InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1176 (dijous 21/05/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Al casino.
 
2) Alberto Fabra: “L'AVL dirà el que dirà, però nosaltres parlem valencià”
 
3) Compromís diu a Alberto Fabra que “qui menysprea i ataca la llengua no pot anar donant lliçons ni amenaçant”
 
4) J. Leonardo Giménez - Mentires i lamparetes
 
5) Màrius Serra - Lo Siginero
 
6) Lluís Bassets - La llengua maltractada
 
7) David Paloma - Anar al 'gym'
 
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Al casino

 

Exemple d'Ús: «Ja està bé, quin gafe que tinc avui!»

Ús correcte: «…quina mala estrella que tinc avui!»

Explicació: Canviant l'esquema, «Ja estic (ben) de pega, avui!»

 
2)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 13 de maig del 2015

Alberto Fabra: “L'AVL dirà el que dirà, però nosaltres parlem valencià”

El president de la Generalitat Valenciana adverteix a l'entitat estatutària que la seua missió és regular la llengua, però “no entrar en altres coses”

Recorda que la llei de senyes d'identitat preveu la retirada de subvencions a entitats que aposten per la unitat de la llengua

El candidat del PP a la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha advertit aquest dimarts a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que la seua missió ha de ser la de regular la llengua “però no entrar en altres coses”. A preguntes dels estudiants durant un acte a la Universitat CEU Cardenal Herrera , Fabra ha dit que la llengua que es parla al territori “és el valencià, perquè ho diu l'Estatut i perquè així ho sentim nosaltres i ningú ens ha de dir que no és valencià el que parlem”. El candidat popular ha afegit: “Acadèmicament diran el que diran però el nostre sentiment és que parlem valencià, amb les seues diferències amb el català”.

Alberto Fabra ha assenyalat que no pot haver un òrgan estatutari que diga el contrari del que diu l'Estatut. En aquest sentit, ha remarcat que l'AVL és un òrgan estatutari que no es pot suprimir ni modificar amb una majoria absoluta sinó que cal una majoria qualificada a les Corts Valencianes. Fabra ha recordat, però, que la llei de senyes d'identitat, recentment aprovada amb els únics vots del PP, preveu la retirada de subvencions a entitats que aposten per la unitat de la llengua. Preguntat per si preveu la retirada de fons a l'AVL, Alberto Fabra ha dit que no ho pot fer perquè es tracta d'un ens estatutari i ha de tindre pressupost però ha advertit que no tindrà diners “per fer altres coses que vagen en contra del que diu l'Estatut, no poden tindre diners per exemple, per fer un acte i defensar que el català és el que es parla a la Comunitat Valenciana” El candidat del PP ha dit que la llei de senyes d'identitat “era necessària davant la confusió que alguns volien crear” i ha reiterat que l'AVL “s'ha de limitar a qüestions acadèmiques però no als sentiments” perquè “ningú pot anar en contra de l'Estatut”.

 
3)
 
Publicat en El Punt Avui dijous 14 de maig del 2015

Compromís diu a Alberto Fabra que “qui menysprea i ataca la llengua no pot anar donant lliçons ni amenaçant”

Enric Morera assegura que el president de la Generalitat ha assumit els postulats de l'extrema dreta valenciana més rància

Subratlla que el cap del Consell no utilitza mai la llengua pròpia

El portaveu de Compromís i número 2 per València a les Corts Valencianes, Enric Morera, ha al·ludit aquest dimecres a les declaracions de Fabra (PP) on deia que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) s'havia de limitar a regular però no a definir la llengua del País Valencià. Fabra assenyalava que “diran el que diran” però es parla valencià, “diferent del català” i recordava que, en virtut de la llei de senyes d'identitat, l'AVL no tindrà diners públics per a actes on defenga que és català el que es parla al País Valencià. Respecte a això, Morera ha dit que les declaracions han sigut “molt desafortunades” i ha afegit que “qui menysprea i ataca la llengua no pot anar donant lliçons ni amenaçant ningú”.

“Ha canviat molt des que era alcalde de Castelló i demanava les emissions de TV3 o quan participava en els homenatges a les Normes de Castelló, ara ha assumit els postulats de l'extrema dreta valenciana més rància i li diem que si ha d'atacar i menysprear la nostra llengua, que no vinga a donar lliçons”, ha expressat Morera a través d'un comunicat. Segons el portaveu de Compromís, “qui ha tancat els mitjans de comunicació públics en valencià, o qui és el president del partit que s'ha encarregat de suprimir línies en valencià dels col·legis no pot traure pit ni posar-se a parlar de la llengua, una llengua que no sol emprar diàriament, a més”.

Recurs fàcil i desesperat

Enric Morera ha considerat “preocupants” les declaracions de Fabra i ha recordat que “l'AVL és un òrgan estatutari, creat per a superar el conflicte lingüístic i deixant els acadèmics i científics encarregats de la llengua, no els polítics i aficionats a un debat estèril que només ha servit per a dividir la societat valenciana en un clar objectiu de la dreta centralista de despersonalitzar-nos i afeblir-nos com a poble. Anar amenaçant per tot arreu de no donar subvencions és una actitud xantatgista i mafiosa que no es pot tolerar”.

En la seua opinió, “el viratge ultra del PP” obeeix a la seua por de la pèrdua de vots per la dreta i “intenten desempolsar els fantasmes i batalles del passat, en els quals va participar tan activament la factoria Blasco, aquesta factoria que espera ara l'entrada a la presó”. “La batalla de la llengua i de les senyes d'identitat és el recurs fàcil i desesperat del PP, d'un PP que ja no sap on amagar els escàndols que ixen a la llum dia rere dia i que demostra la seua incapacitat de gestió i la immoralitat dels seus dirigents”, segons ha manifestat Morera.

 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 1 de maig del 2015
 
 
J. Leonardo Giménez

 

Entre els centenars de vocables i expressions d'ús general i quotidià als quals el Diccionari normatiu valencià ha donat carta de naturalesa normativa definitiva tenim els vocables “làmpara” i “mentira” i els seus respectius derivats, com “lampareta”, “mentirós/osa”, etc. Des d'un purisme esbiaixat, algú ha criticat eixes admissions, i moltíssimes altres, per considerar eixes formes com a vulgarismes, barbarismes o castellanismes; però, amb independència del seu origen,  l´ús general, així com l'artificiositat (almenys per a la variant valenciana de la llengua) de les formes equivalents, considerades les úniques correctes per part del model llibresc, com eren “làmpada” i “mentida”, fa que l'admissió (o confirmació) normativa de “làmpara” i mentira” hagen  sigut uns dels moltíssims encerts de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, plasmats en el referit diccionari. De tota manera, la forma “mentira” ja la usava l'autor del Curial i sant Vicent Ferrer, de manera que si l'antiguitat és un valor en estos casos, certes taques són infundades. I més quan ja la incloïa el Diccionari català-valencià-balear, el DG de Francesc Ferrer Pastor, el DV (Generalitat, IIFV, Bromera, 1995) i els diccionaris del SALT. En el cas de “làmpara” o del diminutiu “lampareta”, des de Catalunya també alguna autoritat lingüística i literària reivindica l'ús d'estes formes en determinats registres literaris. Marius Serra, escriptor i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, es burla de la “lampadeta” en l'article “Ha de cedir mai la norma? En cas de resposta afirmativa, quan?”, contingut en el llibre Canvi d'agulles (RBA la Magrana, 2015) publicació que ja he comentat en esta columneta en les passades setmanes. Diu Marius Serra “Em vaig negar en un llibre de contes a admetre la correcció de ‘lampareta' (de nit) per ‘lampadeta' (en feia l'efecte que m'havia tornat ximple o que parlava després d'anar a cal dentista) i vaig acabar posant posant ‘llumet'.Brrr”. Ja se sap que quan eixim de la clínica odontològica parlem de manera un poc farfallosa.  I no cal que aclarisca que un ximple, dit per un català,  és u que li falta un regonet, o és un bovot, entre altres sinònims de la ximpleria. Que sa i profilàctic que és l'humor! I didàctic. I encara n'hi ha que diu que els catalans no tenen sentit de l'humor. Un altre cas de canvi de “r” per “d” en la normativa integrista i exloent el tenim en les formes, citades, “mentira” i “mentida”. Però, ara normativament ja podem dir i escriure “mentires”, com deia sant Vicent i escrivia l'autor anònim del Curial fa uns quants centenars d'anys.

 

5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 8 de maig del 2015
 
Motacions
 
Lo Siginero
 
per Màrius Serra
 

A les Terres de l'Ebre topo amb una figura llegendària emboscat en la paraula Siginero, mot terrible que designava un llegendari assassí de criatures. Segons el relat amb què, fins fa poques generacions, les mares ebrenques espantaven els xiquets, lo Siginero matava els nens d'una ganivetada a la saginera (l'engonal) per extreure'n la sang i el greix (sagí), matèries molt preuades. Una mena d'home del sac amb arma blanca i pulsions vampíriques, vaja. En el seu meravellós Vocabulari de boca (una aproximació a la parla del Delta) dels autors de La Cava Baltasar Casanova i Agustí Bertomeu descriuen la vessant gore d'aquesta mena de Jack l'Esbudellador ebrenc i després complementen la definició amb una explicació més realista: “Realment eren persones que tractaven en greixos per a llumaner i altres utilitats”. Els greixos animals, sobretot els del porc, s'aprofitaven per a l'oli dels llums o per fer sabó. Es veu que els professionals d'aquest ram del greix solien vestir de negre i traginaven una maleteta, una imatge que la imaginació popular, sempre truculenta, va associar als llegendaris assassins de “xiquets xicotets”, uns personatges clàssics en molts relats populars. A Deltebre, a tocar del pont que pren el nom dels antics passadors del riu, comprovo que els majors de trenta anys coneixen lo Siginero i, de xiquets, van sentir-ne temor. Lo Paulet m'explica que els funcionaris de ferrocarrils que l'Estat enviava a les Terres de l'Ebre solien vestir de negre i tots portaven una maleteta, de manera que la població local els mirava amb malfiança. L'ombra del ganivet de lo Siginero s'allargava per les vies fèrries de la Renfe. 

 
6)
 
Publicat en el diari EL PAÍS dilluns 11 de maig del 2015

La llengua maltractada

Lluís Bassets

L'ofensiva contra el català no són uns sinistres designis exterminadors sinó vulgars i miserables càlculs electorals

1.— No hi ha conflicte lingüístic a Catalunya, com pot comprovar qualsevol observador en passejar pels carrers i places de la seva ciutat amb els ulls oberts i sense orelleres ideològiques. És difícil aportar proves fefaents i rellevants que hi hagi algun tipus d'opressió lingüística en el sentit que sigui, per una raó molt senzilla, perquè no existeix i són moltes les persones que fan servir lliurement el català i el castellà quan volen i com volen, alternativament i de vegades encara que sembli mentida simultàniament. Desconec on són, si no és en la imaginació d'alguns, aquells castellanoparlants menyspreats i marginats. També és difícil trobar aquells catalans perseguits per la llengua que parlen i a la qual un enemic secular localitzat a Madrid vol literalment aniquilar.

2.— Sí que hi ha un conflicte polític que té l'ús de la llengua com a camp de combat i fins i tot com a objectiu. Ho demostra la propaganda dels uns i els altres, els que ens volen il·lustrar sobre el pretès extermini d'una llengua en mans de l'altra o de l'altra en mans de l'una. Però aquest no és un conflicte català sinó espanyol, fonamentat en la perniciosa i obsoleta identificació entre nació política i llengua o, el que és pitjor, entre nacionalisme i militància lingüística. Aquella identificació, al contrari del que molts pensen, no és exclusiva de ningú, sinó que es practica en les dues direccions, del nacionalisme espanyol respecte a la llengua castellana i del nacionalisme català respecte a la catalana. Amb la curiosa característica que com més intensa és la identificació en un costat més ho és en l'altre. Els nacionalismes es retroalimenten i com a conseqüència les llengües s'exclouen i combaten.

3.— Catalunya ha aconseguit amb la seva llengua, la seva llengua pròpia segons la jurisprudència constitucional, una cosa similar a un miracle en comparació de gairebé totes les llengües de grandària i potència similars. El francès del Canadà és part de la francofonia i té sempre França al darrere. El flamenc de Bèlgica té el neerlandès. Les tres llengües més parlades de la Confederació Helvètica tenen els seus corresponents estats veïns. Sense aquests contraforts és difícil pensar quin seria el destí d'aquestes llengües. Què té el català per explicar la seva travessia del tràgic segle XX no només sense retrocedir sinó fins i tot avançant de forma ostensible fins a entrar al XXI en el punt més alt de la seva història? Aquest miracle és català, per descomptat. No s'entendria pas sense la transmissió voluntària de la llengua de pares a fills i sense els esforços institucionals i polítics, en les tres etapes del seu modern autogovern (Mancomunitat, Generalitat republicana, Generalitat actual). Però és també un miracle espanyol: cadascuna de les etapes correspon a moments democràtics, de diàleg i entesa amb els governs del conjunt d'Espanya. I tanmateix, aquest miracle espanyol camina orfe perquè ara ningú no vol atribuir-se'l, sobretot en èpoques de demagògia electoral, quan el que correspon és bufar sobre les brases d'aquelles identitats i aquells nacionalismes que es necessiten els uns els altres no per treballar junts sinó per excloure's.

4.— Espanya, a diferència del Canadà, Bèlgica i la Confederació Helvètica, té una dificultat històrica, incapacitat potser, per reconèixer-se a si mateixa com la nació plural que ha estat sempre, una nació de nacions en una expressió tan comprensible per tots com rebutjada per alguns d'un i altre bàndol. En les tres etapes abans esmentades ha fet passos destacats que han permès revertir les destrosses històriques de l'uniformisme lingüístic. Però aquests passos han estat sempre de normalització i reconeixement interns de cadascuna de les comunitats de parlants, que són els que han permès mantenir les llengües i no deixar-les morir com ha passat en altres latituds. Sempre ha faltat, no obstant això, el pas decisiu, definitiu, del reconeixement nacional, nacional de la nació de nacions, és clar, el que converteix les llengües d'uns quants en el patrimoni de tots, fins i tot els que no les parlen.

5.— Va haver-hi consens en el seu moment per al primer pas, el que ha salvat el català i en general les altres llengües espanyoles, però no n'hi ha per a aquest segon pas, el decisiu i definitiu, el que les converteixi en llengües de tots. I no només no hi ha consens, sinó que hi ha un dissens creixent. Els catalans, no els nacionalistes, no els sobiranistes, no els independentistes, simplement els catalans tenim seriosos arguments per sentir-nos vexats pel maltractament de la nostra llengua a les Balears, la Comunitat Valenciana i la zona fronterera de l'Aragó on es parla i s'escriu català. I més encara quan sabem que els mòbils que encoratgen l'ofensiva contra el català no són uns sinistres designis exterminadors sinó vulgars i miserables càlculs electorals.

6.— L'última i més perniciosa manifestació del dissens és la utilització dels tribunals per resoldre els conflictes polítics que es plantegen a propòsit de la llengua. Els polítics transfereixen als jutges primer l'arbitratge en el conflicte polític, amb el risc permanent d'oposar la legitimitat democràtica a la legalitat, i més tard fins i tot la responsabilitat de les decisions tècniques, pedagògiques. Se'ls obliga a substituir el legislador i després inclús l'executiu, fins a suplir les incapacitats del ministre d'Educació a l'hora de posar-se d'acord amb els consellers d'Educació. El súmmum de l'oportunisme, que hauria de fer posar vermell tothom, governants, legisladors i jutges, és que les sentències sostretes d'aquesta manera presideixin l'arrencada de les campanyes electorals, perquè quedi clar que tot val, llengües, nacionalismes, identitats, sentiments, greuges, vexacions, a l'hora de la bruta baralla pel poder.

 

7)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 10 de maig del 2015

Anar al 'gym'

David Paloma

Els gimnasos sempre han perseguit l'objectiu de millorar la condició física dels que hi van. Abans eren locals escarits, amb uns pocs matalassets i quatre espatlleres. Però els temps canvien i els gimnasos (i el llenguatge) s'apunten a seguir les modes del moment.

Abans es pujava a una bicicleta estàtica i la persona simplement pedalava. Ara es fa spinning (o indoor cycling), amb els auriculars posats i una tovalloleta a mà. Abans feien pesos els homes forçuts amb uns bíceps crescuts. Ara fan pesos homes i dones bo i cantant en grup, com en una coral, però semiestirats: en diuen body pump.

No fa tants anys també es feia aeròbic, que era una agradable gimnàstica de manteniment que facilitava l'oxigenació dels pulmons. Ara es fa zumba, que és una gimnàstica de divertiment els primers cinc minuts. Promou el que en català en diem "treure el fetge per la boca", a ritme de salsa, això sí, que sempre fa de més bon treure. Els pulmons van bojos a la recerca d'oxigen.

El que abans no es feia és el kangoo power (demano disculpes si resulta que algú practica aquesta modalitat des de l'endemà mateix que es presentés a París). Aquesta expressió fa referència a un entrenament a base de rebots amb unes botes especials. També hi ha extrarebots, de manera que els gimnastes van fent tot de saltirons. Va començar sent un mètode de rehabilitació i avui en dia el kangoo power s'anuncia com una forma divertida de fer gimnàstica: "Vine a saltar com un cangur!".

Tampoc fins ara no hi havia hagut en els gimnasos persones en suspensió. Què fan, aquesta colla, lligats amb cintes i penjats? Treballar els músculs. És un exercici de resistència total: se'n diu TRX. Ho van començar a practicar els soldats nord-americans i ara s'hi aficiona la població civil amb ganes de cremar greix i, de passada, molt de passada, fer el mico.

L'apunt

La paraula fitnes, adaptada al català amb una sola essa final, ha donat pas a l'electrofitnes. Es tracta d'aconseguir estar més en forma en menys temps, per mitjà de l'exercici físic combinat amb l'estimulació elèctrica dels músculs.

8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 9 de maig del 2015
 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - calar-se
 
2) Eugeni S. Reig - calbot i al perol
 
3) Antoni Llull Martí - Compassió i simpatia
 
4) Albert Pla Nualart - “No t'imagines com de ràpida és la fibra òptica”
 
5) Rudolf Ortega - De professió, lingüista?
 
6) Salvador Pardo - Llenguatge administratiu
 
7) David Casellas - Escoltar i sentir
 
8) Magí Camps - Sant Jordi du personatges convertits en mots, el bilingüisme homicida i les propostes de reforma
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací