InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1162 (dimarts 28/04/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Revista del Col·legi de Psicòlegs.
 
 
 
 
5) Mil raons per plantar-se pel català
 
6) Fermesa per la llengua
 
 
 
9) Edicions Bullent publica la història d'un jove hiperactiu
 
 
11) Pau Vidal - Nosaltres, ells (1)
 
12) Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Revista del Col·legi de Psicòlegs

 

 

Exemple d'Ús: «Es porta malament amb algú de la seva família? Algú del seu entorn es porta malament amb vostè?»

Ús correcte: «No s'avé amb algú de la seva família? Algú del seu entorn no s'avé amb vostè?»

Explicació: Portar-se bé vol dir ‘fer bondat' (‘fer bonda', a Mallorca). El castellà llevarse bien en català és avenir-se: «Els teus fills i els meus no es porten bé perquè no s'avenen», i no pas «...no es

porten bé perquè no es porten bé».

 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 19 d'abril del 2015
 
 
M. Teresa Cabré Presidenta de la secció filològica de l'IEC

Em demanen del diari ARA que faci una intervenció a propòsit de la publicació del dossier “Per un català del segle XXI”, i, per la importància que té l'intercanvi d'opinions sobre la llengua, aprofito aquesta invitació per a exposar algunes idees i alguns plans.

Primer, les idees: les llengües són sistemes de cognició, representació i comunicació que lliguen els éssers d'una comunitat. Són sistemes de cognició perquè modelen la nostra percepció del món: amb les llengües representem el que pensem, sentim i volem dir, i ho intercanviem també -i sobretot- lingüísticament. No cal, doncs, insistir en el fet que les llengües no són sistemes particulars ni propis d'un organisme sinó de tota una col·lectivitat. La llengua catalana és, no cal dir-ho, propietat dels seus parlants, i són els parlants els qui intervenen en la construcció i evolució permanents d'aquesta; sense parlants, la noció mateixa de llengua no tindria cap sentit. Ara bé, per tal com són sistemes d'intercanvi, és lògic que hagin de respectar algunes condicions que assegurin una comunicació eficient; per això es posen certes restriccions a l'ús que se'n fa.

Ens podem demanar qui posa aquestes restriccions a la llengua, que aparentment restringeixen la -diguem-ne- llibertat dels parlants. La resposta immediata és senzilla: d'entrada, som els mateixos parlants, per sentit comú i per responsabilitat comunicativa. Les restriccions que ens imposem de manera natural són una mena de norma que actua a favor de la viabilitat comunicativa i la cohesió lingüística de la comunitat parlant. I aquesta cohesió comunicativa s'articula socialment per mitjà d'estructures que comprometen l'educació, la comunicació pública i la divulgació de coneixements. L'administració, l'escola i els mitjans de comunicació són els organismes més rellevants que actuen de catalitzadors d'un model de llengua útil i eficaç.

La publicació recent del llibre Canvi d'agulles, un conjunt d'aportacions de comunicadors i divulgadors lingüístics dels mitjans de comunicació de Catalunya, i la posterior edició del dossier “Per un català del segle XXI” al diari ARA han portat novament a la consideració pública inquietuds sobre la normativa que, d'una manera intermitent, es van manifestant en comunitats amb llengües que estan sempre en un equilibri permanent. I són benvingudes aquestes aportacions, sempre que s'hi manifestin -com és el cas- punts de vista respectuosos.

La construcció de l'estàndard d'una llengua es fa a partir dels usos, però l'elaboració formal d'aquest és, freqüentment, responsabilitat d'algun organisme o d'alguna entitat prou representatius socialment. Encara aniria una mica més enllà: l'elaboració formal d'un estàndard es duu a terme a través d'una sèrie encadenada de fases, en cada una de les quals incideixen grups socials diferents. La darrera d'aquestes fases, la catalització i la difusió del resultat d'aquesta elaboració col·lectiva progressiva, sol ser responsabilitat d'un organisme o d'una entitat acadèmica o científica als quals es dóna aquesta capacitat de formalització.

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans té encomanada la tasca d'elaborar la normativa lingüística, o, dit en els termes anteriors, de proposar formalment la fixació d'un model que ha de ser fruit d'aquesta construcció continuada i participativa de l'estàndard. Dic explícitament “la tasca d'elaboració” de la normativa perquè, de fet, és l'IEC en conjunt la institució normativa.

Els treballs que duu a terme la Secció Filològica intenten sempre anar en aquesta línia: establir una normativa prou clara, però també prou flexible, perquè, en primer lloc, sigui el resultat d'una reflexió sobre aquest estàndard construït col·lectivament; en segon lloc, que sigui prou operativa i eficient perquè serveixi de vehicle de comunicació en els diferents escenaris comunicatius; i, en tercer lloc -i no per l'ordre el menys important-, perquè serveixi per al conjunt dels territoris de llengua catalana. Així, les característiques de composicionalitat i polimorfisme de les obres normatives pretenen assegurar aquesta triple perspectiva: recollir el procés de construcció i selecció dels usos, adequar-se a diferents situacions sense perdre el caràcter eficient de vehicle d'intercanvi i sentir-se com a pròpies en els diversos àmbits territorials en què es parla català.

El programa de govern de la Secció Filològica dels pròxims anys, donant continuïtat al que s'ha fet fins ara, inclou dos grans blocs d'activitat: l'elaboració normativa i la comunicació amb els col·lectius professionals coresponsables de la llengua (en la idea de coresponsables de la construcció de l'estàndard des de la base de la seva formació lingüística i la seva responsabilitat socioprofessional). Per raons d'espai, en aquest text només farem al·lusió a la nova gramàtica i al pla de relació amb aquests col·lectius.

En el terreny de la tasca normativa, el projecte principal i prioritari de la Secció és la gramàtica. La gramàtica, concebuda com una gramàtica normativa amb variació, aborda moltes de les qüestions sintàctiques que apareixen al llibre publicat recentment. Que s'hi abordin no significa pas que s'hi donin necessàriament solucions idèntiques a les proposades pels divulgadors comunicatius, però hi són tractades, argumentades i presentades a partir dels usos que es realitzen socialment. Ara bé, aquesta gramàtica -ho podem avançar- s'adreça fonamentalment a persones que puguin interpretar-ne les propostes i aplicar-les de la manera més adequada a cada tipus de situació i territori. Què volem dir amb això? Que, paral·lelament a l'acabament de la gramàtica que es publicarà aviat, caldrà una gramàtica essencial que es pugui adreçar a un públic més ampli i menys avesat al discurs lingüístic.

Pel que fa a les relacions exteriors, la Secció Filològica voldria reforçar encara més i estructurar intercanvis sistemàtics amb tres col·lectius: el dels ensenyants (mestres i professors de llengua catalana), el dels traductors, correctors i escriptors, i el dels responsables lingüístics dels mitjans de comunicació i divulgadors lingüístics. Hem esbossat un pla específic per a cada col·lectiu i el tenim a punt per a comentar-lo amb els seus representants abans de difondre'l. El propòsit comú d'aquest pla és reforçar unes relacions bidireccionals entre la institució normativa i els col·lectius professionals de la llengua a fi de sistematitzar més estretament l'intercanvi d'informació: la Secció Filològica donant informació periòdica sobre els seus treballs normatius; els professionals de la llengua explicant les dificultats més importants que els suscita l'exercici de la professió i suggerint possibilitats. He volgut parlar explícitament d'aquest pla estructurat perquè, quan es farà públic, no es pugui interpretar com una reacció al debat suscitat aquestes darreres setmanes, sinó com la voluntat sempre present de la Secció Filològica d'obrir-se a l'intercanvi d'idees amb els grups professionals de la llengua. El cert és que la Secció va renovar explícitament aquest compromís el mes de juliol de l'any passat, en aprovar el programa de treball del nou equip de govern per als quatre anys de mandat.

 
3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 18 d'abril del 2015
 
 
Toni Mollà
 
 
No és fàcil escriure sobre hipotètics canvis en la normativa lingüística des del País Valencià, un territori sense cap mitjà de comunicació en la llengua pròpia. Potser per això vull subratllar, d'entrada, que, en parlar de llengües, la quantitat determina la qualitat i no a l'inrevés. La llengua és, com li agrada dir a Pilar García Negro, l'únic instrument del món que millora amb l'ús. En aquest sentit, l'ús del català a l'espai públic i als mitjans de comunicació de masses és un prerequisit per a la millora de la qualitat lingüística i la fixació de la normativa. Sense dubte el fenomen sociolingüístic més determinant per a la modernització de la llengua i la consolidació de la norma durant els darrers anys ha estat l'aparició de televisions i ràdios de titularitat privada en català, com ara 8TV o RAC1, les edicions en català de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya i la irrupció de l'ARA amb els seus desenvolupaments. Per contra, la desconnexió valenciana de les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i el traumàtic tancament de la ràdio i la televisió públiques dels valencians han representat la desaparició de mitjans en l'idioma propi, i han deixat l'idioma mateix sense mur de contenció davant la hibridació unidireccional amb el castellà.

No vull, amb això, traure importància a les discussions estrictament lingüístiques i preceptives. Només intente remarcar-ne la dimensió social que les condiciona. Joshua Fishman, recentment traspassat, ja assenyalava fa més de 20 anys que la planificació del corpus lingüístic era tan ideològica com la de l'estatus social; i que, en qualsevol cas, la primera depenia de la segona. Per això, solia repetir aquella sentència de la tradició lingüística jiddisch -llengua familiar de Fishman- segons la qual “una llengua és un dialecte amb un exèrcit i una flota”. Vull insistir, per tant, que l'establiment i la posterior divulgació d'una normativa lingüística -amb la consegüent estandardització de formes: objectiu de la planificació del corpus-és una conseqüència de l'avanç social de l'idioma. Charles Ferguson, un altre dels founding fathers de la sociolingüística, va assenyalar, per la seua banda, que el tret distintiu de l'estandardització (insistisc: l'objectiu de la normativització) és l' acceptació del valor referencial de la (proposta de) llengua estàndard per part dels usuaris. Des d'aquest punt de vista, la normativa i l'estàndard que hi va aparellat no són productes inalterables, sinó una mena de work in progress que s'ha d'ajustar a les canviants necessitats expressives de la comunitat. Consegüentment, les propostes d'esmena o substitució de tries lingüístiques no poden emmirallar-se en el variacionisme -una varietat, amb perdó, del narcisisme de la petita diferència de què parlava Sigmund Freud- però tampoc en una suposada immutabilitat essencial de la norma. Les propostes de l'IEC, per tant, no tindran cap sentit social si es prenen d'esquena als usos moderns de l'ecosistema comunicatiu que generen les tecnologies de la comunicació i l'espai audiovisual: les plataformes de difusió i l'espill (o mirall) de qualsevol comunitat lingüística moderna i urbana com la nostra.

Vull també subratllar que tant el País Valencià com Catalunya han seguit fins ara -no solament en els aspectes sociolingüístics!- una tradició normativa (un subconjunt de la tradició jurídica, al capdavall) d'origen franco-espanyol excessivament reglamentista i que atorga potser massa valor prescriptiu a les propostes lingüístiques i no lingüístiques. Els països anglosaxons, per contra, tenen una tradició jurídica, diguem-ne més liberal, que genera unes jerarquies socials i uns models de referència ben distints -lingüístics i no lingüístics, vull insistir-hi!-. El principi de modelatge exercit per la BBC, la televisió pública del Regne Unit, i el seu valor referencial al món anglòfon fa innecessària, en aquell context social, qualsevol mena d'acadèmia per a l'idioma més important del món, ni una norma segellada per cap mena d'elit acadèmica. No oblidem, dins d'aquesta tradició anglosaxona, que els Estats Units d'Amèrica no tenen ni tan sols cap llengua declarada oficial malgrat els esforços del moviment English Only fundat el 1981 pel senador d'origen japonès Hayakawa. Els principis de correcció i adequació lingüístiques -i, per tant, les actituds i també els prejudicis davant de la norma- tenen, en conseqüència, un valor ben diferent al món anglosaxó que al nostre.

Joan Fuster assegurava en un dels seus aforismes que havia arribat a la conclusió que “només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d'ortografia”. Fusterià ortodox en aquest aspecte (amb perdó per la contradictio in terminis ) jo seré, no cal ni dir-ho, el primer a acceptar allò que establiran com a formes normatives els nostres acadèmics i, en conseqüència, també el primer a complir-ne els manaments prescriptius. Ara bé, si en plena societat de la informació, cal certament que els savis de l'IEC dictaminen sobre la bondat o no de les formes lingüístiques d'acord amb el seu superior criteri, també crec que, en benefici de l'acceptació social de la proposta, farien bé d'escoltar les opinions dels usuaris professionals de l'idioma com ara els assessors lingüístics, periodistes i comunicadors. Només amb aquest diàleg sense reticències tindrem una normativa ajustada a la coherència interna de l'idioma, i alhora als usos i pràctiques realment existents. Siga com vulga, ni els uns ni els altres -ni acadèmics i ni professionals de la comunicació- han d'oblidar aquelles altres paraules que va deixar-nos en herència el mateix Joan Fuster: “La llengua la fa el poble, la fa l'escola, la fa el televisor, la fa el poeta, la fa el novel·lista, la fa el diari, i fins i tot la fan els lingüistes”. No haurien de perdre de vista, finalment, el consell de Manuel Sanchis Guarner quan suggeria, per convicció lingüística i també per prudència social, una “normativització policèntrica però convergent” (amb perdó).

*Toni Mollà és llicenciat en periodisme (UAB), doctor en sociologia (UV) i autor del llibre d'estil de RTVV (1989)

 
4)
 
Publicat en Racó Català divendres 17 d'abril del 2015

A Catalunya, només 10 de les 475 carreres s'imparteixen íntegrament en català

Així ho ha denunciat el catedràtic Jordi Matas, que considera que cal un canvi de model lingüístic a les universitats

Dels 475 màsters que s'ofereixen a les universitats catalanes, només una desena es poden estudiar íntegrament en català. Així ho va denunciar ahir el catedràtic de ciència política de la Universitat de Barcelona, Jordi Matas, a la XII Jornada de la Societat Catalana de Terminologia.
 
A la conferència "Les llengües mitjanes com a llengües acadèmiques", que va tenir lloc ahir a l'Institut d'Estudis Catalans, científics i lingüistes van debatre la dificultat d'ús de la llengua catalana en les investigacions de qualitat.
 
Que "el català va de baixa en la investigació" i que "cal fer un sobreesforç" són algunes de les qüestions que es van posar sobre la taula. Però Jordi Matas va ser qui es va mostrar més crític en el seu anàlisi, ja que va considerar que "el problema és que no es pot fer alta recerca en català" i la causa d'aquesta situació és doble. D'una banda, "que es jutgen els articles del lloc on s'han publicat i no pel contingut" i, de l'altra, que el govern de la Generalitat "no reconeix la recerca del català i no afavoreix les investigacions de qualitat". Segons Matas, a Catalunya hi falta una política lingüística universitària que lideri un canvi de model "perquè la llengua no sigui un obstacle a l'hora de valorar la recerca".
 
A més de Jordi Matas, a la taula rodona també hi van ser presents Xavier Fuentes i Arderiu, de l'Associació Catalana de Ciències del Laboratori Clínic, el catedràtic de biologia de la Pompeu Fabra i director de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Jaume Bertranpetit, la presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, Teresa Cabré i el sociolingüista i professor de la UB, Xavier Vilà.
 
 
5)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 19 d'abril del 2015

Mil raons per plantar-se pel català

La Plataforma per la Llengua i més d'una vintena d'entitats de persones immigrades van protagonitzar ahir amb molt d'èxit de participació, en viu al Born de Barcelona però també a les xarxes socials, la jornada Planta' t pel català, amb l'objectiu de sensibilitzar les persones nouvingudes de la importància de la llengua catalana com un dels eixos vertebradors de la societat. Una iniciativa necessària encara en un país on la llengua pròpia no ha assolit encara, malgrat la seva cooficialitat, l'estatus de normalitat que seria desitjable. La supremacia del castellà provoca, en aquest sentit, que molts dels nouvinguts que arriben no sentin la necessitat d'aprendre i utilitzar la nostra llengua. L'actitud de molts catalanoparlants tampoc hi ajuda, d'altra banda, ja que sovint canvien de llengua quan observen que una persona té un accent diferent o una procedència diferent de la nostra. Aquesta actitud dels qui tenen el català com a primera llengua –com bé denuncia la Plataforma per la Llengua– dificulta la inclusió d'aquesta persona a la nostra societat i pot acabar provocant una disminució en l'ús social del català.

A Catalunya es parlen més de tres-centes llengües i la llengua pròpia del país pot esdevenir, més en un futur país lliure, el vincle per relligar cultures i nouvinguts, la baula que permeti una millor integració. En aquest sentit, la feina a les escoles és molt bàsica per apropar les famílies al català. Però la nostra llengua necessita encara, a banda de molt més suport institucional i legal –en àmbits com l'etiquetatge i la justícia– perquè tingui ple ús social, més suport dels mateixos catalanoparlants. Entre altres coses, perquè si nosaltres no la utilitzem i la defensem, qui ho farà?

 

6)
 
Publicat en El Punt Avui diumenge 19 d'abril del 2015

Fermesa per la llengua

La Plataforma per la Llengua reivindica el paper integrador i la tasca de cohesió social del català

Mig miler de persones es planten en testos per simbolitzar les arrels comunes dels Països Catalans

La plaça del Born de Barcelona es va omplir ahir de grans testos humans per reivindicar el català com a llengua comuna. Més de mig miler persones es van plantar dins dels testos que dibuixaven la silueta dels Països Catalans i cadascun duia escrit el nom d'una de les tres-centes llengües que es parlen actualment a Catalunya.

L'esdeveniment, conduït per l'actor Quim Masferrer, també va servir per posar de manifest la llengua com un element de cohesió social. Per aquest motiu, vint-i-set entitats de persones immigrades van prendre el protagonisme en la part més festiva, en especial de la més reivindicativa, amb la lectura del manifest de la Plataforma per la Llengua i la seva campanya Planta't. El manifest recorda el caràcter de llengua d'acollida del català, i el paper que ha jugat al llarg dels últims anys com a element fonamental per a la inclusió i per superar fronteres polítiques i estatals.

Les entitats que van participar en l'acte simbolitzen alhora les dues onades d'immigració arribades a Catalunya des de mitjans del segle passat fins avui. La primera, arribada durant els anys seixanta i provinent d'Andalusia, Múrcia, Galícia i Extremadura, es veu representada en la campanya per associacions com Els Altres Andalusos. D'altra banda, entitats com l'Associació d'Amics del Poble Marroquí (Itran), l'associació Espíritu de Santa Cruz o la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina) reflecteixen la globalització i l'arribada a Catalunya de persones d'arreu del món, concentrada sobretot durant les dues últimes dècades.

La Plataforma va posar èmfasi a explicar que la intenció de l'acte també volia “simbolitzar que aquest país que estem construint es fa amb les aportacions de tots els catalans, independentment del seu origen i la llengua que parlin”, tal com va recordar Quim Masferrer.

L'acte tenia una previsió de participació de 300 persones, però van acabar participant-hi més de 500 voluntaris, molts dels quals es van inscriure a la iniciativa el mateix dia. El color groc de les samarretes dels arbres i el fet de resseguir el perímetre dels Països Catalans a través de la unió de persones i testos plantats recordava el plantejament de la cadena humana groga que va creuar Catalunya l'11 de setembre del 2013. Una de les participants en l'acte per la llengua va ser, precisament, la presidenta de l'Assemblea Nacional de Catalunya, Carme Forcadell, que va insistir que “estem treballant per una república catalana però, un cop construïda, haurem de continuar defensant sempre el català”. Per argumentar la seva previsió, va posar l'exemple d'Irlanda, on “només un 3% de la població parla el gaèlic”, per la forta pressió que hi exerceix l'anglès.

Algunes personalitats de l'àmbit social i de la cultura, com les actrius i actors Montserrat Carulla i Anna Sahún, i Joel Joan; el periodista Marc Giró i el gastrònom i comunicador Pere Tàpies, van plantar-se amb la Plataforma. També hi van assistir diversos polítics, com ara Àngels Ponsa (CiU), Teresa Vallverdú (ERC), Josep Vendrell i Sara Vila (ICV-EUiA) i Xavier Sabaté (PSC).

LES XIFRES

La llengua és la millor eina per construir i cohesionar una societat
Manifest del ‘Planta't' plataforma per la llengua
 
Construïm un país amb les aportacions de tothom, independentment del seu origen
Quim Masferrer
actor
 
27
entitats de persones immigrades van participar ahir en l'organització del ‘Planta't'
 
10
per cent de catalans domina una tercera llengua, més enllà del català i el castellà oficials

Sense llogar cotxe al Prat per no canviar de llengua

Una dona va denunciar que l'empresa de lloguer de cotxes Hertz es va negar a atendre-la a l'aeroport del Prat fins que no se'ls adrecés en castellà o en anglès en lloc de català, com ho estava fent.
La clienta, que havia llogat i pagat el cotxe, s'hi va negar i l'empresa ni tan sols li volia donar un full de reclamacions. Fins que no estava a punt de trucar als Mossos d'Esquadra no l'hi van facilitar. Finalment, la dona va haver d'anar-se'n carregada amb les maletes i un nadó de mes i mig al coll cap a la parada de taxis per arribar a la seva destinació. La dona va tornar l'endemà a l'aeroport per llogar un cotxe.

L'atenció oral i escrita, principal greuge del català

L'atenció oral i escrita, amb un 29,8%, és el principal motiu de queixa de les persones que han fet denúncies en l'Informe de queixes lingüístiques del 2014 de la Plataforma per la Llengua. El sector que més greuges acumula és el de les empreses de serveis (un 17,9%), seguit a poca distància de l'administració pública, amb un 16,4% dels casos registrats. Després de l'atenció oral i escrita, el motiu de queixa més freqüent són els usos lingüístics en la publicitat (21,7%). Pel que fa a les empreses amb més queixes acumulades, encapçala el rànquing el portal d'internet Trip Advisor, seguit de Movistar.

L'administració central és la més incomplidora

La Plataforma per la Llengua ha constatat que les queixes lingüístiques en l'administració pública augmenten un any més i suposen un 8,9% del total de greuges. L'administració central acapara la meitat dels greuges lingüístics (50,9%); la Generalitat, el 27,3% i els governs i ens locals, un 18,2%.

Concurs de fotografies a les xarxes

Amb l'etiqueta #joemplanto, la Plataforma demana la participació a les xarxes socials. L'organitzadora de la campanya premiarà les cinc millors fotografies amb una capsa regal amb 180 experiències a escollir d'oci i turisme per Catalunya. Totes les fotografies es poden consultar al web www.plantatpelcatalà.cat. Un dels primers de fer-ho va ser Masferrer, amb una selfie sobre el Born.

 
7)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 19 d'abril del 2015
 
 
 
8)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 20 d'abril del 2015
 
 
Josep M. Loste
 
9)
 
Publicat en El Punt Avui dimarts 21 d'abril del 2015

Edicions Bullent publica la història d'un jove hiperactiu

Es tracta de l'obra guanyadora del 34è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor

L'escriptora Lliris Picó ha estat la responsable d'aquesta entranyable novel·la, on un jove Moisés, explica seues coses personals i relata el periple mèdic viscut fins que va estar diagnosticat i etiquetat com a una persona hiperactiva.

Al llarg de 26 capítols ben trenats, el protagonista salta des de la percepció de sentir-se com a un paquet de pasta o una marca de roba, fins a les colpidores i repetitives ordres de la seua família relacionades amb el comportament desfermat, passant també per la sensació de ser-hi un jove adoptat i per sentir l'amor en primera persona del singular.

L'autora, personifica en “Moisés estigues quiet” una realitat que viuen moltes famílies valencianes amb la presència d'un jovenet d'aquestes característiques, però a més d'això, ha sabut explicar el costat més humà d'aquesta tipologia de persones que viuen i senten dins seu, el mateix que viuen i senten e comú de mortals, però si vols, d'una manera més accelerada o, si més no, d'una manera ben singular.

Les escenes més quotidianes de la vida personal, sentimental i física del jove, es relaten d'una manera atractiva i propera, fins el punt de fer mimetitzar el lector, amb els sentiments d'aquest Moisés que sent que estima, però que igualment se sent estimat per les persones que l'envolten.

Un jove aquest, a qui li encanta contar històries i tria per relatar-nos la seua pròpia història adquirint el paper del seu propi narrador d'una realitat que sempre li ha preocupat, des de la seua tendra infantesa. Una realitat que el fa patir, que el fa interpel·lar-se per la seua procedència primera, per la seua existència de cara al Maigmó...

Per les pàgines d'aquesta novel·la de Lliris Picó, desfilen personatges coneguts del món musical peninsular, escriptores de reconegut prestigi de les lletres catalanes, situacions viscudes amb les noves tecnologies, amb les manifestacions contra la línia 2 del tramvia d'Alacant, amb la Guàrdia Civil que no parava de preguntar-li inquisitorialment...

Moisés ho experimenta tot, i arriba a la conclusió que les paraules i els silencis poden ferir tant com els ganivets o les navalles. Que un esquinç de l'ànima pot ser molt més profund que una ferida real. Que, de sobte, s'adona que fer-se major no és qualsevol ximpleria. Així ho relata de mans de la seua creadora, Lliris Picó, llicenciada en Filologia Catalana i treballadora de la cultura des de la Delegació d'Alacant de l'Institut d'Estudis Catalans. Una narració que ha estat mereixedora de la 34ª edició del Premis de Narrativa Juvenil Enric Valor que convoca cada any l'Ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent.

 
10)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 21 d'abril del 2015
 
 
Toni Vall
 
 
11)
 
 

Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 14 d'abril del 2015

http://www.nuvol.com/opinio/nosaltres-ells-1/

Nosaltres, ells (1)

Pau Vidal
 
 
12)
Xarxa CRUSCAT - Entrades recents
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací