InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1168 (dijous 07/05/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. El cosinet explicant peripècies de la mili.
 
 
3) J. Leonardo Giménez - Dièresis, punt final
 
4) Màrius Serra - Fer el préssec
 
5) Josep Ruaix i Vinyet - Notable aportació a un tema gramatical
 
6) David Paloma - 'Xièxie' (gràcies)
 
7) Salvador Pardo - El DNV (XIX)
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

El cosinet explicant peripècies de la mili

 

Exemple d'Ús: «No vaig poder entrar als Mossos perquè no vaig superar la revisió metge

Ús correcte: «…no vaig superar la revisió mèdica

Explicació: És una ultracorrecció. Penseu en medecina, medicament o medicació (tots derivats del llatí mederi, ‘cuidar, curar').

 
2)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 3 de maig del 2015

Amb el nou cicle electoral, la gestió de la diversitat lingüística a Espanya pot dependre de l'emergent partit liberal

El partit d'Albert Rivera s'ha vist instat per les enormes perspectives electorals a elaborar un programa sencer vàlid per a tot Espanya. Són tota una novetat, aire fresc per a la dreta espanyola, tan arnada. Però són uns vells coneguts a Catalunya, on han desenvolupat tot un ideari al voltant d'una única matèria que s'ha convertit en l'argument axial de tota la seva acció política: la llengua. I són tres els pilars sobre els quals han sustentat el seu discurs: l'afició a la llengua comuna, la defensa del bilingüisme i la crítica a la política lingüística.

Ciutadans i la llengua comuna. Hem sentit a Ciutadans sostraure a les llengües qualsevol condició que no tingués a veure amb la comunicació estricta. “Les llengües serveixen per comunicar-se”, han dit, en una interpretació de la qual qualsevol alumne de primer de filologia pot entreveure la fal·làcia. El que serveix per comunicar-se és la facultat del llenguatge, que és efectivament comuna per a tota l'espècie humana. D'aquí a apostar per la llengua comuna com a via per a una comunicació fluida només hi ha un pas, molt fàcil de fer si estàs carregat d'estereotips i supersticions i si manlleves a les llengües tot el valor afegit que els aporten el lloc on es formen i la història que les construeix. Una llengua és el patrimoni cultural immaterial més important d'una comunitat humana, sigui ètnia, nació, país o com vulguis, i aquest pes específic que no es qüestiona per a cap de les llengües importants no hauria de ser sistemàticament soscavat respecte de la resta de llengües sota la invocació a l'ús d'una llengua comuna que ens faciliti la comunicació.

Ciutadans i el bilingüisme. De bon principi, el partit de Rivera es va erigir en l'abanderat del bilingüisme, un concepte contínuament pervertit en traslladar sobre el medi el que ha de ser una qualitat personal. El bilingüisme és la capacitat que tenim de fer anar en societat dues llengües amb un grau de competència màxim i equivalent, i només en pocs casos, aquells en què la persona ha estat exposada a un doble estímul per igual, es pot parlar de bilingüisme també en el pla de la llengua materna. Per tant, és una qualitat de les persones que, t'ho miris per on t'ho miris, sempre beneficia el parlant. Ara bé, qualsevol que defensi el bilingüisme sense cinisme i es miri les estadístiques sobre el coneixement i l'ús del castellà i el català a Catalunya haurà de concloure que la llengua que demana amb urgència una defensa granítica és, precisament, la catalana, menys sabuda, menys emprada. Des de la seva fundació, Ciutadans ha manegat un concepte de bilingüisme del tot espuri, pel qual qui havia de ser bilingüe no eren les persones, sinó el medi, de tal manera que, assegurant la presència de totes dues llengües en l'entorn, el coneixement i l'ús de la llengua de l'altre fossin totalment superflus. Doble retolació, doble xarxa escolar, documentació oficial en dues llengües, televisió pública en tots dos idiomes..., en una operació d'enginyeria sociolingüística brussel·lita que l'única cosa que fa és, en lloc de fomentar el bilingüisme, garantir un doble monolingüisme, i no és el mateix.

Ciutadans i la política lingüística. Si defenses el bilingüisme, ni que sigui espúriament, algun dia hauries de fer una defensa del català, de cara a la galeria si vols. Al contrari, des de Ciutadans la política lingüística ha estat sistemàticament combatuda en qualsevol de les seves mesures i demagògicament criticada en la seva oportunitat. S'han expressat en contra de la imposició de multes (ep, en això coincidim!) perquè atempten contra la llibertat; en contra de les quotes al cinema, perquè vulneren la lliure empresa; en contra de les subvencions, perquè generen clientelisme; i tota la política lingüística ha estat titllada de política identitària, la qual, evidentment, és incompatible amb el manteniment de quiròfans tancats. ¿Podríem destinar els recursos de la llengua a obrir sales d'operacions? És clar que sí. La llengua no desapareixerà a causa de la crisi, mentre que l'Estat del benestar sí que ho podria fer, de manera que destinar els recursos de la llengua a salvar vides no seria pas llençar els diners. Però tots moros o tots cristians. Els pressupostos que rep el foment de la llengua catalana a Catalunya són xavalla al costat dels que rep l'espanyol a fora d'Espanya a través del Instituto Cervantes, i encara és hora que algun ciutadà digui que convindria tancar el Cervantes de Beirut per poder obrir més plantes d'hospital.

Ciutadans es prepara per entrar en ajuntaments i comunitats autònomes, també en les que tenen llengua pròpia. Que diguin què pensen fer amb el gallec, l'asturià, el basc, l'aragonès i el català o valencià. Massa patrimoni per ignorar.

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 17 d'abril del 2015
 
Dièresis, punt final
 
J. Leonardo Giménez
 
La setmana passada esta columneta tractava de les dièresis, més concretament, de les que, com a usuari d'esta llengua, considere innecessàries. Es titulava “Les dièresis sobrants”. El mateix divendres passat un lector em demanà que explique amb més detall la proposta de reforma de la regla vigent dels dos puntets sobre la i i la u que fa el lingüiste català Rudolf Ortega en l'article “Suïcida intuïció diürètica”, contingut en el llibre Canvi d'agulles, que jo citava en la referida columneta.
 
Transcric la conclusió de l'esmentada proposta:
 
“Amb aquesta proposta de reforma, escriuríem dièresi en els casos següents:
 
I. Al damunt de la u, per marcar-ne la sonoritat darrere de g i de q en el cas del diftong creixent: pingüí, etc.
 
II. Al damunt de la i o de la u, darrere de vocal, per marcar que són tònica i, a més, no es poden accentuar seguint les regles d'accentuació: veïna, taüt, etc”.
 
Amb eixos dos punts, si considerem sols la varietat valenciana de la llengua, ja aniríem bé (els valencians), però Rudolf Ortega n'apunta un altre. Lògic, tenint en compte tota l'extensió idiomàtica:
 
“III. Al damunt de la i darrere de vocal tònica, per marcar-ne la lectura bisil·làbica. Es tracta dels casos del present de subjuntiu i l'imperatiu dels verbs acabats en vocal+ar i vocal+iar, en els quals la pronúncia espontània manté el hiat, i serà doncs preceptiu de senyalar-lo: creïn, acariciï, lloïs, actuïn...”.
 
I prou dièresis. Amb eixa reforma ens n'estalviaríem més de 350, que ara són preceptives, però completament innecessàries, com  en agraïment, arcaïtzant, arruïnar, aveïnar, continuïtat, ensaïmada, espontaneïtat, fluïdesa, hemorroïdal, laïcitat, suïcidi, traïdor, veïnat, etc. És a dir, Rudolf Ortega planteja una reforma de la regla de la dièresi entenedora per a estudiants, per a tota classe d'aprenents i per als usuaris en general. I, per descomptat, per al professorat especialitzat, que pegaria una bona alenada en vore's alliberat d'explicar una norma tan retorçuda a hores d'ara, amb independència que tinguera algun sentit quan fa 100 anys es va establir (que ho dubte). Caldrà afegir, en la regla alternativa reformadora, que a les paraules acabades en els sufixos  –isme o –ista/iste, darrere de vocal, com en altruisme altruista/iste, en què la i esdevé tònica, no els calen els dos puntets damunt d'eixa vocal, com és norma ara. Ni tampoc caldrien a proïsme ni a lluïsme. La resta de les excepcions actuals caldria que seguiren com ara, sense els dos puntets, que són com una creu. I quina felicitat (seria), poder escriure “suicida intuició diurètica”, sense eixa penitència.
 
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 24 d'abril del 2015
 
Motacions
 
Fer el préssec
 
per Màrius Serra
 

A Pallejà trobo que tenen la memòria molt dolça. Moltes senyores recorden l'època de joventut, quan treballaven collint maduixes. Els pagesos compraven les maduixeres al Montseny i les plantaven en camps ben amotats perquè la maduixa menuda i saborosa (no pas el maduixot gros) pogués ser collida després per estols de pageses que es desplaçaven entre les mates amb un plat fondo que exercia de dipòsit. Tota aquesta feina de recol·lecció era un exercici del que avui en dirien motricitat fina i, naturalment, les recol·lectores l'havien de fer de genollons. Potser per això molts pallejanencs recorden que les maduixes rimen amb les cuixes, tal i com la Trinca s'encarregà de musicar. Però la memòria verbal més sorprenent dels pallejanencs la trobo en altra fruita. En poca estona, burxant per aquí per allà a la recerca de paraules en ruta, aplego un munt de varietats frugívores. Sis menes de poma (entre les quals les carabrutes, les delícies, les minguetes o les manyagues) i set menes de pera (entre les quals la punyasca, la galtavermella, les campmanyes o la blanquilla). Ara bé, quan la cosa es dispara és quan parlem de préssecs. Me'n surten quinze de bona mena i un de dolenta, el mullàs o préssec bord. Com que no els sabria pas distingir ni descriure, en reproduiré els noms per rigorós ordre alfabètic: anzems, barraquers, benvinguts, escarolites, gavatx vermell, marededeus, martins, resclòs, retglowers (anostrament de red glower, m'imagino), ritxerets, roquetes, roquetes gelats, santjaumes, tresdies i vermellets. Ja ho veuen si hi ha maneres diferents de fer el préssec. O, com diuen a Mallorca, el melicotó.

 
5)
 

Ressenya escrita per Josep Ruaix del llibre Les preposicions per i per a. Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més. de Joan S. Beltran i Cavaller i publicada en el núm. 90 de la revista Llengua Nacional (I trimestre del 2015)
 

Notable aportació a un tema gramatical

 

Josep Ruaix i Vinyet

 

Joan S. Beltran i Cavaller,

Les preposicions per i per a.

Recapitulem i afegim-hi alguna cosa més,

Pagès Editors,

Lleida 2014.

 

El professor Joan Salvador Beltran i Cavaller (Tortosa, 1933) acaba de fer una notable aportació a un tema gramatical controvertit: la distribució de les preposicions per i per a. Es tracta d'un volum de tres-centes pàgines, eixit a la llum pública l'octubre del 2014 i que ara comentarem.

El llibre s'enceta amb un proemi i s'estructura en set capítols.

El primer capítol es titula «Per i per a en l'obra de Fabra» i, seguint l'ordre cronològic, ens fa veure l'evolució del criteri fabrià sobre el tema. L'autor destaca que s'hauria de tenir molt en compte, de Fabra, la Gramàtica catalana publicada a París l'any 1946 encara en vida del Mestre.

El segon capítol es titula «Per i per a en els textos gramaticals i en els treballs posteriors a Fabra» i estudia les interpretacions de més de cinquanta autors. Joan S. Beltran i Cavaller mira de ser ben objectiu i alhora crític. Per això fa veure els errors i prejudicis que portaren a la coneguda «proposta Coromines-Solà» (consistent a usar exclusivament per davant infinitius, adverbis i conjuncions) i que fan que manqui de base, de manera que assenyadament no es pot acceptar.

El tercer capítol es titula «Les recomanacions dels centres de Normalització Lingüística i de les universitats. Ús habitual en l'administració i en els mitjans de comunicació» i dóna una ullada a l'estat confús en què es troba la llengua actualment (pel que fa a la distribució de les preposicions per / per a) «com a conseqüència de la rebel·lia iniciada per Coromines respecte a la norma encara oficial» del IEC.

El quart capítol es titula «Terminologia, semàntica i ús col·loquial» i descriu l'ús oral de les preposicions i conjuncions relacionades amb la idea de causa en els dialectes que han conservat per a.

Aquests primers quatre capítols constitueixen, de fet, una primera part de l'obra, la que respon al «recapitulem» del subtítol. En canvi, els tres capítols següents en constitueixen una segona part i responen a l'expressió «afegim-hi alguna cosa més» del subtítol.

El cinquè capítol es titula «Evolució de per a des del seu naixement» i estudia l'ús de les esmentades preposicions i conjuncions, des del segle xiii fins al segle xix, amb textos de trenta-dos autors, de procedències variades. És un capítol ambiciós i llarg (ocupa cent pàgines, un terç del volum), que deu haver pres moltes hores a Beltran i Cavaller. Val a dir que el lector el trobarà una mica pesat, però cal reconèixer que és necessari per a extreure'n conclusions fonamentades filològicament.

El sisè capítol es titula «Referència de les llengües peninsulars més pròximes» i mostra similituds (referents al tema objecte d'estudi) amb el castellà medieval i clàssic i amb l'aragonès antic i actual.

El setè capítol es titula «Conclusions»; conclusions, precisem, que l'autor extreu dels dos capítols anteriors (amb els quals, com dèiem, configura la segona part del treball).

El llibre es clou amb la bibliografia emprada i amb l'índex (col·locat, encertadament, com veiem, al final del volum, i no pas al començament).

De l'escarida relació que acabem de fer ja es desprèn clarament que es tracta d'una obra important, que hem d'agrair al lingüista tortosí i que hauria d'incidir, d'ara endavant, en la teoria i la praxi de la distribució de les preposicions per / per a. És cert que, com tota obra humana, conté alguns defectes, però això no invalida la bondat i utilitat del conjunt.

Per acabar, anotarem les conclusions que el qui signa aquesta ressenya ha tret de la lectura del voluminós i meritori estudi de Beltran (conclusions, però, que no sempre coincideixen amb les de l'autor):

1) La preposició composta per a sorgeix, en paral·lelisme amb el pora o para castellà i aragonès, en el segle xiii, probablement a partir de la construcció ‘per + sintagma nominal + a + infinitiu' (p.e.: Promet los dinés per aytals coses a fer > Promet los dinés per a fer aytals coses), per la necessitat de distingir el valor causal del valor final o de destinació. Aquesta preposició composta apareix, ja des del primer moment, en tot el domini lingüístic, si bé amb una presència minsa, que després augmenta. Posteriorment, deixa de pronunciar-s'hi la a en els parlars orientals, però continua conservant-se, amb vacil·lacions, en la llengua escrita. En els parlars sud-occidentals (pràcticament, de Tortosa en avall), la preposició composta (en paral·lelisme amb el que fa el castellà amb el seu para) tendeix a ocupar l'espai reservat a per (en castellà, por) expressant motivació. Aquest avanç de la preposició composta és explicat per Beltran per raons ideològiques (minva, en la societat, de l'atenció a la idea de motivació en favor de la idea de profit), però sembla més probable que es degui a raons gramaticals (necessitat o conveniència de distingir entre la idea de causa eficient i les idees de destinació i de motivació).

2) Pompeu Fabra va estar molt encertat en repartir els usos de per i per a, assignant la primera forma als valors de causa i afins, i la segona, als valors de destinació i afins. Quant als valors de motivació i afins, admetia l'ús de per a (d'acord amb la pronúncia dels parlars sud-occidentals) però preferia per (d'acord amb la pronúncia dels altres parlars, demogràficament majoritaris); això, segons la gramàtica oficial, la publicada pel IEC abans de la guerra civil espanyola; segons les posteriors, la preferència de la forma per es limitava als casos en què hom vol posar èmfasi en la idea de motivació; per tant, Fabra evolucionà en el sentit d'eixamplar el camp d'ús normatiu de per a i d'estrènyer el camp d'ús normatiu de per. (Per a una presentació gràfica i completa dels valors esmentats, remetem al nostre manual Català complet / 2, lliçó 34.)

3) Com ja s'ha dit, caldria abandonar d'una vegada l'ensenyament i la pràctica de la «proposta Coromines-Solà», perquè no té cap base filològica, atempta contra la semàntica de les dues preposicions implicades i representa un menysteniment dels parlars que fan servir, legítimament, la preposició per a, àdhuc en la llengua oral, en aquells casos. A més, va en la línia contrària a la que representa l'evolució de Fabra.

4) El significat d'opinió s'ha d'expressar, segons la documentació aportada pel lingüista tortosí, mitjançant la preposició composta i no pas la simple (p.e.: Per a l'Església el matrimoni és un sagrament; per a l'Estat, un acte civil).

5) Tan correcta és l'expressió per sempre com l'expressió per a sempre.

6) En la producció oral i escrita dels parlars sud-occidentals es pot admetre el canvi de la conjunció final perquè en la forma per a que. En general, però, val més mantenir la forma perquè, especialment tenint en compte el fenomen de la caiguda de la preposició a davant la conjunció que.

I res més, sinó felicitar el professor Joan S. Beltran i Cavaller per la seva notable aportació a un tema gramatical complicat i discutit, bo i desitjant que aquesta seva aportació doni els fruits que mereix.

 

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI diumenge 26 d'abril del 2015

 
'Xièxie' (gràcies)
 
David Paloma
 
Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ho ha dit i ho ha escrit amb tota la raó: les llengües es mouen amb els seus parlants. Si abans el geolecte xinès era, a Catalunya, la llengua de molt pocs, ara els números han deixat de ser (tan) petits. No és anecdòtica, per exemple, la immigració xinesa en el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, ni en la d'altres poblacions catalanes.
També ara més que abans, segurament arran de la globalització, la societat catalana ha de fer referència a realitats xineses, molt llunyanes des de qualsevol punt de vista. Passa que, a l'hora de fer el trasllat de conceptes i paraules a la llengua catalana, hi ha força inseguretat. Fins i tot és pitjor: es fan errors considerables. Els que en saben es posen les mans al cap.
 
Així ho van fer veure les autores de la Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català, una obra en línia que es va presentar poc abans de Sant Jordi (gencat.cat/llengua/BTPL/xines). Són cinc dones expertes en la traducció del xinès mandarí: Sara Rovira-Esteva, Helena Casas-Tost, Mireia Vargas-Urpi, Sílvia Fustegueres i Xianghong Qu.
 
Els errors que detecten recauen tant en el desconeixement de les regles ortogràfiques bàsiques del pinyin, incloent-hi la partició sil·làbica, com la falsa designació de determinades realitats. El quinzè dia de la primera lluna, per exemple, no té lloc cap festival de les llanternes: és la Festa dels Fanalets que, de totes mides i colors, es pengen als carrers i als parcs.
 
També és un error que algunes notícies facin referència al president Jingping: és com si diguéssim "el president Artur". La seqüència Xi Jingping és oposada a la nostra: en xinès primer hi ha el cognom i després el nom. Tanmateix, és curiós que alguns xinesos que viuen a Occident hagin acabat adaptant a la nostra tradició l'ordre dels components del nom. Ho fa fins i tot una de les autores de la guia, que signa Xianghong (nom) Qu (cognom).
 
Establir uns criteris sobre el tractament dels termes i dels referents xinesos per estandarditzar-ne l'ús és un objectiu de la guia. Paga la pena tenir-la en compte.
 
 
L'apunt
 
Sergi Vicente, excorresponsal de TV3 a la Xina, celebra que es posi en ordre el tractament dels mots xinesos en català. És un avenç poder sentir la pronúncia de les síl·labes i consultar la correspondència entre els dos sistemes de transcripció més habituals.

 
 
7)
 
 
El DNV (XIX)
 
Salvador Pardo
 
 
Accepta, amb bon criteri, hacker, pirata informàtic, que també es diu furoner.

 

No hi ha la interjecció ha, ha, ha!  (onomatopeia del so que es fa en riure),

 

No hi ha Halloween, la nit de les animetes.

 

No hi ha Hamas (facció palestina fonamentalista).

 

No hi ha Hare Krishna (moviment religiós hindú).

 

No hi ha hashtag (conjunt de caràcters encapçalats d'un símbol del coixinet que fent clic accedix a un índex d'un blog).

 

No hi ha hat-trick, triplet, trio de gols.

 

No hi ha hemofòbia, aversió a la sang.

 

No hi ha hemoglobulina.

 

No hi ha herrico taberna (bar on sol reunir-se l'esquerra abertzale).

 

No hi ha hip-hop (estil musical).

 

No hi ha la mala herba sempre creix.

 

No hi ha hodoteca (centre de documentació sobre viatges).

 

Hi ha el butoni i el saginer (fantasma imaginari amb què es fa por a les criatures), però no l'home del sac ni el moro Mussa).

 

No hi ha homo sapiens.

 

En l'entrada honest es remet a honrat (acc. 1 i 2), però no són ben bé el mateix. Honest es referix al pudor, la decència, mentre que honrat indica probitat, rectitud. Simplificant, podríem dir que la honestitat es referix al joc net de cintura en avall, i l'honradesa de cintura en amunt.

 

En l'entrada hora, no figura l'hora de la veritat. Tampoc  hi ha horassa (una hora llarga i pesada).

 

No hi ha horror vacui (l'horror al buit).

 

No hi ha “yeti” (l'abominable home de les neus).

 

No hi ha ikurriña (bandera basca).

 

Accepta impactant (colpidor, punyent).

 

En imperdible, com a substantiu, accepta el doble gènere (m. o f.), però com que és una agulla, sembla preferible el femení.

 

No hi ha inclusa (casa d'infants expòsits).

 

No hi ha incoterm (acrònim lexicalitzat de l'anglés international commercial term).

 

En índex,  hi trobem índex de preus al consum, encara que em sona més índex de preus de consum.

 

En infant, podria afegir-s'hi el refrany l'infant i l'orat  diuen la veritat.

 

No hi ha infusionar: immergir una substància vegetal en un líquid (aigua bullent) per extraure'n els principis solubles. Tampoc no el receptacle: infusor.

 

No hi ha el substantiu la intemerata (d'allò més, el súmmum).

 

No hi ha isolecte: varietat lingüística que diferix mínimament d'una altra.

 

No hi ha la interjecció iupi! (sorpresa, admiració).

 

No hi ha ortus: eixida d'un astre, esp. el sol.

 

No hi ha jab (en la boxa, directe d'esquerra ràpid  i poc potent).

 

No hi ha joc de l'astràgol ( sí,  el de la taba o de l'avet)), que consistia a llançar a l'aire l'astràgal de be o de porc, a tall de dau, que puntuava segons com quedava en la caiguda: rei, botxí, panxa plena i panxa buida. 

 

Hi ha jet-set (alta societat), però no jet-lag (trastorn d'horari).

 

Hi ha jívaro (poble indígena amazònic),  però no jivarització (reducció del cap dels enemics morts en combat i que també té sentit figurat), ni jivaritzar.

 

En jornal, podria incloure's: a jornal vas, pobre seràs.

 

En l'entrada jove podria incloure's: qui de jove no treballa, de vell dorm (jau) a la palla.

 

En l'entrada jugar hi ha jugant jugant (amb gran facilitat, sense esforç), però em sona més rient rient.

 

No hi ha el joc de cartes anomenat julepe, que també vol dir reprimenda.

 

No hi ha al juliol ni dona ni caragol.

 

SINONÍMIA (per ordre de preferència):

 

Haveria / averia; hedra / heura; hèlice / hèlix; hemisfèric / semiesfèric; hidropesia / ascites; salpasser / asperges, hisop; sutja / estazim, follí, sutge; a collibè / al be; eixancar-se / eixancarrar-se, cama ací, cama allà, espatarrar-se; icterícia / aliacrà; fins i tot / inclús; infectar / endenyar; inflacionista / inflacionari; influir / influenciar; infoli / infòlio; jaqueta / jac, gec; escarni / escarn; insurrecció / insurgència; jacint / jonquill; encara que / jatsia; jàssena / jàssera, biga mestra; caçar a l'aguait / caçar a la joca; safa / palangana; llibrell / gibrell; juganer / jogasser, jugarrí; fúting / jòguing; comodí / jòquer; crossa / clossa; julivert / jolivert; arca  (fer) / harca (lluita a pedradas dels xiquets d'un barri contra els d'un altre).

 

 8)

Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - buscabaralles
 
2) Eugeni S. Reig - cabeç
 
3) Antoni Llull Martí - Col·locar i colgar
 
4) Albert Pla Nualart - Si mai vas a Vic, compra pa de pessic
 
5) Rudolf Ortega - L'arxiu català-valencià-balear
 
6) Adéu a Joaquim Molas, l'arquitecte de la crítica literària catalana
 
7) Xavier Dilla - Ramon Muntaner, una crònica
 
8) David Pagès i Cassú - Joaquim Torres Pla. Sociolingüista andorrà.
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací