials.
En les respectives sentències, el Suprem desestima els recursos que totes dues
corporacions provincials van presentar contra la resolució del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar diversos articles del seu
reglament d'usos lingüístics, que havien estat impugnats per l'associació
Convivència Cívica Catalana. Aquests articles establien la preferència del
català en les comunicacions de les diputacions i que les notificacions de la
corporació havien de ser en català excepte que el ciutadà sol·licités
expressament la seva traducció al castellà.
Les diputacions de Girona i Lleida argumentaven en el seu
recurs davant el Suprem que aquesta entitat denunciant no té legitimitat per
impugnar el reglament d'usos lingüístics que havien aprovat als seus plenaris.
El Suprem, no obstant això, reconeix que Convivencia Cívica té legitimitat per
recórrer contra els articles, al·legant que "és un fet notori els problemes i
debats que tant en el marc legislatiu com en l'executiu i en el judicial s'han
posat de manifest entorn del compliment a Catalunya del que disposa l'article 3
de la Constitució, amb vista a articular una plena i pacífica convivència de les
llengües castellana i catalana". "La riquesa de les diferents modalitats
lingüístiques a Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial
respecte i protecció", afegeix la sentència.
El Suprem ratifica també la decisió del TSJC de negar la
petició de Convivència Cívica d'anul·lar altres articles del reglament d'usos
lingüístics que al·ludien a l'ús del català en l'àmbit exclusivament intern de
la corporació provincial. Els tribunals coincideixen que aquesta associació
només pot vetllar pels interessos dels drets lingüístics de la ciutadania en
general, però no interferir en aspectes particulars interns d'aquestes
institucions.
Els reglaments d'usos lingüístics de les diputacions de Girona
i Lleida van ser aprovats el juny del 2010, després que ho fes la Diputació de
Barcelona, a la qual el TSJC va anul·lar també articles similars referents a la
preferència del català en les comunicacions.
Publicat en VilaWeb dilluns 18 de maig del
2015
10)
Publicat en El Punt Avui divendres 15 de maig del
2015
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací